Consumidors secundaris
Ecosistemes aquàtics
🦎 Consumidors secundaris aquàtics: els caçadors de l’aigua
Els consumidors secundaris aquàtics s’alimenten de peixos petits, amfibis, insectes aquàtics i altres invertebrats. Gràcies a ells, es regulen les poblacions d’animals més nombrosos, assegurant que la cadena tròfica segueixi el seu curs natural.
La seva tasca ajuda a evitar que algunes espècies es facin massa abundants, mantenint així l’equilibri del medi aquàtic.
Molts d’aquests animals comencen la seva vida com a omnívors, menjant tant plantes com animals petits. Però a mesura que creixen es poden convertir en terciaris.
La seva presència ens diu molt sobre la salut del nostre entorn aquàtic: quan els veiem, sabem que estem davant d’un riu viu i saludable, on cada animal té el seu lloc i el seu paper a jugar.
Una mostra de la fauna aquàtica local
🐠 Peixos
Els peixos que viuen als rius, rierols i llacs de la Catalunya Central inclouen espècies com el barb de muntanya, el peix gat, la bagra, el fartet… Tots ells viuen en aigües dolces i tranquil·les. Aquests peixos són essencials per a l’equilibri dels ecosistemes aquàtics, i és important protegir-los per mantenir la salut dels nostres rius i llacs.
🐟 La carpa: resistent i adaptable que l’hem fet viatjar pel món
Castellà: Carpa común
Científic: Cyprinus carpio
La carpa és un peix que viu en aigües dolces i és molt resistent. Tot i que és originària d’Àsia, fa molts anys que la podem trobar a tot el món! La carpa és un peix que s’adapta a molts tipus d’aigua i pot menjar diferents coses. Això la fa molt adaptable i fàcil de reproduir.
És un peix important per a la pesca i per alimentar-nos, però quan es posa en llocs on no és original, pot canviar l’equilibri dels ecosistemes aquàtics. Per això, hem de tenir cura i no deixar que es reparteixi massa!
🐟 El peix gat: el caçador nocturn dels rius i llacs
Castellà: Pez gato negro
Científic: Ameiurus melas
El peix gat viu en aigües tranquil·les, com llacs, rius amb poc corrent, pantans… Li encanta menjar una mica de tot: insectes, petits peixos, plantes, animals morts…
És un peix nocturn, així que surt sobretot a la tarda i a la nit per buscar el seu menjar.
Una de les seves característiques més especials són els bigotis, que l’ajuden a trobar el menjar, fins i tot quan l’aigua no està gaire neta.
🐟 La bagra comuna: un peix ràpid i curiós
Castellà: Bagra
Científic: Leuciscus cephalus
La bagra comuna és un peix molt ràpid i curiós que viu en aigües dolces com rius, basses, llacs… Li agrada estar en llocs amb aigua clara i ràpida, on pot nedar sense problemes.
Aquest peix té una gran capacitat per moure’s ràpidament per l’aigua, i quan es veu amenaçat, pot escapar fàcilment.
Li agrada menjar insectes aquàtics, petits peixos, llavors de plantes aquàtiques…
És molt curiosa i sovint s’acosta als navegants o a altres animals aquàtics per explorar els voltants.
🐟 El barb de muntanya: viu en aigües fresques i clares
Castellà: Barbo de montaña
Científic: Barbus meridionalis
El barb de muntanya és un peix resistent i sociable que viu en aigües dolces de rius i rierols muntanyosos.
Li agrada viure en grups, sovint amb altres peixos de la mateixa espècie. Aquests peixos formen banys densos i es desplacen junts de manera sincronitzada per l’aigua.
La seva resistència el fa capaç de viure en llocs amb aigua fresca i, de vegades, amb poc oxigen.
Això els permet sobreviure en condicions més dures que altres espècies de peixos. És també un peix molt actiu, que es mou constantment per trobar menjar i per explorar el seu entorn aquàtic.
🐟 Fartet: el peixet que brilla a l’aigua, un tresor de la península que està en perill
Castellà: Fartes
Científic: Aphanius iberus
El fartet és el peix més petit del nostre país i molt especial perquè només es troba a la península Ibèrica! Li agrada viure en aigües tranquil·les, envoltades de moltes plantes.
Quan arriba l’època de l’amor, els mascles llueixen colors brillants i unes aletes espectaculars per impressionar les femelles. És un peix molt bonic de veure!
