Borratja

Plantes herbàcies

Borratja, borraina, pa i peixet [Català]
Borraja [Castellà]
Borago officinalis [Científic]

Introducció

La borratja, també coneguda com a borraina o pa i peixet, és una planta herbàcia anual de la família de les boraginàcies (Boraginaceae) que pot arribar a fer fins a 1 metre d’altura quan és adulta. Sol créixer formant grups nombrosos, tot i que també es poden trobar individus aïllats. Presenta una tija erecta i buida, recoberta de pèls rígids i aspres que li donen un tacte aspre en general. Les fulles són de color verd intens quan la planta és jove, però a mesura que envelleix adquireixen un to més apagat i grisenc. Una característica curiosa de la borratja és el sabor dels seus brots tendres, que recorda lleugerament al cogombre. Tradicionalment, s’ha utilitzat molt en la cuina de regions com Navarra i Aragó (Espanya), Ligúria (Itàlia), Creta (Grècia) o Frankfurt (Alemanya) i el seu oli essencial té aplicacions cosmètiques i medicinals.

Fulles

Les fulles basals formen una roseta gran: són amples, ovalades, amb pecíol i molt peludes (pèls rígids que les fan aspres al tacte). Les de la tija són més petites, sèssils (sense pecíol) i abracen una mica la tija; sovint tenen el marge lleugerament dentat. En fresc fan una olor i gust que recorden al cogombre. Les més tendres són les que s’aprofiten a la cuina.

Fruits i llavors

Cada flor dona un fruit típic de les boraginàcies: un tetraqueni que es divideix en quatre núcules (com quatre granets separats), ovoidals, de 3–5 mm, rugoses i de color marró fosc o negre. Maduren de finals de primavera a estiu i cauen fàcilment a terra, cosa que explica que la planta es ressembri sola d’un any per l’altre.

Flors

En cimes laxes als extrems de les tiges. Cada flor és una estrella de cinc puntes: 5 pètals blau porpra (units a la base) i, al centre, 5 anteres molt fosques formant un petit con. El calze té 5 sèpals estrets i punxeguts, sovint amb tint rogenc, que sobresurten entre els pètals. Tiges, pedicels i calzes són peluts. Floreix de finals d’hivern a primavera, sovint durant setmanes.

Arrels

Té una arrel principal pivotant (com una “pastanaga” gruixuda) d’on surten moltes arrelletes laterals. Aquesta arrel ajuda la planta a ancorar-se bé en sòls secs i a buscar aigua en profunditat. Per això la borraina no porta gaire bé els trasplantaments quan és gran: és millor sembrar-la directament al lloc definitiu.

Habitat

La borratja és originària de la conca mediterrània oriental, però gràcies a la seva gran capacitat d’adaptació actualment té una distribució gairebé cosmopolita a Europa i s’ha naturalitzat a moltes altres regions temperades. Creix preferentment en zones assolellades i sòls rics en nutrients (és nitròfila), amb predilecció per terres calcaris, argilosos o llimosos ben drenats. En estat silvestre és molt comuna en ambients alterats per l’ésser humà, com ara vores de camins i carreteres, marges de conreus i horts, solars, runams i terrenys erms, fins a altituds d’uns 1.800 metres1. Sol germinar a finals d’estiu o tardor, aprofitant les primeres pluges i les fulles es mantenen durant l’hivern; a finals de març inicia la floració i cap a finals de primavera completa el cicle anual. També es cultiva extensament en horts, especialment a les hortes d’Aragó (on és considerada gairebé un emblema regional), Navarra i La Rioja, i cada cop és més present als horts d’altres zones gràcies als seus usos culinaris.

