Aus
Consumidors primaris
🐤 Les aus consumidores primàries: becs, plomes i hàbits sorprenents
Algunes aus tenen un paper molt important com a consumidores primàries, ja que s’alimenten principalment de llavors, fruits i plantes.
El bec de cada espècie ens dóna moltes pistes sobre el que més els agrada menjar: n’hi ha de forts per trencar llavors, de llargs i prims per buscar nèctar i altres dissenyats per recollir trossos vegetals.
Aquests ocells ajuden a escampar les llavors, la qual cosa permet que creixin noves plantes, mantenint l’equilibri dels ecosistemes.
A més, amb els seus cants i els seus plomatges brillants, fan que la natura sigui encara més viva i rica. Són veritables aliats de la nostra terra!
Una mostra dels tresors naturals que habiten a la nostra zona
El bec de les aus: una eina sorprenent
El bec de les aus és una part important del seu cos. Està format per queratina, com les nostres ungles. Els becs tenen diferents formes i mides, depenent de l’aliment que mengen:
Aus que mengen llavors: Bec fort i curt.
Aus que mengen insectes: Bec llarg i prim.
Aus que mengen nèctar: Bec llarg i fi.
Aus carronyaires: Bec fort i corbat.
A més de menjar, el bec serveix per:
Construir nius: Recullen branquetes i materials.
Cuidar les cries: Alimenten els pollets.
Defensar-se: Protegeixen amb el bec.
Quan els ocells neixen, tenen un diamant de bec, una petita protuberància que els ajuda a trencar l’ou. Després de néixer, aquest diamant cau.
🐔 Gallina domèstica: la mare intel·ligent que ens regala ous i ensenya als pollets
Castellà: Gallina doméstica
Científic: Gallus domesticus
La gallina domèstica és un dels animals més comuns a les granges i cases de tot el món.
Una de les coses més interessants sobre les gallines és que les seves cries, els pollets, neixen amb la capacitat de córrer i menjar sols poc després de sortir de l’ou.
Per això, la gallina ha de covar els seus ous durant més temps que altres aus.
Les gallines són animals molt sociables que viuen en grups. A dins d’aquests grups, cada gallina té el seu lloc i sovint una “gallina líder” que guia el grup.
A més de posar ous, les gallines també poden ser criades per la seva carn.
Hi ha moltes races diferents de gallines, amb molts colors i mides, i cadascuna té les seves pròpies característiques.
Les gallines tenen una memòria molt bona i poden reconèixer fins a 100 cares diferents, tant de persones com d’altres animals!
A més, poden recordar experiències passades i aprendre de l’entorn, cosa que les fa més intel·ligents del que molta gent es pensa.
Curiositats sobre els ànecs
Els ànecs tenen una característica especial: el seu òrgan sexual és extern, cosa que és poc habitual en les aus. Quan arriba el moment de l’aparellament, el penis de l’ànec es desplega per ajudar a la reproducció, especialment perquè els ànecs viuen a l’aigua. Aquesta adaptació els ajuda a reproduir-se de manera més eficient.
🦆 Ànec mut: l’ànec que parla amb el seu silenci
Castellà: Pato mudo o Pato criollo
Científic: Cairina moschata
L’ànec mut és un tipus d’ànec que viu de manera salvatge a l’Amèrica tropical.
Fa molt de temps que aquest ànec es cria en granges, i en seleccionar els més forts i saludables, s’han creat noves subespècies amb característiques diferents. É
s un ànec tranquil, conegut pel seu característic silenci, ja que no fa gaire soroll com altres ànecs.
Aquest ànec es pot trobar en molts llocs del món, tant a la natura com en granges.
L’ànec mut és un animal tranquil, molt valorat per la seva carn magra i perquè pon ous regularment, tot i que menys sovint que una gallina. Els agrada viure prop de l’aigua, però també es passen molt de temps a terra, cercant menjar com herba, insectes, restes vegetals…
🦆 Ànec collverd: el nostre amic aquàtic amb cap verd i collaret blanc
Castellà: Ánade azulón
Científic: Anas platyrhynchos
L’Ànec collverd és una espècie àmpliament distribuïda, trobada a tot el món, excepte en zones molt àrides i polars.
