Plantes herbàcies
Productors
🌱 Plantes herbàcies: petits productors essencials
Les plantes herbàcies són essencials a la cadena alimentària.
Com a productores, fabriquen el seu aliment gràcies a l’energia del sol.
Molts animals, com mamífers, ocells, insectes, altres herbívors…, mengen les seves llavors, fulles, tiges, flors…
A més, ajuden a mantenir la terra i serveixen de refugi per a petits animals. Sense elles, molts éssers vius no tindrien aliment ni protecció, i la natura no podria funcionar igual de bé!
Una selecció de les que sovint ens captiven pel camí
🌱 Malva: medicina i aliment a peu de camí
Castellà: Malva
Científic: Malva sylvestris
La malva és una planta molt especial que es fa servir des de fa segles per les seves propietats medicinals. També ens dona una pista sobre el sòl, ja que creix en llocs amb molt nitrogen.
En alguns països, és una planta comestible i es pot trobar a les parades de verdura dels mercats.
Les seves flors i fulles tenen mucílags, substàncies que formen una mena de gel suau que ajuda a calmar la tos i les irritacions de gola.
🌱 Ortiga gran: de planta temuda a tresor ecològic
Castellà: Ortiga mayor
Científic: Urtica dioica
L’ortiga és una planta molt valuosa que s’ha fet servir des de fa molt de temps. Les persones l’han utilitzat per curar malalties, per menjar i fins i tot per fer roba.
També és molt útil a l’agricultura ecològica, ja que amb ella es pot fer purí d’ortiga, una mena de líquid que serveix com a adob natural i preventiu de plagues per ajudar les plantes a créixer sanes i fortes, sense fer mal al medi ambient.
Tot i que pica en tocar-la, l’ortiga es pot menjar crua si es tritura o cuina, i conté més ferro que els espinacs!
🌱 Timó o farigola: l’essència del Mediterrani
Castellà: Tomillo
Científic: Thymus vulgaris
El timó, també conegut com a farigola, és una planta molt popular al nostre voltant. Els nostres avis i besavis ja sabien com és de bona per a la salut i també per fer plats deliciosos. A l’hivern, no podia faltar una bona sopa de timó a les seves taules.
Durant una gran epidèmia de pesta negra, la llegenda explica que quatre lladres robaven cases i cossos sense contagiar-se. Quan els van capturar, van confessar que es protegien amb una mescla d’herbes medicinals i vinagre, que es posaven per tot el cos.
Entre els ingredients d’aquest elixir hi havia farigola, juntament amb all, romaní, espígol i sàlvia.
Aquest remei es va fer famós com “el vinagre dels quatre lladres” i s’ha mantingut fins avui com a remei popular de defensa natural.
🌱 Sempreviva: l’aroma que mai marceix
Castellà: Perpetua
Científic: Helichrysum stoechas
La sempreviva és una planta coneguda per les seves petites flors grogues brillants, que es mantenen igual de boniques fins i tot quan s’assequen. Es fa servir en medicina per ajudar a curar ferides i és molt valorada en jardineria perquè és molt resistent. Juntament amb una altra planta similar, l’Helichrysum italicum, la seva olor és molt semblant a la del curry.
És rica en principis actius antiinflamatoris i cicatritzants, i per això es fa servir per preparar olis essencials molt preuats en cosmètica i medicina natural.
🌱 Pericó, hipèric o herba de Sant Joan: els raigs de sol de la felicitat
Castellà: Hipérico o Hierba de San Juan
Científic: Hypericum perforatum
El pericó, també conegut com a herba de Sant Joan, es caracteritza per les glàndules translúcides de les seves fulles, que, vistes a contrallum, semblen estar foradades.
Aquesta planta és coneguda per les seves propietats medicinals.
Quan macerem les seves flors en oli durant uns 40 dies a sol i serena, obtenim un oli vermellós molt útil per tractar cops i cremades.
