Aus
Consumidors secundaris
🐥 Aus secundàries: caçadores i guardianes de l’equilibri
Algunes aus secundàries són veritables caçadores del cel! Formen part del tercer nivell de la cadena alimentària i s’alimenten de petits mamífers, rèptils, insectes, amfibis i fins i tot altres ocells més petits.
Aquestes aus són molt importants per mantenir l’equilibri de la natura. Gràcies a elles, les poblacions d’altres animals no creixen massa i tot segueix en harmonia.
Moltes d’aquestes aus cacen amagades entre les plantes o els arbres, buscant les preses que s’alimenten de plantes. Així, ajuden a mantenir l’ordre natural, equilibrant les espècies que viuen al nostre entorn. Sense elles, la natura no seria el mateix!
Algunes aus caçadores de la nostra natura que també poden ser capturades
Els picots: els fusters del bosc
Els picots tenen un bec molt fort per foradar arbres i fer-hi el niu! Però el més curiós és la seva llengua: és tan llarga com el seu bec! Amb ella poden arribar ben endins dels forats dels troncs i atrapar formigues i altres insectes amagats, que són el seu menjar preferit.
Els picots tenen un cap màgic que els protegeix quan piquen els arbres:
Crani especial que absorbeix els cops.
Bec fort que no es trenca.
Músculs del coll que reparteixen la força.
Parpella protectora perquè no els entri pols als ulls.
Així poden picar i picar sense fer-se mal!
🦜 El picot verd: fa forats i deixa casa nova als altres
Castellà: Pito real
Científic: Picus viridis
El picot verd és un ocell molt especial que viu en boscos, parcs i jardins, i si t’hi fixes bé, el pots sentir fent “toc-toc-toc” als arbres amb el seu bec fortíssim.
Fa servir aquest bec per foradar la fusta i buscar insectes, especialment formigues, que li encanten. Té una llengua llarguíssima i enganxosa que li permet treure-les dels forats i menjar-les amb facilitat.
Per fer el niu, excava un cau dins el tronc d’un arbre. I quan decideix canviar de casa altres ocells, esquirols o fins i tot ratpenats aprofiten el forat per viure-hi. És com si construís una casa nova per als habitants del bosc!
Pot picar la fusta de 10 a 20 cops per segon!
I tot i aquesta velocitat, no li fa mal el cap, perquè té un crani dissenyat per absorbir els cops.
🦜 La garsa: l’ocell curiós i aficionat a les coses brillants
Castellà: Urraca
Científic: Pica pica
La garsa és un ocell molt curiós i espavilat, que viu tant als camps com a les ciutats. Té el plomatge blanc i negre amb reflexos blavosos i una cua llarga molt vistosa.
Li agrada picar una mica de tot: fruita, insectes, larves, altres animalets petits…
És molt intel·ligent i li agrada viure en grup, observant tot el que passa al seu voltant. Pot aprendre sons i imitar sorolls, i utilitza diferents cants per comunicar-se amb les altres garses.
El que més crida l’atenció és que s’enamora de les coses brillants! A vegades, si en troba alguna, la recull i la porta al niu com si fos un petit tresor.
És un ocell llest, inquiet i molt sociable, sempre buscant, observant i descobrint coses noves al seu entorn.
És una de les poques aus que pot identificar la seva pròpia imatge, una prova d’intel·ligència molt poc comuna.
🦜 El gaig: l’espavilat guardià del bosc
Castellà: Arrendajo eurasiático
Científic: Garrulus glandarius
El gaig és un ocell molt viu, curiós i intel·ligent, conegut pels seus colors suaus amb plomes blaves brillants a les ales. Viu en boscos i zones amb molts arbres, i és tot un expert a amagar menjar.
Quan troba fruits secs o baies, els amaga en diferents llocs del bosc, i el més sorprenent és que recorda on ho ha deixat tot! Gràcies a això, molts arbres nous poden créixer si oblida alguna llavor.
També és un excel·lent vigilant del bosc: quan veu un perill, emetrà crits forts i variats per avisar la resta d’animals. És molt observador i té un repertori de sons impressionant!
