Insectes
Consumidors primaris
🦋 Descobreix el món invisible: els insectes com a consumidors primaris
Els insectes tenen una feina molt important en el nostre ecosistema! Molts d’ells s’alimenten de plantes, com ara fulles, flors, fruits, nèctar… Per això, formen part del primer nivell de la cadena alimentària: són els consumidors primaris.
A més, alguns, com les abelles, les papallones…, ajuden a pol·linitzar les plantes, i això permet que creixin de noves i facin possible la vida al nostre voltant. D’altres, com els escarabats, les mosques…, tenen una missió essencial: netegen els boscos menjant les restes de plantes i animals.
Sense els insectes, molts animals no tindrien menjar, i la natura no funcionaria de la mateixa manera. Són els petits herois que mantenen l’equilibri de tot el que ens envolta!
Una mostra d’insectes que mantenen l’equilibri del nostre entorn
Insectes herbívors
Els insectes herbívors s’alimenten de diversos components de les plantes, com ara les fulles, les flors, els fruits i la saba de les plantes Alguns dels més coneguts són les erugues, els saltamartins, les xinxes, els pugons... Aquests insectes juguen un paper fonamental en la cadena tròfica, ja que serveixen d’aliment per a altres animals, com ara ocells, amfibis, rèptils, petits mamífers…
A més, molts d’aquests insectes, com les erugues de papallona, passen per un procés fascinant de metamorfosi, convertint-se en papallones adultes. Aquestes papallones, un cop adultes, tenen un paper important en l’ecosistema, ja que ajuden a pol·linitzar les plantes, contribuint així al cicle de vida de moltes espècies vegetals.
🦗 Llagosta egípcia: gegant amb ratlles als ulls i gran saltadora
Castellà: Langosta egipcia
Científic: Anacridium aegyptium
La llagosta egípcia és l’ortòpter més gran de la nostra zona.
Les femelles són més grans que els mascles i es poden reconèixer fàcilment per dues característiques distintives: la seva gran mida quan arriben a l’edat adulta i les ratlles verticals que decoren els seus ulls, que la fan diferent de les altres llagostes.
Aquest insecte té una capacitat impressionant per camuflar-se entre les plantes, la qual cosa li ajuda a passar desapercebut davant dels seus depredadors.
A més, és un excel·lent saltador, gràcies a les seves potes posteriors poderoses, que li permeten cobrir grans distàncies per escapar de perills o buscar aliment.
Les llagostes egípcies solen habitar zones càlides i seques, i la seva presència pot ser un indicador de la salut dels ecosistemes naturals.
🦗 Llagosta o saltamartí: saltadores i voladores
Castellà: Saltamontes
Científic: Caelifera sp.
Les llagostes són insectes sorprenents per la seva habilitat de saltar grans distàncies gràcies a les seves potes posteriors fortes i musculoses.
A més de saltar, algunes llagostes també poden volar, la qual cosa els permet desplaçar-se fàcilment d’un lloc a l’altre i fins i tot emigrar a altres zones quan els recursos alimentaris escassegen.
Hi ha espècies que, si les condicions meteorològiques els són favorables, desenvolupen una de les curiositats més fascinants de la natura: que és la capacitat per formar marabuntes, un fenomen natural espectacular.
Aquestes enormes formacions de llagostes es desplacen conjuntament, com grans núvols en moviment.
Quan les llagostes viatgen en aquests grups massius, poden destruir grans quantitats de cultius i vegetació, convertint-se en una plaga greu per allà on passa.
🦗 La processionària del pi: la processó que pot ser mortal pels pins
Castellà: Procesionaria del pino
Científic: Thaumetopoea pityocampa
La processionària del pi és un insecte que pot ser perillós. El seu nom prové de la seva manera molt característica de desplaçar-se: sempre ho fan en una gran fila, com si fos una processó, seguint al líder de la cadena. Aquesta formació de desplaçament les fa fàcils de reconèixer i és una de les seves principals peculiaritats.
Els nius de la processionària del pi estan fets amb un material molt resistent que gairebé no es veu afectat pel foc. Aquesta capa de protecció tan forta ajuda a protegir els ous i les larves durant les condicions extremes, com els hiverns freds. Aquests nius es poden veure suspesos en les branques dels pins i altres arbres del bosc.