El fartet es menja insectes i altres petits animals aquàtics, ajudant a mantenir l’equilibri de l’ecosistema. Però hem d’anar amb compte! El fartet està en perill perquè la contaminació i les espècies invasores amenacen el seu hàbitat. Si el protegim, aquest peixet podrà seguir nedant feliç!
🐟 La gambúsia: el peix petit que canvia els ecosistemes aquàtics
Castellà: Pez mosquito o gambusino
Científic: Gambusia affinis
La gambúsia és un peix petit, però molt especial! Tot i ser tan diminut, ha arribat a molts llocs del món i ha canviat els ecosistemes aquàtics.
A diferència d’altres peixos, la gambúsia no pon ous! Les seves cries neixen directament del seu cos (són peixos ovovivípars) ja formades i preparades per nedar immediatament, Aquesta característica fa que es reprodueixi molt ràpidament i pugui viure en molts tipus d’aigües diferents.
Però això també pot ser un problema, perquè la gambúsia sovint desplaça altres animals, principalment el fartet, que ja vivien en aquests ecosistemes. Per això, és important entendre com afecta a la natura i no haver de buscar maneres de gestionar el seu impacte!
Aus
🦆 Polla d’aigua comuna: la que no s’enfonsa gràcies als dits màgics
Castellà: Gallineta común o polla de agua
Científic: Gallinula chloropus
La polla d’aigua és un ocell tímid i discret que s’amaga entre els joncs i les plantes aquàtiques. La seva silueta fosca i arrodonida pot fer-la semblar més grossa i pesant del que realment és, però en realitat és molt àgil i elegant.
Tot i que no vola gaire sovint, és una gran caminadora i nedadora. Gràcies als seus dits llargs i oberts com ventalls, pot caminar damunt plantes flotants sense enfonsar-se, com si portés sabates màgiques.
Quan es mou, ho fa amb calma i precaució. I si t’hi fixes bé, podràs escoltar el seu crit agut i metàl·lic, un so ben característic de les zones humides.
Sabies que la polla d’aigua pot caminar damunt nenúfars i fulles flotants?
Els seus dits tan llargs li permeten repartir el pes i no enfonsar-se. Això li dona una gran habilitat per explorar els racons més amagats.
🦩 Camallarga comú: la ballarina de plomes seques
Castellà: Cigüeñuela común
Científic: Himantopus himantopus
La camallarga comú és un dels ocells més elegants dels aiguamolls. Té unes potes llarguíssimes i primes com bastonets, que li permeten caminar per aigües poc profundes i zones fangoses sense mullar gaire el cos.
Tot i viure a prop de l’aigua, no li agrada gaire mullar-se les plomes. Prefereix mantenir-se seca i caçar petits insectes, cucs, larves… amb el seu bec llarg i prim, mentre passeja amb calma per les vores del riu o de l’estany.
Amb el seu vol lleuger i les potes vermelles que sobresurten, se la reconeix de lluny com una silueta delicada que travessa els paisatges aquàtics.
Sabies que, tot i viure als aiguamolls, la camallarga evita mullar-se?
És una de les poques aus aquàtiques que gaudeix de l’aigua sense submergir-se. Prefereix mantenir les seves plomes netes i seques, fins i tot quan caça.
Amfibis
Els amfibis: neixen a l’aigua i quan creixen surten caminant!
Els amfibis són animals amb columna vertebral, com granotes, gripaus, salamandres… Tenen una vida molt curiosa: quan són petits, viuen a l’aigua com a larves, però quan creixen, passen a viure a terra o en llocs on l’aigua i la terra es troben.
La seva pell és humida i molt fina, i això els permet respirar per la pell! També tenen pulmons per respirar quan estan fora de l’aigua.
Normalment, ponen els seus ous a l’aigua, i d’aquests ous en surten larves que, a poc a poc, passen de tenir forma de peix i li comencen a créixer potes, fins a transformar-se en adults. És com una màgia de la natura!
Els amfibis són molt sensibles als canvis en l’aigua i l’aire. Per això, els científics els observen per saber si els llocs on viuen estan sans o necessiten més protecció.
🐸 Gripau comú: el peix que es fa gripau i viu a la terra molts anys
Castellà: Sapo común
Científic: Bufo bufo
El gripau comú és un amfibi ple de curiositats! Quan se sent en perill, pot inflar-se com un globus i fins i tot bufar per espantar els depredadors. A més, la seva pell segrega una substància especial que el protegeix.
És un dels amfibis amb una vida més llarga: pot arribar fins als 40 anys si la natura li és favorable.
