Insectes
Consumidors secundaris
🦗 Els insectes del nostre ecosistema: caçadors invisibles
Insectes que són consumidors secundaris: tot i la seva mida petita, alguns són veritables caçadors. Alguns tenen pinces, agullons o potes amb espines per capturar altres insectes. D’altres esperen pacients, amagats, fins que arriba el moment perfecte per atacar.
N’hi ha que brillen a la foscor, que corren com llamps o que semblen pregar…, però tots tenen una cosa en comú: s’alimenten d’altres animals per sobreviure.
Gràcies a ells, la natura manté el seu equilibri, i nosaltres podem descobrir un món fascinant, ple de formes, colors i maneres de viure!
Alguns insectes caçadors: petites meravelles del nostre entorn
🦂 Escorpí negre: el caçador nocturn amb un verí especial
Castellà: Escorpion negro
Científic: Escorpius flavicaidis
L’escorpí negre és un caçador nocturn molt discret, que surt de nit per buscar menjar. S’alimenta de petits insectes i aranyes, als quals atrapa amb les seves pinces i immobilitza amb el seu agulló verinós.
Tot i que pot picar si es sent amenaçat, el seu verí no és perillós per a les persones adultes. Pot fer mal, com una picada d’abella, però no cal tenir-li por si el deixem tranquil.
Una cosa molt especial dels escorpins és la seva manera de tenir cura de les cries: la mare les porta a l’esquena fins que són prou grans per caminar soles!
I en situacions molt extremes, algunes mares escorpí donen el seu cos com a menjar a les cries quan no hi ha cap altra manera de sobreviure. Pot semblar estrany, però és una forma natural de protegir la descendència.
Brilla sota la llum ultraviolada! Els escorpins tenen una substància a la pell que els fa brillar de color blau o verd sota llum UV, com si fossin màgics!
També són molt antics! Existeixen des de fa més de 400 milions d’anys, molt abans que els dinosaures!
🐛 L’escalopendra: amb 21 parells de potes que caça a la nit
Castellà: Cienpiés escalopendra
Científic: Scolopendra cingulata
L’escalopendra és un animal molt antic i curiós que viu en zones càlides i rocoses del Mediterrani. Té un cos llarg i pla, amb 21 parells de potes, i es mou com una petita onada que corre entre les pedres.
És nocturna i surt de nit per caçar insectes, aranyes, petits rèptils… Es desplaça ràpidament i utilitza un verí especial per paralitzar les seves preses, tot i que no és perillós per a persones adultes sanes (però millor no tocar-la!).
Com l’escorpí negre també és un animal molt antic que ja caminava pel planeta fa més de 300 milions d’anys, molt abans dels dinosaures.
Al davant té dues potes modificades que són com unes pinces injectores, i al darrere, unes antenes similars a les de davant per confondre els depredadors.
🦗 El plegamans o pregadeu: el caçador religiós que es menja el seu company després de l’amor
Castellà: Mantis religiosa
Científic: Stagmomantis justa
El plegamans és un insecte molt especial: sembla que estigui pregant, perquè plega les potes davanteres com si fossin mans en oració. Però aquestes potes no són per pregar, sinó per caçar amb una velocitat sorprenent!
S’està quiet com una estàtua, i quan un insecte com una mosca, una papallona o un grill s’acosta massa… Zas! El plegamans l’agafa amb les seves potes plenes d’espines i no se li escapa!
És tranquil, pacient i molt observador, però també és conegut per un fet que pot semblar una mica bèstia: de vegades, la femella es menja el mascle després de l’aparellament. Així amb el cos del mascle la femella tindrà proteïnes que ajudaran a alimentar els ous i assegurar la supervivència de les cries.
Així, encara que sembli estrany, el mascle contribueix a la nova vida d’una manera molt generosa!
La cuca de llum: llum natural a la foscor
Les cuques de llum tenen un cicle de vida fascinant, i la seva capacitat de brillar és una característica essencial per a la seva supervivència i comportament social.
Durant l’etapa larval, les cuques de llum utilitzen la seva bioluminescència com una estratègia de defensa. Quan se senten amenaçades per depredadors, les seves petites llums brillen per advertir que són desagradables al gust o fins i tot tòxiques. Aquestes llums funcionen com un signe d’advertència per als animals que podrien voler menjar-les, evitant així que siguin capturades.
Un cop arriben a l’etapa adulta, les cuques de llum utilitzen la seva brillantor de manera diferent. Ara, la bioluminescència té una funció comunicativa. Els mascles i les femelles emeten llum per localitzar-se entre elles. Aquesta il·luminació és fonamental per a la cerca de parella, ja que les femelles solen brillar per atraure els mascles, creant un espectacle brillant en la foscor de la nit.