Una de les raons per les quals la processionària del pi és considerada una plaga és la perillositat dels seus pèls urticants. Els pèls de les seves larves poden causar al·lèrgies i irritacions en la pell, així com problemes respiratoris si es respiren. El més sorprenent és que fins i tot l’aire que circula prop d’elles pot ser suficient per causar aquestes reaccions, sense necessitat de tocar-les directament.
Aquesta capacitat de causar danys a la salut humana i d’afectar els arbres fa que la processionària del pi sigui un insecte perjudicial per als ecosistemes, ja que ataca les agulles dels pins, debilitant-los i fins i tot provocant la mort d’aquests arbres si l’atac és massiu. Per això, és important controlar les poblacions d’aquests insectes per protegir tant la salut humana com els boscos.
Les Xinxes: els insectes que xuclen la vida de les plantes
La majoria de les xinxes són insectes petits que s’alimenten de la saba de les plantes. Per aconseguir-ho, utilitzen el seu estilet, un òrgan bucal punxegut, amb el qual perforen les tiges o les fulles de les plantes. D’aquesta manera, poden xuclar el líquid que necessiten per viure i alimentar-se.
Les xinxes són importants per al manteniment dels ecosistemes, però, en alguns casos, poden ser considerades plagues quan afecten les collites.
🪲 La xinxa roja: crea combinacions de colors per defensar-se
Castellà: Chinche adornada de vientre rojo
Científic: Spilostethus pandurus
La xinxa roja, també coneguda com a poll de moro, és un insecte molt característic pel seus dissenys diferents i colorits.
Els seus colors brillants, que poden ser vermell, negre, blanc i carabassa, sovint formen patrons diferents i únics que la fan fàcil de reconèixer.
Aquesta xinxa té un ventre vermell i els seus colors vius actuen com a senyal d’advertència per als depredadors, ja que molts associaran aquests colors amb el perill o un gust amarg.
La xinxa roja s’alimenta principalment de la saba de les plantes, i la seva forma i mida li permeten moure’s fàcilment entre les fulles i tiges de les plantes on viu.
🪲 El bernat pudent: estratègia de defensa
Castellà: Chinche verde
Científic: Nezara viridula
El Bernat pudent és un insecte verd que es troba sovint en camps i jardins. Quan se sent amenaçat, allibera un líquid amb una olor molt desagradable per espantar els depredadors. Aquesta estratègia li ajuda a sobreviure. El Bernat pudent s’alimenta de fulles i fruits de plantes.
Tot i la seva mala olor, aquest insecte ajuda a controlar les poblacions de plantes i contribueix a mantenir l’equilibri dels ecosistemes.
Els mosquits: els insectes que ens piquen i ens ajuden en l’ecosistema
Els mosquits són insectes petits, però molt coneguts per les seves picades. Les femelles dels mosquits piquen perquè necessiten sang per poder produir ous. Tenen un bec molt fi i punxant, que utilitzen per punxar la pell de persones o animals i xuclar la sang. Normalment, no ens adonem de la picada fins que comença a fer-nos coïssor on ens ha picat, ja que les seves agulles són tan petites que pràcticament no es noten.
Els mosquits no només ens piquen, sinó que poden transmetre malalties a persones, animals… Això és perquè, en xuclar la sang, poden transportar virus i bacteris de persones o animals malalts a altres que estan sans. Això els converteix en un dels insectes més importants a tenir en compte quan es tracta de la salut.
Tot i ser petits, els mosquits tenen un paper important en els ecosistemes, ja que serveixen d’aliment per a molts animals, com ara ocells, amfibis, peixos… És molt important protegir-se de les seves picades, sobretot en zones on poden transmetre malalties com el dengue o el zika.
Sabies que, només les femelles piquen i en canvi, els mascles dels mosquits es dediquen a beure nèctar de les flors i no xuclen sang?
🦟 El mosquit comú: el petit “vampir” de l’aigua
Castellà: Mosquito trompetero
Científic: Culex pipiens
El mosquit comú és un insecte molt habitual que pot viure en gairebé qualsevol tipus d’aigua, des d’aigües estancades fins a petites basses.
