Bacteris, fongs i bolets
Descomponedors
🍄🟫 Els descomponedors: els grans recicladors de la natura
Els bacteris, fongs i bolets, descomponedors imprescindibles dels boscos, treballen incansablement sota els nostres peus. Quan caminem pel bosc, potser no ens adonem que s’hi amaga un món silenciós i fascinant. Descomponen les restes de fulles, branques i animals, retornant els nutrients a la terra. Gràcies a la seva tasca, la vida es renova una vegada i una altra.
Aquesta petita finestra al món natural vol compartir amb tu algunes de les meravelles que pots trobar en una passejada tranquil·la, i algunes curiositats que ens han captivat dels nostres boscos i paisatges.
Perquè quan coneixem una mica més el que ens envolta, també n’aprenem a estimar-ho.
Un petit recull d’aliats que netegen, transformen i fan créixer la vida
Bacteris
🦠 Actinomicets: els bacteris amb ànima de fong
Castellà: Actinomicetos
Científic: Actinomycetota
Els actinomicets són uns bacteris molt especials, perquè tenen forma de branquetes fines, una mica com si fossin fongs en miniatura! Viuen en molts llocs diferents: al sòl, a l’aigua i fins i tot a l’aire.
Són autèntics experts en descompondre la matèria orgànica, com les fulles mortes o restes d’animals, i gràcies a ells, els nutrients tornen a la natura perquè les plantes els puguin aprofitar.
Però això no és tot! Alguns actinomicets també són molt famosos perquè produeixen medicaments que coneixem com a antibiòtics, com la estreptomicina o la tetraciclina, que ajuden les persones a curar-se quan estan malaltes.
🦠 Bacillus: els supervivents invisibles
Castellà: Bacillus
Científic: Bacillus
Els bacteris del gènere Bacillus són petits éssers en forma de bastonet que viuen pràcticament a tot arreu: al terra, dins l’aigua, a l’aire i fins i tot en aliments.
El seu gran secret per sobreviure són les endòspores, unes petites estructures que els permeten resistir situacions difícils com la calor extrema, la falta d’aigua o la manca d’aliment. Quan tornen les bones condicions, aquests bacteris tornen a créixer com si res hagués passat.
Hi ha molts tipus diferents de Bacillus: alguns poden causar malalties en persones i animals, però d’altres són molt útils i els fem servir per fabricar coses tan importants com enzims, vitamines i antibiòtics, que ens ajuden a cuidar la salut.
Quan les condicions es tornen difícils, els Bacillus formen una mena de capa protectora (l’endòspora) que els permet quedar-se adormits durant anys, dècades… o fins i tot segles!
Alguns s’han trobat vius dins sal fossilitzada de fa milions d’anys!
Fongs i bolets
Els bolets: els fruits secrets del bosc
Els bolets són la part visible d’un fong que viu sota terra o dins de la fusta. No són plantes, ja que no fan la fotosíntesi. S’alimenten absorbint nutrients. Alguns viuen associats amb les arrels dels arbres i de les plantes, i a aquesta relació l’anomenem micorriza. Algunes d’aquestes micorrizes, per exemple, són les que formen les tòfones.
Els fongs escampen les seves espores a través dels bolets. Aquestes espores són com petites llavors que els permeten escampar-se i reproduir-se. N’hi ha de moltes formes i colors, i mentre alguns bolets es poden menjar, d’altres poden ser molt tòxics. Per això, si no estem segurs, és millor observar-los i deixar-los on són.
🕸️ Micorrizes: els fongs amics de les plantes
Castellà: Micorriza
Científic: Micorriza
Les micorrizes són uns fongs molt especials que estableixen una relació d’ajuda mútua amb les arrels de les plantes. Aquesta connexió és tan estreta que els fongs actuen gairebé com una extensió de les arrels, arribant més lluny i més profund per captar nutrients i aigua que les plantes, per si soles, no podrien aconseguir.
