Sempreviva – Helichrysum stoechas
Plantes herbàcies
Sempreviva o Ramell de Sant Ponç [Català]
Helicriso, perpetua o siempreviva [Castellà]
Helichrysum stoechas [Científic]


Habitat
La podem trobar en indrets mediterranis ben assolellats i eixuts. És una planta que adora el sol i la calor, i no li fa gens de por la manca d’aigua. Creix de forma silvestre en màquies i garrigues, aquells matollars baixos típics de zones de clima mediterrani. La veurem en pendents rocosos, vessants àrides, clarianes de bosc de pins, dunes costaneres i fins i tot als marges de camins i talussos de terra seca. Prefereix els sòls pobres, sorrencs o pedregosos, ben drenats (on l’aigua no s’entolli). Per això és comuna en terres calcàries i zones una mica ermes on altres plantes més exigents no prosperen. La seva altitud de distribució sol ser des del nivell del mar fins a muntanyes mitjanes (fins a uns 800-1000 m). Un lloc típic on la pots trobar és als boscos esclarissats de la costa o prelitoral, on forma catifes disperses de floretes grogues a l’estiu. A Catalunya, per exemple, n’hi ha a l’Empordà, a les terres tarragonines i en moltes contrades de l’interior sec.
Història de la sempreviva
Història de la sempreviva
La relació de la sempreviva amb els humans ve de molt antic. Ja els grecs i romans de l’antiguitat la coneixien i la feien servir tant per a remeis com per a decoració. Els grecs l’empraven per guarir ferides i dolors, de fet, un remei antic per la gota (un tipus d’artritis) consistia a macerar fulles i flors de sempreviva en vi i donar-ne a beure al malalt. També la utilitzaven per fer corones i garlandes: com que les flors no es panseixen, eren ideals per coronar estàtues de déus i herois, simbolitzant la immortalitat.

També és una planta protagonista a fires i tradicions: per exemple, a la Fira de Sant Ponç de Barcelona i altres pobles (una fira d’herbes remeieres que se celebra al maig) mai no hi faltena rams de sempreviva entre les parades; i per Sant Joan, com dèiem, és una de les 7 herbes que es cullen la nit del foc per beneir-les amb la rosada i penjar-les a casa com a amulet de salut per tot l’any. En resum, la sempreviva ha acompanyat les nostres àvies i rebesàvies en la medicina popular, en rituals de protecció i fins i tot en l’art de fer rams secs decoratius, guanyant-se a pols el títol de “flor immortal” al llarg de la història.
Propietats i usos medicinals de la sempreviva
Propietats i usos medicinals de la sempreviva
Tot i el seu aspecte humil, la sempreviva és una farmaciola en miniatura. Les seves flors i fulles contenen substàncies beneficioses: flavonoides, oli essencial i altres compostos que li donen propietats medicinals variades. Quines són aquestes propietats? Doncs resulta que la sempreviva és antiinflamatòria, antial·lèrgica, expectorant, digestiva, diürètica i cicatritzant, entre d’altres.
Això vol dir que serveix per a moltes coses! Per exemple, tradicionalment s’ha fet servir la infusió de flors de sempreviva per tractar els refredats i la tos. Té efectes pectorals: ajuda a calmar la tos seca i a expulsar moc, perquè actua com a suau expectorant. També és febrífuga, és a dir, ajuda a baixar la febre en processos gripals (com una aspirina natural però més suau). A més, és coneguda com un dels millors antihistamínics naturals: prendre’n infusió pot alleujar els símptomes de l’al·lèrgia (esternuts, picors de nas i ulls) gràcies al seu efecte antial·lèrgic i antiinflamatori; per això es diu que és ideal a la primavera quan hi ha al·lèrgies al pol·len. La sempreviva també s’utilitza per problemes digestius: les seves substàncies amargants estimulen els sucs gàstrics i pancreàtics, millorant la digestió, i actua de colerètic (ajuda el fetge i la vesícula a produir bilis). Alhora, té un punt diürètic (ens fa orinar una mica més), cosa útil per netejar ronyons i tractar petites retencions de líquids o infeccions urinàries suaus. En la medicina popular, un ús molt apreciat és per a la pell: l’oli o pomada de sempreviva s’aplica sobre contusions, cremades, èczemes o ferides, ja que accelera la curació i regenera la pell (cicatritzant i protector dels teixits).

Si et piquessin molts mosquits o d’urticària, per exemple, una infusió concentrada de sempreviva aplicada amb compreses calma la inflamació i la picor. També s’ha fet servir per alleujar dolors reumàtics i de les articulacions (gràcies al seu efecte antiinflamatori) i fins i tot contra la gota i l’artritis, ja que actua com a antireumàtic i antigotós. Una altra propietat interessant: és antimicrobiana, o sigui que dificulta el creixement d’alguns bacteris i fongs – per això els remeiers la posaven en xarops per a la tos o preparats per infeccions, per aprofitar aquest efecte desinfectant.
En resum, la sempreviva és d’aquelles plantes multiús de la farmaciola natural: serveix per a la gola, els pulmons, la pell, l’estómac, els ronyons… I tot això de manera força suau i segura. Com es pren? Sobretot en infusió de les summitats florides (flors seques): es deixa reposar una cullerada de flors en aigua calenta uns minuts, i cap dins! Aquest te amargant (no gaire bo de gust, tot s’ha de dir, és una mica amarg) es pot endolcir amb mel i és ideal abans d’anar a dormir si tens tos o al·lèrgia. També es pot preparar un oleat (oli macerat): es deixen les flors en oli d’oliva al sol durant sis o set setmanes perquè l’oli extregui els principis actius, i després aquest oli es pot fer servir per fer massatges a zones adolorides o irritades.
Precaucions
La sempreviva, presa en quantitats moderades com a infusió, és bastant segura i no tòxica. Tot i això, com passa amb totes les herbes remeieres, s’ha d’utilitzar amb seny: millor no donar-ne a nens molt petits ni a embarassades sense consell mèdic, i respectar les dosis (no per prendre’n molt farà més efecte).

