Quins ocells canten de nit? Com reconèixer-los pel cant
Una nit de primavera sents un xiulet que es repeteix sense parar, o un «uuuh» des del bosc. No és cap fantasma: són ocells. Aquí t’expliquem quins canten de nit a casa nostra i com distingir-los només escoltant.
Índex de l’article
En una frase
A casa nostra, els ocells que més se senten de nit són el xot, el gamarús, l’òliba, el rossinyol i l’enganyapastors. Cadascun fa un so molt diferent: un xiulet, un «uuuh», un crit ronc, una melodia o un brunzit de motor.
Què trobaràs en aquesta guia
- Per què alguns ocells canten quan els altres dormen.
- Cinc ocells nocturns, amb el seu cant explicat i el vídeo per escoltar-lo.
- Una taula per reconèixer-los ràpidament.
- Idees per fer una sortida nocturna d’escolta amb infants.
Per què hi ha ocells que canten de nit?
La majoria d’ocells canten de dia, sobretot a primera hora del matí. Però alguns han après a viure de nit. Cacen a les fosques, quan hi ha menys competència i els seus aliments són actius: ratolins, papallones nocturnes i escarabats.
De nit no es veu gaire. Per això el so és tan important: serveix per marcar el territori, per trobar parella i per saber on és la resta del grup. Un cant que viatja lluny a les fosques diu: «aquí visc jo».
A més, de nit hi ha menys soroll. No hi ha cotxes, ni vent de migdia, ni altres ocells cantant alhora. Un cant nocturn se sent molt més lluny que el mateix cant a ple dia.
Molts d’aquests ocells són rapinyaires nocturns: mussols, gamarussos i òlibes. Formen part dels consumidors terciaris, els caçadors que hi ha a dalt de la cadena tròfica. En parlem a la pàgina Nocturns.
La millor època per escoltar-los és la primavera. De març a juny, els mascles canten molt per defensar el territori i atraure les femelles. Les nits sense vent ni pluja són les millors.
El xot: el xiulet que no s’acaba mai
Xot o mussol (Otus scops)
El xot és el mussol més petit d’Europa. Fa uns 20 centímetres, com una merla. El seu plomatge marró grisenc el camufla perfectament contra l’escorça dels arbres, i de dia és gairebé impossible de veure.
Com sona: un xiulet curt i suau, com un «tiu», que es repeteix cada dos o tres segons durant hores. Sembla el so d’un aparell electrònic. Moltes persones el senten a l’estiu i no saben que és un ocell.
Quan: de l’abril a l’agost. Com que és migrador, passa l’hivern a l’Àfrica i torna a la primavera. Això és poc habitual entre els mussols.
On: a parcs, jardins amb arbres vells, pobles, camps amb arbres i vores de bosc. Sovint canta des d’un plàtan d’una plaça o d’un arbre d’un pati.
Menja sobretot insectes grossos, com llagostes i papallones nocturnes. Les plomes del cap li fan unes «orelles», però no ho són: li serveixen per camuflar-se i per mostrar si està tranquil o espantat.
El gamarús: el «uuuh» del bosc
Gamarús (Strix aluco)
El gamarús és el rapinyaire nocturn més comú dels nostres boscos. Té el cap gran i rodó, els ulls negres i un plomatge marró o grisós ple de ratlles, perfecte per amagar-se dins d’un forat d’arbre.
Com sona: el mascle fa el famós «uuuh… u-u-uuuuh», llarg i tremolós. La femella respon amb un «kiuuit» agut. Quan el mascle i la femella canten alhora, sembla un sol ocell que fa els dos sons. És el so de mussol que surt a les pel·lícules.
Quan: tot l’any, perquè no migra. Canta més a la tardor, quan els joves busquen territori, i a finals d’hivern, quan comença la cria.
On: a boscos amb arbres grans, sobretot alzinars i rouredes, i també a parcs urbans amb arbres vells.
Caça ratolins, talpons, petits ocells i insectes. Vola en silenci i té una oïda tan fina que pot trobar un ratolí sota les fulles només pel soroll.
