Arbusts
Productors
🌿 Els arbusts: el productors d’aliment i vida entre els arbres
Els arbusts són plantes que no arriben a ser tan altes com els arbres, però que tenen un paper molt important a la natura.
Fan servir l’energia del sol per fabricar el seu propi aliment, per això són productors dins la cadena tròfica. Les seves fulles, flors i fruits alimenten molts animals, com insectes, ocells, petits mamífers…
Al nostre entorn hi trobem diferents paisatges plens d’arbustos: les màquies, les garrigues i les bardisses.
🟢 A les màquies: hi ha arbustos alts com l’arboç i el marfull, i sovint s’hi barregen alguns arbres petits.
🟢 A les garrigues: el garric i el llentiscle són els protagonistes, creixent en zones pedregoses i assolellades.
🟢 A les bardisses: els arbustos plens de punxes com els esbarzers i els aranyoners fan de muralla natural, ideal per protegir ocells i altres animals.
Aquests espais són refugis naturals plens de vida, i ajuden a mantenir l’equilibri dels ecosistemes.
👍 Els arbusts, tot i la seva mida, tenen una gran importància per a la biodiversitat.
🌿 Alguns arbusts destacats a la nostra zona
🌿 Arbust i 🌳 arbre: característiques, exemples i factors que influeixen
Podem diferenciar un arbust d’un arbre segons la mida i l’estructura:
🌿 Arbust: És una planta llenyosa de creixement més baix, amb múltiples tiges des de la base i una alçada que no sol superar els 5 metres.
🌳 Arbre: És una planta llenyosa amb un únic tronc principal, que sol superar els 5 metres d’alçada i té una copa elevada.
Tot i això, algunes plantes, com el boix grèvol (Ilex aquifolium), el ginebró (Juniperus communis) o la sabina (Juniperus phoenicea), entre d’altres, poden tenir forma d’arbust o d’arbre segons l’hàbitat. Aquest fenomen depèn de factors com el sòl, el clima o l’espai disponible per créixer, i pot fer més difícil distingir entre arbust i arbre.
🌿 Arç blanc: la fada blanca
Castellà: Espino blanco
Científic: Crataegus monogyna
L’arç blanc forma part de la família de les rosàcies, igual que les maduixeres, els rosers i les pomeres. Per la seva gran resistència, sovint es fa servir per empeltar arbres fruiters com pomeres, cirerers o pruneres.
Antigament, els fusters aprofitaven les seves espines com a claus, i en èpoques de fam, es molien els seus fruits per fer farina.
🌿 Ginebre o ginebró: la planta que cuida i aromatitza
Castellà: Enebro
Científic: Juniperus communis ssp.communis
El ginebre o ginebró és una planta molt resinosa. Quan s’escalfa, la seva sàvia es converteix en un oli que, antigament, era molt apreciat pels pastors d’alta muntanya. Aquest oli s’utilitzava per curar les ferides del bestiar, gràcies a les seves propietats curatives. A més de les seves utilitats pràctiques, el ginebre és una planta amb moltes aplicacions tradicionals en la medicina popular.
Els seus fruits, coneguts com a gàlbuls, es fan servir per aromatitzar la famosa beguda alcohòlica “ginebra”.
🌿 Sanguinyol: la fusta vermella dels antics arquers
Castellà: Cornejo
Científic: Cornus sanguinea
El sanguinyol rep aquest nom pel seu característic color vermellós, visible tant a les seves branques com a la fusta. És dura, densa i molt resistent, per això antigament es feia servir per fabricar llançadores de telers, manetes d’eines i altres estris.
Els seus brots prims i llenyosos, també vermellosos, eren ideals per fer dagues, clavilles, broquetes i fletxes. De fet, l’arquer prehistòric Ötzi, l’home de gel, descobert el 1991 als Alps, portava fletxes fetes amb fusta de sanguinyol!
🌿 Llentiscle: la joia verda del Mediterrani
Castellà: Lentisco
Científic: Pistacia lentiscus
El llentiscle, també conegut com a mata de cabrit, és un arbust mediterrani molt apreciat pel bestiar i fàcil de reconèixer per les seves fulles verdes i brillants durant tot l’any.
Produeix una resina aromàtica anomenada màstic, que s’ha utilitzat des de l’antiguitat com a goma de mastegar, i que encara avui es fa servir en odontologia, vernissos, pastisseria i altres productes.
Com que les seves fulles aguanten verdes molt de temps un cop tallades, es fa servir sovint per fer rams i decoracions vegetals, cosa que ha provocat una extracció massiva i preocupant en algunes zones.
Sabies que és germà dels festucs (pistatxos)?