Altres usos de la sempreviva
Altres usos de la sempreviva
A més dels usos medicinals, la sempreviva té d’altres aplicacions curioses. Un d’ells és en el món de les olors: gràcies al seu perfum intens, s’utilitza en perfumeria i aromateràpia.
L’oli essencial de sempreviva és molt apreciat per fer perfums i colònies, ja que actua com a fixador (ajuda que l’aroma duri més temps) i aporta unes notes càlides i dolces, amb tocs de mel, espècies i fenc. Imaginem un perfum d’estiu: unes gotetes d’immortelle (sempreviva) hi donen un fons daurat i envoltant. En aromateràpia, difondre unes gotes d’oli de sempreviva diuen que ajuda a relaxar la ment i afavorir la positivitat, com si ens emportéssim una mica de sol a casa. Un altre ús important és en jardineria sostenible. La sempreviva és una planta ideal per a jardins de baix manteniment: aguanta la sequera, no cal regar-la gairebé, i a sobre decora amb el seu color groc. Molta gent la planta a rocalles, talussos o testos assolellats per gaudir del seu contrast de fulles grisoses i flors grogues. A més, atreu insectes bons (com abelles) i n’espanta alguns de dolents: el seu aroma actua com a repel·lent suau de certs insectes, així que tenir-ne prop de l’hort pot ajudar a mantenir plagues a ratlla.

També s’empra en rams secs i manualitats: segur que alguna vegada has vist un ramet decoratiu amb flors seques grogues, segurament eren semprevives. Es cullen quan just quan les seves flors comencen a obrir-se i es pengen cap per avall per assecar-les; un cop seques, com que conserven el color, es fan servir per crear centres de taula, corones decoratives i ornaments que duren molt de temps. Antigament, a pagès, també era costum posar bossetes de tela amb sempreviva seca, espígol i romaní dins dels armaris per perfumar la roba i espantar insectes (aranyes, arnes). Finalment, et podria sorprendre que en alguns llocs s’ha provat d’usar la sempreviva a la cuina: hi ha xefs que l’han feta servir per donar un toc d’aroma a plats, oli infusionat o licors d’herbes. Les flors joves i fulles tendres, en petites quantitats, poden aromatitzar infusions o vinagres, aportant un regust amarg i especiat. No és una “herba comestible” gaire comuna perquè és bastant amarga.
Curiositats màgiques de la sempreviva
Curiositats màgiques de la sempreviva
Astrologia
Des de l’antiguitat s’ha associat la sempreviva amb l’energia del Sol. El Sol, en astrologia, representa la vida, la vitalitat i la força interior, i té sentit: les flors daurades de la sempreviva semblen petits sols i la planta roman inalterable com un símbol de vida eterna. Alguns herbolaris antics deien que aquesta herba era governada pel Sol i que recollir-la un diumenge (dia dedicat al Sol) li potenciava les propietats. També es considerava que estava connectada amb el foc (pel seu color i perquè creix en llocs assolellats i secs). Per això, en rituals solars o de purificació, la sempreviva hi tenia un lloc especial. En canvi, altres tradicions li atribueixen influència de Saturn quant a la seva persistència (Saturn regeix el que perdura i el temps), però en general preval la imatge solar i radiant de la planta.

Veiem doncs que la sempreviva és ben present en la màgia verda de diverses cultures: una planta que simbolitza la durada, la protecció i la llum, utilitzada en encanteris per donar fortalesa espiritual i mantenir l’alegria (recordem que el groc és el color de l’alegria!). Fins i tot en algunes llegendes es diu que aquells que porten sempreviva a sobre no es perden mai al bosc, perquè la flor guia el camí de retorn (com un fil d’Ariadna daurat). Sigui com sigui, és bonic pensar que aquesta floreta resistent, que sobreviu a la sequera i al pas del temps, també pugui donar-nos un cop de mà per superar adversitats i omplir-nos d’energia positiva.
Missatge
“Soc la flor eterna, la petita llum daurada que brilla sota el sol implacable. Em trobaràs allà on altres defalleixen, adornant de groc els camins polsosos i les roques calentes. Jo et porto un missatge de resistència i esperança: ni la sequera ni el pas del temps no poden amb mi, i vull ensenyar-te que tu també pots superar els obstacles i renéixer cada dia. Si em dus amb tu, t’ompliré de llum i calma; amb el meu aroma suau allunyaré les teves penes i perfumaré els teus somnis. Soc humil i petita, però guardo la força del sol en els meus pètals daurats. Jo soc la sempreviva, la que mai no es marceix, i vinc a recordar-te que, amb resiliència i llum al cor, la vida sempre triomfa.”
Bibliografia
- Cirujeda Ranzenberger, Alicia y Zaragoza Larios, Carlos. ‘La cara amable de las malas hierbas’. Aragón: CITA (Centro de Investigación y Tecnología Agroalimentaria de Aragón, 2013, p. 158.

