Rosella – Papaver roheas

Plantes herbàcies

Rosella, pipiripip, gallaret… [Català]
Amapola, ababol… [Castellà]
Papaver roheas [Científic]

Introducció

La rosella és una planta herbàcia anual molt habitual als nostres camps i camins. Pot arribar a fer gairebé 1 metre d’alçada i es reconeix fàcilment per les seves flors vermell que tenyeixen els prats a la primavera i l’estiu. Té la tija erecta, prima i de color verd blanquinós, coberta de pèls finets que li donen un tacte aspre. Quan és un borró (poncella) abans de florir, penja cap avall fins que arriba el moment d’obrir-se; aleshores la tija es redreça i la flor es desplega de cop, revelant la seva bellesa vermella. És una planta ben adaptada als sòls pobres i remoguts, especialment els sorrencs i assolellats, per això prolifera tant als conreus i vores dels camins. “Un mar vermell amb mil noms.”

Fulles

Les fulles de la rosella són de color verd intens i estan molt dividides. Són fulles alternes. Tenen forma pinnada, això vol dir que cada fulla està esquinçada en 5 o més lòbuls o segments estrets amb marges dentats. Les fulles de la part de baix de la planta solen tenir pecíol (una petita cua que les uneix a la tija), mentre que les de dalt són sèssils (sense pecíol, abraçant directament la tija). Totes estan cobertes de petits pels com la tija, cosa que les fa una mica aspres al tacte.

Fruits i llavors

Després de la florida, la rosella forma un fruit en forma de càpsula petita, verdosa o marronosa d’1-2 cm amb una tapa en forma de disc a la part de dalt. Aquesta càpsula quan madura es converteix com en una saler o pebrer natural. I és que, sota el disc de dalt, s’hi obren uns quants foradets per on van caient les llavors quan la planta es sacseja amb el vent. Les llavors de la rosella són molt petites, negres o grisoses. Una sola rosella pot produir centenars o milers de llavors. Una curiositat sorprenent és que aquestes llavors poden dormir sota terra durant molts anys fins que les condicions són bones. Per això, després de llaurar un camp o fins i tot després de grans obres o pertorbacions del sòl, sovint apareixen roselles que potser feia dècades que estaven esperant sota terra!

Flors

Les flors de la rosella són l’atractiu principal d’aquesta planta. Són grans i solitàries i poden fer uns 5 a 8 cm de diàmetre. Cada flor té quatre pètals amples i arrugats com paper de seda. El color dels pètals és d’un vermell molt viu i sovint presenten una petita taca negra a la base que crida l’atenció. Abans d’obrir-se, els pètals són de color blanquinós, però es tornen vermells en desplegar-se. La flor està protegida per dos sèpals verds i peluts que cobreixen la poncella com un caputxó i cauen quan la flor s’obre. Al centre de la rosella hi ha un pom de molts estams negres que semblen pestanyes o fils negres; aquests estams envolten el gineceu (la part femenina) que té forma d’una petita torre verda amb un disc a sobre. Aquest disc és l’estigma i té unes ratlletes (normalment 8-12 línies radials) que fan de portes d’entrada del pol·len.

Arrels

L’arrel de la rosella és prima i allargada, del tipus axonomorfa o pivotant. Això vol dir que té una arrel principal que baixa recta avall com una pastanaga prima, de la qual surten algunes arrelletes secundàries més petites. Aquesta arrel principal l’ ajuda a fixar-se al terra i a buscar aigua en profunditat, encara que la rosella no és gaire exigent i pot créixer en terres seques on altres plantes tindrien dificultats. Com que és una planta anual (viu només un any), la seva rel no és gaire gruixuda ni llenyosa.

Habitat

La rosella és una planta silvestre que prolifera en ambients oberts i assolellats. On la pots trobar? Doncs a camps de conreu, rostolls i prats, però també als marges de les carreteres i camins, als terrenys erms i a les vores dels camps. És famosa per créixer enmig dels camps de blat i altres cereals; de fet, la consideren una mala herba dels sembrats perquè creix barrejada amb els cultius i a vegades és massa abundant. Prefereix terrenys solts i sorrencs, que no s’embassin, i li agraden els climes temperats i càlids. Per això la seva època de floració és a la primavera i l’estiu, quan hi ha sol i les temperatures són suaus. Després de l’hivern, en els camps llaurats comença a treure el cap i, cap a l’abril i el maig, explota en floracions de color vermell intens que es poden veure des de lluny. Si mai veus un camp tot vermell a la primavera, segurament està ple de roselles!

