Plantatge – Plantago sp.
Plantes herbàcies
Plantatge [Català]
Llantén [Castellà]
Plantago sp. [Científic]
Habitat
El plantatge és superadapatable. Habita en una àmplia gamma d’ambients, des de zones temperades fins a subtropicals. Prefereix els llocs assolellats amb sòls alterats o trepitjats: prats de pastura, vores de camins, camps conreats, jardins urbans, escocells… També creix en clarianes de bosc, boscos oberts i fins i tot a muntanya en prats alpins. Tolera bé els sòls compactats, pobres i secs, tot i que si hi ha humitat i nutrients també hi prospera. És com aquell amic que s’apunta a tot: tant li fa un terreny argilós com sorrenc, un ambient humit com eixut, ell hi serà present. Això sí, es veu molt afavorit per les pertorbacions humanes, cada cop que remenem la terra, el plantatge aprofita per instal·lar-s’hi primer. Per exemple, després de llaurar un camp o fer obres, sovint apareix ple de plantatges. Originàriament, les espècies de Plantago provenen d’Euràsia i regions mediterrànies, però actualment es troben naturalitzades a tot el món (va ser una de les primeres plantes a arribar a Amèrica amb els colonitzadors europeus, i els indígenes la van anomenar “petjada de l’home blanc” perquè seguia els seus camins).
Espècies de plantatge
El gènere Plantago compta amb més de 200 espècies arreu del món. A casa nostra, al Bages i Moianès, en podem trobar diverses. Totes comparteixen trets comuns (roseta basal de fulles i espigues de flors petites), però es diferencien per la forma de la fulla, l’alçada de la tija, etc. Vegem les més comunes:
Plantago lanceolata
Plantago media
Plantago major
Plantago coronopus
Plantago albicans
Plantago semprevirens
Plantago ovata
En general, les diferències entre aquestes espècies de Plantago rauen principalment en les seves característiques morfològiques (forma i mida de les fulles, alçada i forma de l’espiga) i en els hàbits de creixement. Però totes elles comparteixen la increïble adaptabilitat del gènere i, en gran manera, també propietats remeieres similars.
Història del plantatge
Història del plantatge
La relació del plantatge amb els humans ve de molt antic. Ja a l’antiga Grècia i Roma, metges com Dioscòrides recomanaven el plantatge per a guarir ferides i úlceres, i Plini el Vell el mencionava com a planta medicinal versàtil. En la medicina tradicional xinesa també apareix documentat fa més de dos mil anys per tractar problemes urinaris i digestius.
Ja en època moderna, Nicholas Culpeper (segle XVII), un herbolari anglès famós, va incloure el plantatge en el seu compendi i el va elogiar per les seves virtuts, notant que “a penes hi ha mal marcial (de Mart) que no curi”. També explicava que una decocció de les seves arrels alleujava les febres terçanes (malària), i que el suc de la planta clarificat “frena gairebé totes les hemorràgies internes i úlceres dels pulmons”. Amb el temps, la ciència ha confirmat molts d’aquests usos tradicionals.
Avui dia, encara fem servir el plantatge a la fitoteràpia i la medicina natural: en xarops per a la tos, pomades per picades i cosmètics cicatritzants. I a moltes llars de camp, l’avi o l’àvia saben que si et pica una abella, només cal arrencar un fulla de plantatge, mastegar-la i posar-te-la a la picada per calmar el dolor – és un llegat de segles de saviesa popular que es manté viu.
Propietats i usos medicinals del plantage
Propietats i usos medicinals del plantatge
El plantatge és considerat una farmaciola verda ambulant. Les seves fulles i llavors contenen diversos principis actius que li donen virtuts guaridores. Un dels més importants és l’aucubina (un glucòsid iridoide) que té propietats antibacterianes i antiinflamatòries. També conté mucílags (substàncies gelatinoses) que són emol·lients – alleugen irritacions formant una capa suau protectora. A més, hi trobem tanins (astringents, bons per cicatritzar i aturar hemorràgies) i compostos com l’àcid ursòlic (antiinflamatori), flavonoides antioxidants, silici, zinc, vitamina C, K, etc. Tota aquesta combinació fa que el plantatge tingui un espectre medicinal molt ampli. Tradicionalment s’ha fet servir per:
Problemes respiratoris: És un remei clàssic contra la tos, mal de coll, bronquitis i refredats. L’acció combinada dels mucílags (que calmen la irritació de la gola) i dels compostos antiinflamatoris ajuden a suavitzar la tos i desinflamar els bronquis. A més és expectorant suau, especialment el plantatge de fulla estreta, i ajuda a expulsar mucositats. Encara avui molts xarops naturals per a la tos porten extracte de plantatge.
