Mamífers
Consumidors primaris
🐄 Mamífers herbívors: els consumidors primaris, els primers en la gran roda de la vida
Els mamífers herbívors: uns ajudants de la natura!
Els mamífers herbívors són animals molt importants per a la natura. S’alimenten de plantes: herbes, fulles, fruits, llavors…, i això els fa consumidors primaris dins de la cadena alimentària.
Quan mengen plantes, passen l’energia d’aquestes a altres animals, com ara els carnívors. Això ajuda a fer que l’energia i els nutrients es reparteixin per tot l’ecosistema, i així es manté en equilibri.
🤔 Sabies que…❓
Alguns herbívors, com les vaques, les ovelles…, són remugants. Vol dir que tenen un aparell digestiu molt especial, que els ajuda a aprofitar millor els aliments vegetals.
Així poden treure energia de les plantes que mengen!
Mostra dels mamífers de la natura
🐮 Els mamífers remugants
Els remugants, com les vaques, els cérvols, les cabres i altres animals similars, tenen un sistema digestiu molt especialitzat que els permet alimentar-se de vegetals amb poc contingut en proteïnes.
Aquest sistema els permet ingerir grans quantitats de menjar ràpidament i, després, retirar-se a un lloc segur per regurgitar i tornar a mastegar els aliments. Aquest procés, conegut com a remugar, és fonamental: la masticació addicional, combinada amb la saliva, ajuda a descompondre la fibra vegetal.
Un cop ben mastegat, el menjar passa per diferents compartiments de l’estómac, cadascun amb una funció específica. En aquests compartiments, bacteris i altres microorganismes especialitzats continuen descomponent els aliments per facilitar l’absorció dels nutrients a l’intestí.
Aquesta adaptació permet als remugants extreure el màxim profit d’una dieta pobra en proteïnes, basada principalment en plantes. Per això, solen tenir estómacs grans i cossos eficients, capaços de sostenir-se amb aquest tipus d’alimentació.
🐮 Vaca: amb ulls dolços ens proporciona llet, carn i cuir
Castellà: Vaca
Científic: Bos taurus
Les vaques són animals molt coneguts i viuen en granges d’arreu del món. Fa molts i molts anys, les persones les van domesticar per ajudar al camp, i encara avui ens són molt útils.
Les vaques ens donen tres coses molt importants:
Llet: Amb la seva llet podem fer formatge, iogurt i altres aliments boníssims.
Carn: Si la vaca és jove, en diem vedella, i si és adulta, en diem carn de bou.
Cuir: Amb la seva pell, un cop tractada, es poden fer jaquetes, bolsos, cinturons, sabates…
Les vaques són animals tranquils i molt valuosos per tot el que ens ofereixen.
🤔 Sabies que les vaques poden tenir millors amigues❓
Viuen en grup i, si poden, trien amb la que s’assenten més bé, i una li diu “muuuuu…” i l’altra li contesta “muuuuu…?” És la manera per no discutir!
🐑 Ovella: els tres tresors: llana, llet i carn
Castellà: Oveja
Científic: Ovis orientalis aries
Les ovelles són animals que viuen en la natura fa molt de temps, però les persones les van començar a criar perquè ens donen moltes coses útils com la llana, la carn i la llet.
La seva llana és una de les més utilitzades per fer roba, com jaquetes, jerseis, bufandes… Cada any, quan arriba la calor, s’esquilen les ovelles, que vol dir que els treuen la llana per evitar que passin calor. Si no es fes, l’ovella es podria sentir molt malament a causa de la gran quantitat de llana que té. Però no et preocupis, la llana torna a créixer, i així l’ovella es pot adaptar millor a les temperatures més càlides.
Sabies que segons un informe de la FAO (l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació), el 2014 hi havia més de 1200 milions de xais a tot el món? És increïble com són útils aquests animals!
Les ovelles tenen una visió gairebé de 360 graus! Això vol dir que poden veure gairebé tot el que tenen al voltant sense necessitat de moure el cap. Això les ajuda a estar atentes a possibles perills.
🐐 Cabra: l’art d’escalar i menjar el que els altres no poden
Castellà: Cabra
Científic: Capra hircus
Les cabres són animals que es crien sobretot per la seva carn i la llet.
Són molt especials perquè poden menjar moltes plantes que altres animals no poden, com per exemple, plantes amb moltes espines o plantes molt dures.
Això les fa molt adaptables i capaces de viure en molts llocs diferents!
Tot i això, si les cabres pasturen massa en un mateix lloc, és a dir, si mengen moltes plantes d’una zona, això pot fer mal a l’ecosistema i fer que el lloc perdi la seva salut.