A canvi, les plantes comparteixen amb els fongs part dels sucres que fabriquen gràcies a la llum del sol. És com un pacte secret sota terra: els fongs aporten minerals i hidratació, i les plantes, energia i aliment. Tots dos en surten beneficiats!
Molts dels bolets que coneixem i estimem, com els rovellons, els fredolics, les llenegues…, només poden créixer gràcies a aquestes micorrizes. Sense aquesta associació amb les arrels dels arbres, no podrien existir.
Les micorrizes connecten entre si les arrels de diferents plantes i arbres formant una mena de xarxa subterrània. Aquesta xarxa rep el nom de “Wood Wide Web”.
🕸️ Tòfona negra: el tresor amagat dels boscos
Castellà: Trufa negra
Científic: Tuber melanosporum
La tòfona negra és un bolet molt especial perquè viu amagat sota terra, sempre a prop de les arrels d’alguns arbres, sobretot dels roures (Quercus) i els salzes (Salix). Li agrada tant aquesta amistat que no es deixa veure fàcilment!
Aquest bolet és famós perquè té una olor deliciosa i única que agrada molt als cuiners i a la gent que estima el bon menjar. És tan especial que es considera un tresor de gran valor.
Com que viu sota terra i no la podem veure directament, per trobar-la fan servir gossos especialment entrenats que tenen un olfacte molt fi. Quan les tòfones són madures, el gos les ensuma i les persones les desenterren amb molta cura, com si fossin autèntics exploradors buscant un tresor amagat.
La tòfona negra emet compostos volàtils que imiten feromones d’insectes, cosa que atrau animals com els senglars. D’aquesta manera, s’assegura que escampin les seves espores després de menjar-les.
🍄🟫 Ou de reig: el bolet que surt d’un ou (comestible)
Castellà: Oronja o huevo de rey
Científic: Amanita caesarea
L’Ou de reig és un dels bolets més especials i valorats a casa nostra, sobretot perquè n’hi ha poquets i perquè és molt saborós.
La seva manera de créixer és realment màgica: primer sembla un petit ou blanc que surt de terra, i a poc a poc, aquest ou s’obre i apareix un bolet preciós amb un barret de color taronja viu per sobre, i amb làmines grogues per sota. Al final, ens deixa veure un elegant peu de color groc brillant.
És tan delicat i gustós que, quan es cull, s’ha de consumir molt ràpidament perquè es fa malbé en pocs dies.
L’Ou de reig era tan estimat pels emperadors romans que el seu nom científic, Amanita caesarea, fa referència als Cèsars. El consideraven un autèntic aliment dels déus!
🍄 Farinera borda: el bolet que hem de respectar (❌molt verinós❌)
Castellà: Cicuta verde
Científic: Amanita phalloides
La farinera borda és un dels bolets més perillosos que existeixen. Tot i que pot semblar bonic o inofensiu, és molt verinós i pot provocar la mort encara que se’n mengi només una petita part.
S’assembla a l’Ou de reig, però hi ha una diferència molt important:
La farinera borda té la pota i les làmines blanques.
L’Ou de reig les té grogues.
Però atenció: a la natura, els colors poden canviar si ha plogut, fa fred o fa massa sol, i pot ser molt fàcil confondre’ls.
A diferència d’altres bolets que perden toxicitat amb la cocció, la farinera borda continua sent letal fins i tot si s’ha bullit o fregit, perquè els seus amanitins són verins molt resistents a la calor.
Per això, és molt important no tocar ni collir cap bolet si no estem 100% segurs de què és.
🍄🟫 Cep: el rei dels bolets (comestible)
Castellà: Hongo blanco
Científic: Boletus edulis
El cep també és un dels bolets més estimats i valorats per molta gent, perquè té una olor i un gust deliciosos que recorden lleugerament a les avellanes. Hi ha qui el considera el rei dels bolets!
És un bolet que viu en molts tipus diferents de boscos humits, on troba les condicions perfectes per créixer fort i bonic.
Tot i que sovint els trobem de mida mitjana, alguns ceps poden arribar a fer més de 30 cm de diàmetre i pesar més d’1 kg! De fet, s’han trobat ceps tan grans que es necessiten dues mans per agafar-los!