El seu cicle vital és fascinant: dins l’aigua, comença sent un ou, després es converteix en una larva, més tard en un capgròs (un peix amb el cap gran), li surten primer les potes del darrere, més tard les del davant, i finalment perd la cua i surt saltant a explorar el món.
Quan arribi el moment de reproduir-se, tornarà a l’aigua.
Sabies que el gripau comú pot passar l’hivern sota terra per protegir-se del fred? Quan arriba la calor, surt de la seva “cova” subterrània per tornar a explorar els entorns! Aquest comportament s’anomena hibernació, i és una manera d’evitar els mesos més durs de l’hivern.
🐸 Granota verda: la nedadora silenciosa i la veu de la primavera
Castellà: Rana común
Científic: Pelophylax perezi
La granota verda és una veritable experta en amagar-se! Els seus colors poden variar i li permeten camuflar-se entre les fulles i l’aigua, com si fos part del paisatge.
Li agrada viure en estanys, basses i rierols tranquils, on pot nedar amb facilitat. És tan bona nedadora com saltadora, i sempre està a punt per fer un salt llarg i inesperat!
Quan arriba la primavera, els mascles fan cants molt especials per cridar l’atenció de les femelles. És el començament d’una nova generació de granotetes.
🤔 Sabies que pot respirar per la pell❓
A més dels pulmons, la granota pot intercanviar oxigen a través de la seva pell humida, cosa que li permet estar molt de temps sota l’aigua sense sortir a respirar!
🐸 Reineta comuna o meridional: la cantant que viu entre l’aigua i els arbres
Castellà: Ranita meridional
Científic: Hyla meridionalis
La reineta comuna és una gran artista del camuflatge. La seva pell verda o marró verdosa li permet amagar-se molt bé entre les plantes. És petita, discreta i molt àgil.
Li encanta viure en llocs humits, com boscos i riberes de riu, on sempre hi ha aigua a prop. A la primavera, els mascles canten amb força per cridar les femelles. Tot i la mida, tenen una veu molt potent!
S’alimenta d’insectes i altres animalons petits. Posa els ous en aigües tranquil·les i, quan neixen les larves, comença la transformació.
🟢 Primera etapa de la vida, nedant.
🟢 Després li surten les potes per marxar caminant.
🟢 I per acabar, ventoses als dits… per anar a escalant.
La reineta és un petit miracle de la natura: una gran saltadora amb dits enganxosos que pot pujar per branques, parets i fulles com si fos un petit escalador de bosc.
🦎 Salamandra: la cua que torna i les taques que avisen
Castellà: Salamandra común
Científic: Salamandra salamandra
La salamandra és un animal tranquil però amb molt caràcter. Té la pell negra amb taques grogues o vermelles, com senyals d’alerta que diuen: “millor no em toquis”.
Viu en boscos humits i ombrívols, sovint a prop de rierols, amagada entre fulles molles i pedres fresques. I té un superpoder sorprenent: si perd una pota o la cua, li tornen a créixer!
Quan neixen, les seves cries viuen a l’aigua com si fossin peixets, i a poc a poc canvien per convertir-se en salamandres adultes que caminen per la terra humida.
Neda quan és petita, camina quan creix, i s’amaga quan vol viure tranquil·la.
La salamandra és mig d’aigua i mig de terra, un ésser pacient que guarda la pluja al seu cor i la màgia a la seva pell.
🦎 Tritó verd: el petit drac que surt de l’aigua
Castellà: Tritón Jaspeado
Científic: Triturus marmoratus
El tritó verd sembla una petita joia viva. Té una pell de colors verds, marrons i grocs, com si algú l’hagués pintat imitant el marbre. Viu en boscos humits, sempre a prop de rierols, estanys o basses plenes de vida.
Li encanta menjar insectes, cucs i altres animalons petits. A la primavera, els mascles es posen elegants: els creix una cresta a l’esquena que els ajuda a impressionar les femelles dins l’aigua.
Els ous són dipositats entre les plantes aquàtiques, i les larves passen la seva primera etapa nedant. Quan creixen prou, es converteixen en petits tritons que comencen una nova vida fora de l’aigua, però mai massa lluny.
🤔 Sabies que el tritó verd pot tornar a l’aigua cada any només per enamorar-se❓
És un autèntic amfibi fidel al seu estany, i alguns tornen exactament al mateix lloc on van néixer. I no només això: pot regenerar parts del seu cos, com la cua o fins i tot dits i ulls, si els perd.