Les infusions de pericó poden ser un bon remei natural per alleujar els estats depressius i millorar l’estat d’ànim.
Aquesta planta es recollia tradicionalment la nit de Sant Joan, creient que tenia el poder d’allunyar els mals esperits i atreure l’energia positiva.
🌱 Trèvol de prat: el trèvol que nodreix els prats i alimenta el ramat
Castellà: Trébol común
Científic: Trifolium pratense
El trèvol de prat és una planta que viu molts anys. A l’hivern s’asseca, però a la primavera torna a sortir de l’arrel. Aquesta planta s’ha utilitzat per alimentar animals i també és ideal per fer adobs en verd per a la terra, ajudant a mantenir-la sana i fèrtil.
Les seves flors són molt apreciades per les abelles i produeixen una mel suau i medicinal, típica de zones de prats i pastures.
🌱 Plantatge: àngel justicier i protector
Castellà: Llantén
Científic: Plantago spp
El plantatge és una planta que creix bé en sòls que es trepitgen o es netegen sovint. Té unes magnífiques propietats medicinals i s’utilitza per ajudar a curar diverses malalties.
Les seves fulles contenen substàncies mucilaginoses i antiinflamatòries, ideals per fer cataplasmes sobre ferides, picades i irritacions.
🌱 Borratja: font de salut i vida
Castellà: Borraja
Científic: Borago officinalis
La borratja o borraina (també coneguda com a borraja en castellà) és una planta amb moltes virtuts.
Tot i que l’expressió “quedar-se en aigua de borraines” significa que alguna cosa no es fa realitat o no surt com s’esperava, la borraina en realitat té grans propietats energitzants i té molts beneficis per a la salut.
Les flors blaves en forma d’estrella de la borraina són comestibles i es fan servir per decorar amanides i còctels naturals.
🌱 Dent de lleó: els estels voladors
Castellà: Diente de león
Científic: Taraxacum officinale
La dent de lleó és com un paracaigudes de la natura. Les seves llavors volen lluny, impulsades pel vent.
Es poden menjar les seves fulles tendres, i amb l’arrel torrada, es pot fer una mena de cafè sense cafeïna, igual que amb l’arrel de la xicòria.
A més, té propietats diürètiques, és a dir, ajuda a eliminar líquids del cos, i per això també se l’anomena “pixallits”.
Cada “flor” és en realitat una agrupació de flors diminutes, que formen una estructura perfecta per dispersar-se amb el vent.
🌱 Verdolaga: el regal espontani de l’hort
Castellà: Verdolaga
Científic: Portulaca oleracea
La verdolaga és molt més que una simple planta que sovint considerem una mala herba.
Aquesta planta, petita però poderosa, ha estat valorada durant segles per les seves propietats medicinals, culinàries i fins i tot màgiques.
És una de les plantes amb més omega-3 d’origen vegetal, cosa que la fa molt beneficiosa per al cor i la salut en general.
🌱 Alfals o userda: la superplanta que llaura els camps i dona energia al bestiar
Castellà: Alfalfa
Científic: Medicago sativa
L’alfals és una planta discreta però molt potent.
Té unes arrels profundes que no només l’ajuden a trobar aigua en zones seques, sinó que també fixen nitrogen al sòl, enriquint-lo de manera natural. Per això s’utilitza sovint per preparar els camps abans de cultivar altres plantes.
També és una de les plantes més nutritives per al bestiar, plena de proteïnes i minerals essencials.
Però no només se la mengen els animals: les persones també poden consumir alfals, els seus brots tendres són molt apreciats en amanides per les seves propietats saludables.
L’alfals pot fer créixer les seves arrels fins a 6 o fins i tot 10 metres de profunditat! Això li permet trobar aigua on altres plantes mai arribarien.
🌱 Llúpol: l’escaladora que dona caràcter a la cervesa
Castellà: Lúpulo
Científic: Humulus lupulus
El llúpol és una planta enfiladissa i vigorosa que pot créixer molt de pressa. Les seves flors femenines són petites i semblen pinyes verdes, però dins seu s’hi amaga un tresor: una resina aromàtica anomenada lupulina.