Les femelles d’aquest mosquit tenen la necessitat de menjar sang per poder produir els seus ous, i utilitzen una agulla molt fina per punxar la pell. Moltes vegades, ni ens adonem que un mosquit ens ha picat… fins que al cap d’una estona comença a picar i ens fa rascar!
Tot i ser petits, els mosquits poden ser molt molestos i, a més de les picades, poden transmetre malalties. Així que és important protegir-se de les seves picades, sobretot en èpoques de calor o quan estem a prop d’aigües estancades on poden reproduir-se.
El mosquit comú pot viure en espais molt petits amb poca aigua. De fet, fins i tot una petita font o un recipient que reculli aigua pot ser suficient perquè aquests insectes es reprodueixin! Per això és important eliminar qualsevol lloc on pugui acumular-se aigua al nostre voltant.
🦟 El mosquit tigre: la petita amenaça que hem de tenir en compte
Castellà: Mosquito tigre
Científic: Aedes albopictus
El mosquit tigre és una espècie invasora que s’ha expandit per moltes zones del món, incloent-hi algunes regions on abans no es trobava. Una de les característiques més fàcils de reconèixer d’aquest mosquit és el seu cos, que té marques blanques que formen bandes. A més, una línea blanca travessa el seu tòrax, cosa que el fa molt fàcil de distingir d’altres mosquits.
La picada del mosquit tigre és molt semblant a la dels altres mosquits, però aquest insecte té una característica especial: pot transmetre malalties com el dengue, el zika, la malària o la chikungunya… només si aquestes malalties estan presents al país d’on ve.
Aquests mosquits són més actius durant el dia, a diferència d’altres espècies que piquen a la nit, cosa que els fa encara més molestos, ja que poden picar-nos mentre estem fora, gaudint del bon temps.
Sabies que el mosquit tigre es va originar a Àsia i que ha arribat a Europa i Amèrica en les últimes dècades gràcies al comerç internacional? Els mosquits poden viatjar en contenidors i vehicles, ajudant-los a expandir-se ràpidament.
🐝 L’abella de la mel: col·laboradores Invisibles del món natural
Castellà: Abeja
Científic: Apis mellifera
Les abelles de la mel utilitzen una forma de comunicació fascinant anomenada la dansa de l’abella per informar a les altres abelles sobre la localització del menjar.
Quan una abella trobadora (que és l’abella que ha trobat menjar) torna al rusc, realitza una dansa especial per comunicar la ubicació exacta de les flors que ha visitat. Aquesta dansa consisteix en:
Dansa en forma de figura 8: L’abella fa un moviment en forma de 8, movent-se de manera ràpida i repetitiva.
La direcció i la distància:
Si l’abella es mou cap endavant en línia recta durant la dansa, indica que les flors estan en la mateixa direcció que el sol.
La intensitat de la dansa i la durada de la volta indiquen la distància fins al menjar. Com més llarga sigui la dansa, més lluny es troba la font de menjar.
A través d’aquesta dansa, altres abelles del rusc poden entendre exactament on buscar el menjar i com arribar-hi.
Aquest sistema de comunicació és tan precís que les abelles poden trobar una flor a centenars de metres de distància del seu rusc, simplement seguint la dansa de l’abella trobadora!
També les abelles de la mel poden volar fins a 5 km per buscar menjar i poden visitar fins a 5.000 flors en un sol dia? Aquestes petites treballadores són tot un miracle de la natura!
Són un exemple increïble de col·laboració! Viuen en grups molt organitzats anomenats colònies, on cada abella té un paper important perquè tot funcioni bé.
A la colònia hi ha tres rols principals:
· La reina: La seva feina principal és reproduir-se i pot pondre milers d’ous!
· Les abelles obreres : Aquestes són les que fan gairebé tot el treball. Recullen nèctar i pol·len, cuiden les larves i netegen els ruscos, que són els nius de les abelles. També actuen de guàrdies per protegir la colònia.
· Els abellots: només tenen una tasca important, que és la reproducció. A diferència de les altres, no treballen com les obreres.
Totes les abelles treballen junts i ajuden a mantenir la colònia sana i ben organitzada. Tots tenen un rol fonamental per garantir la supervivència de la colònia!
