Perdius, francolins, colins…
Fitxes didàctiques animals de la nostra granja
🐤 Perdius – francolins – colins
Les perdius, francolins, colins… que conviuen amb nosaltres a través d’aquestes fitxes visuals i senzilles, pensades per conèixer d’on provenen, com viuen i quines particularitats ens han semblat més interessants, explicat d’una manera clara, entenedora i propera.
Nyandú Blanc
Castellà: Ñandú Blanco
Anglès: White Greater Rhea
Científic: Rhea americana (mutació leucística)
Origen:
Amèrica del Sud (Argentina, Uruguai, Paraguai i sud del Brasil). Habita en praderies obertes, pampes i planes seques.
Característiques:
Au no voladora però corredora, capaç d’assolir els 60 km/h.
Té 3 dits a cada pota (a diferència de l’estruç africà, que en té 2).
Ous de color groc, grans (600–650 g). Cada femella en pon entre 10 i 20.
Omnívor (plantes, llavors, insectes i petits invertebrats).
Observacions:
El Nyandú blanc no és una espècie diferent, sinó un Nyandú comú amb leucisme (una mutació que elimina la pigmentació de les plomes, però manté el color fosc dels ulls, a diferència de l’albinisme). A la natura és molt rar veure’n perquè el color blanc el fa visible als depredadors, però en captivitat es manté per selecció. Tenen un sistema reproductor polígam molt curiós: el mascle s’aparella amb diverses femelles, però és ell (el pare) qui construeix el niu, incuba els ous (durant 35-40 dies) i cria els pollets en solitari.
Emú comú
Castellà: Emú común
Anglès: Emu
Científic: Dromaius novaehollandiae
Origen:
Raça d’orígen oceànic. Austràlia.
Característiques:
Viuen en petits grups de 3 o 4 emús.
Raça menys agressiva que l’estruç.
Ous de color verd fosc. Cap altra au fa ous d’aquest color.
Observacions:
És natural d’Austràlia. Se’l troba a les regions centrals del continent. També habita a les zones de pastura al sud i és possible veure-ho en altres llocs. En l’actualitat únicament sobreviu una espècie d’emú, que al seu torn té tres subespècies vivents i una extinta: l’emú de Tasmània. Pot migrar fins a 550 km del seu hàbitat depenent de les pluges i l’abundància de plantes.
Francolí de pit negre
Castellà: Francolín de pecho negro o ventinegro
Anglès: Black francolin
Científic: Francolinus francolinus
Origen:
Raça d’orient mitjà. Turquia.
Característiques:
Entre 900 g – 1 kg de pes.
Entre 12 i 14 ous per cria, color blanc.
Observacions:
És polígam i admet diverses femelles i aquestes es toleren molt bé. El francolí negre pertany a la família dels faisans i l’ordre de les gal·liformes. És una au molt bonica i fàcil de mantenir en captivitat. Una simple gàbia en té prou per al seu manteniment i cria. El mascle té un cant molt cridaner quan entra en zel. Es troba tant en terres baixes com a les muntanyes, a altituds de fins a 1.600 m. És popular com a peça de caça.
Rulrul crestat
Castellà: Perdiz rulrul
Anglès: Crested partridge
Científic: Rollulus rouloul
Origen:
Raça d’origen oriental. Sud-est asiàtic (Malàisia, Sumatra i Borneo).
Característiques:
Entre 250 g – 300 g de pes.
Entre 4 i 6 ous per cria, de color blanc.
Colors molt vistosos i contrastats. Actius i sociables. Es tornen mansos amb el temps, però no toleren bé la manipulació directa.
Observacions:
El rulrul crestat és una de les perdius més atractives visualment gràcies al fort contrast entre els colors brillants del mascle i el verd suau de la femella. La seva mida petita i el seu comportament tranquil fan que sigui apreciat en col·leccions d’aus ornamentals. Tot i que poden conviure en grups reduïts, és preferible mantenir-los en parelles o petits grups en recintes amb vegetació baixa. Aquesta espècie destaca pel comportament parental compartit: tant el mascle com la femella alimenten les cries, un fet poc habitual entre aus galliformes. No es recomana la seva hibridació amb altres espècies, ja que pot alterar els trets originals d’aquesta espècie tan singular.
Guatlla blava asiàtica
Castellà: Codorniz china
Anglès: King quail
Científic: Excalfactoria chinensis
Origen:
Raça asiàtica. Xina.
Característiques:
Mida molt petita.
Fàcils de mantenir en bones condicions.
