Ànecs petits
Fitxes didàctiques animals de la nostra granja
🦆 Ànecs petits
Els ànecs petits que conviuen amb nosaltres a través d’aquestes fitxes visuals i senzilles, pensades per conèixer d’on provenen, com viuen i quines particularitats ens han semblat més interessants, explicat d’una manera clara, entenedora i propera.
Bec de serra petit o capblanc
Castellà: Serreta chica
Anglès: Smew
Científic: Mergellus albellus
Origen:
Raça d’origen europeu. Finlàndia.
Característiques:
Entre 450 i 650 g de pes.
Entre 7 i 9 ous per cria.
Fan els nius en forats.
Observacions:
El Bec de serra petit és el més petit dels ànecs. Els mascles són els ànecs més clars que es troben a Finlàndia i es poden confondre amb gavines clares quan neden. Són més nombrosos al voltant de Salla i Kuusamo. La població reproductora finlandesa s’estima en 1.000 a 2.000 parelles. Vola al sud d’octubre a desembre i torna d’abril a maig. Passa l’hivern al mar Bàltic, Europa occidental o central.
Bec de serra coronat
Castellà: Serreta capuchona o pato de cresta
Anglès: Hooded merganser
Científic: Mergus cucullatus
Origen:
Raça d’origen americà. EUA.
Característiques:
Entre 400 i 700 g de pes.
Entre 5 i 12 ous per cria, color crema.
Molt sociable i criador.
Observacions:
Cria en pantans i estanys boscosos a la meitat nord dels Estats Units o el sud del Canadà. Aquesta atractiva espècie és tan comuna en captivitat que la majoria de les aus que es troben en el medi silvestre a Europa, són simplement escapats. Tenen una cresta a la part de darrere del cap. En els mascles adults, aquesta cresta té una gran taca blanca, el cap és de color negre i els costats de l’ànec són de color marró vermellós. La femella adulta té una cresta de color vermellós, amb gran part de la resta del cap i un cos de color marró-grisenc.
Ànec cuallarg de les Bahames mutació plata
Castellà: Ánade gargantillo plateado o rabudo de las Bahamas plata
Anglès: Silver Bahama pintail
Científic: Anas bahamensis
Origen:
Raça d’origen americà.
Característiques:
Entre 450 i 650 g de pes.
Entre 10 i 12 ous per cria.
Fan els nius en forats d’arbres.
Observacions:
L’ànec cuallarg de les Bahames, és natural d’Amèrica, ja que la seva distribució comprèn les Bahames, les Antilles, les illes Galápagos i Sud-amèrica. És una espècie que s’adapta molt bé a la captivitat, de manera que la podem veure en moltes col·leccions zoològiques. Aquest ànec demostra certa preferència per les llacunes i aiguamolls d’aigua salobre. Encara que és possible veure-ho en llacs i llacunes d’aigua dolça.
Morell de plomall
Castellà: Porrón moñudo
Anglès: Tufted duck
Científic: Aythya fuligula
Origen:
Raça d’origen europeu i nord-asiàtic.
Característiques:
Entre 67-75 cm i 770-970 g de pes.
Construeix els nius sobre l’aigua.
Entre 4 i 16 ous per cria.
Només incuben les femelles.
Observacions:
És un ànec bussejador de grandària mitjana. El seu hàbitat de reproducció són tota mena de zones aquàtiques, des de llacunes d’aigua dolça fins i tot aiguamolls d’aigua salada. Encara que el seu vol és ràpid i potent, l’enlairament de l’aigua és difícil i la majoria només aconsegueix enlairar després de molt esforç.
Ànec xerraire o minyó
Castellà: Pato enano
Anglès: Call duck
Científic: Anas platyrhynchos domesticus
Origen:
Raça d’origen europeu. Anglaterra.
Característiques:
Entre 500 i 700 g de pes.
Entre 6 i 9 ous per cria, color blanc opac.
Observacions:
Malgrat la seva reduïda grandària, a més de ser decoratiu i elegant, l’ànec minyó és una raça extravertida, fort, sociable i valent. A Espanya és considerat com classe de luxe juntament amb els ànecs Reals, Mandarí i Pintail. És una raça de grandària miniatura, però no té una aparença fràgil.
Ànec Mandarí
Castellà: Pato Mandarín
Anglès: Mandarin duck
Científic: Aix galericulata
Origen:
Raça d’origen asiàtic. Xina, Japó i Sibèria.