Rèptils
🐢 Tortuga de rierol o d’aigua: la senyora del sol i la calma que pot respirar per la cua
Castellà: Galápago leproso
Científic: Mauremys leprosa
La tortuga de rierol és un rèptil tranquil i discret, que viu en rius i rierols d’aigües netes. La femella pot fer fins a 20 cm, mentre que el mascle en pot fer uns 16 cm.
S’alimenta de peixos, insectes, amfibis i algunes plantes, i quan surt del riu li encanta prendre el sol damunt d’una pedra o un tronc. La seva temperatura ideal? Entre 26 i 32 graus: ni freda ni cremant, just per escalfar-se bé.
Però aquesta tortuga està en perill, perquè la contaminació de l’aigua fa malbé el seu hàbitat, i també perquè hi ha espècies foranes, com la tortuga de Florida (Trachemys scripta elegans), que li prenen l’espai i el menjar. És molt important entendre que deixar animals fora del seu lloc pot causar molts problemes a la natura.
🤔 Sabies que la tortuga de rierol pot respirar per la cua❓
Sí, com ho sents! A l’hivern, quan queda dins l’aigua gairebé sense moure’s, pot agafar oxigen a través de la seva cloaca, com si tingués un petit filtre per respirar sota l’aigua.
Insectes
🦗 Sabater: el ninja que camina damunt l’aigua i mai es mulla
Castellà: Zapatero de rio
Científic: Gerris najas
El sabater és un insecte lleuger i silenciós que camina,sí, camina! sobre la superfície de l’aigua. Ho fa gràcies a les seves potes llargues i plenes de pèls, que eviten que s’enfonsi.
Amb els seus sentits molt fins, detecta les vibracions de l’aigua i sap exactament on es troba la seva presa. S’hi acosta sense fer ni una ona, l’atrapa amb les potes del davant i li injecta una saliva especial que la paralitza per després alimentar-se’n.
A vegades, més d’un sabater coopera per capturar preses més grosses. Tot un equip d’operació secreta damunt d’un rierol!
🤔 Sabies que els sabaters mai es mullen les potes❓
Estan recobertes de milers de pèls hidrofòbics que reboten les gotes d’aigua, com si portessin botes invisibles. Això els permet patinar, girar i saltar sobre l’aigua com autèntics acròbates.
🦗 Escarabat d’aigua: el monstre petit que neda i vola
Castellà: Escarabajo buceador
Científic: Dytiscus marginalis
L’escarabat d’aigua és un depredador voraç i pacient. Viu en estanys i aigües tranquil·les, i li agrada esperar ben quiet, com un espia, fins que detecta una presa amb les seves antenes sensibles.
Quan arriba el moment, es llança a l’atac: s’enfonsa ràpidament, mou les potes amb força i clava les seves mandíbules poderoses.
S’alimenta d’insectes, larves, peixos petits i fins i tot algun amfibi despistat!
Tot i ser molt actiu dins l’aigua, de tant en tant puja a la superfície per respirar i atrapa aire sota les ales, com un submarinista amb les seves bombones.
🤔 Sabies que pot volar❓
L’escarabat d’aigua, tot i viure submergit, té ales i pot volar d’un estany a un altre quan necessita buscar un lloc nou. És com si fos un insecte amfibi amb carnet de pilot per volar!
🦗 Espiadimonis o cavallet del dimoni: l’amor que vola en forma de cor
Castellà: Libélula o caballito del diablo azul
Científic: Calopteryx virgo meridionalis
Aquest és un dels espiadimonis i viu en rius nets i plens d’oxigen, on la llum juga amb els seus colors metàl·lics i brillants. El mascle llueix ales blaves i cos brillant, mentre que la femella té colors verds i ales marronoses amb una petita taca blanca.
Volen ràpid, fan girs acrobàtics i es mouen com ballarins sobre l’aigua. Quan arriba la primavera, els mascles comencen el seu ball nupcial i, si la femella l’accepta, fan un ritual espectacular conegut com “fer la roda”, en forma de cor, mentre volen units.
Durant una estona, el mascle es queda enganxat a la femella per protegir-la i assegurar que ell sigui el pare dels petits espiadimonis.
Sabies que les larves d’espiadimonis són grans caçadores submarines?
Viuen amagades al fons del riu i, tot i ser molt petites, cacen insectes, larves, capgrossos i fins i tot petits peixos! Tenen una mena de mandíbula retràctil com un braç llarg que surt disparat a gran velocitat per atrapar la presa.
Són tan voraces que, mentre viuen dins l’aigua, es mengen gairebé tot el que es mou!