Aquesta substància és la que es fa servir per fer cervesa, perquè afegeix aquell sabor amarg tan característic i ajuda a conservar-la millor.
També s’ha utilitzat des de fa segles com a planta medicinal per les seves propietats relaxants: en infusió o coixins aromàtics pot ajudar a calmar els nervis i millorar el son.
🌱 Nyàmera: el gira-sol amb arrels amb gust de carxofa
Castellà: Tupinambo
Científic: Helianthus tuberosus
La nyàmera, també coneguda com a carxofa de Jerusalem, és una planta molt resistent que té tubercles comestibles.
Tenen un sabor dolç i una textura suau, i són molt apreciats tant a la cuina com en la medicina natural.
A més, les seves flors grogues semblen gira-sols, cosa que els dona un bonic toc ornamental als horts.
Aquests tubercles són rics en inulina, una substància que ajuda a regular els nivells de sucre.
🌱 Panical o card girgoler: la planta aventurera que amaga un bolet únic
Castellà: Cardo corredor
Científic: Eryngium campestre
El panical és una planta especial que es diu estepicursora.
Quan s’asseca, tota la planta se separa de l’arrel i el vent la fa rodar, com si fos una bola, ajudant a repartir les llavors a llocs molt llunyans.
Per això se l’anomena també card corredor.
🌱A més, a les seves arrels pot créixer un bolet molt buscat i apreciat, anomenat gírgola de panical, d’on ve el nom de card girgoler.
Les arrels i parts aèries del panical s’han emprat externament com a remei popular per a les picades de serps, aplicant-les directament sobre la zona afectada.
🌱 Pipiripip o rosella: el mar vermell dels mil noms
Castellà: Amapola
Científic: Papaver rhoeas
La rosella, també coneguda amb molts altres noms com babol, badabadoc, caputxí, colet, gallaret, lloca, paparota, paramà, pipiripip o quiquiriquic, és una planta que a la primavera omple molts camps de conreu de color vermell brillant.
Les seves flors s’utilitzaven antigament per calmar la tos i ajudar a dormir. Les mares feien infusions suaus amb pètals secs perquè els infants descansessin millor.
🌱 Margall bord: el viatger dels mitjons
Castellà: Cebada bastarda
Científic: Hordeum murinum
El margall bord és com el germà “bord” de l’ordi. Les seves llavors viatgen enganxades a la roba, com els mitjons, o al pelatge dels animals.
Les més conegudes per enganxar-se a la nostra roba són les llavors dels gats (Setaria viridis).
Quan s’asseca, pot ser molest per als gossos i altres animals, perquè les seves llavors es poden clavar al nas, orelles o entre els dits.
Per això molts veterinaris el coneixen bé. Aquest tipus de dispersió s’anomena zoocòria.
🌱 Julivert bord: la planta que enganxa més que un ganxo
Castellà: Perejil borriquero
Científic: Torilis arvensis ssp.neglecta
El julivert bord és conegut perquè els seus petits fruits, coberts de punxes amb ganxos, s’enganxen a la roba i al pèl dels animals (zoocòria).
Així, la planta s’assegura que les llavors viatgin a altres llocs.
A l’estiu, els gossos peluts i els xais sense esquilar solen estar plens de llavors d’aquesta planta.
Altres plantes que utilitzen aquest tipus de dispersió anomenat zoocòria.
Castellà: Bardana
Científic: Arctium minus
Castellà: Cachurrera
Científic: Xanthium echinatum ssp.italicum
Castellà: Cáñamo de agua americano
Científic: Bidens frondosa
Castellà: Hierba de San Guillermo
Científic: Agrimonia eupatoria
Castellà: Lengua de perro
Científic: Cynoglossum creticum
Castellà: Zanahoria silvestre
Científic: Daucus carota ssp.carota