Sempreviva – Helichrysum stoechas

Astrologia

Des de l’antiguitat s’ha associat la sempreviva amb l’energia del Sol. El Sol, en astrologia, representa la vida, la vitalitat i la força interior, i té sentit: les flors daurades de la sempreviva semblen petits sols i la planta roman inalterable com un símbol de vida eterna. Alguns herbolaris antics deien que aquesta herba era governada pel Sol i que recollir-la un diumenge (dia dedicat al Sol) li potenciava les propietats. També es considerava que estava connectada amb el foc (pel seu color i perquè creix en llocs assolellats i secs). Per això, en rituals solars o de purificació, la sempreviva hi tenia un lloc especial. En canvi, altres tradicions li atribueixen influència de Saturn quant a la seva persistència (Saturn regeix el que perdura i el temps), però en general preval la imatge solar i radiant de la planta.

Magia

La sempreviva és coneguda com la “flor de la immortalitat” en cercles esotèrics. Es creia que portar damunt unes flors de sempreviva seques podia ajudar a prolongar la vida o mantenir-se jove durant més temps – al cap i a la fi, portes amb tu una cosa que no es marceix mai! També ha estat un amulet de protecció: com ja hem dit, es penjaven ramells de sempreviva a les portes o finestres per barrar el pas als mals esperits, a l’enveja i a la negativitat. Diu la tradició que les males bruixes s’entretenien comptant els caparrons de la sempreviva i no entraven a casa, o simplement que l’energia solar de la planta feia fora les vibracions dolentes. En alguns rituals màgics europeus, la sempreviva s’ha emprat per atraure la bona sort i la prosperitat: per exemple, escampar unes quantes flors seques als racons de la llar o al rebost es deia que atreia diners i abundància (potser pel seu color d’or, símbol de riquesa). També hi ha qui la feia servir en encanteris d’amor i fidelitat: regalar una sempreviva a algú estimat simbolitza un amor etern que no s’apaga, i col·locar-ne sota el coixí la nit de Sant Joan suposadament feia somiar amb el futur enamorat o consolidava els vincles afectius. En la medicina popular màgica, es preparaven coixins d’herbes amb sempreviva, espígol i camamilla per induir somnis tranquils i allunyar els malsons – aquí la nostra amiga hi posava el seu granet de sorra calmant. A l’Àfrica del Sud, algunes tribus cremaven espècies de Helichrysum en rituals per connectar amb els avantpassats (el seu fum aromàtic s’ofereix als esperits) i per purificar l’ambient de mals esperits i també d’insectes (ja que el fum de sempreviva té propietats insecticides suaus).

Veiem doncs que la sempreviva és ben present en la màgia verda de diverses cultures: una planta que simbolitza la durada, la protecció i la llum, utilitzada en encanteris per donar fortalesa espiritual i mantenir l’alegria (recordem que el groc és el color de l’alegria!). Fins i tot en algunes llegendes es diu que aquells que porten sempreviva a sobre no es perden mai al bosc, perquè la flor guia el camí de retorn (com un fil d’Ariadna daurat). Sigui com sigui, és bonic pensar que aquesta floreta resistent, que sobreviu a la sequera i al pas del temps, també pugui donar-nos un cop de mà per superar adversitats i omplir-nos d’energia positiva.

Missatge

“Soc la flor eterna, la petita llum daurada que brilla sota el sol implacable. Em trobaràs allà on altres defalleixen, adornant de groc els camins polsosos i les roques calentes. Jo et porto un missatge de resistència i esperança: ni la sequera ni el pas del temps no poden amb mi, i vull ensenyar-te que tu també pots superar els obstacles i renéixer cada dia. Si em dus amb tu, t’ompliré de llum i calma; amb el meu aroma suau allunyaré les teves penes i perfumaré els teus somnis. Soc humil i petita, però guardo la força del sol en els meus pètals daurats. Jo soc la sempreviva, la que mai no es marceix, i vinc a recordar-te que, amb resiliència i llum al cor, la vida sempre triomfa.”