Aquest mateix problema pot passar també amb altres animals, per això és important que cuidem el medi ambient i evitem que les cabres o altres animals es mengin massa de la mateixa zona.
Les cabres són molt curioses! Els agrada explorar i poden pujar a llocs molt alts, fins i tot a roques o muntanyes, perquè tenen una gran habilitat per escalar.
🐐 Cabra salvatge: l’art de viure en altures i mestra de l’escalada
Castellà: Cabra hispánica
Científic: Capra pyrenaica
La cabra salvatge és un animal que viu a Catalunya, especialment al Parc Natural dels Ports i al Parc Natural de Montserrat. Aquestes cabres són molt hàbils per viure en zones muntanyoses i rocoses.
Són excel·lents escaladores i poden caminar per llocs molt empinats on altres animals no poden arribar.
Les cabres salvatges busquen llocs alts i apartats on poden trobar menjar com herba i arbustos, adaptant-se perfectament al seu entorn natural.
Les cabres tenen uns ulls molt especials! Els seus ulls són rectangulars i horitzontals, cosa que els permet veure molt bé en diferents direccions. Això les ajuda a vigilar els perills mentre pasturen o es desplacen per llocs difícils.
🦌 Cabirol: el crit ocult, una veu en el silenci del bosc
Castellà: Corzo
Científic: Capreolus capreolus
El cabirol és un animal molt adaptable i pot viure en diferents tipus d’habitats, com boscos, camps…
A més, és un animal nocturn, és a dir, que surt principalment a la nit, i acostuma a pasturar a primera hora del matí i al vespre, quan el clima és més fresc.
Els cabirols són molt àgils i poden saltar de manera espectacular. Les seves potes els permeten moure’s amb molta rapidesa, fet que els ajuda a escapar dels possibles perills.
El cabirol té una característica molt especial: tant els mascles com les femelles poden emetre un so similar al lladruc d’un gos. Aquest crit els serveix per comunicar-se entre ells, especialment en moments de perill o per marcar el seu territori.
Mamífers no remugants
🐴 Cavall: el company fidel de l’home
Castellà: Caballo
Científic: Equus caballu
El cavall és un animal que es va domesticar fa molts anys i, tot i que comparteix alguns trets amb els seus parents salvatges com els cavalls salvatges i les zebres, té algunes diferències importants.
Els cavalls no remuguen com les vaques, ja que tenen un estómac més petit. Per compensar-ho, tenen uns intestins molt llargs, que els permeten aprofitar al màxim els nutrients de les plantes que mengen. Aquesta adaptació els ajuda a digerir millor els aliments i obtenir tota l’energia necessària per al seu dia a dia.
A la nostra zona, els cavalls han estat molt importants per l’agricultura, el transport i també en diverses festes i tradicions. Gràcies a la seva adaptabilitat, els cavalls han pogut viure en molts llocs i conviure amb els humans al llarg de la història.
Els cavalls poden dormir tant drets com estirats! A diferència d’altres animals, els cavalls tenen un sistema especial en les cames que els permet descansar i fins i tot dormir mentre estan drets, cosa que els ajuda a escapar més ràpidament si es troben amb un perill. Tot i això, per descansar profundament, necessiten estirar-se de tant en tant.
La família dels lepòrids
La família dels lepòrids inclou animals com els conills, les llebres… que s’alimenten principalment d’herba i altres plantes.
Una de les seves estratègies més importants per sobreviure és la seva gran capacitat de reproducció, ja que es poden reproduir diverses vegades a l’any, ajudant a mantenir la seva població. Tot i això, molts d’ells acaben sent preses de consumidors secundaris i terciaris, perquè els depredadors sempre cacen els animals més dèbils o malalts fent les poblacions més fortes i sanes.
Sense depredadors, la població de conills i altres animals podria créixer desmesuradament, cosa que provocaria superpoblació i podrien acabar morint de fam o malalties.
🐇 Conill de bosc: saltant a la velocitat de la vida
Castellà: Conejo de bosque
Científic: Oryctolagus cuniculus
Els conills de bosc tenen unes potes posteriors molt potents que els permeten córrer ràpidament i saltar per desplaçar-se.
Aquesta habilitat els ajuda a escapar de perills com els depredadors. Són animals exclusivament herbívors, i s’alimenten principalment d’herba, arbustos, de vegades, de l’escorça dels arbres…
Viuen en zones boscoses, on es poden refugiar fent forats si no en troben de fets, per estar protegits dels depredadors.
A més, aquests animals són molt prolífics, ja que poden tenir diverses cries a l’any, ajudant a mantenir la seva població.