🌿 Cirerer d’arboç: la cirereta del bosc que fa ballar guineus i teixons
Castellà: Madroño
Científic: Arbutus unedo
El cirerer d’arboç és un arbust o petit arbre típic dels boscos mediterranis. A la tardor, es cobreix de fruits rodons i vermells, anomenats cireretes de pastor. Quan estan madurs, són dolços i bons per menjar, tan frescos com en melmelades o licors.
Però no en mengis massa! Si en prens moltes de cop, poden fer venir una mica de mareig perquè fermenten fàcilment i tenen un efecte lleugerament alcohòlic. Per això, alguns animals del bosc, com els teixons i les guineus, també els agrada!
🌿 Ginesta: el pistoler daurat i perfumat
Castellà: Retama de olor
Científic: Spartium junceum
La ginesta és una planta de la família de les lleguminoses, com la mongeta, el pèsol o el trèvol.
Aquestes plantes ajuden a enriquir el terra amb nitrogen, fent-lo més fèrtil per a altres espècies.
Un dels aspectes més curiosos de la ginesta és la manera com dispersa les seves llavors.
Quan les tavelles s’assequen, es van torçant fins que, de sobte, esclaten i llencen les llavors ben lluny. Aquest mecanisme es coneix com a dispersió balística i ajuda la planta a escampar-se pel territori.
Altres plantes que llancen les seves llavors
(dispersió balística)
Castellà: Mastuerzo menor
Científic: Cardamine hirsuta
Castellà: Violeta común
Científic: Viola odorata
Castellà: Pepinillo del diablo
Científic: Ecballium elaterium
🌿 Garric: el guerrer que mai s’agenolla
Castellà: Coscoja o chaparro
Científic: Quercus coccifera subsp. coccifera
El garric, també conegut com a coscoll, garriga, garroll, garritx… és un arbust mediterrani molt resistent.
El garric pot rebrotar ràpidament després d’un incendi i resisteix la sequera extrema, convertint-se en un dels arbustos més importants per la regeneració del bosc mediterrani.
Les seves glans són una font d’aliment per molts animals, com insectes, ocells, ratolins, porcs senglars… També s’utilitzen per alimentar bestiar, com ovelles i porcs.
Antigament, es feia servir per criar kermes (cotxinilles), d’on s’obtenia un tint vermell intens anomenat carmesí.
🌿 Saüc: el guardià floral de les llars
Castellà: Sauco
Científic: Sambucus nigra
El saüc és un arbust tradicionalment conegut per les seves propietats medicinals. El seu nom llatí, Sambucus, prové d’un antic instrument de vent fet amb les seves branques buides.
En moltes cultures, el saüc era considerat un arbre sagrat i es plantava prop de les cases per protegir-les dels mals esperits. També es creia que la seva fusta mai s’havia de cremar, ja que això podia atraure la mala sort.
🌿 Esbarzer: el colonitzador espinós amb fruits dolços
Castellà: Zarza
Científic: Rubus ulmifolius
Les mores de l’esbarzer tenen llavors envoltades per una closca dura que les protegeix del sistema digestiu dels ocells.
Quan un ocell menja les mores, els sucs gàstrics ajuden a debilitar aquesta closca.
Després, en expulsar les llavors amb els excrements, contribueix a la seva dispersió, ajudant-les a germinar en nous llocs i assegurant així la propagació de l’esbarzer.
Les tiges de l’esbarzer s’han utilitzat tradicionalment en cistelleria i per fabricar cordes, aprofitant la seva flexibilitat i resistència.
🌿 Aladern: l’encantador d’abelles
Castellà: Aladierno
Científic: Rhamnus alaternus
L’aladern és una planta dioica, és a dir, té exemplars mascles i femelles separats, com és el cas del llentiscle, el galzeran o l’ortiga, entre d’altres.
Només les plantes femelles produeixen les baies vermelles brillants que apareixen a la tardor i l’hivern.
Quan floreix a la primavera, les seves flors atrauen moltes abelles, ajudant així a la pol·linització i a la biodiversitat del seu entorn.
🌿 Romaní: l’aroma del Mediterrani que aclareix la ment
Castellà: Romero
Científic: Rosmarinus officinalis
El romaní, també conegut com a romer, és un arbust típic dels boscos mediterranis, sobretot a les pinedes de pi blanc, i també es fa servir molt en jardineria per la seva resistència i l’agradable aroma que desprèn.
Té fulles verdes tot l’any i unes flors petites de color blau o lila que atreuen molt les abelles.
Aquesta planta s’ha utilitzat des de fa molt de temps per a moltes coses. Les seves fulles serveixen per fer infusions i extractes amb propietats desinfectants, i també s’aprofiten per donar gust i aroma als plats de cuina. A més, quan les abelles visiten les flors, en recullen el nèctar per fer una mel daurada i molt aromàtica.