Insectes i rèptils
Biodiversitat · animals de la nostra zona
🦋 Insectes, papallones i rèptils: petits, discrets i essencials
Encara que sovint passen desapercebuts, els insectes i rèptils són veritables protagonistes dels ecosistemes. Amb una gran diversitat de formes i colors, aquests petits éssers juguen un paper clau en mantenir l’equilibri natural.
En aquest apartat també hi trobaràs insectes i rèptils que hem tractat des d’un punt de vista més interactiu: fotos detallades, ♀♂ dimorfisme sexual (diferències entre mascles i femelles, si n’hi ha) i vídeos didàctics.
A la cadena tròfica hi trobaràs els insectes primaris, secundaris i descomponedors de la nostra zona.
🦋 Papallones
Papallona Graèllsia
Castellà: Mariposa isabelina
Científic: Graellsia isabellae
La Graellsia vola quan el bosc ja a callat.
És una papallona rara i elegant,
que viu entre pins, ben lluny del brogit constant.
Papallona Blanca de la col
Castellà: Blanca de la col
Científic: Pieris brassicae
⚧️ Les femelles tenen dos grans taques negres en la part interna de les ales anteriors, mentres que els mascles no.
1️⃣ Les larves (erugues) s’alimenten de plantes de la família de les crucíferes (com la col, el bròquil, el nap o la mostassa).
2️⃣ Les erugues són de color groc amb taques negres. Aquests colors serveixen com a advertiment per als depredadors, ja que acumulen compostos tòxics de les plantes que mengen (com glucosinolats).
3️⃣ Com moltes papallones, la seva presència o absència pot indicar l’estat de salut de l’ecosistema.
4️⃣ És capaç de migrar grans distàncies, especialment a la primavera i a finals d’estiu.
Papallona Reina
Castellà: Mariposa reina
Científic: Papilio machaon
La Papallona reina és una de les més grans i boniques d’Europa.
Té les ales grogues amb taques negres i una cua com de princesa.
Viu a camps florits, jardins i prats, i vola de flor en flor buscant nèctar.
Papallona Vanessa o Rei
Castellà: Almirante rojo o numerada
Científic: Vanessa atalanta
Té ales taronja, negres i vives,
que brillen al sol com flames vives,
una papallona migradora, que fa viatges llarguíssims!
Blaveta comuna
Castellà: Mariposa Ícaro
Científic: Polyommatus icarus
La col.laboració amb les formigues:
🦋 La papallona blaveta (Polyommatus icarus) quan és eruga té unes glàndules que fan un líquid dolç.
🐜 A les formigues els encanta aquest líquid i se’l mengen.
🤝 A canvi, les formigues cuiden i protegeixen l’eruga dels perills, com si fossin els seus guardians.
⚧️ Els mascles són d’un color blau violaci característic, mentre que les femelles són marrons amb una sèrie de taques taronges marginals formant una banda normalment incompleta.
1️⃣ És una espècie molt petita, però molt comuna i és de les més abundants a prats, camps, marges de camins i jardins.
2️⃣ Existeixen moltes papallones blaves molt semblants, però la icarus és de les més comunes i resistents.
3️⃣ Quan arriben els mesos freds, la blaveta comuna passa l’hivern en estat larvari, amagada prop del terra.
4️⃣Com moltes papallones, la seva abundància i distribució són indicadors de la salut dels ecosistemes. Les poblacions poden disminuir per l’ús de pesticides, la pèrdua de prats i el canvi climàtic.
Gran paó de nit
Castellà: Gran pavón
Científic: Saturnia pyri
⚧️ El mascle té les antenes més grans i en forma de raspall, i les femelles tenen l’abdomen més gran i redondejat.
1️⃣ És l’insecte més gran d’Europa, gairebé de la mida d’un plat de sopa.
2️⃣ A les ales hi porta dibuixats uns falsos “ulls de mussol” per espantar els depredadors.
3️⃣ Els mascles tenen antenes en forma de raspall que els permeten detectar les femelles a més de 20 km, i no tenen GPS!
Borinot o papallona colibrí
Castellà: Esfinge colibrí
Científic: Macroglossum stellatarum
⚧️ El mascle presenta una mena de “plomall” o raspall de pèls a l’extrem de l’abdomen, que obre i tanca en vol o quan s’alimenta. La femella, a més de ser lleugerament més gran, té l’extrem de l’abdomen més punxegut, sense aquells pèls laterals tan desenvolupats.
1️⃣ Pot batre les ales fins a 80 cops per segon, mantenint-se suspesa davant de les flors i volant enrere o de costat, com un colibrí.
2️⃣ Tot i ser petita, és migradora: a l’estiu es pot veure fins al nord d’Europa i a l’Àsia.
3️⃣ A diferència de moltes altres arnes (que són nocturnes), aquesta és diürna.
🦗 Insectes
Marieta de 7 punts
Castellà: Mariquita común
Científic: Coccinella septempunctata
⚧️No presenten un dimorfisme sexual notori, a simple vista. Com a molt s’apressia en la forma del abdomen y la zona genital, peró numés és visible per microscopi.
1️⃣ És un super-depredador natural dels pogons. Pot menjar fins a centenars d’ells al dia, sent un aliat important en agricultura i jardins.