Hi ha diferents tipus de ceps que també es poden menjar i que són igualment deliciosos, com ara el Boletus pinophilus, el Boletus aestivalis o el Boletus aereus.
Una característica molt especial dels ceps és que, quan els talles, la seva carn es manté blanca i no s’oxida ni canvia de color.
Si veus que canvia de color… compte! Deixa’l on és i no el cullis!
El cep és un regal molt preuat del bosc, que sempre ens sorprèn amb el seu aroma delicat!
🍄🟫 Rovelló d’obaga: el rei dels boscos de pins (comestible)
Castellà: Mízcalo o níscalo
Científic: Lactarius deliciosus
El rovelló d’obaga, també conegut com a pinetell, és un dels bolets més buscats i estimats per la gent que surt a buscar bolets. No es pot cultivar, així que només el trobem salvatge al bosc, sobretot a les obagues on hi ha pins. El nom Lactarius deliciosus no és casual: “deliciosus” en llatí vol dir “deliciós”, i fa referència al seu gust suau i agradable, molt valorat a la cuina mediterrània des de fa segles.
Té una carn blanca que, quan la talles, deixa anar un líquid taronja, com el color de la pastanaga. Aquest líquid s’anomena làtex, i en els rovellons és molt útil per saber quin tipus és.
És un bolet que canvia de color quan es manipula és un fenomen conegut com a oxidació enzimàtica. Aquesta característica també ajuda a identificar-lo entre altres bolets similars.
Altres rovellons interessants:
Lactarius vinosus: deixa anar làtex color vi negre. (Comestible)
Lactarius sanguifluus: el seu làtex és vermell. (Comestible)
❌ Lactarius torminosus: fa làtex color blanc de llet, però és tòxic, així que no es pot menjar! (No comestible)
Recorda: observar bé els colors pot ajudar-te a identificar els bolets, però si tens cap dubte, millor deixar-lo al bosc.
🍄 Groguet o verderol: un bolet per mirar però no menjar (❌ NO comestible)
Castellà: Seta de los caballeros
Científic: Tricholoma equestre
El groguet o verderol és un bolet que abans molta gent menjava, però ara sabem que pot no ser tant bo per a la salut. Sovint passa això: hi ha bolets que abans semblaven bons, però amb el temps descobrim que no són segurs per menjar.
Quan es manipula, deixa un pigment groguenc intens a les mans o als ganivets. Aquesta taca no és perillosa, però pot ser una pista per reconèixer-lo si es té dubte.
Recorda sempre aquesta regla: si tens dubtes amb un bolet, deixa’l allà on l’has trobat! Així gaudiràs del bosc amb seguretat i tranquil·litat.
🍄🟫 Fredolic: el bolet que no té por del fred (comestible)
Castellà: Negrilla
Científic: Tricholoma terreum
El fredolic és un bolet ben especial perquè apareix quan ja arriba el fred, i moltes vegades el trobem en grans grups, com una família nombrosa que ens ajuda a omplir la cistella.
El fredolic viu gràcies a una relació amb les arrels dels pins, formant micorrizes. Això vol dir que només el trobarem en boscos on hi hagi pins, i és per això que molts boletaires ja saben on buscar-lo!
Una curiositat és que pot arribar a fructificar fins i tot en hiverns suaus, molt més tard que altres bolets, aprofitant temperatures fredes però no extremes. Això el converteix en un dels últims regals del bosc abans de l’hivern.
Alerta! Hi ha un bolet que pot semblar-se una mica al fredolic, però que no és gens bo per menjar: es tracta del ❌ Tricholoma pardinum.
🍄 Fredolic metzinos: el fredolic que fa mal
(❌verinós❌)
Castellà: Tricoloma Atigrado
Científic: Tricholoma pardinum
Tricholoma pardinum és un bolet verinós que pot provocar intoxicacions greus.
Aquest bolet es diferencia del fredolic per diversos detalls:
· És més robust.