Cultiu

En cultiu, es recomana sembra directa de la borratja, situant les llavors a uns 0,5–1 cm de profunditat, amb un marc de plantació d’aproximadament 20 × 40 cm entre planta i planta. Donat el caràcter nitròfil de l’espècie, requereix sòls fèrtils i és convenient adobar-los amb fems d’alliberament lent en lloc d’adobs químics de disponibilitat ràpida, per evitar una sobre acumulació de nitrogen a les fulles. Després del primer any de cultiu, és important deixar que algunes plantes espiguin i facin llavor (per exemple, 1 de cada 5 plantes), de manera que les llavors caiguin a terra i germinin durant la tardor següent. D’aquesta forma, s’assegura la presència contínua de borratges any rere any sense haver-les de replantar, sempre que es respectin les condicions òptimes per a la germinació i l’establiment dels nous plançons. De fet, la borratja sovint es reprodueix espontàniament als horts si es deixa alguna planta sense collir. Pel que fa a les tasques de manteniment, a l’estiu (cap al mes d’agost) es recomana segar la vegetació i fins i tot llaurar si hi ha molta presència d’adventícies perennes, de manera que el terreny quedi preparat per rebre les pluges de setembre que estimularan la germinació.

Plantació de borratjes a Anglaterra

Etimologia

El nom borratja (i borraja en castellà) prové probablement de l’expressió àrab vulgar bū ʿaráq (en àrab clàssic abū ʿaraq), que significa “pare de la suor” o “diaforètic”, en al·lusió a les propietats sudoríferes de la planta. Altres autors opinen que el nom llatí Borago deriva del llatí tardà borra (o borus), que vol dir ‘pèl aspre’ o fa referència a una llana rústega, al·ludint als pèls gruixuts que cobreixen la planta. També s’ha proposat que Borago podria ser una corrupció de les paraules llatines cor (‘cor’) i ago (‘porto’), és a dir, significaria “porto el cor”, pels suposats efectes cordials (reconfortants per al cor) que li atribuïen antics herbolaris. Una altra de les moltes interpretacions és que provindria del cèltic borrach (o barrach), que significa ‘coratge’; es creia que aquesta planta infonia valor i alegria als melangiosos, i de fet es diu que antics guerrers celtes bevien vi infusionat amb borratja abans de la batalla per augmentar la seva bravura.

Història de la borratja

Història de la borratja

A la Mediterrània, la borraina es coneix i s’aprofita des d’antic. En textos grecollatins com els de Plini i Dioscòrides s’esmenten plantes anomenades buglòssa/ox‑tongue i euphrosýnon (“la que dona alegria”), que la tradició herbolària medieval va identificar amb la borraina; d’aquí neix la seva fama d’“herba que alegra el cor”. Al llarg de l’edat mitjana apareix a herbaris monàstics i receptaris com a cordial: es macerava en vi, hidromel o aigua melada per confortar l’ànim i fer suar.

Al Renaixement, herbolaris com John Gerard (1597) i Nicholas Culpeper (1653) la recomanen per “confortar l’esperit, calmar la tos, abaixar la febre i estimular la sudoració”, d’acord amb la medicina humoral de l’època. A la península Ibèrica està documentada als horts i cuines d’Aragó i Navarra des de fa segles; el plat de borratja amb patata i l’expressió popular “en aigua de borratges” testimonien el seu arrelament. A Ligúria s’empra tradicionalment per farcir pasta (pansotti) i a Frankfurt forma part de la Grüne Soße (salsa verda) des del segle XIX.

Des de finals del segle XX, l’interès per l’oli de llavor ric en àcid γ‑linolènic (GLA) ha impulsat l’ús de la borraina en cosmètica i complements nutricionals, tancant un llarg cercle que va de l’herbolària clàssica a la recerca moderna.

Propietats i usos medicinals de la borratja

Propietats i usos medicinals de la borratja

La borratja ha estat utilitzada tradicionalment en fitoteràpia per tractar diversos problemes de salut. Popularment, s’empra per calmar la tos i per “purificar” la sang i el fetge, gràcies a les seves propietats diürètiques i sudoríferes (afavoreix la sudoració i l’eliminació de toxines). També se li reconeixen efectes antiinflamatoris, útils contra el reumatisme i l’artritis. En medicina popular s’ha fet servir la borratja per alleujar afeccions de la pell (és emol·lient i ajuda a suavitzar-la), per reduir la inflamació de la pròstata i com a relaxant lleuger contra l’estrès i l’ansietat.

Un dels remeis clàssics és la infusió depurativa de primavera per netejar la sang i el fetge: es barregen fulles i flors fresques de borratja amb altres herbes amargues (fumària, xicoira, dent de lleó, etc.) a parts iguals fins a totalitzar 20 grams. Es posa una culleradeta d’aquesta mescla per tassa d’aigua bullent i es deixa infusionar uns 9 minuts. Prenent una tassa en dejú cada dia durant un mes es considera un tractament depuratiu tradicional per a la sang.