Durant l’època de cria, el mascle es distingeix pel cap verd o blau i un collaret blanc, mentre que el cos de la femella és de colors més discrets, per ajudar-la a camuflar-se mentre cova els ous.
Habitualment es troben en hàbitats aquàtics diversos i tenen una dieta omnívora. Moltes poblacions són migratòries, fent llargs viatges anuals.
Els ànecs collverd tenen una capacitat auditiva excepcional, ja que poden escoltar sons en un rang de freqüències molt més ampli que els humans, incloent-hi sons ultrasonors que els ajuden a detectar preses submergides o a evitar depredadors. Aquesta habilitat és clau per la seva supervivència en hàbitats amb sorolls naturals o ambientals.
🐦⬛ Perdiu vermella: una gallineta salvatge que camina i s’amaga
Castellà: Perdiz roja
Científic: Alectoris rufa
La perdiu vermella és una gallinàcia salvatge molt comuna.
Tot i que no pot realitzar vols llargs, es desplaça a peu quan no se sent amenaçada. A la primavera, la perdiu vermella pot pondre entre 7 i 14 ous.
Aquests ous són nidífugs, és a dir, les cries poden caminar des del primer dia de vida.
Les perdius vermelles tenen una habilitat impressionant per amagar-se!
Quan un perill s’acosta, es mantenen gairebé immòbils i es fonen amb l’entorn. Aquesta estratègia els ajuda a no ser detectades per depredadors com àguiles, altres aus de rapinya…
Els coloms: experts en l’alimentació i l’orientació
Els coloms tenen una característica especial: tant els mascles com les femelles poden produir una substància anomenada “llet de pap”, que és molt nutritiva i essencial per alimentar els seus pollets durant les primeres setmanes de vida. Aquesta llet és més rica en proteïnes i greixos que la llet dels mamífers i ajuda els colomins a créixer ràpidament. A més dels coloms, altres ocells com els flamencs i els pingüins també produeixen aquesta llet.
Durant els primers dies de vida, els coloms alimenten els seus colomins només amb llet de pap. Després, comencen a afegir llavors i petits insectes fins que, al cap d’un mes, els joves ja poden menjar sols. Com que els coloms es reprodueixen ràpidament i tenen diverses cries a l’any, són una font d’aliment important per a animals com els falcons, astors, òlibes…
A més de la seva forma especial d’alimentar-se, els coloms són grans navegants. Poden volar centenars de quilòmetres i trobar el seu camí de tornada al niu sense perdre’s. Utilitzen el camp magnètic de la terra, la posició del sol i la memòria visual per orientar-se. Aquesta capacitat els ha fet ser missatgers molt eficients al llarg de la història.
🐦⬛ Tudó: el viatger de les altures que mai es perd
Castellà: Paloma torcaz
Científic: Columba palumbus
El tudó és el colom més gran que podem trobar a la nostra zona.
Té unes taques blanques ben visibles a cada costat del coll i a la part superior de cada ala. Aquestes taques són fàcils de veure fins i tot quan l’au vola.
Els tudons són molt comuns en boscos i camps, i el seu vol pot ser reconegut per la seva grandària i el seu patró de vol característic.
Els tudons tenen un sentit de l’orientació molt bo i poden recórrer grans distàncies a la recerca de menjar o per migrar.
Alguns tudons poden viatjar fins a 100 km en un sol dia, i tot i que molts no migren, els que ho fan poden arribar a cobrir grans distàncies entre les seves zones de cria i les zones d’hivernada.
🐦⬛ Tórtora turca: la veu del sud, ara als nostres àmbits urbans
Castellà: Tórtola turca
Científic: Streptopelia decaolto
La tórtora turca és originària del sud d’Àsia, però en poc temps ha aconseguit estendre’s per tota Europa i fins i tot comença a arribar a Amèrica.
Aquesta espècie s’ha adaptat molt bé als espais urbans, on pot trobar fàcilment menjar i refugi.