Etimologia

D’on ve el nom de “rosella”? Aquesta paraula prové del mot rosa amb el sufix -ella, i literalment vol dir “roseta o petita rosa”. Té sentit, ja que les roselles són flors vermelles com les roses però més petites i silvestres. En castellà, el nom amapola sembla que ve de l’àrab hispànic ḥabábawra, que alhora venia del llatí papaver, i va donar lloc també al nom dialectal ababol en zones d’Aragó i altres llocs. Papaver ve del llatí clàssic i és simplement la paraula antiga per a designar les paparoles o pavots, és a dir, les diverses espècies de rosella. L’espècie rhoeas té un nom d’origen grec: prové de rhoeas que significa “vermell”, en referència al color viu dels pètals. Curiosament, la rosella té moltíssims noms populars diferents segons la comarca i la cultura. En català, a més de rosella, en alguns indrets se’n diu pipiripip (o peperepep), un nom que sembla imitar el cant del gall “quiquiriquic”. També rep noms relacionats amb el gall: gallaret, gallgallaret, gallareta… perquè el vermell de la flor recorda la cresta d’un gall. Cada zona li ha posat el seu toc: badabadoc, caputxí, poncella, coscoll, puput, etc. En total, es calcula que en català hi ha gairebé un centenar de noms diferents per a aquesta flor roja tan comuna. Això demostra com n’és de present al llarg del territori i de la cultura popular.

Història de la rosella

Història de la rosella

La relació de la rosella amb els humans ve de molt antic. Sabies que apareix mencionada en textos mèdics de l’antic Egipte? En efecte, la rosella era una de les herbes recollides al famós Papir d’Ebers (un antic document medicinal egipci del 1550 aC!). Més endavant, en l’antiga Grècia, savis com Teofrast recomanaven menjar-ne les fulles tendres en amanides per aprofitar-les com a aliment verd. Un altre metge grec, Dioscòrides, al segle I, explicava una recepta curiosa per fer-la servir com a somnífer: deia que bullint 5 o 6 caps (càpsules) de rosella en vi i donant-lo a beure, s’aconseguiria adormir qualsevol persona. Aquesta idea d’usar la rosella per afavorir el son ve de molt lluny.

També hi ha constància que a l’edat mitjana (segle XV) ja s’usaven els pètals de rosella per tenyir de vermell teles o preparacions, aprofitant el seu poder colorant (tingues paciència, que després t’expliquem això dels colorants naturals).
En temps més recents, la rosella ha adquirit un simbolisme especial en algunes cultures. Des del segle XX, la rosella vermella és un símbol de record de les persones que van morir a la Primera Guerra Mundial. Això va començar perquè, després dels combats als camps d’Europa (com a Flandes, a Bèlgica), els camps de batalla devastats van quedar plens de roselles que van brotar espontàniament. Molta gent ho va veure com un homenatge de la natura als caiguts, ja que les flors vermelles recordaven la sang vessada. Encara avui, en països com Anglaterra, per l’11 de novembre (Dia de l’Armistici) es porta una rosella de paper o tela a la solapa en memòria dels soldats morts. Així que, a més de ser una planta, la rosella s’ha convertit en un símbol de pau i record arreu del món.

Propietats i usos medicinals de la rosella

Propietats i usos medicinals de la rosella

Tot i que la rosella no és tan potent com la seva cosina adormidera (Papaver somniferum, d’on s’extreu l’opi), sí que conté algunes substàncies actives interessants. Els seus pètals i capsules tenen alcaloides com la roeadina, que li donen propietats sedants i relaxants suaus. Per això, tradicionalment s’ha fet servir la rosella per ajudar a dormir i calmar els nervis.

Per exemple, es preparen infusions de pètals de rosella abans d’anar a dormir per combatre l’insomni. També s’han utilitzat per calmar la tos i els refredats, ja que les flors tenen mucílags (substàncies emol·lients) que suavitzen la gola i, combinades amb els alcaloides, ajuden a disminuir la tos seca. A més, tenen efecte espasmolític (calmen espasmes), de manera que poden alleujar els dolors menstruals i els còlics. Antigament, es deia que també ajudaven amb la diarrea infantil i altres molèsties digestives.

Una preparació típica és el xiclet de rosella o xarop casolà per a la tos: es bullen les flors en aigua amb sucre fins obtenir un xarop vermellós, i es pren a cullerades per calmar la tos irritativa (això sí, en dosis moderades). També es poden fer cataplasmes amb els pètals frescos per alleujar inflamacions a la pell o als ulls irritats (ull, que taca de vermell!).