Pel que fa a l’alimentació, les cuques de llum es nodreixen principalment de petites preses, com cucs i altres insectes petits. Les larves són carnívores i poden alimentar-se de petits invertebrats que troben a la terra o a les fulles. Un cop adultes, algunes espècies també poden consumir nèctar, però el seu principal mètode per obtenir aliment és caçar i consumir insectes.
🪲 La cuca de llum: llum que protegeix i comunica
Castellà: Luciérnagas o bichos de luz
Científic: Lampyridae (família)
Les cuques de llum són uns petits escarabats màgics que tenen el poder de brillar a la foscor gràcies a un procés natural anomenat bioluminescència.
Fan llum per comunicar-se entre elles, trobar parella i, de vegades, espantar depredadors. Cada espècie té un patró de llum diferent, com si fos un llenguatge secret!
Per a moltes persones, veure cuques de llum és un record preciós de la infància, però avui dia cada cop és més difícil trobar-les. Són molt sensibles i han anat desapareixent per culpa de la contaminació lumínica, els plaguicides i el canvi climàtic.
Si volem que tornin a il·luminar les nits d’estiu, hem de cuidar els seus hàbitats i evitar fer llum on elles volen brillar.
Col·labora amb el Projecte Cucadellum
El Projecte Cucadellum, impulsat per biòlegs i naturalistes, vol conèixer millor la situació de les cuques de llum a Catalunya.
El projecte recull informació sobre les espècies de cuques de llum i els seus hàbitats per poder-les protegir.
Tu també pots col·laborar! Envia les teves observacions i fotografies de cuques de llum a través de la pàgina web del projecte. Junts, podrem aprendre més sobre aquestes increïbles criatures i ajudar a conservar-les!
🐝 La vespa de sorra: caçadora i arquitecta
Castellà: Avispa de las arenas
Científic: Cerceris arenaria
La vespa de sorra és un insecte que fa els seus nius a la sorra. Caça altres insectes per alimentar les seves larves, deixant-los al niu perquè tinguin menjar quan neixin. Aquestes vespes viuen en grups i són molt hàbils a l’hora d’excavar forats a la terra. Són adaptables i es poden trobar en molts llocs del món, des de zones arenoses fins a terres més rocoses.
Per caçar, paralitzen les seves preses amb una picada abans de portar-les al niu, així les larves tenen menjar fresc quan neixen.
🐝 La vespa paperera: controladora de plagues i creadora del paper natural
Castellà: Avispa cartonera
Científic: Polistes dominula
La vespa paperera és un insecte molt interessant que s’alimenta de nèctar, pol·len, erugues i altres insectes. Aquestes vespes juguen un paper important en la natura, ja que ajuden a controlar les plagues dels cultius, actuant com a aliades dels agricultors. Gràcies a aquest comportament, són molt útils per mantenir l’equilibri dels ecosistemes.
Una de les coses més sorprenents d’aquestes vespes és com construeixen els seus nius. Per fer-ho, utilitzen fusta i matèria vegetal, que barregen amb la seva saliva per crear una pasta. Després, aquesta pasta la modelen en cel·les hexagonals molt ben organitzades, que és com una mena de paper natural. Aquesta habilitat de construir nius de forma tan creativa els ha valgut el sobrenom “d’inventors del paper”.
Les seves cel·les hexagonals no només són una obra mestra de la natura, sinó que també són molt resistents. Els nius d’aquestes vespes poden suportar condicions meteorològiques molt dures.
🐞 La marieta de 7 punts: un petit insecte que pot volar 100 quilòmetres per buscar menjar
Castellà: Mariquita de 7 puntos
Científic : Coccinella septempunctata
La marieta de 7 punts és un dels insectes més estimats dels camps i horts!
Com indica el seu nom, té set punts negres repartits sobre les seves ales vermelles: tres a cada costat i un al centre del tòrax. Altres espècies de marieta poden tenir més o menys punts, però aquesta és fàcil de reconèixer pels seus set punts característics.
Quan és petita, té una forma molt diferent: les seves larves són allargades, de color fosc amb taques grogues, i tenen molta gana. Poden menjar fins a 50 pugons al dia! Això les converteix en bones aliades dels pagesos i dels jardins, perquè ajuden a controlar les plagues de forma natural.
Quan arriba l’hivern, les marietes busquen racons tranquils per dormir, com forats entre pedres o escorces d’arbres. I si se senten en perill, tenen un truc ben curiós: es deixen caure com si fossin mortes per despistar els depredadors.
A més, aquestes petites voladores són grans viatgeres: poden volar fins a 100 quilòmetres buscant menjar o un lloc millor per viure!