🪲 El tàvec o mosca de bou: el gran mosquit que prefereix mossegar
Castellà: Tábano
Científic: Tabanus bromius
El tàvec, també conegut com a mosca de bou, és un insecte gran i força potent que no pica com altres insectes, sinó que mossega.
Aquest insecte és més actiu durant els mesos d’estiu, quan busca sang per alimentar-se, generalment de grans animals com cavalls, vaques o fins i tot de persones.
Una curiositat interessant és que, en lloc de les petites punxades que molts insectes utilitzen per picar, el tàvec utilitza les seves mandíbules fortes i afilades per mossegar. Tot i que poden ser una mica molestos, en general no són perillosos.
Una anècdota curiosa: en algunes regions, els tàvecs són coneguts per la seva capacitat de volar lluny, fins i tot es diu que poden volar a més de 15 quilòmetres per hora en la seva recerca de menjar!
🪲 La típula d’hort o de la col: un mosquit gegant que no pica
Castellà: Típula o zancudo
Científic: Tipula oleracea
La típula d’hort és un insecte que sovint es confon amb un mosquit a causa de la seva forma allargada. Però una de les seves característiques més destacades és que és molt més gran i té unes potes extremadament llargues. Tot i la seva aparença que podria fer pensar que pot picar, la típula és totalment inofensiva per a les persones, ja que no piquen.
Aquest insecte no representa cap perill i no causa mal a les persones o a les plantes. De fet, la típica conducta de la típula és merament inofensiva: s’alimenta principalment de matèria orgànica en descomposició i pot ajudar a descompondre el material vegetal.
🪳 El grill domèstic: la simfonia natural del món animal
Castellà: Grillo
Científic: Acheta domesticus
Els grills domèstics són insectes que es poden trobar en diversos llocs, com cases o granges.
Són omnívors, el que vol dir que mengen una gran varietat d’aliments, des de vegetals fins a altres derivats.
En algunes parts del món, els grills es mantenen fins i tot com a mascotes, ja que tenen una presència molt especial i una personalitat activa.
Una de les característiques més conegudes dels grills és el seu cant distintiu.
Els mascles utilitzen aquest cant per atraure les femelles, i el so és produït fregant les ales entre elles.
El cant també pot servir per establir el seu territori i evitar altres grills mascles. Aquest cicle sonor és tan peculiar que a molts llocs es considera una música agradable i fins i tot es fa servir en ritus o decoració de cases.
🐛 El cuc de farina: els Superherois que reciclen Plàstic i generen proteïna
Castellà: Gusano de la harina
Científic: Tenebrio molitor
Els cucs de farina són uns descompositors naturals molt útils.
Aquest insecte es dedica a descompondre matèria orgànica com restes vegetals, pa sec, cereals… i això ajuda a mantenir l’equilibri dels ecosistemes.
A més, poden ser utilitzats en l’alimentació humana i animal depenent del que s’hagin alimentat, ja que són rics en proteïnes i altres nutrients.
Els cucs de farina passen per un procés de metamorfosi que inclou diverses etapes: de larva a pupeta i després a adult. En la seva etapa de larva, tenen una habilitat sorprenent: poden descompondre poliestirè, un tipus de plàstic que, d’altra manera, seria molt difícil de descompondre.
Aquesta capacitat fa que els cucs de farina siguin molt interessants per als científics que investiguen formes més sostenibles de reciclatge.
A més, els cucs de farina, les llagostes, els grills… són cada vegada més utilitzats en granges d’insectes per produir proteïna animal sostenible.
Així, no només són útils per a la natura, sinó que també poden contribuir a un futur més ecològic i saludable!
El cicle de vida de les papallones
Les papallones tenen un cicle de vida molt especial i fascinant! Tot comença quan una papallona adulta pon els seus ous damunt d’una planta. D’aquests ous, al cap d’uns dies, en neixen les erugues.
Les erugues mengen moltíssim! Necessiten créixer de pressa, i per això passen tot el dia menjant fulles. Quan ja són prou grans, es transformen en crisàlides. Dins la crisàlida, l’eruga fa un gran canvi… i es converteix en una papallona adulta! Aquest procés s’anomena metamorfosi.