L’òliba: un crit ronc i un vol de fantasma
Òliba (Tyto alba)
L’òliba és fàcil de reconèixer si la veus: té la cara blanca en forma de cor, el pit blanc i l’esquena daurada. Quan vola de nit amb els fars d’un cotxe, sembla un fantasma blanc.
Com sona: no fa «uuuh». Fa un crit llarg, ronc i aspre, com un «xiiii» o un esbufec. També fa un soroll com un roncar. Si et desperta de nit un crit estrany a prop d’una masia, pot ser una òliba.
Quan: tot l’any. Crida més a la primavera i a l’estiu, quan té els pollets.
On: a camps oberts amb masies, pallers, campanars i edificis vells. Fa el niu a dins de construccions, més que en arbres.
Menja sobretot ratolins i talpons. Una família d’òlibes en pot caçar milers en un any, i per això és una gran aliada de la pagesia. Té unes plomes amb la vora suau que li permeten volar sense fer gens de soroll.
El rossinyol: el concert sota la lluna
Rossinyol (Luscinia megarhynchos)
El rossinyol és petit, marronet i discret. Si el veus, no t’hi fixaries gaire. Però quan canta, sembla tota una orquestra.
Com sona: és el cant més ric i variat dels nostres ocells. Barreja trinats ràpids, notes llargues que pugen de volum com un «piu… piu… piu…» i xiulets que semblen flautes. Canta molt fort per a la seva mida.
Quan: d’abril a juny. Arriba de l’Àfrica a la primavera. Canta de dia i de nit. Els que canten de nit són sobretot els mascles que encara no tenen parella: volen impressionar les femelles que passen volant.
On: a bardisses, sotabosc espès i vores de rius, sempre amagat entre les plantes.
El mascle i la femella són iguals de color. Menja insectes, aranyes i cucs que busca a terra, entre la fullaraca.
L’enganyapastors: un motor al capvespre
Enganyapastors (Caprimulgus europaeus)
L’enganyapastors és un mestre del camuflatge. El seu plomatge imita l’escorça, les fulles seques i el terra del bosc. De dia descansa quiet a terra o estirat al llarg d’una branca, i és gairebé invisible.
Com sona: el mascle fa un brunzit llarg i continu, com un petit motor o un insecte gegant. Pot durar minuts sense parar. De vegades també pica les ales per sobre l’esquena i fa un «clap» sec.
Quan: de maig a agost, al capvespre i durant la nit. Passa l’hivern a l’Àfrica, al sud del Sàhara.
On: a pinedes clares, brolles, zones cremades en recuperació i camps amb arbres dispersos.
Té un bec petit, però obre una boca enorme per caçar papallones nocturnes i escarabats en ple vol. No fa niu: la femella pon dos ous directament a terra, i el camuflatge els protegeix. El mascle té taques blanques a les ales i a la cua, que la femella no té.
Taula per reconèixer-los
| Ocell | Com sona | Quan se sent | On |
|---|---|---|---|
| Xot | Xiulet curt «tiu», repetit cada 2–3 segons | Abril–agost | Parcs, pobles, arbres vells |
| Gamarús | «Uuuh» llarg i tremolós; la femella, «kiuuit» | Tot l’any | Boscos i parcs amb arbres grans |
| Òliba | Crit ronc i aspre, com un «xiiii» | Tot l’any | Masies, campanars, camps |
| Rossinyol | Melodia variada, trinats i xiulets | Abril–juny | Bardisses i vores de rius |
| Enganyapastors | Brunzit continu com un motor | Maig–agost | Pinedes clares i brolles |
I la merla? A les ciutats, algunes merles canten de nit a prop dels fanals. La llum artificial les confon i es pensen que ja és de dia. En parlem a la fitxa de la merla.
Una sortida nocturna per escoltar
Escoltar ocells de nit és una activitat perfecta per fer amb infants. No cal anar lluny: n’hi ha prou amb un parc, un camí al costat del poble o el jardí d’una casa de pagès.
- Tria una nit de primavera o d’estiu, sense vent ni pluja.
- Surt just després de la posta de sol. És l’hora en què molts ocells nocturns comencen a cantar.