En captivitat, les tortures turques han mostrat una gran varietat de colors, tot i que la més coneguda és la blanca.
A més, sovint es veuen utilitzades pels mags per fer trucs i il·lusions amb ocells.
És un ocell que, fa molts anys, només vivia a l’Àsia Central i al Pròxim Orient. Però a partir del segle XX va començar a viatjar molt i molt lluny! Primer va arribar a Europa i, amb el temps, s’ha estès per gairebé tot el continent, part d’Àsia, Amèrica del Nord i fins i tot algunes illes tropicals.
Algunes persones li diuen tórtora reidora perquè fa un so suau i repetitiu que s’assembla una mica a una rialleta. Si l’escoltes amb atenció, potser et semblarà que t’està explicant un secret divertit!
🐦⬛ Colom de roca o salvatge: el missatger del cel que mai es deixa enganyar pel vent
Castellà: Paloma bravía
Científic: Columba livia
El colom de roca és originari d’Euràsia i del nord d’Àfrica, però a Amèrica s’ha convertit en una espècie invasora.
S’ha adaptat perfectament a les ciutats i s’ha creuat amb altres races, donant lloc als coloms domèstics.
Una de les seves característiques més curioses és la manera de beure: a diferència d’altres ocells, els coloms de roca poden posar el bec dins l’aigua i engolir sense aixecar-lo, bevent fins a sentir-se plens.
Els coloms de roca són molt bons navegants i poden tornar al seu lloc d’origen des de llocs molt llunyans, fins i tot si es troben a centenars de quilòmetres de distància! Aquesta capacitat d’orientació és tan impressionant que s’ha utilitzat des de fa segles per enviar missatges amb coloms missatgers.
🐦⬛ Estornell vulgar: els ocells que ballen junts per mantenir-se fora de perill
Castellà: Estornino pinto
Científic: Sturnus vulgaris
Els estornells són coneguts per les seves volades massives, on es coordinen de manera espectacular.
Centenars d’ocells es mouen amb una sincronització tan perfecta que sembla que actuen com una sola entitat.
Aquesta coordinació es basa en la capacitat de cada estornell de respondre ràpidament als moviments dels altres, formant patrons que els ajuden a protegir-se dels depredadors.
Aquesta forma de volar en grup els fa més segurs i difícils de capturar per altres animals.
L’estornell vulgar té una capacitat increïble per aprendre sons i imitar altres ocells o fins i tot sons humans! Alguns estornells poden copiar el crit d’altres animals, com els ànecs o els galls, o fins i tot reproduir sons artificials, com el soroll d’un telèfon mòbil o d’una alarma!
🐦⬛ Pardal: ocell que viu a carrers i jardins
Castellà: Gorrión común
Científic: Passer domesticus
El pardal és una au que s’ha adaptat perfectament a viure amb els humans, trobant-se sovint en zones urbanes i agrícoles.
Les femelles i els joves tenen un plomatge de tons marrons, mentre que els mascles es caracteritzen per tenir una tonalitat rogenca al voltant dels ulls i a les ales, a més d’una taca negra al pit.
Aquesta espècie és molt comuna i pot ser vista en molts llocs del món.
Els pardals tenen una capacitat molt sorprenent per adaptar-se a la vida urbana, que a vegades poden entrar en cases buscant menjar o refugi!
A les ciutats, on la gent sol oferir-los menjar, hi ha molts espais per amagar-se, els pardals poden formar colònies fins a milers.
🐦⬛ Durbec: amb el bec de ferro
Castellà: Picogordo común
Científic: Coccothraustes coccothraustes
El durbec, també conegut com a bec de ferro o trenca pinyols, és una au amb un bec molt fort i robust, que pot exercir una pressió de fins a 200 quilos per centímetre quadrat, que li permet trencar fins i tot els pinyols de cirera i olives.
És el fringíl·lid més gran d’Europa, destacant per la seva gran força amb relació a la seva mida.
Aquesta adaptació li permet accedir a una gran varietat d’aliments que altres aus no poden aprofitar.