Quan surten de la crisàlida, les papallones ja no mengen fulles: ara volen de flor en flor per beure nèctar, i mentre ho fan, ajuden a pol·linitzar les plantes.
Aquest cicle tan bonic es repeteix una vegada i una altra: les papallones adultes tornen a pondre ous… i tot torna a començar!
Les papallones: expertes en tastar amb els peus i ensumar amb les antenes.
Tasten amb les potes! Quan toquen una fulla, detecten si és bona per menjar o per deixar-hi els ous.
I per orientar-se, fan servir les antenes, plenes de sensors d’olor que els indiquen on hi ha flors i altres papallones.
🦋 La papallona reina: elegància i adaptació
Castellà: Cola de golondrina
Científic: Papilio machaon
La papallona reina és una de les més boniques que podem veure volar pels camps i jardins!
Les seves ales grans, amb formes elegants i colors vius, la fan molt fàcil de reconèixer. Tant els mascles com les femelles tenen un aspecte molt semblant, cosa poc habitual en moltes espècies de papallones.
Una de les seves qualitats més sorprenents és que s’adapta molt bé a diferents ambients. Pot viure en zones de muntanya, a prop del mar, en camps oberts… i si les condicions són bones, pot tenir diverses generacions a l’any!
Quan encara són erugues, es poden defensar de manera ben curiosa: tenen una petita estructura que poden treure del cap, com unes banyes taronja, i que fan mala olor per espantar els possibles depredadors.
Aquesta papallona és un bon exemple de com la natura combina bellesa, força i intel·ligència!
🦋 L’atalanta, Vanessa o rei: la papallona migradora que porta pol·len i vida a través de fronteres
Castellà: Numerada, Vanesa o Almirante rojo
Científic: Vanessa atalanta
L’atalanta és una papallona molt especial perquè és migradora, la qual cosa vol dir que viatja llargues distàncies cada any.
Aquesta papallona ve habitualment a la zona mediterrània, on arriba entre els mesos d’octubre i novembre. Prové del centre i nord d’Europa, i fa un viatge llarg per escapar del fred de l’hivern.
Un cop arriben, les papallones adultes ponen els seus ous entre març i abril, i de les larves que en surten neixen noves papallones. Quan aquestes petites papallones creixen i es fan adultes, com els seus pares, comencen a viatjar de nou cap al nord, per a seguir el cicle de la vida de l’espècie.
El cicle migratori de l’atalanta és fascinant perquè no només ajuda a la supervivència de la papallona, sinó que també contribueix a enriquir els ecosistemes pels quals passa. A mesura que viatja, l’atalanta porta amb ella pol·len de les flors, ajudant a la pol·linització.
Les atalantes són fàcils de reconèixer gràcies a les seves magnífiques ales amb colors vius de taronja, negre i blanc, que les fan destacar en el seu vol. Són unes papallones increïbles que viuen una gran aventura cada any!
🦋 La blanca de la col: un camuflatge perfecte per a la seva eruga
Castellà: Blanca de la col
Científic: Pieris brassicae
La papallona blanca de la col és molt fàcil de reconèixer pel seu color blanc, amb detalls negres a les ales.
Aquests detalls negres són molt importants per als mascles, ja que ajuden a atraure les femelles. Aquesta papallona és comuna a les zones on creixen les cols i altres plantes de la família de les crucíferes, com la ruca o el nap.
Una curiositat molt interessant és que les erugues de la blanca de la col són verds i tenen un aspecte molt semblant a les fulles de les plantes en què viuen, fet que les fa camuflar-se molt bé i les protegeix dels depredadors.
Quan els ous eclosionen, les erugues es posen a menjar les fulles, de vegades deixant-les ben esgarrades!
Aquesta papallona és una visitant habitual als jardins i als horts, on sovint es poden veure volant tranquil·lament entre les plantes de col.
🦋 La blaveta comuna: la papallona activa amb un acord secret amb les formigues
Castellà: Mariposa ícaro
Científic: Polyommatus icarus
La papallona blaveta comuna és una de les espècies de blavetes més comunes, però n’hi ha moltes altres espècies que són molt semblants.
Per poder-les distingir bé, cal observar detalls com les formes, els colors, la mida i les diferències entre els mascles i les femelles.