- Para, apaga les llanternes i calla un minut. Les orelles s’acostumen al silenci i comences a sentir sons nous.
- Compta i apunta. Quants sons diferents sents? D’on venen? Són a prop o lluny?
- Grava amb el mòbil i, a casa, compara-ho amb els vídeos d’aquesta guia.
Respecte, sempre. No facis servir reclams ni posis gravacions a tot volum per atreure els ocells. Els estressa i els fa perdre temps de caça. Escolta, no molestis.
🦉
Practica-ho jugant
A «Tinc gana!» ets un animal que menja i fuig del seu depredador. Descobriràs qui es menja qui a la natura, també de nit.
Mites i veritats sobre els ocells de nit
- «Els mussols giren el cap del tot.» No del tot, però gairebé: poden girar-lo unes tres quartes parts d’una volta. Ho necessiten perquè no poden moure els ulls dins del cap.
- «L’òliba porta mala sort.» És una creença antiga, potser pel seu crit i el seu color blanc. En realitat és una gran aliada: es menja molts ratolins dels camps i de les masies.
- «Els mussols són savis.» Ja els antics grecs el relacionaven amb la deessa Atena, de la saviesa. Són ocells espavilats, però el que tenen de veritat és una vista i una oïda extraordinàries.
- «L’enganyapastors xuclava la llet de les cabres.» Això deia la gent antigament, i d’aquí ve el seu nom científic, Caprimulgus: «el que muny les cabres». És fals: s’acosta als ramats perquè hi troba molts insectes.
Vols conèixer més ocells nocturns?
A la cadena tròfica tenim una pàgina dedicada als caçadors de la nit, amb fotos i curiositats.
Resum ràpid
- Xot: xiulet curt «tiu» que es repeteix tota la nit. Arriba a la primavera.
- Gamarús: el clàssic «uuuh» del bosc. Hi és tot l’any.
- Òliba: crit ronc i aspre a prop de masies i campanars.
- Rossinyol: la melodia més variada, a les bardisses, a la primavera.
- Enganyapastors: brunzit de motor al capvespre, a l’estiu.
- I sempre: escolta de lluny, sense llanternes ni reclams.
Com hem fet aquesta guia
Aquest article surt dels nostres vídeos de cants d’ocells: el xot, el gamarús, l’òliba, el rossinyol i l’enganyapastors. Hi hem afegit el nom científic i quan i on se senten a Catalunya.
Per aprendre de debò els cants, el millor és escoltar-los molts cops. Els vídeos de cada ocell estan enllaçats a les fonts.
Fonts
- AUFÈNIXBarcelona. Vídeo «El xot o mussol (Otus scops)».
- AUFÈNIXBarcelona. Vídeo «El gamarús (Strix aluco)».
- AUFÈNIXBarcelona. Vídeo «L’òliba (Tyto alba)».
- AUFÈNIXBarcelona. Vídeo «El rossinyol (Luscinia megarhynchos)».
- AUFÈNIXBarcelona. Vídeo «L’enganyapastors (Caprimulgus europaeus)».
- AUFÈNIXBarcelona. «Consumidors terciaris › Nocturns».
També et pot interessar
Preguntes freqüents
Quin ocell fa un xiulet repetit de nit?
Segurament és el xot, un mussol petit. Fa un «tiu» curt cada dos o tres segons, durant hores, de l’abril a l’agost.
Quin ocell fa «uuuh» de nit?
El gamarús. El mascle fa un «uuuh» llarg i tremolós, i la femella respon amb un «kiuuit» agut. Viu als boscos tot l’any.
Quin ocell crida com un esbufec a prop de les masies?
L’òliba. No fa «uuuh»: fa un crit ronc i aspre. Viu a masies, pallers i campanars.
Per què el rossinyol canta de nit?
Sobretot canten de nit els mascles que encara no tenen parella. Volen atraure les femelles que migren de nit.
Quin ocell sona com un motor al capvespre?
L’enganyapastors. El mascle fa un brunzit continu que pot durar minuts, de maig a agost.
És bo posar cants gravats per veure els ocells?
No. Els reclams estressen els ocells i els fan perdre temps de caça i de cria. És millor escoltar en silenci.