Defensores extremes de les cries si conviuen amb altres aus.
Observacions:
La major part de les vegades s’utilitzen com micro conserges en els fons d’aviaris, en els que fan un bon treball de neteja de les llavors que deixen altres aus. Aquestes guatlles són també àmpliament usats pels criadors de papallones, i en hivernacles, on ajuden a mantenir poblacions de gairebé totes les classes d’insectes i aranyes sota control. En el seu hàbitat natural, la guatlla es troba només a la Xina.
Perdiu nord-africana
Castellà: Perdiz moruna
Anglès: Barbary partridge
Científic: Alectoris barbara
Origen:
Raça africana. Nord d’Àfrica.
Característiques:
De mida mitjana.
Entre 33 i 36 cm.
Entre 10 i 16 ous per cria.
Poden volar als 10 dies de néixer.
Observacions:
És similar a la perdiu roja (Alectoris rufa), però de cara i coll grisos, amb un collaret marró clapejat en blanc. És una espècie autòctona del nord d’Àfrica, on s’estén des de les planes costaneres fins a l’Atles, i les proximitats del desert del Sàhara. A Europa la població més nombrosa es troba a l’illa italiana de Sardenya, on va haver de ser introduïda pels Romans. Es tracta d’una espècie sedentària que habita en terrenys oberts molt variats: semideserts, vessants de muntanyes, matolls, pinedes esclarissats i terres de cultiu.
Perdiu grega o de roca mutació blanca
Castellà: Perdiz griega mutació blanca
Anglès: Rock partridge white mutation
Científic: Alectoris graeca
Origen:
Raça d’orígen europeu. Grècia.
Característiques:
Aprox. 35 cm d’alçada.
Entre 8 i 14 ous per cria.
Ous de color marró clar.
Observacions:
Viu en zones semiàrides i rocoses dels Balcans, Alps, península Itàlica i Sicília. Molt apreciada per la seva carn. Nidifica a terra, entre les roques i en les zones pedregoses amb poca vegetació. La perdiu és un ocell omnívor. A la setmana de vida la seva dieta està composta per un 66% d’invertebrats i un 33% de llavors i flors.
Perdiu roja
Castellà: Perdiz roja
Anglès: Red-legged partridge
Científic: Alectoris rufa
Origen:
Raça europea.
Característiques:
De 700 a 1 kg de pes.
Entre 33 i 38 cm de llarg.
Ous de color cru amb taques fosques no uniformes.
Observacions:
És una espècie autòctona d’Europa sud-occidental. S’estén per França, la península Ibèrica i el nord-oest d’Itàlia, a més de Còrsega i les Balears. És una au principalment terrestre i sedentària, que forma estols fora de la temporada de reproducció. Es reprodueix en planes obertes i muntanyes baixes de clima sec, com les terres d’agricultura de secà i àrees obertes pedregoses on nia a terra. En general, s’alimenta de llavors i altra matèria vegetal, però els joves en particular agraden dels insectes com un suplement proteic essencial. El seu reclam és trisil·làbic (ca-xu-xu).
Colí de Califòrnia
Castellà: Colín de California
Anglès: California quail
Científic: Callipepla californica
Origen:
Raça d’orígen americà. Califòrnia.
Característiques:
21 cm d’alçada.
Entre 220 i 300 g de pes.
Fàcil cria en captivitat, bona reproducció.
Observacions:
Au introduïda a la Península en els anys cinquanta. Destaca principalment el copet d’ambdós sexes que porten situat al cap. La seva època de cria és a la primavera-estiu. El mascle es diferencia de la femella fàcilment perquè el color de la seva cara és negre mentre que la de la femella és marró.
Colí de Mèxic
Castellà: Codorniz cotuí de México
Anglès: Mexican bobwhite
Científic: Colinus virginianus mexicanus
Origen:
Raça americana. Mèxic.
Característiques:
Entre 220 i 300 g de pes.
Entre 21 i 25 cm de llarg.
Ous de color blanc. Entre 10 i 18.
Observacions:
Subespècie del colí de Virgínia que habita al centre i l’est dels Estats Units, Cuba, Mèxic i Guatemala. Té una carn blanca molt apreciada pels caçadors. A la península Ibèrica ha estat introduïda per a la caça, provocant conflictes amb altres espècies i amb unes conseqüències que poden ser greus. Li agraden les sabanes, pastures i camps de cultiu amb alguna espessor densa propera. No entra en els boscos. A Mèxic se l’anomena “codorniz cotuí norteña” a causa del xiulet que emeten (cotuí).