Un altre remei popular és l’aigua de borratges, que algunes llegendes humorístiques associen amb la poció màgica de Panoràmix (el druida dels còmics d’Astèrix). Es diu sovint que quan quelcom no dona el resultat esperat “ha quedat en aigua de borratges”, atribuint a aquesta infusió poques o nul·les propietats. Però en realitat no és així: l’aigua de bullir les borratges és un veritable elixir nutritiu.2 Estudis recents han demostrat que l’aigua de borratja conté nombrosos minerals i proteïnes, a més de tenir alta capacitat antioxidant i efectes beneficiosos per a la salut. Per preparar-la, es bullen mig litre d’aigua, s’hi afegeixen uns 12 grams de flors de borratja i es retira del foc. Es deixa reposar 8–10 minuts, es cola i s’endolceix amb mel i suc de llimona. Es pot prendre calenta, tèbia o freda, i es considera un reconstituent que potencia la força i la vitalitat.

Beneficis de l’oli de llavors de borratja: L’oli de borratja s’extreu per pressió en fred de les llavors i és molt ric en àcids grassos poliinsaturats, especialment en àcid γ-linolènic (GLA). Aquest oli ha demostrat tenir un potent efecte antiinflamatori i modulador hormonal. S’utilitza com a suplement natural per millorar dolors articulars i musculars, especialment en casos d’artritis reumatoide. També és apreciat en l’etapa del climateri (menopausa) i per alleujar símptomes del síndrome premenstrual, ja que l’àcid γ-linolènic ajuda a regular els nivells de prostaglandines i a inhibir l’excés de compostos inflamatoris. Gràcies a aquest efecte, l’oli de borratja contribueix a equilibrar els desequilibris hormonals i a reduir la retenció de líquids associada al cicle menstrual. Tradicionalment, se li atribueix també un efecte emmenagog (afavoreix la menstruació) i s’ha emprat per augmentar la fertilitat femenina. A més a més, durant la lactància es considera que pot enriquir la llet materna en nutrients essencials, ajudant així a nodrir millor el nadó. Tanmateix, cal usar l’oli de borratja amb moderació i preferiblement sota supervisió, ja que en dosis elevades podria tenir efectes adversos.

Usos culinaris de la borratja

Usos culinaris de la borratja

La borratja és una verdura molt apreciada en certes gastronomies locals. Destaca especialment a la cuina tradicional d’Aragó, on és considerada gairebé un plat insígnia regional, i també a Navarra, La Rioja i altres zones de l’Ebre. En altres països també s’empra: per exemple a Itàlia (Ligúria) és habitual usar-la com a farcit de pasta (pansotti), i a Alemanya es fa servir crua a l’amanida Grüne Soße. Té un sabor suau amb un punt amargant i refrescant, i es pot consumir de moltes maneres: bullida, saltada, arrebossada, crua en amanida (les flors sobretot), etc. A continuació presentem un parell de preparacions culinàries típiques amb borratja:

Receptes amb borratja

Receptes amb borratja

Crespells aragonesos (postre tradicional d’Aragó)3

Ingredients:

  • Un cistell de fulles de borraina, unes 40
  • 3 ous
  • 125 g de farina (blat, espelta, fajol…)
  • Oli d’oliva verge extra
  • Sucre o mel de romaní

Procediment:

  • Rentem les fulles de borratja, les escorrem i les deixem sobre un drap per eixugar.
  • Dins d’un bol batem els ous i afegim la farina mica en mica.
  • Posem una paella amb oli abundant a escalfar.
  • Quan l’oli estigui prou calent, agafem les fulles de borratja i les enfonsem a la massa que hem preparat amb la farina i l’ou, deixem un segon que caigui el sobrant al bol i les posem a fregir.
  • Un cop estiguin ben dauradetes, les traiem i les deixem a un plat amb paper de cuina, o sobre un colador metàl·lic perquè escorri l’excedent d’oli.
  • Quan estiguin totes fregides, les posem a una safata i els hi afegim un pel de sucre o un rajolinet de mel de romaní per sobre.
  • Bon profit!
Crespells aragonesos
Font: Alimentación del Presente

