Mamífers
Fitxes didàctiques animals de la nostra granja
🐴 Mamífers
Els mamífers que conviuen amb nosaltres a través d’aquestes fitxes visuals i senzilles, pensades per conèixer d’on provenen, com viuen i quines particularitats ens han semblat més interessants, explicat d’una manera clara, entenedora i propera.
Daina
Castellà: Gamo común
Anglès: European fallow deer
Científic: Dama dama
Origen:
Europa i Àsia Menor.
Característiques:
Herbívors. El pes dels mascles és: 58 kg.
El pes de les femelles: 45 kg.
Observacions:
Es diferencia de l’altre gran cèrvid europeu, el cérvol comú (Cervus elaphus), per tenir una menor grandària, un bell pelatge rogenc esquitxat de taques blanques (de vegades també presenta una banda fosca sobre el llom) i les banyes amb forma de palma. Els mascles tenen banyes. La cornamenta muda anualment caient a finals de març o principis d’abril per començar a créixer immediatament. Aquesta espècie prefereix els boscos de fulla caduca relativament humits, on s’alimenta preferentment de fulles d’arbres i arbustos i encara menys d’herbes. A l’antiguitat, la daina es va convertir en una presa cobejada pels caçadors, sobretot els pertanyents a les classes altes.
Cavall Falabella
Castellà: Caballo Falabella
Anglès: Falabella Miniature Horse
Científic: Equus ferus caballus
Origen:
Raça americana procedent d’Europa.
Característiques:
Entre 70 i 75 cm d’alçada.
Aprox. 80 kg de pes quan és adult.
Poden viure trenta anys.
Observacions:
L’origen del cavall Falabella està unit als orígens del cavall a Amèrica Llatina. Els cavalls Andalusian que els espanyols van portar per aconseguir l’enorme tasca de la conquesta, escollits per la seva rusticitat i resistència, van ser posteriorment abandonats, ja que les temptatives per conquistar als habitants de l’àrea van fracassar. Vagant sense destí sobre els plans enormes (“LA PAMPA”), els cavalls que van sobreviure van patir per necessitat una sèrie de processos biològics i canvis estructurals per adaptar-se a les condicions noves, tan diferents de les de la seva terra natal.
Ruc català
Castellà: Burro catalán
Anglès: Catalan donkey
Científic: Equus asinus var. catalana
Origen:
Raça europea. Catalunya.
Característiques:
1,65 m. d’alçada.
Aprox. 500 kg de pes quan és adult.
Pelatge curt a l’estiu i llarg a l’hivern.
Observacions:
Encara que fou molt important al camp en el passat, la davallada del seu ús ha engendrat una baixada paral·lela del seu nombre fins al punt que es pot assegurar que corre risc d’extinció. En el passat n’hi havia arribat a haver uns 50.000, però actualment en resta poc més de mig miler, més de cent dels quals es troba fora de Catalunya. Si bé se l’ha honorat amb títols com la millor raça de rucs del món, després d’haver guanyat diversos concursos, val a dir se’l preava sobretot per a crear muls de tir de carros. Les seves característiques racials han servit moltes vegades per a millorar les races d’altres indrets del món.
Cabra nana
Castellà: Cabra enana
Anglès: Dwarf goat
Científic: Columba livia
Origen:
Zona occidental d’Àfrica Central i Occidental, especialment de països com Camerun, Nigèria i el Congo.
Característiques:
Entre 40 i 50 cm a la creu (espatlles).
Entre 20 i 35 kg, segons la dieta i l’activitat.
Entre 10 i 15 anys, tot i que poden viure més si tenen bona cura.
Observacions:
Les cabretes nanes són originals d’Àfrica. Aquestes cabretes aconsegueixen la maduresa amb una talla supereducada, aproximadament l’alçada d’una ampolla de Coca-cola de 2 litres. Són molt afectuoses, fàcils de mantenir, no requereixen cures especials. Aptes per a nens donat que són totalment inofensives. Són herbívors. Mengen des de pastures fins fulles i brots tendres. En captivitat poden alimentar-se amb pinso. Poden criar al llarg de tot l’any i parin entre una i dues cries pesant uns 700 grams cadascuna. La gestació dura aproximadament cent cinquanta dies.
Conillet d’Índies o conill porquí americà
Castellà: Cuy o cobaya americana
Anglès: American Guinea pig
Científic: Cavia porcellus
Origen:
Raça mundial. EUA.
Característiques:
Necessiten complements de vitamina C per viure.
Entre 3 i 5 anys de vida.
Les dents no paren de créixer.
Fàcil reproducció.
Observacions:
Aquesta és la raça de conills d’Índies més popular i comú. El seu pelatge és suau, curt i llis respecte al cos. Aquesta raça en particular és la més fàcil de cuidar, ja que no requereixen cures especials referents al seu pelatge, bany, etc., fent-los una opció ideal per als propietaris novells. Fan diferents sons per comunicar-se i es poden traduir fàcilment. Molt intel·ligents.