Menja una mica de tot: fruits, insectes, larves, petits animalons… És un ocell que ajuda molt a mantenir l’equilibri del bosc.
Pot imitar el so d’altres ocells i fins i tot animals. Alguns gaigs poden imitar sons com el miol d’un gat o el crit d’una àliga, per espantar o enganyar.
🦜 El cucut: l’ocell trampós
Castellà: Cuco común
Científic: Cuculus canorus
El cucut és un ocell migrador molt especial i també una mica massa espavilat. En lloc de construir el seu niu, posa els ous dins dels nius d’altres ocells, que sovint són més petits que ell!
Quan neix la cria del cucut, treu els ous o els altres pollets fora del niu per quedar-se sol/a i rebre tot el menjar. Els “pares adoptius” la crien sense saber que no és la seva cria i el més increïble és que el pollet cucut pot arribar a ser quatre vegades més gran que ells!
La femella cucut reparteix els ous en molts nius diferents, per assegurar-se que algun d’ells sobrevisqui. Aquest comportament tan peculiar ha inspirat dites com “no posar tots els ous al mateix cistell” o “de fora vingueren i de casa ens tragueren”.
Tot i el seu mètode trampós, el cucut és una part curiosa i important dels ecosistemes naturals.
Cada femella tria una sola espècie per enganyar. Tot i tenir moltes opcions, cada femella de cucut normalment posa els ous a la raça d’ocells que li van fer de pares, i els seus ous solen imitar el color i mida dels ous originals.
🦜 L’enganyapastors: l’ocell nocturn i misteriós
Castellà: Chotacabras
Científic: Caprimulgus europaeus
L’enganyapastors és un ocell que surt de nit i es mou en silenci pels camps oberts i zones poc poblades. Té un plomatge que sembla l’escorça d’un arbre, perfecte per amagar-se durant el dia i passar completament desapercebut.
Quan es fa fosc, comença la seva activitat: vola amb moviments suaus i caça insectes en ple vol, especialment arnes i escarabats. Té un cant llarg i vibrant, que fa servir per dir als altres: “Aquesta és casa meva!”
Quan arriba l’hivern, viatja cap a l’Àfrica, buscant climes més càlids i menjar abundant. És un ocell difícil de veure, però molt especial, que forma part de la màgia nocturna del nostre entorn.
Quan descansa durant el dia, es queda tan quiet i ben camuflat que fins i tot pot semblar una branca trencada!
🦜 El Botxí: el petit carnisser del bosc
Castellà: Alcaudón real
Científic: Lanius meridionalis
El botxí és un ocell petit amb ànima de caçador. Tot i la seva mida, és molt valent i pot capturar insectes, petits rèptils, ocells, petits mamífers…, com si fos un gran depredador del bosc.
Té una tècnica molt especial: quan caça una presa, la clava a les espines d’un arbust o a una branca punxeguda. Així pot menjar amb més facilitat o guardar-la com a reserva per més endavant, com si tingués un petit rebost natural!
Aquesta manera de fer és molt típica dels ocells de la seva família, i per això és conegut com “el carnisser del bosc”.
Malgrat el seu nom tan ferotge, és una peça clau per mantenir l’equilibri entre les poblacions de petits animals.
Imita cants d’altres ocells per atreure’ls. És tan llest que pot enganyar ocells petits amb sons falsos, per després sorprendre’ls.
🦜 La merla: el cantant de plomatge brillant
Castellà: Mirlo
Científic: Turdus merula
La merla és un ocell elegant i molt fàcil de reconèixer. El mascle és negre com el carbó i té un bec groc ben vistós, mentre que la femella és marró i més discreta, però igual de bonica.
Viu en jardins, boscos i parcs, i li agrada molt remenar entre les fulles seques per buscar insectes o cucs. A l’estiu menja principalment insectes, i a l’hivern gaudeix dels fruits que troba pels camins o als arbres.
El cant del mascle és suau, musical i molt agradable. El fa servir per atreure la seva parella i avisar que aquell és el seu territori. A l’hora de fer el niu, utilitzen fang, molsa i herbes, com petits arquitectes del bosc.