· Té un peu gruixut, carnós i de color grisós.
· El barret és escamós, amb unes escates que recorden ratlles.
· Les làmines són escotades, tancades i amb una tonalitat grogosa.
Per això, recorda sempre aquesta norma: si tens dubtes, deixa’l on l’has trobat!
🍄🟫 Llenega negra: el bolet amb capa de moc (comestible)
Castellà: Llanega negra
Científic: Hygrophorus latitabundus
La llenega negra, també coneguda com a mocosa, babosa…, és un dels bolets més populars de Catalunya, i cada vegada es fa més conegut en altres llocs.
Aquest bolet és un campió del fred! Tot i que moltes espècies desapareixen quan fa molt fred, la llenega resisteix ben bé si hi ha prou humitat. Quan el trobes al bosc, és fàcil reconèixer-lo perquè està recobert d’una substància enganxosa i brillant, com si estigués mullat. A aquest “moc” li devem el seu nom tan curiós!
La seva capa de moc no només li dóna el nom, sinó que fa de barrera protectora contra la deshidratació i ajuda a mantenir el bolet hidratat durant els dies freds i secs. És com si portés un impermeable natural!
Tot i la seva textura viscosa, és molt apreciat a la cuina i forma part de les collites preferides de la tardor.
🍄🟫 Peu de rata groc: el bolet que sembla un corall (comestible)
Castellà: Manecicas
Científic: Ramaria aurea
El peu de rata groc és un bolet molt curiós que té forma de rameta o de corall marí, i creix com si sortís directament del terra del bosc. Forma part del grup de les micorrizes, això vol dir que viu associat a les arrels dels arbres i hi col·labora per intercanviar nutrients i aigua.
Una curiositat sorprenent és que aquest bolet pot arribar a créixer completament en tan sols unes hores si les condicions d’humitat i temperatura són favorables. És per això que pot aparèixer de cop, com si hagués sortit del no-res!
N’hi ha de diferents espècies, i tot i que algunes es poden menjar, cal anar amb molt de compte: algunes persones poden notar efectes laxants si en mengen, i a més, hi ha una espècie tòxica molt semblant anomenada ❌ Ramaria pallida.
🍄 Ramaria pàlida: no la toquis
(❌ NO comestible)
Castellà: ramaria pálida
Científic: Ramaria pallida
La Ramaria pallida no és comestible i pot provocar problemes digestius, com mal de panxa, nàusees o diarrea.
Com és?
· És de color pàl·lid, entre groc clar i blanc trencat, de vegades amb tons lleugerament rosats o ataronjats a les puntes.
· Té branques gruixudes i curtes, que s’estenen des d’una base comuna. Aquestes branques poden bifurcar-se diverses vegades, creant una estructura semblant a un petit arbust coral·lí.
· Sovint més blanquinosa i arrodonida.
· L’olor no és especialment forta.
Per això, si tens cap dubte, deixa’l on l’has trobat i observa’l amb respecte!
El bosc sempre ens regala formes sorprenents com aquest bolet tan diferent!
🍄🟫 Rossinyol: el bolet que perfuma la cuina (comestible)
Castellà: Rebozuelo
Científic: Chantarellus cibarius
El rossinyol és un bolet molt valorat pels cuiners i cuineres per la seva carn espessa i forta i el seu aroma intens i dolç, que fa venir gana només d’ensumar-lo. És un dels bolets més utilitzats a la cuina i forma part de moltes receptes delicioses.
És un bolet que atrau les formigues, ja que el seu aroma dolç i intens és tan irresistible per a elles com per als humans. Aquesta característica fa que sigui força fàcil trobar-lo en zones amb gran activitat d’insectes. A més, el Rebozuelo és conegut per la seva capacitat d’absorbir un gran nombre de nutrients del sòl, gràcies a la seva simbiosi amb les arrels dels arbres, la qual cosa contribueix al seu sabor tan característic.
Però cal anar amb compte! Hi ha un bolet verinós molt similar, anomenat ❌ Omphalotus olearius.