Conillet d’Índies o conill porquí peruà
Castellà: Cuy o cobaya peruana
Anglès: Peruvian Guinea pig
Científic: Cavia porcellus
Origen:
Raça sud-americana. Perú.
Característiques:
Necessiten complements de vitamina C per viure.
Entre 3 i 5 anys de vida.
Les dents no paren de créixer.
Fàcil reproducció.
Observacions:
El més important a tenir en compte del conill porquí peruà és que el seu pèl li creixerà fins que li arribi a terra, de manera que aquesta raça requereix una gran dedicació al seu lavabo, de manera que els cobais peruans no haurien de ser la mascota ideal per a un nen o algú que no vulgui o pugui mantenir uns nivells d’atenció alts per als seus cobais (el pèl li pot créixer fins a 30 centímetres de llarg!).
Conill d’Angora
Castellà: Conejo de Angora
Anglès: Angora rabbit
Científic: Oryctolagus cuniculus
Origen:
Raça eurasiàtica. Ankara.
Característiques:
Herbívors.
Crien amb molta facilitat.
Rara vegada mosseguen.
Viuen entre 6 i 8 anys.
Observacions:
Es creu que el conill d’angora és originari de Turquia. Posteriorment, va ser evolucionant a l’Europa Mediterrània, sent França la fixadora dels seus caràcters i sent perfeccionada a Anglaterra. És una raça molt antiga, originada al voltant del segle XVIII. El seu caràcter extremadament mans ho fa un bon animal de companyia. Pel seu abundant pelatge se li ha de raspallar de 2 a 3 vegades per setmana.
Conill bélier
Castellà: Conejo belier
Anglès: Lop rabbit
Científic: Oryctolagus cuniculus
Origen:
Raça europea. Anglaterra.
Característiques:
Mida petita
Entre 2 i 3 kg de pes.
Herbívors.
Observacions:
Es caracteritza per les seves orelles llargues i caigudes. Quan són petits, les orelles les tenen encara cap amunt i és a mesura que creixen que aquestes van caient. El més tranquil de totes les races, a més de dòcil. Aquests conills tenen una àmplia gamma de colors des del marró, blanc i fins i tot tons grisencs.
Conill papallona gegant
Castellà: Conejo mariposa gigante
Anglès: English Spot
Científic: Oryctolagus cuniculus
Origen:
Raça europea. Anglaterra.
Característiques:
Mida mitjana.
Marques de colors en parts distintives del seu cos.
Observacions:
Els conills papallona es creu que són una de les races més antigues de conills de luxe. L’origen exacte de la raça no es coneix, però es creu que es va derivar d’una raça similar anomenada papallona anglesa. Es creu a més que és parent de la raça anomenada “gegant a quadres”, per les seves característiques físiques comunes com ara taques de la galta, les papallones, els cercles dels ulls i les orelles de colors. Aquesta última raça, el gegant a quadres, és una raça gran com el seu nom indica, amb un pes de mitjana entre 4,5 i 6 kg.
Porc vietnamita
Castellà: Cerdo vietnamita
Anglès: Vietnamese Pot-bellied
Científic: Sus scrofa domestica
Origen:
Vietnam.
Característiques:
Tossuts.
Omnívors.
Molt intel·ligents.
No fan olor, inclòs menys olor que un gos.
Observacions:
Són animals molt intel·ligents i se’ls pot domesticar com a un gos. Poden menjar de tot, ja que són omnívors. Les necessitats les fan on tu els ensenyes. En general, se’ls treu de passeig a fer-les fora, però a la nit necessiten una safata de sorra (tipus gat) perquè el pis no poden aguantar tota la nit. Se’ls han de posar les seves vacunes periòdiques i arriben uns 25 kg de pes.
Gos de muntanya dels Pirineus
Castellà: Perro de montaña de los Pirineos
Anglès: Pyrenean Mountain Dog
Científic: Canis lupus familiaris
Origen:
Raça europea. Catalunya.
Característiques:
Mida gran.
Entre 50 i 60 els mascles adults.
Entre 70 i 80 cm d’alçada.
Observacions:
És una raça de gos gran i majestuosa, emprada tradicionalment per a la protecció del bestiar a les pastures del Pirineu (especialment ovelles), i com a gos guardià. No s’ha de confondre amb el mastí del Pirineu, similar en nom i característiques, però que forma una raça totalment diferent. Són gossos molt independents, tremendament pacients amb nens i altres animals i pràcticament incapaços de causar dany als seus amos o qualsevol de les seves propietats. No obstant això, tot el seu amor i cura pot convertir-se en una ferotge determinació quan es tracta de defensar qualsevol cosa que consideri que s’ha posat a càrrec seu.
