Aus
Biodiversitat · animals de la nostra zona
🐤 Aus: vida entre les ales
Les aus, amb els seus cants, colors i vols, donen vida a la natura. Descobreix la seva diversitat i deixa’t meravellar pel món que porten entre les ales.
En aquest apartat també hi trobaràs aus que hem tractat des d’un punt de vista més interactiu: fotos detallades, dimorfisme sexual (diferències entre mascles i femelles, si n’hi ha) i vídeos per escoltar el seu cant.
A la cadena tròfica hi trobaràs les aus consumidores primàries, secundàries, terciàries i descomponedors de la nostra zona.
🦅 Aus rapinyaires | nocturnes
Aligot
Castellà: Busardo ratonero
Científic: Buteo Buteo
L’aligot és un vigilant silenciós de la natura.
Amb ulls de lupa i ales ben grans,
vola damunt dels camps fent cercles al cel.
Sense pressa, observa i escolta,
buscant rates, ratolins,… amb el seu vol fidel.
Així ajuda a controlar desequilibris
i a prevenir malalties,
sempre atent, sempre discret.
Xoriguer
Castellà: Cernícalo
Científic: Falco tinnunculus
El xoriguer vola i s’atura,
com un helicòpter a l’altura.
Amb ulls de foc i vol segur,
atrapa preses en un minut!
Xot o Mussol
Castellà: Autillo común
Científic: Otus scops
⚧️ No presenten un dimorfisme sexual notori. La femella és lleugerament més gran que el mascle.
1️⃣ És el mussol més petit d’Europa, fa uns 20 cm, com una merla.
2️⃣ A l’hivern migra a l’Àfrica subsahariana, cosa poc habitual entre mussols.
3️⃣ Té ulls grocs molt vius, adaptats a la visió nocturna.
4️⃣ Les plomes del cap semblen orelles, però serveixen per camuflar-se o mostrar actituds.
5️⃣ S’alimenta principalment d’insectes, però també pot caçar petits rèptils o rosegadors.
Botxí ibèric
Castellà: Alcaudón real
Científic: Lanius meridionalis
Els ulls del Botxí i les espines del silenci.
Trencalòs
Castellà: Quebrantahuesos
Científic: Gypaetus barbatus
El Trencalòs és un voltor que no menja carn, sinó ossos. Quan no se’ls pot empassar sencers, els agafa, s’enlaira ben amunt i els deixa caure sobre un pedregar per trencar-los i poder-se’ls empassar.
🐤 Aus petites
Mosquiter comú
Castellà: Mosquitero común
Científic: Phylloscopus collybita
⚧️ Practicament no hi ha dimorfisme sexual entre el mascle i la femella. L’únic diferenciat és en el comportament: El mascle canta per protegir el territori o atraure les femelles, mentres que la femella gairebé no canta.
1️⃣ Tot i ser petit (uns 10 cm), pot migrar milers de quilòmetres entre Europa i Àfrica.
2️⃣ Rarament està quiet: salta contínuament entre branques buscant insectes.
3️⃣ El plomatge pot semblar més verdós o més marronós depenent de l’època de l’any i el desgast de les plomes.
4️⃣ Construeix un niu en forma de bola a prop del terra, sovint entre herbes o arbustos baixos, cosa que el fa difícil de detectar.
5️⃣ Menja gran quantitat d’insectes, especialment mosquits i petits artròpodes, ajudant a mantenir l’equilibri ecològic.
Cadernera
Castellà: Jilguero
Científic: Carduelis carduelis
La Cadernera és la màscara vermella entre cards i cançons.
Gafarró
Castellà: Serín verdecillo
Científic: Serinus serinus
El Gafarró: petit, groc i amb veu de primavera!
Rossinyol
Castellà: Ruiseñor
Científic: Luscinia megarhynchos
De tant que li agrada cantar, fins i tot ho fa de nit.
Raspinell
Castellà: Agateador común
Científic: Certhia brachydactyla
Raspinell menut, vestit de camuflatge; escala l’escorça en espiral.
Verdum o verderol
Castellà: Verderón común
Científic: Carduelis chloris
El Verdum de plomatge groc i verd polit. Viu a jardins, places i bosquets, menja llavors, insectes i grans. Amb el seu cant agut i fi, ens diu bon dia quan surt el sol al matí.
Pinsà comú
Castellà: Pinzón vulgar
Científic: Fringila coelebs
Canta fi i va ben mudat, és l’estrella del bosc encantat.
Passerell
Castellà: Pardillo
Científic: Linaria cannabina
El Passerell: cant i colors. Pit vermell, veu clara i l’aire s’omple de melodia.
Cuereta blanca
Castellà: Lavandera blanca
Científic: Motacilla alba
Amb la cua amunt i avall,
la cuareta balla sense parar.
Panxa blanca, pas lleuger,
caça insectes sense fer soroll.