Canta a primera hora del matí i també després de la pluja
El seu cant melodiós és un dels primers que se sent quan surt el sol, i molts diuen que “olora l’aigua”, perquè canta quan acaba de ploure.
🦜 El rossinyol: l’ocell de la melodia nocturna
Castellà: Ruiseñor
Científic: Luscinia megarhynchos
El rossinyol és un ocell petit i discret, però amb una veu que omple els boscos de música. És famós pel seu cant melodiós i molt potent, que pot sonar fins i tot durant la nit, quan la majoria d’ocells ja han callat.
Cada primavera, arriba des de l’Àfrica per criar a casa nostra, i és aleshores quan el mascle canta llargament per atraure la seva parella. El seu cant és variat i ple de ritmes, amb sons suaus i altres molt intensos.
Tot i que costa de veure perquè s’amaga entre els arbustos, és molt estimat per la gent que escolta ocells, perquè la seva veu és com una melodia de conte, especialment a l’alba o a l’hora de la posta de sol.
El seu cant pot durar més de 2 minuts seguits, sense repetir-se. Té una gran memòria i capacitat vocal, amb centenars de variacions!
🦜 Oreneta vulgar: les acròbates del cel
Castellà: Golondrina común
Científic: Hirundo rustica
Les orenetes són uns ocells àgils i ràpids que volen fent girs i corbes com si ballessin pel cel. Cada any, fan un llarg viatge migratori per tornar a casa quan arriba el bon temps. Viuen en camins, camps oberts i pobles, i els encanta caçar insectes mentre volen.
Per fer els nius, utilitzen fang i saliva, construint-los sota teulades, balcons o parets amb molt de detall i paciència.
Tenen una curiosa estratègia familiar: quan les cries d’una temporada ja han crescut i aprenen a volar, en lloc de marxar com altres espècies, poden quedar-se amb els seus pares i ajudar-los a cuidar les noves cries de la temporada següent.
Volen més de 10.000 km dues vegades l’any!
Fan un viatge llarguíssim entre Europa i l’Àfrica per trobar llocs on alimentar-se.
🦜 Falciot negre o avió negre: el mestre del vol
Castellà: Vencejo
Científic: Apus apus
El falciot negre és un autèntic expert del vol! Amb les seves ales llargues i primes pot fer girs, planades i viatges molt llargs sense parar mai. És tan bo volant que passa gairebé tota la seva vida a l’aire!
Quan caça, atrapa insectes mentre vola, obrint el bec com una petita xarxa. Menja, beu, dorm i fins i tot es pot aparellar sense tocar mai a terra!
Les seves potes són molt curtes i només serveixen per enganxar-se a les parets, per això, si cau a terra, li costa molt enlairar-se i necessita ajuda o un lloc elevat per tornar a volar.
Cada any, fa un llarg viatge migratori i torna al mateix lloc per criar, sovint al mateix forat o teulada d’edificis antics o modernes esquerdes.
Pot volar més de 10 mesos seguits sense aturar-se!
És l’ocell que passa més temps volant de tot el món. Fins i tot fa petites migdiades mentre planeja suaument per l’aire.
🦜 Cuereta blanca o pastorella: la ballarina de la cua inquieta
Castellà: Lavandera blanca
Científic: Motacilla alba
La cuereta blanca, també coneguda com a pastorella, és petita, ràpida i molt nerviosa. És fàcil de reconèixer perquè camina amunt i avall tot movent la cua sense parar, com si ballés amb ella.
Viu en camps oberts, camins, pobles i jardins, i li encanta menjar insectes. Té un plomatge blanc, negre i gris, i uns ulls ben vius sempre atents al que passa.
Sovint la veuràs seguint tractors, persones o ramats d’animals, aprofitant-se dels insectes que surten corrents entre l’herba. És molt espavilada i sap on trobar el menjar!
Pot arribar a viure molt a prop dels humans sense espantar-se.
S’adapta molt bé a la vida a pobles i horts, i fins i tot pot fer niu a teulades o esquerdes.