És important tenir fotografies ben enfocades per observar tots els petits detalls que fan que cada espècie sigui única.
Una cosa molt interessant de les blavetes comunes és que són molt actives a l’estiu i volen de flor en flor per buscar nèctar.
Algunes papallones blavetes adultes tenen una relació especial amb algunes formigues. Les larves de la papallona emeten una substància dolça que les atrau, i a canvi, les formigues protegeixen les erugues de possibles depredadors. És una mena d'”acord” entre elles!
🦋 La bufaforats o borinot: l’única papallona amb el vol d’un colibrí
Castellà: Pollilla esfinge colibrí
Científic: Macroglossum stellatarum
La papallona bufaforats, també coneguda com a “Borinot” o “papallona colibrí”, és una papallona molt especial que sembla un colibrí.
Té un vol ràpid i erràtic, i es manté en l’aire mentre visita les flors per extreure’n el nèctar amb la seva llarga probòscide, que és com un bec de colibrí.
Aquesta sorprenent semblança entre la papallona bufaforats i els colibrís fa que molts amants de la natura s’interessin per observar-les.
Són de dia i no de nit com moltes altres papallones. A més, tenen un sentit de l’olfacte molt desenvolupat.
Aquesta papallona és capaç de volar a gran velocitat, el que fa que pugui visitar moltes flors en poc temps, com un autèntic colibrí de les papallones.
Algunes papallones de nit
🦋 La graèllsia: una joia verda que només viu uns dies
Castellà: Mariposa Isabelina
Científic: Graellsia isabellae
La graèllsia és una papallona nocturna molt especial i elegant, considerada una de les més boniques d’Europa!
Es pot veure als boscos de França i de la península Ibèrica, sobretot en zones on hi ha molts pins.
Les seves erugues s’alimenten de les fulles de diferents tipus de pi, com el pi roig, el pi de Salzmann o, de vegades, el pi negre. Quan són adultes, aquestes papallones tenen unes ales grans i transparents amb tons verdosos i rosats que semblen trets d’un conte de fades.
La graèllsia no menja res quan és adulta! Només viu uns pocs dies, el temps just per buscar parella i pondre ous. És com una petita joia del bosc que només podem veure un instant… però que mai no s’oblida!
🦋 El gran paó de nit: la papallona més gran d’Europa
Castellà: Gran pavón
Científic: Saturnia pyri
El gran paó de nit és l’insecte més gran d’Europa! Les seves ales poden fer fins a 17 centímetres, gairebé com un plat de sopa! Té uns dibuixos a les ales que semblen ulls de mussol, i això serveix per espantar els animals que el volen atacar.
Els mascles tenen unes antenes molt especials, com petits raspalls, que els ajuden a sentir l’olor de les femelles a més de 20 quilòmetres de distància. Impressionant, oi❓
Les seves erugues són de color verd i passen tota la primavera menjant sense parar. Quan arriba l’hivern, es tanquen dins d’un capoll per protegir-se del fred i, a la primavera següent, es transformen en papallones gegants.
Els grans paons de nit no mengen res com a adults! Només viuen una setmana, però aprofiten aquest temps per trobar parella i començar una nova generació.
🦋 El borinot de la mort: bellesa fosca amb mala fama
Castellà: Esfinge de la muerte
Científic: Acherontia atropos
El borinot de la mort és una papallona nocturna molt especial i misteriosa.
Rep aquest nom perquè al seu tòrax hi té una taca que recorda una calavera petita, i per això ha guanyat fama de presagi sinistre! De fet, va inspirar la pel·lícula El silenci dels anyells, on apareix a la caràtula. Però no et deixis enganyar pel seu nom: no és perillosa!
Tot i la seva aparença curiosa, aquest insecte té un paper molt important a la natura. Ajuda a mantenir l’equilibri dels ecosistemes i forma part de la cadena alimentària, com totes les papallones.
Una de les seves curiositats més sorprenents és que, quan se sent en perill, pot fer un so agut i inesperat, com un petit crit! També té una habilitat única: pot entrar a ruscs d’abelles per menjar mel sense ser detectada!
Encara que sembli sortida d’una pel·lícula, la papallona borinot de la mort és una mostra fascinant de la diversitat meravellosa dels insectes que ens envolten.
