Aus
Descomponedors
🦅 Aus descomponedores: el vol que recicla la vida
Les aus carronyaires, descomponedores naturals, tenen una feina molt especial a la natura: s’alimenten d’animals morts i, gràcies a això, ajuden a mantenir l’entorn net i a evitar la propagació de malalties. Les podem veure volant per damunt dels boscos, les muntanyes, els camps…, sempre atentes al que passa sota seu.
Cada espècie aporta alguna cosa única: els voltors es comuniquen entre ells canviant la manera de volar; els trencalossos deixen caure els ossos des de gran alçada per trencar-los i menjar-se’ls; els corbs fan servir l’enginy avisant els voltors perquè obrin els animals, i així ells poden accedir a la carn entre els ossos, que els becs grans dels voltors no poden aprofitar. I l’aufrany, que migra fins a l’Àfrica, és capaç d’utilitzar pedres per trencar ous d’estruç.
Tots junts formen un equip silenciós però molt eficient. Els seus excrements fertilitzen el sòl, ajudant a tancar el cicle natural de la vida a través de la mort.
A vegades els voltors s’hi ingereixen matèria no digerible regurgiten egagròpiles (boles de matèria no digerible com ossos, pèls, plomes…). Aquestes boles es formen a l’estómac i es tornen a expulsar per la boca.
Els que eviten que les malalties s’escampin
🦅 Voltor comú: el gran vigilant del cel
Castellà: Buitre
Científic: Gyps fulvus
El voltor comú és un ocell carronyaire que s’alimenta d’animals morts i ajuda a netejar la natura. Vola molt alt fent cercles lents i silenciosos mentre observa tot el que passa a la terra des de dalt controlant bastants kilòmetres al voltant seu.
Quan un voltor troba un animal mort, la majoria de vegades avisat pel reflex tornassolat de les plomes d’un corb que s’està menjant el que el seu bec li permet, canvia el vol en cercles i comença a volar en línia recta o a baixar. Aquest moviment és el senyal que avisa els altres: en veure’l, comencen a seguir-lo i deixen també de volar en cercles, transmetent així el missatge en molt poc temps a voltors que es troben a centenars de quilòmetres.
D’aquesta manera es comuniquen sense fer soroll, creant una gran xarxa de vigilància aèria que ajuda a mantenir el bosc net.
🦅 Voltor negre: el gegant silenciós del cel
Castellà: Buitre negro
Científic: Aegypius monachus
El voltor negre és l’ocell més gran del nostre país. Té un plomatge fosc, de tons marró gairebé negre, i vola amb les ales ben obertes planejant en silenci sobre els boscos i muntanyes.
Després de menjar, aquest voltor, com molts altres rapinyaires, regurgita egagròpiles, que són boletes formades per restes que no pot digerir, com ossos, pèls, plomes…
Els científics poden estudiar aquestes egagròpiles per descobrir quins animals viuen en aquella zona. Així, a més de netejar la natura, també ens ajuden a conèixer millor la vida salvatge!
🦅 Aufrany comú: el volador intel·ligent
Castellà: Alimoche
Científic: Neophron percnopterus
L’aufrany comú és un ocell carronyaire que ens visita a l’estiu: migra des de l’Àfrica fins a la península per criar. És fàcil de reconèixer pel seu cos blanc amb les ales negres i el cap groguenc sense plomes.
A banda d’alimentar-se de restes, a l’Àfrica fa una cosa sorprenent: menja ous d’estruç, però com que són molt durs, llença pedres amb el bec per trencar-los. Aquesta habilitat el fa un dels ocells més intel·ligents del seu entorn, i ens mostra com la natura troba maneres creatives per sobreviure!
🦅 Trencalòs: el trencador d’ossos dels cims
Castellà: Quebrantahuesos
Científic: Gypaetus barbatus
El trencalòs és un ocell carronyaire molt especialitzat: menja ossos i restes que altres animals no poden aprofitar. Gràcies al seu bec fort i estret, pot empassar-se trossos d’os que després digereix sense problemes.
Quan troba ossos massa grans, utilitza una tècnica sorprenent: els agafa amb les urpes, s’enlaira ben amunt i els deixa caure sobre roques perquè es trenquin en trossos més petits. D’aquesta manera, aprofita al màxim el que queda d’un animal, i contribueix a tancar el cicle de la natura d’una forma única.
🦅 Corb: el col·laborador negre del cicle natural
Castellà: Cuervo
Científic: Corvus corax
El corb és una au molt intel·ligent i adaptable, capaç de viure tant en zones gelades com en deserts calorosos. Té un bec fort i versàtil, i menja gairebé de tot, però especialment aprofita els animals morts que troba pel camí.
Quan detecta una carronya, menja les parts toves i, alhora, crida l’atenció dels voltors amb el reflex de les seves plomes, que brillen com un mirall al sol. Aquest reflex alerta els voltors que sobrevolen la zona en cercles. El primer que el veu es dirigeix en línia recta cap al lloc on són els corbs, i els altres voltors, en adonar-se que ha deixat de fer cercles, l’imiten i el segueixen. Així, s’alerten entre ells des de centenars de quilòmetres de distància.
Els voltors, amb els seus becs potents, obren l’animal, i el corb espera per menjar la carn entre els ossos, allà on els voltors no poden arribar. Junts, formen un equip eficient de netejadors naturals!