🕷️ Les aranyes: mestres de la seda i caçadores hàbils
Les aranyes són autèntiques mestres a l’hora de teixir les seves meravelloses teranyines de seda, que utilitzen per atrapar insectes. Però no totes les aranyes segueixen aquest camí. Algunes prefereixen saltar o córrer darrere de les seves preses, adaptant-se a la seva pròpia manera de caçar.
Tot i que les aranyes tenen vuit ulls, la seva vista no és gaire aguda. El que realment les fa extraordinàries són les seves potes, cobertes de pèls molt sensibles que els permeten percebre fins i tot els més petits moviments a la seva teranyina o els canvis d’aire al seu voltant. Així saben quan una presa s’acosta a la seva xarxa.
Per alimentar-se, la majoria d’aranyes injecten un líquid digestiu que dissol l’interior de la seva presa, convertint-la en una sopa que poden xuclar, deixant darrere només la carcassa. I si alguna vegada perden una pota? No cal preocupar-se! Les aranyes tenen la capacitat de regenerar una pota nova. Realment són animals fascinants!
Quan arriba el moment de l’aparellament, alguns mascles no s’acosten directament a la femella. En lloc d’això, deixen un paquet d’esperma en una petita teranyina, i és la femella qui el recull amb unes potes especialitzades i el guarda per fecundar els seus ous. En alguns casos, la femella pot arribar fins i tot a menjar-se el mascle. Quan finalment pon els ous, els embolica en un sac de seda, els protegeix i els guarda fins que neixen les cries. Un procés que combina supervivència i misteri, tan fascinant com la natura mateixa!
🕷️ L’aranya de cul gros: la caçadora nocturna que manté la casa neta
Castellà: Araña tegenaria
Científic: Tegenaria domestica
L’aranya de cul gros és una aranya que viu sovint a les cases, garatges o jardins, amagada en racons tranquils. Tot i que pot fer una mica de por, és una gran aliada!
Cada nit surt del seu amagatall per caçar insectes com mosques, mosquits i petits escarbats, ajudant-nos a mantenir la casa neta sense productes químics.
Quan posa ous, fa un sac de seda on neixen moltes petites aranyes. Quan surten, no es queden amb la mare, sinó que cada una marxa per començar la seva vida sola, buscant nous racons on fer la seva teranyina.
Tot i la seva aparença peculiar, és inofensiva per a les persones i molt útil per al nostre entorn!
No fa una teranyina rodona. Les seves teranyines són planes amb un túnel on s’amaga, esperant que algun insecte hi entri.
🕷️ L’aranya vespa: una gran caçadora de verí que no és perillosa per a nosaltres
Castellà: Araña tigre
Científic: Argiope bruennichi
L’aranya vespa és una aranya molt vistosa i sorprenent, amb ratlles negres i grogues com una vespa. Viu en zones humides i assolellades, com marges de rius, prats i camps amb herba alta.
Fa una gran teranyina en forma d’espiral, com si fos una roda de bicicleta. Al centre, s’hi queda quieta i molt atenta. Quan un insecte cau a la teranyina, l’aranya l’embolica amb seda ben ràpidament i després el paralitza amb el seu verí.
Després, li injecta un líquid que dissol l’interior de la presa, com si fos una sopa, i així pot xuclar-la.
Tot i el seu aspecte espectacular i la mida gran de la femella, no és perillosa per a les persones! Si la deixem tranquil·la, ella també ho farà.
És una artista de la seda. De vegades, fa una franja blanca en zig-zag al centre de la teranyina. Aquesta decoració es diu stabilimentum, i encara avui els científics debaten per a què serveix exactament!
🕷️ L’aranya de potes llargues: que viu entre nosaltres i té unes potes de veritable rècord
Castellà: Araña de patas largas
Científic : Pholcus phalangioides
L’aranya de potes llargues és una de les més comunes a dins de casa nostra. Li agrada amagar-se en racons tranquils, com darrere d’un moble, una llum o una cantonada.
El més sorprenent són les seves vuit potes llarguíssimes, tan primes i delicades que sembla que balli quan camina! Les fa servir per moure’s ràpidament i caçar petits insectes, com mosques o mosquits.
Té una teranyina molt diferent de les altres: és desordenada, lleugera i no enganxosa, però li serveix perfectament per sentir si alguna presa ha entrat al seu territori.
Una altra cosa sorprenent? Si es sent en peril, pot deixar-se caure i escapar deixant enrere alguna pota! I encara més màgic: l’hi pot tornar a créixer amb el temps!
És totalment inofensiva per a les persones i una gran aliada per mantenir la casa lliure d’insectes molestos.
Quan es veu en perill, tremola tota! Fa vibrar la seva teranyina molt ràpid per confondre o espantar als seus depredadors.