Mallerenga emplomallada
Castellà: Herrerillo capuchino
Científic: Lophophanes cristatus
Amb el seu vestit de festa, la Mallerenga roba totes les mirades!
Mallerenga blava
Castellà: Herrerillo común
Científic: Parus caeruleus
La Mallerenga blava: un cop de sol amb gorra blava!
Mallerenga cuallarga o senyoreta
Castellà: Mito
Científic: Aegithalos caudatus
La més bufona del bosc… i amb la cua més llarga del barri!
Cagamànecs o bitxac comú
Castellà: Tarabilla común
Científic: Saxicola rubicola
El Cagamànecs, un petit rei amb cor de trapella.
Bruel
Castellà: Reyezuelo listado
Científic: Regulus ignicapilla
Un estel entre les branques: el bruel
Blauet
Castellà: Martín pescador
Científic: Alcedo atthis
El blauet, l’ocell pescador: un vigilant de riberes amb plomes de cel
Pit roig
Castellà: Petirrojo
Científic: Erithacus rubecula
Amb el pit com una brasa i la veu dolça com l’Alba és el petit trobador dels matins freds.
Tallarol capnegre
Castellà: Curruca cabecinegra
Científic: Sylvia melanocephala
Al bosc es passeja amb un barretet, canta ben dolç i vola lleugeret.
Durbec
Castellà: Picogordo común
Científic: Coccothraustes
Petit com un puny, però amb un bec de ferro: el Durbec et parteix un pinyol de cirera com si fossin crispetes!
Canonge o pinsà Borroner
Castellà: Camachuelo común
Científic: Pyrrhula Pyrrhula
Els colors vius del bosc.
Trist
Castellà: Buitrón
Científic: Cisticola juncidis
No és trist ni melancòlic,
és un ocell ben eufòric!
🐦 Aus mitjanes
Colom de roca
Castellà: Paloma bravía
Científic: Columba livia
⚧️ El dimorfisme sexual es nota sobretot pel comportament. El mascle fa un festeig molt visible: infla el pit, camina en cercles i emet sons més greus. La femella és menys exhibicionista.
1️⃣ Poden reconèixer rostres humans gràcies a la seva excel·lent memòria visual.
2️⃣ Utilitzen el Sol i el magnetisme terrestre per orientar-se, fet que explica la fama dels coloms missatgers.
3️⃣ Mascle i femella produeixen «llet de pap» per alimentar les cries, un fet poc habitual entre els ocells.
4️⃣ Els coloms urbans descendeixen del colom roquer domesticat fa milers d’anys a la Mediterrània i Pròxim Orient.
5️⃣ Molts són pràcticament monògams i poden mantenir la mateixa parella tota la vida.
Garsa
Castellà: Urraca
Científic: Pita pita
La Garsa: reina del postureig i de la conversa!
Gaig
Castellà: Arrendajo euroasiático
Científic: Garrulus glandarius
El Gaig: el xerraire del bosc amb ales de pintor!
Ànec collverd o collblau
Castellà: Ánade azulón o real
Científic: Anas platyrhynchos
Collverd viatger que torna on un dia va menjar;
sota l’aigua, l’amor neix i el verd tornarà a brillar.
Tudó
Castellà: Paloma torcaz
Científic: Columba palumbus
El Tudó és el colom silvestre dels nostres boscos, fa nius discrets i juga un paper clau en la dispersió de llavors.
Tórtora turca
Castellà: Tórtola turca
Científic: Streptopelia decaocto
Amb plomes suaus i riure fi, la Tórtora turca és l’humorista del cel de mig matí.
Perdiu roja
Castellà: Perdiz roja
Científic: Alectoris rufa
La Perdiu és la reina discreta dels camins solitaris, camina amb orgull i parla amb crits secs.
Si la trobes, no li treguis l’ull.
Griva comuna o tord comú
Castellà: Zorzal charlo
Científic: Turdus viscivorus
Corista d’hivern que canta entre boires; sembrador de vesc a totes les soques.
Estornell vulgar
Castellà: Estornino pinto
Científic: Sturnus vulgaris
Els Estornells: milers d’ales, una sola ment… i coreografies que deixen el cel bocabadat!
Puput
Castellà: Abubilla
Científic: Upupa epops
El Puput amb cresta fa presència, el punk del bosc!
Oriol
Castellà: Oropendula
Científic: Oriolus oriolus
L’Oriol: tot de groc i amb veu de diva del bosc!
Picot verd
Castellà: Pito real
Científic: Picus viridis
Del verd en fa ploma, del tronc en fa tambor i del silenci en fa rialla.
Guatlla
Castellà: Codorníz común
Científic: Coturnix coturnix
La Guatlla: corredora veloç i cantant amb encant!
Trencapinyes
Castellà: Piquituerto común
Científic: Loxia curvirostra
El Trencapinyes, amb el bec encreuat, fa meravelles: pinya que veu, pinya que obre i pinyons que menja!