2️⃣El seu color vermell intens amb punts negres adverteix els depredadors del seu gust amarg i tòxic, ajudant-la a evitar ser menjada.
3️⃣ Durant l’hivern, les marietes s’agrupen en refugis secs i protegits, de vegades centenars o milers, per conservar la calor i sobreviure al fred.
4️⃣La marieta és un dels millor exemple de control biològic natural. Sense químics i amb molta eficàcia.
Cuca de llum
Castellà: Luciérnaga
Científic: Lampyris noctiluca
⚧️ Les femelles tenen un cos més allargat, semblant al d’una larva, perquè no té ales. També emeten una llum verda brillant a la part final de l’abdomen. Els mascles són més petits i esvelts, i tenen les ales funcionals: que poden volar. A part, tenen els òrgans lluminosos molt petits o inexistents; no emeten gairebé llum.
1️⃣ Les femelles són les que realment emeten una llum verda brillant, per atreure els mascles. I ells tenen antenes més desenvolupades, útils per detectar les femelles.
2️⃣ S’alimenten de cargols i llimacs, als quals paralitzen amb la seva saliva i després se’n mengen el contingut.
3️⃣ La seva presència és senyal d’un ecosistema sa, amb poca contaminació i molta biodiversitat.
4️⃣ Quan són petits, emeten llum. Això fa que indiqui que tenen un gust desagradable o són tòxiques, dissuadint així els depredadors.
Xinxa roja o Xinxa de les malves
Castellà: Chinche roja
Científic: Pyrrbocoris apterus
⚧️ Els mascles solen ser més petits que les femelles, a la vegada que tenen el abdomen més punxegut. Les femelles són més grans i tenen l’abdomen més arrodonit.
1️⃣ Quan arriba el fred, es reuneixen sota escorces, pedres o fulles per passar l’hivern junts.
2️⃣ El color I el patró pot variar una mica segons l’edat, l’individu o el medi ambient.
3️⃣Tot i el seu aspecte cridaner, no és perillós per a les persones.
4️⃣ El seu color vermell amb taques negres no és només decoratiu: serveix per advertir els depredadors que és un insecte de gust desagradable o potencialment tòxic.
Bernat pudent
Castellà: Chinche verde
Científic: Nezara viridula
⚧️ A part que les femelles són lleugerament més grans, també tenen la part final de l’abdomen arrodonida, mentre que els mascles la tenen més punxeguda.
1️⃣ Tot i dir-se “xinxa verda”, a l’hivern pot esdevenir marronosa o groguenca per camuflar-se millor.
2️⃣És un insecte fitòfag: xucla la saba de moltes plantes (tomàquets, mongetes, fruiters…).
3️⃣ Les femelles ponen ous en grups geomètrics (com petits “panells d’abella”) a l’anvers de les fulles.
Llagosta egípcia
Castellà: Langosta egipcia
Científic: Anacridium aegyptium
⚧️ Les femelles, a part de ser lleugerament més grans, tenen l’oviscapte, una estructura punxeguda a l’extrem de l’abdomen que serveix per enterrar els ous a terra.Els mascles tenen l’abdomen més curt i arrodonit. El que el diferencia de les altres llagostes, són els ulls grossos amb ratlles verticals fosques, molt típics i fàcils de reconèixer.
1️⃣És la llagosta més gran d’Europa, fàcilment reconeixible per la seva grandària.
2️⃣A diferència d’altres llagostes, la Anacridium aegyptium és més solitària i no forma eixams destructius.
3️⃣ Menja fulles d’arbres i arbusts (sobretot pins, oliveres, baladres…), però normalment no causa danys greus.
🦎 Rèptils
Sargantana roquera
Castellà: Lagartija roquera
Científic: Podarcis muralis
⚧️ Els mascles tenen colors més intensos i vistosos, sobretot durant la temporada de reproducció.Tenen zones blaves o verdes al ventre i al coll. Aquesta coloració és útil per atreure femelles i intimidar rivals. Mentres que les femelles tenen colors més apagats, terrosos o verdosos, que ajuden a camuflar-se.
1️⃣ La sargantana pot deixar caure voluntàriament la seva cua. Per entretenir el depredador en el que ella escapa. En un futur, la cua es regenera.
2️⃣Alguns individus poden canviar lleugerament el color del dors depenent de la temperatura o l’estat d’ànim.
3️⃣ Necessiten sol i calor per regular la seva temperatura corporal, ja que són de sang freda. Per això es veuen sovint prenent el sol sobre roques calentes.
Llangardaix ocel·lat
Castellà: Lagarto ocelado o fardatxo
Científic: Timon lepidus ibericus
⚧️ Els mascles tenen un crani més gran, mentre que les femelles tenen el cos proporcionalment més llarg.
1️⃣ És el llangardaix més gran d’Europa Occidental, arribant als 80 cm (la major part és cua).
2️⃣ Pot trencar-se la cua per escapar; es regenera, però no és igual.
3️⃣ “Ocelat” ve de les taques blaves en forma d’ull (ocels) als costats.
4️⃣ Alimentació variada: insectes, cargols, petits mamífers, ous, fruites i rèptils.
5️⃣ Els mascles adults són molt territorials i agressius en època de zel.