El durbec destaca per la seva habilitat per navegar per vegetació densa gràcies a un vol potent i directe, que li permet desplaçar-se ràpidament entre boscos i arbustos per evitar depredadors i buscar aliment.
🐦⬛ Trencapinyes: el geni de la natura amb
un bec sorprenent
Castellà: Piquituerto común
Científic: Loxia curvirostra
El trencapinyes té un bec únic, tort, que li permet obrir pinyes i extreure els pinyons per alimentar-se.
Aquesta característica especial el fa perfectament adaptat a la seva dieta, ja que pot accedir a un aliment que altres aus no poden.
El trencapinyes té una habilitat sorprenent: guarda els pinyons sobrants en petits amagatalls a prop dels arbres.
A més, els amaga en llocs secrets que altres animals no poden trobar, assegurant-se menjar per l’hivern.
Per què les aus tenen ossos buits i ponen ous?
Les aus han desenvolupat adaptacions molt especials per facilitar el vol. Dues de les més destacades són els ossos buits i la reproducció mitjançant ous.
Ossos buits:
Els ossos de les aus tenen espais d’aire a l’interior, el que els fa molt lleugers però resistents. Aquesta característica ajuda les aus a volar amb menys esforç, ja que el seu pes és reduït sense comprometre la força i l’estructura de l’os.
Ponen ous:
Les aus no porten les seves cries dins del cos com els mamífers. En lloc d’això, ponen ous. Això les fa més lleugeres i evita que hagin de carregar pes extra mentre volen. Els ous es mantenen al niu fins que els pollets neixen.
La closca d’un ou no és només una capa dura que el protegeix. Té uns petits foradets, que es diuen porus, i que tenen dues funcions molt importants:
:: Respiració:
A través dels porus, pot entrar oxigen dins de l’ou i sortir-ne el diòxid de carboni. Això és molt important perquè, si a dins hi ha un pollet en creixement, necessita respirar per créixer bé!
:: Fecundació. Sabies què passa dins d’un ou?
Els espermatozous poden entrar per uns petits foradets (els porus) per fecundar l’òvul. Però si això no passa i l’ou no es fecunda… encara hi ha més història!
Quan un ou s’escalfa (com quan una au el cova), els porus s’obren i hi entra oxigen. El problema? Que si a dins no hi ha cap pollet per respirar, l’ou es fa malbé més ràpid. I si el poses en un got d’aigua, pot començar a flotar… perquè s’hi ha acumulat més aire! a dins l’ou.
En canvi, si el guardes a la nevera, el fred fa que els porus es tanquin. Així l’ou es conserva millor i aguanta més temps sense fer-se malbé.
Aquestes adaptacions permeten que les aus siguin grans viatgeres del cel i ocupin molts hàbitats diferents arreu del món.
🐦⬛ Verdum: el rei dels jardins, harmonies de natura
Castellà: Verderon común
Científic: Carduelis chloris
El mascle de verdum es distingeix per un color verd groguenc brillant, mentre que la femella presenta tonalitats més suaus i apagades.
Aquesta espècie de passeriforme és coneguda pel seu plomatge vistós i la seva capacitat per adaptar-se a diversos hàbitats, incloent-hi zones de jardins i parcs.
Una de les característiques més sorprenents del verdum és el seu cant melòdic i variat, que el fa un dels ocells més apreciats per molts observadors d’ocells.
El mascle, en particular, és molt conegut pel seu cant que és una combinació de xiulets, grunyits i notes melodioses.
Aquesta melodia ajuda els mascles a marcar el seu territori i atraure les femelles durant la temporada de cria.
🐦⬛ Pinsà comú: el cant del bosc ple d’alegria
Castellà: Pinzón vulgar
Científic: Fringila coelebs
El pinsà comú és una espècie que s’adapta bé a molts hàbitats, però prefereix viure en zones boscoses.
Els mascles es distingeixen per tenir els colors més vius i brillants que les femelles, amb un plomatge que inclou tonalitats de vermell i blau.
Aquesta espècie és molt comuna en paisatges variats i és coneguda pel seu cant alegre i melòdic.