🍄 Gírgola d’olivera: la llum del bolet t’indica que és mortal (❌molt verinós❌)
Castellà: Hongo de la luz o seta de olivo
Científic: Omphalotus olearius
La gírgola d’olivera es pot confondre fàcilment amb el rossinyol. Per evitar confusions, fixeu-vos en aquests detalls:
· Color: El rossinyol té tons grogosos, mentre que la gírgola d’olivera és de color vermellós tirant a taronja.
· Les làmines de la gírgola d’olivera es trenquen fàcilment, mentre que el rossinyol té plecs en lloc de làmines.
· Olor: el rossinyol emana una olor dolça i agradable, mentre que el bolet verinós fa molt poca olor.
· El rossinyol creix a terra, en llocs boscosos, mentre que la gírgola d’olivera es troba en restes de fusta.
Aquest bolet és conegut per la seva bioluminescència, que fa que brilli en la foscor amb una llum verdosa.
Davant del dubte, aquest més que molts, sempre és millor deixar el bolet allà on l’has trobat.
🍄🟫 Camagroc: el petit tresor de les obagues (comestible)
Castellà: Trompeta amarilla
Científic: Cantharellus lutescens
El camagroc o rossinyol de pi, és un bolet petit però molt especial. Creix en grans grups sobre la molsa, a les obagues dels boscos de pins, on hi ha ombra i humitat.
Té una olor afruitada i agradable, i un gust dolç que el fa ideal per a moltes receptes de cuina. A més, es pot assecar fàcilment i utilitzar-lo com a condiment, donant molt sabor als plats, encara que sigui tan petit!
És un dels bolets més estimats de la tardor i, quan el trobes, sovint n’hi ha molts de cop, com si fos una gran festa amagada entre la molsa!
Una de les seves característiques més curioses és que està buit de dalt a baix, com una petita trompeta de color groc ataronjat. Si l’obres pel mig, pots veure-hi a través com si fos un túnel!
🍄🟫 Llengua de bou: el bolet amb punxetes (comestible)
Castellà: Lengua de vaca
Científic : Hidnum repandum
La llengua de bou és un bolet ben especial i fàcil de reconèixer: si li mires sota el barret, veuràs que té unes petites punxetes o agulletes. Això fa que sigui molt difícil de confondre amb altres bolets.
És un bolet molt apreciat perquè és bo per menjar, i gràcies a les seves punxetes és ideal perquè els més petits aprenguin a identificar-lo sense problemes.
Tot i que sembla amagar-se, sovint torna a créixer al mateix lloc any rere any. Si un dia el trobes en un bosc humit, apunta’t el lloc perquè potser l’any següent hi torna a ser!
🍄🟫 Trompeta de la mort: un tresor fosc i deliciós del bosc (comestible)
Castellà: Trompeta negra
Científic: Craterellus cornucopioides
Tot i el seu nom espantós, la trompeta de la mort és un bolet comestible i molt bo! Té una olor aromàtica i un gust intens, i és molt utilitzat a la cuina, sobretot assecat, per fer-ne condiment.
El seu color pot canviar segons la humitat del lloc on creix: pot ser negre, gris fosc o fins i tot gris clar i mate. Té forma de trompeta oberta, i tot i que el seu aspecte pot semblar una mica sinistre, és una autèntica delícia!
Es pot arribar a confondre amb un altre bolet semblant, el Cantharellus cinereus, que també és comestible.
El seu nom científic fa referència a la cornucòpia o corn de l’abundància, ja que la seva forma recorda aquest símbol antic de la natura generosa. Malgrat el nom “trompeta de la mort”, és tot el contrari: és un regal del bosc!
Una curiositat interessant és que aquest bolet conté quantitats significatives de vitamina B12, un nutrient essencial que rarament es troba en aliments d’origen vegetal.
Això el converteix en un complement valuós per a dietes vegetarianes i veganes.