Borratja amb patates i pernil (recepta popular, versió de Karlos Arguiñano)4

Ingredients:

  • 1 k de borratges
  • 2 patates
  • 100 g pernil salat
  • 3 dents d’all
  • 1 cullerada de farina
  • Oli d’oliva verge extra
  • Sal
  • Julivert

Procediment:

  • Retira les fulles de les borratges i la part inferior de la tija. Renta-les i talla-les a trossos de 4 centímetres.
  • Posa aigua a escalfar en una cassola, assaona-la i quan comenci a bullir, afegeix la borratja. Cou-la durant 12 minuts. Escorreu la borratja i reserveu-la. Reserva també el brou.
  • Pela la patata, talla-la a dauets i fregeix-los en una paella amb oli. Quan estiguin fets, escorreu-los en un plat cobert amb paper absorbent de cuina. Assaona.
  • Pela les dents d’all, làmina i ofega’ls en una cassola amb un rajolí d’oli. Pica el pernil a daus i afegeix-los. Abans que agafin color, afegeix-hi la farina, ofega-la una mica i aboca una mica del brou resultant de coure la borratja.
  • Cuina el conjunt durant un parell de minuts i afegeix la borratja. Barreja bé i afegeix les patates a la cassola.
  • Empolsimar amb julivert picat i decora amb una fulla de julivert.
  • Bon profit!

(Nota: La cuina aragonesa també inclou altres receptes famoses amb borratja, com Borratges amb cloïsses, Truita de borratges o Milfulls de borratja amb pernil, demostrant la versatilitat d’aquesta verdura.)

Curiositats màgiques de la borratja

Curiositats màgiques de la borratja

Astrologia

Des de l’antiguitat la borratja ha estat associada a la força i l’audàcia. Ja els grecs la consideraven una herba que infonia valor als ànims decaiguts, i els romans la situaven sota la influència del planeta Júpiter (en l’astrologia tradicional, Júpiter governa la valentia i l’optimisme). Aquesta associació li conferia una aura d’herba poderosa que podia elevar l’esperit de qui la prenia.

Màgia i folklore

En la màgia popular europea, la borratja és coneguda com l’herba del coratge. Es creu que pot augmentar les habilitats psíquiques i atorgar coratge, protecció, felicitat i pau a qui la porta o la consumeix. També es deia que aportava grandesa d’ànima i determinació. Per això, com s’ha esmentat, hi ha relats de guerrers celtes que bevien vi amb borratja abans de combatre, cercant aquesta injecció de valor. En algunes tradicions esotèriques modernes, la borratja s’utilitza en encanteris o rituals per atraure l’alegria i dissipar la tristesa (recordant el seu ús històric com a planta euforitzant o que dona alegria al cor). Sigui com sigui, la borratja ha deixat empremta tant en la medicina com en la imaginació popular al llarg dels segles.

Missatge

“Sóc l’herba del coratge: encenc l’ànim, allunyo la por i t’omplo de joia serena per seguir endavant.”

Referències

Referències

  1. El blet negre, la borraina i la sajolida. Agrocultura | tardor 2020. L’Era Associació. Article per Eixarcolant. ↩︎
  2. Desearás que todo se quede «en agua de borrajas». Aragón, Sabor de Verdad. ↩︎
  3. Crespillos de Aragón. Alimentación del Presente. Recepta. ↩︎
  4. Receta de Borraja con patatas y jamón de Karlos Arguiñano. Hogarmania. Vídeo recepta. ↩︎
Bibliografia

Bibliografia

  • Culpeper, Nicholas (1653). The Complete Herbal. Londres.
  • Jorba Camps, Jaume & Viladíu Soler, Mercè (2011). Plantes Medicinals de Montserrat. Lleida: Pagès Editors. (Pàg. 52–53, entrada sobre la borratja).
  • Berdonces i Serra, Josep Lluís (2000). Gran Enciclopèdia de les Plantes Medicinals. Madrid: Tikal Ediciones. (Entrada “Borraja”).
  • Abella, Ignacio (2003). La Magia de las Plantas. Sabadell: RBA Libros. (Pàg. 193, referències a la borratja en la tradició màgica).

Comenceu a escriure i pressioneu la tecla ENTER per cercar