Els conills de bosc poden saltar fins a tres vegades la seva llargada! Aquesta habilitat de saltar tan lluny els ajuda a escapar ràpidament dels depredadors, ja que poden saltar per sobre d’obstacles com roques o arbustos, fent-los molt àgils en el seu entorn natural.
🐰 Conill domèstic: la font de proteïna fàcil i sostenible
Castellà: Conejo doméstico
Científic: Oryctolagus cuniculus
El conill domèstic és un animal amb un nom científic una mica complicat de determinar, ja que, al llarg dels anys, s’han fet molts encreuaments per aconseguir exemplars més grans i amb més capacitat de reproducció.
Es considera que el conill domèstic és l’animal més sostenible perquè pot menjar aliments que nosaltres no solem consumir, com restes d’algunes plantes.
A més, els conills tenen una estratègia vital per sobreviure: la cria massiva. Això vol dir que tenen moltes cries en poc temps.
Els conills se senten segurs i còmodes en caus subterranis i això fa que fins i tot en espais reduïts de les nostres masies o granges hi estiguin bé.
Els nostres avantpassats els consideraven una bona font de proteïna animal, ja que es podien criar fàcilment i estaven disponibles durant tot l’any, fent-los molt importants en l’alimentació humana.
Una curiositat dels conills és que no poden vomitar.
A diferència de molts altres mamífers, el sistema digestiu dels conills està estructurat de manera que no poden regurgitar el que han menjat. Això fa que sigui molt important controlar la seva alimentació i evitar que ingereixin aliments tòxics, ja que no poden expulsar-los de l’estómac un cop han entrat.
Rosegadors i omnívors
Els rosegadors, com les rates, els ratolins, els esquirols… tenen dents especials que mai deixen de créixer. Per això, necessiten rosegar constantment fusta, llavors o altres materials per mantenir-les a la mida adequada. Són animals molt adaptables i poden menjar gairebé qualsevol cosa, el que els ajuda a viure en molts tipus d’hàbitats diferents. D’altra banda, els omnívors, com els senglars, els lirons… al tenir dents preparades per menjar tant plantes com altres animals.
Aquesta dieta variada els permet adaptar-se a diferents entorns i trobar menjar amb facilitat.
Tant els rosegadors com els omnívors tenen un paper molt important a la natura. Ajuden a controlar les poblacions d’altres animals, plantes… i contribueixen a dispersar llavors. Gràcies a això, mantenen l’equilibri i la salut dels ecosistemes on viuen.
🐗 Porc senglar: l’excavador nocturn que menja de tot
Castellà: Jabalí
Científic: Sus scrofa
El porc senglar és un animal nocturn que passa el dia dormint i surt a la nit per buscar menjar. Té un olfacte molt agut i utilitza el seu nas com si fos una excavadora per trobar arrels, cucs, fruits, insectes… sota terra.
És un animal molt adaptable que pot viure en molts tipus d’hàbitats, ja que la seva dieta és variada: menja plantes, fruites, petits animals, restes de menjar dels humans…
En alguns llocs, el porc senglar s’ha creuat amb altres races de porcs, com el porc vietnamita… això ha fet que alguns d’ells tinguin més mamelles, el que els permet tenir més cries i reproduir-se més ràpidament.
Com que té pocs depredadors naturals, la població de porcs senglars ha crescut molt i, en alguns llocs, s’ha convertit en una plaga, causant danys als camps i boscos.
Els porcs senglars tenen un caràcter molt territorial. Quan se senten amenaçats o volen marcar el seu territori, deixen rastres d’olor de les glàndules anals a les branques i arbres. També poden fer rascades a terra per deixar la seva marca, ajudant així a comunicar-se amb altres senglars.
🐀 Rata comuna o de claveguera: l’exploradora nocturna que menja de tot
Castellà: Rata común
Científic: Rattus norvegicus
La rata comuna és un animal molt proper als humans i per això es pot trobar a tot el món.
És extremadament intel·ligent i es pot adaptar fàcilment a diferents entorns, com carrers, clavegueres o fins i tot a cases.
Algunes rates han estat criades per ser animals de laboratori o mascotes, com les rates albines, que són diferents de les que viuen al carrer.
Aquestes rates són nocturnes, és a dir, surten de nit per buscar menjar i, com a omnívores, mengen de tot.
Les rates tenen una gran capacitat de reproducció, amb femelles que poden tenir entre 2 i 8 ventrades a l’any, cada una amb entre 6 i 14 cries, sempre que trobin prou menjar.