Cicatritzant i desinfectant de la pell: El plantatge és famós per ser una herba per les ferides. En aplicació tòpica (externa), les fulles fresques aixafades alliberen sucs antibacterians que netegen i preveuen infeccions en talls, rascades i picades d’insecte. També redueixen la inflamació i el dolor – per això una fulla mastegada sobre una picada de vespa fa meravelles en calmar-la al cap de poca estona. A més, les seves propietats astringents ajuden a aturar petites hemorràgies (per exemple, tallant el sagnat d’una ferida). Durant segles s’ha fet servir com a “tireta natural”: s’agafa una fulla neta de plantatge, s’arruga una mica perquè tregui suc, i es posa sobre la ferida neta. Això desinfecta, desinflama i ajuda a regenerar la pell. També es feien col·lutoris de plantatge per guarir nafres a la boca o genives sangonoses, gràcies als tanins i el seu efecte calmant.
Trastorns digestius i urinaris: Pres per via interna (en infusió o suc fresc) el plantatge té acció lleugerament astringent i antiinflamatòria a l’estómac i intestins. Això el fa útil per tractar diarrees lleus o colitis, ja que ajuda a calmar la mucosa intestinal. Alhora, les llavors d’algunes espècies (com el Plantago psyllium, parent del nostre plantatge) s’utilitzen com a laxant de massa (els psyllium husks o “closques de llavor de plàntago” s’inflen amb l’aigua i afavoreixen el trànsit intestinal). També s’ha usat com a diürètic suau per netejar ronyons i vies urinàries. A més de fer-se servir en pans sense gluten per ser un genial espessidor per la gran propietat d’absorció d’aigua.
Altres usos medicinals: El plantatge s’ha emprat contra una varietat d’afeccions: des de calmar el reumatisme articular (per l’efecte antiinflamatori) fins a reduir la febre en refredats (té certa acció antipirètica). La seva capacitat d’aturar hemorràgies s’ha aplicat en casos de sang al sputum (escarots amb sang) o menstruacions massa abundants. També es considerava bo per a les hemorroides (aplicat en banys o pomades per desinflamar-les) i per calmar els ulls irritats: unes gotes d’infusió fresca de plantatge als ulls en calmen la inflamació (funciona per les propietats refrescants i antisèptiques, tot i que avui cal anar amb compte amb la higiene si ho provem).
Sabies que…? El suc de plantatge millor fresc que bullit: Si fem una infusió molt calenta o bullim el plantatge, alguns components (com l’aucubina) es desnaturalitzen i perden efecte antibacterià. Per això molts remeiers recomanen utilitzar preparats en fred o xarops on el plantatge macera sense gran calor, per conservar totes les seves propietats.
Receptes medicinals amb plantatge
Receptes medicinals amb plantatge
Xarop de plantatge
Un remei casolà popular per a la tos és el xarop de plantatge. En podeu fer fàcilment a casa de la següent manera:
- Colliu fulles fresques de plantatge (preferentment de llocs nets, lluny de contaminació). Renteu-les i eixugueu-les bé.
- En un pot de vidre esterilitzat, feu capes alternes de fulles de plantatge i sucre (o mel). Premeu una mica. Tapeu el pot.
- Opcionalment, hi ha qui enterra el pot mig metre sota terra durant ~2 mesos (a l’ombra i fresc) perquè maceri lentament. Si no, podeu guardar-lo en un lloc fresc i fosc (rebost o celler) el mateix temps.
- Passat aquest temps, el sucre s’haurà fos i barrejat amb el suc de la planta formant un xarop espès verdós. Coleu-lo amb una gasa o colador fi a un altre pot net.
- Per fer-lo més líquid i integrat, podeu escalfar suaument el xarop al bany maria i afegir-hi una mica de suc de llimona i 20 ml d’aigua bullida tèbia, remenant. Deixeu infusionar al bany maria un parell d’hores i torneu a colar.
- Deixeu refredar i guardeu el xarop tapat a la nevera.
Ja tindreu un xarop expectorant i suavitzant de coll, ideal per prendre una culleradeta diverses vegades al dia als primers símptomes de tos. És un gust adquirit (el sabor és herbaci i dolç), però efectiu. Tingueu en compte que si el conserveu fred i ben tapat, us pot durar uns mesos.