El pinsà comú adapta la seva dieta segons l’estació: a l’estiu menja llavors i fruits, i a l’hivern afegeix insectes per obtenir més energia.
🐦⬛ Passerell: l’ocell que arriba amb el fred
Castellà: Pardillo común
Científic: Linaria cannabina
El passerell és un ocell que durant l’hivern augmenta la seva població, ja que molts exemplars provenen de zones més fredes.
Els mascles tenen colors més vius, amb taques rosades al front i al pit, que poden variar d’intensitat segons l’alimentació i l’edat.
Aquests colors són més destacats durant l’època de cria, quan els mascles s’exhibeixen per atraure les femelles.
El passerell pot formar grups nombrosos fora de l’època de cria, barrejant-se sovint amb altres ocells com les caderneres o verdums per alimentar-se junts. Té un cant alegre i melodiós, amb trins ràpids i aguts.
🐦⬛ Cadernera: de colors vius i cant melodiós
Castellà: Jilguero
Científic: Carduelis carduelis
La cadernera és un ocell molt comú en moltes zones urbanes i rurals. Es caracteritza pels seus colors vius i brillants, especialment el groc intens que destaca a les ales.
A més, és coneguda pel seu cant melodiós i agradable, que la fa fàcil de reconèixer. La cadernera és un símbol de bellesa natural, i el seu cant delicat és apreciat per molts observadors d’ocells.
La cadernera s’alimenta principalment de llavors de cards, i precisament d’aquí prové el seu nom!
Els fringíl·lids: ocells petits amb grans veus
A la nostra regió hi viuen quatre ocells molt especials: el verdum, el pinsà comú, el passerell i la cadernera. Tots formen part de la família dels fringíl·lids, ocells petitons però amb un cant molt bonic i fàcil de reconèixer.
Durant molts anys, aquests ocells han captivat la gent pel seu cant melodiós. Tant és així, que fins i tot es feien concursos de cant d’ocells! S’hi valorava, sobretot, la seva valentia a l’hora de cantar: quan els posaven junts, el que cantava amb més força feia callar els altres. Els concursos funcionaven per eliminatòries: passava ronda el primer que cantava dins d’un temps determinat, i així, fins que només en quedava un… el guanyador!
Si algun dia passeges pel bosc o per algun lloc amb arbres, para bé l’orella! Potser sentiràs l’alegria d’un fringíl·lid cantant ben a prop teu. Aquests ocells no només són preciosos de veure i sentir, sinó que també són molt importants per als ecosistemes i tenen un lloc especial a la cultura popular.
🐦⬛ Pinsà borroner: entre el gris i el rosa
Castellà: Camachuelo común
Científic: Pyrrhula pyrrhula
El pinsà borroner, també conegut com a canonge, és un dels ocells més colorits de la nostra natura. Es troba habitualment als Pirineus, al Prepirineu i en llocs humits.
És fàcil d’identificar, ja que el mascle té una panxa de color rosa brillant, mentre que la femella presenta un color més discret, gris beix. La seva bellesa i colors cridaners el fan un ocell molt singular i fàcil de reconèixer en el seu hàbitat natural.
El nom “borroner” ve del fet que aquest ocell es menja els borrons, que són els brots tendres o els botons florals de moltes plantes. A la primavera, els borrons són una gran font d’aliment per al pinsà borroner.
Quan està menjant-los, el pots veure molt clarament als arbres gràcies als seus colors, utilitza el seu bec fort i gros per trencar i menjar aquests brots amb facilitat.
🐦⬛ Gafarró: petit i amb un cant melòdic i colors brillants
Castellà: Serín verdecillo
Científic: Serinus serinus
El gafarró és el fringíl·lid més petit d’Europa i s’adapta fàcilment a una gran varietat d’hàbitats. El mascle es distingeix per la seva coloració més viva, amb tons verds i grocs, mentre que la femella té una tonalitat més apagada.
Aquest petit ocell és un parent proper dels canaris i, com ells, és conegut pel seu cant melòdic.
El gafarró és un mestre en l’imitació: a més del seu cant natural, pot aprendre i reproduir sons d’altres ocells o fins i tot d’objectes de l’entorn.