Característiques:
Entre 500 i 800 g de pes.
Construeix els nius en el buit dels arbres.
Entre 9 i 10 ous per cria, color blanc cremós.
Au independent excepte durant l’hivern.
Observacions:
Elegant i de constitució robusta, pot arribar a mesurar 45 cm de longitud, el mascle és una au inconfusible. A Àsia oriental els ànecs mandarins van ser considerats animals portadors de bona fortuna, i d’amor i afecte conjugal; de tal manera que a la Xina es regala una parella d’aquests ànecs com a regal principal en les noces més importants.
Xarxet Hotentot
Castellà: Cerceta Hotentote
Anglès: Blue-billed teal
Científic: Spatula hottentota
Origen:
Raça d’orígen africà.
Característiques:
Entre 200 i 300 g de pès.
Construeix els nius entre la vegetació propera a l’aigua.
Observacions:
En aquesta espècie és on s’agrupen els ànecs de riu. Aquests ànecs en general només submergeixen el cap i el coll a la recerca d’aliment; a diferència d’altres ànecs que es capbussen. La seva distribució comprèn Àfrica equatorial des de Nigèria fins a l’est del continent. La seva ubicació també s’estén de nord a sud per l’est des d’Etiòpia fins a Sud-àfrica. Aquesta au s’alimenta de plantes aquàtiques i insectes.
Xarxet del Baikal
Castellà: Cerceta del Baikal
Anglès: Baikal teal
Científic: Sibirionetta formosa
Origen:
Raça d’orígen asiàtic.
Característiques:
Entre 34-40 cm i 400-600 g de pes.
Construeix els nius entre la vegetació propera a l’aigua.
Entre 6 i 9 ous per cria.
Observacions:
És el xarxet d’aspecte més robust, el mascle té un plomatge molt ornamental sent per això una au molt apreciada per als criadors, a conseqüència d’això es conserven un gran nombre de parelles en captivitat. Pertany a la classe dels ànecs de riu o superfície. Aquests ànecs en general només submergeixen el cap i el coll a la recerca d’aliment.
Ànec de Carolina
Castellà: Pato joyuyo
Anglès: Wood duck
Científic: Aix sponsa
Origen:
Raça d’orígen Nord-amèrica.
Característiques:
Entre 550 i 690 g de pes.
Construeix els nius en el buit dels arbres.
Entre 9 i 10 ous per cria, color blanc brut.
Au independent excepte durant l’hivern.
Observacions:
Es troba principalment sobre les costes est i oest dels Estats Units on freqüenta llacs i pantans. També es troben poblacions d’aquesta au a Cuba i Puerto Rico. L’espècie ha estat introduïda en diversos països d’Europa, però no es va aclimatar com l’ànec mandarí. Les varietats rosses i blanques són considerades com domèstiques.
Ànec corredor indi
Castellà: Pato corredor indio
Anglès: Indian Runner duck
Científic: Anas platyrhynchos domesticus
Origen:
Àsia.
Característiques:
Pes ànec: 2-2,3 kg.
Pes ànega: 1,6-2 kg.
Ous de color blau verdós.
Observacions:
Ànec d’aspecte molt diferent dels altres. Té el coll llarg i fi. A l’Índia són salvatges, però a Anglaterra els tenen domesticats. Els seus ous són molt apreciats, perquè són els que més s’assemblen als de les gallines. Les ànegues poden arribar a posar 200 ous a l’any, tot i això, aquesta raça ha esdevingut ornamental. Rep aquest nom per la forma que té del cos, molt recta i esvelta, fet que fa que sembli que corri constantment.
Ànec Cayuga
Castellà: Pato Cayuga
Anglès: Cayuga duck
Científic: Anas rubripes
Origen:
Raça americana. EUA.
Característiques:
Resistent al clima.
Bon caràcter.
Molt tranquil·la.
Observacions:
Aquesta raça rep el nom del llac Cayuga (oest de Nova York, Estats Units). Prové de l’encreuament de l’ànec negre salvatge i l’ànec Rouen. Va arribar al Regne Unit l’any 1851 per ser presentat a l’Exposició Universal del Crystal Palace. A causa que es va desenvolupar a Amèrica del Nord, aquesta raça està acostumada a viure en condicions climàtiques dures.