Bàlsam calmant i reparador de plantatge1
A part del tradicional ús de la fulla fresca, també podeu fer un bàlsam casolà amb plantatge per calmar la pell irritada, picades o cremades. Aquí teniu una recepta senzilla:
- Barregeu 35 g d’oli d’ametlles (on haureu macerat fulles de plantatge durant 6 o 7 setmanes), 5 g de cera d’abelles verge i 15 g de gel d’àloe vera.
- Es fon la cera a bany maria amb l’oli macerat, es treu del foc i s’hi afegeix l’àloe batent fins a emulsionar.
- En refredar quedarà una pomada untuosa.
- Aplicada sobre la pell, aquest bàlsam combina les propietats cicatritzants del plantatge amb les hidratants i calmants de l’àloe i la cera.
- Ideal per petites cremades, pell seca, èczemes o picors – ajuda a regenerar teixits i alleujar la coïssor de manera natural.
Precaucions: El plantatge és segur per a la majoria de les persones en usos alimentaris i medicinals suaus. No és tòxic ni narcòtic. Ara bé, com tota planta medicinal, cal usar-lo amb sentit comú. Pres en excés pot restrènyer per l’efecte astringent. També s’aconsella que les embarassades o lactants i infants molt petits evitin prendre remeis de plantatge sense supervisió mèdica, per precaució.
Usos comestibles del plantatge
Usos comestibles del plantatge
Sorprenentment (o no), moltes espècies de plantatge són comestibles. Tot i que no és de les herbes silvestres més conegudes a la cuina, es pot aprofitar de diverses maneres:
Fulles en amanides i plats verds: Les fulles joves i tendres del plantatge (especialment de P. major o P. lanceolata) es poden menjar crues en amanides, picades fines. El seu gust és suau i amb un regust que alguns diuen que recorda als xampinyons. Com més petites i tendres, més bones (les fulles molt grans són dures). Podem afegir-ne a batuts verds o sucs, combinant-les amb fruita dolça i altres fulles, per enriquir-los en nutrients. També es poden fer servir com a verdura crua en entrepans, com faríem amb enciam o espinacs.
Fulles cuites: Les fulles més desenvolupades tendeixen a ser fibroses (tenen uns fils dins que es noten en mastegar). Una manera de menjar-les és bullir-les al vapor o escaldar-les prèviament, i després saltejar-les en una paella amb una mica d’all i oli, semblant a com faríem amb les bledes o els espinacs. Si les coem bé, s’estoven i perden amargor. Un truc és blanquejar les fulles abans: es tapen perquè creixin en l’obscuritat uns dies, així surten més clares i tendres. El sabor del plantatge cuit és una mica amarg i terrós, per això combina bé amb altres verdures o en truites, canelons, etc. Per exemple, es poden bullir fulles de plantatge amb patata i fer-ne un puré verd, o barrejar-les amb arròs o llegums estofats.
Un “superaliment” ocult: Nutricionalment, el plantatge és sorprenent. És ric en vitamines (A, grup B, C i K) i en minerals com calci, ferro, magnesi, potassi i zinc. Antigament, quan hi havia escassetat d’altres verdures, les fulles de plantatge es collien per complementar la dieta, aportant aquestes vitamines i minerals a sopes i guisats. Fins i tot es feien servir les llavors moltes per espessir farinetes o barrejar amb farina en fer pa (però collir prou llavors és molt laboriós!). De fet, de les llavors d’una espècie anomenada Plantago ovata és d’on surt el famós psyllium, que es fa servir com a suplement de fibra dietètica. Les llavors de plantatge són tan petites que no se solen recollir per menjar, però no són pas dolentes: torrades fan un gust de cereal i de fruits secs, i en emergències es podrien usar com a aliment energètic.
Receptes amb plantatge
Escabetx de plantatge2
Ingredients:
- Un bon grapat de fulles de plantatge (preferentment Plantago major).
- 1 tassa de vinagre blanc (uns 250 ml).
- 1 tassa d’aigua.
- 3 cullerades de sal (o al gust, per fer la salmorra).
- 1 culleradeta d’all en pols.
- 1/2 culleradeta de pebre vermell dolç en pols.
- Altres espècies al gust (opcional, ex: llorer, orenga).
- 1/4 de tassa d’oli d’oliva (uns 60 ml).
Procediment:
- En una olla, barreja l’aigua, el vinagre i la sal. Posa-ho al foc i porta-ho a ebullició (això serà el líquid d’escabetx).