Com que tenen pocs depredadors, poden arribar a convertir-se en plagues en algunes ciutats i poden transmetre malalties a humans i altres animals.
Les rates comunes tenen una habilitat impressionant per nadar!
De fet, poden nedar durant hores i fins i tot submergir-se per respirar per petites obertures. Aquesta capacitat els permet viure en llocs molt humits, com clavegueres i canals, i escapar d’enemics o perills.
🐀 Ratolí mediterrani: el mestre de l’amagatall i l’escalada
Castellà: Ratón moruno
Científic: Mus spretus
El ratolí mediterrani és un petit rosegador que prefereix viure en llocs amb clima mediterrani, on fa calor a l’estiu i hiverns suaus.
Per això, no es troba a les zones més fredes com el nord d’Espanya o a gran part dels Pirineus.
És un animal ràpid i àgil que sol viure en camps i boscos, on s’amaga entre les plantes i s’alimenta de llavors, fruits i petits insectes.
La seva capacitat per moure’s de manera discreta li permet evitar els depredadors i sobreviure en els seus hàbitats naturals.
El ratolí mediterrani és un excel·lent escalador! Pot pujar per murs i altres superfícies verticals utilitzant les seves potes i les seves urpes, cosa que li permet accedir a llocs on altres animals no poden arribar, com a les parets de les cases, a les branques dels arbres…
🐀 Ratolí de bosc: el rosegador cautelós que domina els espais verds
Castellà: Ratón de campo
Científic: Apodemus sylvaticus
El ratolí de bosc és un dels mamífers més abundants de la Península Ibèrica. Aquest animal és molt adaptable i pot viure en una gran varietat de llocs, des de les zones properes al mar fins a les muntanyes de fins a 2.600 metres d’altitud! Les femelles tenen una gran capacitat de reproducció, una característica típica dels rosegadors, la qual cosa els ajuda a mantenir la seva població tot i que molts d’ells siguin caçats per depredadors com mussols, guineus, serps… Aquests petits animals són molt àgils i viuen en boscos, camps i jardins, on s’alimenten de llavors, fruits, petits insectes…
El ratolí de bosc és un animal molt curiós i cautelós. Quan senten un soroll o un perill, es queden completament immòbils per evitar ser vistos. Aquesta estratègia els ajuda a no ser detectats pels seus depredadors.
🐀 Rata cellarda: el rosegador astut que viu entre els boscos i els somnis
Castellà: Lirón careto
Científic: Eliomys quercinus
La rata cellarda és un petit rosegador ple de curiositats!
Quan té l’oportunitat, menja molt per acumular greix, que li servirà com a reserva d’energia durant la hibernació, el període en què dorm durant els mesos freds de l’hivern.
Quan hiberna, entra en un estat de letargia: el seu cos funciona molt més a poc a poc, el seu cor batega més lentament, la seva temperatura corporal baixa i gairebé no es mou.
Aquesta adaptació és tan coneguda que d’ella prové l’expressió popular “dormir com un liró”. La rata cellarda viu sobretot en boscos i zones rurals, on es nodreix de fruits, llavors, petits insectes…
A més, és molt àgil i pot escalar arbres amb gran facilitat.
Tot i ser un petit animal, la rata cellarda és coneguda per ser una gran dormilega! Pot passar fins a vuit mesos dormint durant la hibernació, aprofitant la reserva de greix que ha acumulat durant la resta de l’any.
🐿️ Esquirol comú o vermell: sembrador d’arbres i el trapella del bosc que mai para quiet
Castellà: Ardilla común o roja
Científic: Sciurus vulgaris
L’esquirol vermell és un petit mamífer àgil i veloç que viu als boscos.
Si alguna vegada passes pel bosc i veus pinyes rosegades amb el centre pelat, és molt probable que hi hagi esquirols a prop!
Aquests animals tenen dents molt fortes i especialitzades per obrir les pinyes i gaudir dels deliciosos pinyons que hi ha a dins.
A diferència d’altres rosegadors, els esquirols gairebé mai baixen a terra, ja que són més vulnerables als depredadors.
Prefereixen viure a les altures, saltant d’arbre en arbre amb una agilitat increïble. La seva llarga cua els ajuda a mantenir l’equilibri mentre es desplacen entre les branques i també els serveix per abrigar-se durant l’hivern.
Amb totes aquestes habilitats, els esquirols es converteixen en veritables acròbates del bosc!
L’esquirol vermell pot oblidar on ha amagat alguns dels seus fruits secs, i això, sense voler-ho, ajuda a replantar els boscos.
Gràcies a aquests “oblits”, creixen nous arbres com roures i pins!