Bolets de primavera
🍄🟫 Múrgola: el bolet en forma de rusc (comestible)
Castellà: Colmenilla o morillas
Científic: Morchella esculenta
La múrgola, també coneguda com a rabassola, és un bolet molt especial que creix entre març i maig. El seu barret és fàcil de reconèixer: té forats profunds, com si fossin ruscs d’abelles o nius de les vespes papereres. Qui sap si aquests insectes es van inspirar en les múrgoles per construir les seves cases!
Hi ha diferents espècies de múrgoles que també són comestibles, com la Morchella conica, Morchella elata o Morchella semilibera. Són bolets molt apreciats a la cuina, especialment quan es fan secs, però si es mengen frescos, cal coure’ls bé i mai menjar-los crus, ja que poden ser tòxics i causar malestar.
Una curiositat sobre la múrgola: a diferència de molts bolets que viuen en simbiosi amb les arrels dels arbres, la múrgola pot aparèixer en terres cremades o remogudes, com si brotés de les cendres. És un dels pocs bolets que “reneix” després del foc!
Atenció! Hi ha un bolet que pot semblar-se a la múrgola, però és verinós: el ❌ Gyromitra esculenta.
🍄 Bolet de greix: el bolet que pot fer-te mal (❌No comestible)
Castellà: Falsa colmenilla
Científic: Gyromitra esculenta.
El bolet de greix en lloc de tenir forats com un rusc, el seu barret té plecs que semblen un cervell o un drap arrugat. És de color bru rogenc i té un peu blanc, buit i que es trenca fàcilment. És fonamental diferenciar-lo de la múrgola per evitar accidents!
Una curiositat interessant és que, malgrat la seva perillositat, aquest bolet ha estat utilitzat en algunes cultures com a font d’aliment després de sotmetre’l a processos de cocció molt específics i llargs. Tot i això, la seva toxicitat encara representa un gran perill, i la forma més segura de tractar-lo és deixar-lo al seu lloc.
Com sempre, si tens dubtes, és millor deixar el bolet on l’has trobat i observar-lo amb curiositat i respecte. La natura té moltes sorpreses per aprendre!
🍄🟫 Moixernó: el bolet delicat de la primavera (comestible)
Castellà: Perrechico o seta de San Jorge
Científic: Calocybe gambosa
El moixernó és un bolet de primavera molt estimat a Catalunya i sobretot al País Basc. De tant en tant, també pot aparèixer a la tardor, cap al novembre, com si ens fes una segona visita sorpresa.
Té un gust suau i aromàtic, i és ideal per fer remenats amb ous. A més, és un bolet especial perquè pot ajudar les persones amb diabetis, ja que baixa el nivell de sucre a la sang (és hipoglucemiant).
El pots reconèixer pel seu color blanc, groc pàl·lid o cremós, i per tenir una carn espessa i fràgil, amb làmines blanques molt juntes.
Els moixernons poden aparèixer formant cercles al terra del bosc, anomenats erols. Són comunitats de bolets que creixen en forma d’anell, el miceli s’expandeix com una rodona, des del centre cap a fora. En castellà els anomenen “corros de bruja”.
❌ Entoloma lividum: amb làmines de color salmó.
❌ Inocybe patouillardii: més petit, amb làmines grises, barret no carnós i olor desagradable.
Però alerta! N’hi ha d’altres que se li assemblen i són tòxics, com ❌ l’Amanita verna.
🍄 Cogomassa o farinera vernal: el bolet mortal disfressat d’innocència (❌molt verinós ❌)
Castellà: Ángel de la muerte
Científic: Amanita verna
L’Amanita verna és un bolet petit i de color blanc impol·lut. Té un anell blanc més a prop de la part superior del peu i, com altres amanites, creix a partir d’una volva en forma de sac, que sovint queda enterrada. Quan s’arrenca el bolet, la volva sol quedar a terra, de manera visible.
És important recordar que, tot i la seva aparença atractiva, l’Amanita verna és molt verinosa i pot ser molt perillosa per a la salut si es consumeix.
Si mai tens dubtes, deixa’l on l’has trobat. El bosc sempre té secrets per descobrir, però cal fer-ho amb respecte i prudència!