- Mentrestant, renta les fulles de plantatge. Retira’n els pecíols si són molt gruixuts. Talla les fulles transversalment en tiretes d’uns 5-10 mm d’amplada (així travesses les nervadures, perquè no siguin tan fibroses).
- Quan l’aigua amb vinagre bulli, introdueix-hi les fulles tallades. Deixa-les coure uns 2 minuts després que recuperi el bull (no gaire més, perquè no es desfacin).
Font: Las cuatro estaciones – cocina salvaje
- Cola les fulles i deixa-les escórrer bé. Després col·loca-les dins d’un pot de vidre esterilitzat.
- En un bol a part, barreja l’oli d’oliva amb les espècies: l’all en pols, el pebre vermell i qualsevol altra espècia que vulguis (per exemple, pebre negre, farigola, etc.). Aboqueu aquesta marinada d’oli dins del pot, sobre el plantatge, procurant que quedi tot ben cobert.
- Premsa les fulles cap avall amb una cullera per treure bombolles d’aire i assegurar que queden submergides en l’oli (això en facilitarà la conservació). Tanca el pot.
- Deixa’l refredar i guarda’l a la nevera. En 3-4 dies ja es pot consumir, però agafa més gust al cap de 1 setmana. Es conserva bé fins a uns 10-15 dies a la nevera.
Tastaràs un escabetx diferent! Les fulles de plantatge així preparades queden tendres i amb el punt àcid-salat del vinagre, ideals per acompanyar carns o per afegir a amanides. És una manera genial de conservar el plantatge i treure profit d’una collita abundant.
Paté de plantatge3
Aquesta recepta aprofita les fulles fresques en cru perquè conserven totes les propietats. Les quantitats es poden variar al gust.
Ingredients:
- 1/2 pastanaga (crua)
- 1 bon grapat de fulles tendres de plantatge (preferentment P. lanceolata o P. major pel sabor suau)
- Un grapat de pipes de gira-sol crues (remullades en aigua unes hores prèvies perquè estiguin toves)
- Unes quantes olives (verdes o negres, al gust) sense pinyol
- 1 o 2 cullerades de llevat nutricional (o llevat de cervesa en flocs), opcional, per donar gust de formatge
- Un raig d’oli d’oliva verge
- Un rajolí de salsa tamari (o salsa de soja, o unes gotes de vinagre suau)
Procediment:
- Escorre les pipes de gira-sol que havies remullat.
- Renta bé les fulles de plantatge i talla-les en trossos més petits (traient les parts de nervi molt gruixudes si cal).
- Posa al vas de la batedora o processador: la pastanaga a trossos, el plantatge, les pipes escorregudes, les olives, el llevat nutricional, un rajolí d’oli i un toc de tamari o salsa de soja.
- Tritura-ho tot fins aconseguir una pasta. Atura’t per baixar la mescla de les vores i torna a triturar. Afegeix oli o una cullerada d’aigua si cal per lligar la textura.
- Prova el paté i ajusta de sal (la soja ja sala) o ingredients al gust: més olives per intensitat, més plantatge per verdor, etc., fins que t’agradi.
- Un cop llest, posa’l a la nevera almenys una hora perquè es refredi una mica i els sabors s’integrin.
Foto: Nutrición con Esperanza
Obtindràs un paté vegetal de color verdós marronós, amb un gust únic: la combinació del plantatge (lleugerament terrós) amb el salat de les olives i el toc de fruits secs de les pipes i el llevat crea un umami molt agradable. A més, saps que estàs menjant fulles plenes de vitamines. Pots untar aquest paté sobre pa torrat o acompanyar amb uns bastonets de pastanaga i/o api. Es conserva bastant bé un parell de dies a la nevera, ja que el plantatge té substàncies bactericides que eviten que el paté es floreixi ràpidament.
Rotllets de plantatge, recepta silvestre d’aprofitament alimentari4
Aquesta recepta divertida aprofita fulles grans de plantatge a manera d’embolcall, per fer uns rotllets farcits.
Ingredients:
- Fulles de plantatge grans i tendres (millor Plantago major, que té fulles més amples).
- Arròs integral cuit amb verdures (pots fer servir el que hagi sobrat del dinar del dia anterior, per exemple un arròs amb sofregit de verdures). També serveix quinoa o cuscús, etc.
Procediment:
- Posem aigua a bullir.
- Escaldem les fulles de plantatge durant 30 segons.
- Les traiem d’una a una i ràpidament les posem dins d’aigua ben freda (ens ajudem amb glaçons per evitar que cada cop l’aigua s’escalfi més i assegurar-nos que sempre està ben freda).