🦜 Picasoques blau: l’ocell que baixa pels arbres i guarda menjar per a l’hivern
Castellà: Trepador azul
Científic: Sitta europaea
El picasoques blau és petit, valent i molt espavilat. Té un plomatge blau grisós amb panxa color crema, i el més curiós és que mascles, femelles i joves tenen tots els mateixos colors.
Estan perfectament adaptats a la vida als arbres, amb un bec punxegut i potent, potes curtes i peus grans amb urpes fortes que els permeten baixar cap per avall pels arbres, a diferència d’altres ocells com els pigots o el raspinell, que només poden pujar.
Té un bec fort i punxegut, perfecte per buscar insectes amagats a l’escorça, però també menja llavors i fruits secs.
Quan s’acosta l’hivern, fa una cosa molt intel·ligent: amaga menjar dins d’escletxes o forats als arbres, com si fes rebost, i hi torna quan escasseja el menjar fresc.
Fins i tot tapa forats amb fang per protegir el seu niu o el menjar guardat. És un autèntic manetes del bosc, i aprofita tot el que té al seu abast.Un petit ocell que sap molt bé com sobreviure!
🦜 El raspinell: l’ocell expert a trobar menjar a les soques
Castellà: Agateador Común
Científic: Certhia brachydactyla
El raspinell comú és petit, silenciós i molt hàbil, i passa gairebé tota la vida als troncs dels arbres grans, especialment als boscos tranquils.
Té un bec prim, llarg i corbat cap avall, ideal per buscar insectes i petits animalons amagats entre l’escorça. Es mou com un acròbata pels arbres: comença des de baix i va pujant en espiral pel tronc, enganxant-se amb les seves urpes fortes i la cua rígida.
Quan acaba de revisar un tronc, vola a la base d’un altre arbre i torna a començar, fent la seva ronda com un detectiu del bosc!
Té una cua dura que fa servir com a suport per pujar pels troncs.
Com si fos un bastó, la seva cua el manté estable mentre escala l’escorça. Amb els seus colors marrons i blancs, es camufla perfectament amb els arbres i és molt difícil de veure si no es mou.
🦜 El pit roig: l’ocell de pit vermell i cant melòdic
Castellà: Peti rojo europeo
Científic: Erithacus rubecola
El pit-roig és un ocell petit i encantador, molt fàcil de reconèixer pel seu pit de color vermell ataronjat, que sembla que li brilli quan li toca el sol.
Tant mascles com femelles tenen aquest color, tot i que el mascle el té una mica més viu. És habitual veure’ls en jardins, boscos i camins, on salten per terra buscant insectes o cucs.
El seu cant és dolç, clar i melòdic, i molts diuen que sona com si xiuxiuegés una cançó tranquil·la al bosc. És dels pocs ocells que canta fins i tot a l’hivern, omplint els dies freds de música.
El pit-roig no té por de les persones i de vegades s’acosta molt, com si et volgués saludar!
És l’ocell més estimat del Nadal a molts països. Al Regne Unit, per exemple, surt sovint a les postals de Nadal, i és considerat un símbol d’esperança i alegria hivernal.
🦜 El cargolet: l’ocell petit amb un gran cant
Castellà: Chochín
Científic: Troglodytes troglodytes
El cargolet és un dels ocells més petits d’Europa, però amb una veu enorme! Té una forma rodoneta, cua curta i dreta, i sovint el podem veure saltant ràpid entre matolls, bardisses i boscos.
És insectívor, i li encanta buscar petits animalons entre la molsa, l’escorça o les fulles seques. Malgrat la seva mida minúscula, el seu cant és clar, ràpid i molt potent, i sovint canta estant ben amagat.
Amb el seu nom, és fàcil fer una broma divertida:
· Saps que he vist volar i he sentit cantar un cargolet?
· Quan et diguin estranyats? Un cargolet?
· I tant! Però espera… t’ho dic en castellà: ¡he visto volar y oído cantar un “chochín”!
Construeix nius en forma de bola ben camuflats. Utilitza molsa, arrels i plomes per fer nius arrodonits i discrets, sovint amagats dins d’arbustos o forats d’arbres. També és molt actiu i no para mai quiet. Sempre el veuràs saltant, movent la cua i inspeccionant el terra, com si tingués pressa constant.