- Posem les fulles planes sobre una superfície neta.
- Posem una cullerada sopera d’arròs amb verdures sobre la fulla, ben apretada.
- Enrotllem (ens podem ajudar de la tija per tancar bé l’enrotllat).
Font: Mandràgora. Cosmetica natural artesana
Pots servir aquests rotllets freds o temperats. Són molt divertits de menjar: la fulla de plantatge aporta un toc verd i una mica fibrosa però agradable, i el farcit d’arròs és saciant. Els pots submergir en una salseta al gust, per exemple una vinagreta de soja i mostassa, o salsa de iogurt. És una manera genial d’afegir verdura a un plat i sorprendre amb una “sushi silvestre”.
Joc i tradicions amb el plantatge
Joc i tradicions amb el plantatge
El plantatge no només serveix per menjar o curar, també ha estat una joguina natural pels infants de moltes generacions! Si mai has jugat amb aquesta planta, prepara’t per aprendre un parell de jocs divertits:
Curiositats màgiques del plantatge
Curiositats màgiques del plantatge
Astrologia
Alguns autors el situaven sota Saturn (per la seva resistència i aspecte terrós), altres sota el Sol (per la vitalitat perenne) però el més acceptat és que és una planta de Venus. Nicholas Culpeper, per exemple, deia clarament: “el plantatge és governat per Venus i cura el cap per antipatia amb Mart i els òrgans genitals per simpatia amb Venus”. Això vol dir que segons ell, funcionava contra malalties de la “casa de Mart” (cap, ja que Mart regeix Àries) perquè Venus és l’oposat de Mart i el contraresta; i ajudava els òrgans sexuals (governats per Venus mateix a Libra/Taure) reforçant-los. Sigui com sigui, en l’astrologia popular es considerava bé collir el plantatge un divendres de lluna nova (divendres és dia de Venus) especialment en el signe de Càncer, per potenciar-ne les virtuts curatives.
A més, hi havia la creença que el plantatge portava saviesa: cremar-ne una mica junt amb encens ajudava a aclarir la ment i a veure la veritat en moments de confusió (com un “àngel just” que despertem en nosaltres, deien). En definitiva, per a les nostres àvies remeieres, el plantatge no només guariria el cos, sinó també ens ajudaria a mantenir l’ànima tranquil·la, protegida i justa.
Missatge
“Soc l’herba humil sota els teus peus, la que aguanta carros i tempestes i torna a brotar. Em veus petita i simple, però dins meu guardo remeis per a les teves ferides i alleujament per a la teva tos. He crescut al llarg dels camins de reis i pagesos, i he sentit les passes de viatgers antics. Quan et sentis ferit o cansat, recorda’t de m. Arran de terra t’ofereixo les meves fulles com a bàlsam i les meves arrels com a protecció. Soc qui troba força en l’adversitat, trepitja’m, i renaixeré; fereix-te, i et curaré. Em diuen plantatge, i vinc a recordar-te la força de la constància i la senzillesa: que en les coses petites i modestes, sovint hi ha el poder més gran. Cuida’m i et cuidaré.”
Enllaços d’interès
- 🥗 Ensalada de llantén mayor con naranja – Vivir Mejor de Sandra. Vídeo recepta.
- 🎥 Buena Maleza: el llantén y la sietevenas – CETSUR ONG. Mini documental sobre usos alimentaris (castellà).
- 🍞 Pan con hojas de llantén – Recepta silvestre (TikTok @mi.plantita). Un pa verd sorprenent!
- 📺 Plantatge – Sandra Romeu García (Busca’m al bosc). Vídeo explicatiu sobre els beneficis medicinals.
Referències
Referències
- Bàlsam calmant i reparador de plantatge. Remeiers i Remeieres de Girona. ↩︎
- Escabetx de plantatge. Las cuatro estaciones – cocina salvaje. ↩︎
- Recepta estreta del llibre ‘Usos de 113 plantas silvestres de los campos norteños’ ↩︎
- Rotllets de plantatge, recepta silvestre d’aprofitament alimentari. Recepta de ‘Mandràgora. Cosmetica natural artesana’. ↩︎
Bibliografia
- Culpeper, Nicolás. ‘Herbario Completo’. Madrid: Editorial Tritemio, S.L., 2015, p. 214.
- Rodrigo Mora, Félix. ‘Usos de 113 plantas silvestres de los campos norteños’. Vigo.