Precaucions:

Cal dir que la rosella és molt segura a les dosis recomanades, ja que els seus alcaloides són pocs i suaus. No té efectes tòxics importants si no ens excedim, però per precaució no s’aconsella per a embarassades, mares lactants ni nens petits (els més menuts millor que s’esperin a ser grans per provar remeis de plantes). I recorda: tot i ser natural, sempre és bo consultar un adult o un metge abans de prendre remeis de plantes.

Usos comestibles de la rosella

Usos comestibles de la rosella

Sorprenentment, la rosella també es pot menjar! Diferents parts de la planta s’han fet servir a la cuina tradicional, especialment en èpoques de guerra o escassetat en què es menjaven moltes herbes silvestres. Avui dia, aquests usos culinaris s’estan redescobrint a la cuina silvestre. Vegem com:

Fulles tendres: Les fulles joves de la rosella (abans que surti la flor) es poden menjar crues en amanides o bé cuinades com si fossin espinacs. Tenen un gust suau, una mica àcid i lleugerament picant que dóna gràcia als plats. A nivell nutritiu són força bones: aporten vitamines A i C, i minerals com calci i ferro. Tradicionalment, als pobles les collien per fer truites, sopes o simplement saltejades amb all i oli, barrejades amb altres verduretes del camp.

Pètals de la flor: Encara que no ho sembli, els pètals de rosella són comestibles! S’han utilitzat per fer infusions relaxants (el te de rosella té un color vermell preciós), per fer melmelades (barrejant pètals amb sucre i llimona, queda una confitura vermella i aromàtica) i fins i tot per decorar amanides i postres. Això sí, el sabor dels pètals és més aviat subtil o lleugerament amargant, així que sovint s’usen més pel color i les propietats que no pas pel gust. Un ús antic era posar pètals de rosella en vins i vinagres per donar-los un toc de color vermell i aprofitar-ne les propietats calmants.

Llavors de rosella: Segur que coneixes les llavors de rosella perquè es fan servir molt a la fleca. Són aquelles llavors negretes i diminutes que es posen damunt dels panets, bastonets o en pastissos com el Mohnkuchen alemany. Les llavors de rosella no contenen alcaloides (no, no tenen opi! Són d’una espècie diferent de les que s’usen per opi) i són molt nutritives: són riques en fibra, en proteïnes (conté proteïnes vegetals bones) i en greixos saludables com l’àcid linoleic i oleic. A més, tenen calci, ferro, magnesi… Un superaliment en miniatura! A la cuina, es poden usar de moltes maneres: afegir-les a la massa del pa, a galetes o magdalenes per donar un toc cruixent; empolvorar-les sobre iogurts, amanides o muesli; o fer salses i pastes barrejant-les amb mel o mantega (per exemple, en alguns llocs fan una mel amb llavors de rosella per acompanyar formatges). En països d’Europa central, és típic fer un pastís de llavors de rosella o rolls farcits de pasta de rosella que tenen un sabor dolç i una mica de fruit secs. I a Orient, també les fan servir tant en plats dolços com salats, per exemple en curris o guisats les torren una mica per treure’n l’aroma de nou que tenen.

Receptes amb rosella

Receptes amb rosella

Melmelada de pipiripips¹

Ingredients:

120 gr de pètals de pipiripip
tres pomes (300 gr.)
250 gr de sucre no refinat
3 gots d’aigua
una cullerada de pell de llimona

Procediment:

Bullim la poma pelada i trossejada, juntament amb el sucre i els 3 gots d’aigua, durant 15 minuts.
Afegim els pètals i ho deixem coure 10 minuts més, amb la pell de llimona.
Ho passem per la batedora i si cal rectifiquem d’aigua.
Omplim els pots de vidre i ho fem bullir 15 minuts al bany maria.
Veureu que les fulles de Pipiripip són molt fibroses i els costa de triturar-se. Per això cal que bullin la seva estona, sinó no es deixen triturar. Cal insistir perquè quedi una melmelada fina.

melmelada-rosella — **Melmelada de pipiripips**
Font: Gastronomia Salvatge

Mohntorte, pa de pessic de rosella (sense gluten) ²

Ingredients:

170 g de mantega pomada
180 g de sucre 120+60
6 ous L
La pell ratllada de 1 llimona mitjana
125 g de nous
250 g de llavors de rosella

Procediment:

Ves preescalfant el forn mentre mols les roselles i les nous.
Bat la mantega amb el sucre (120 g) fins que estigui cremosa.
Separa els rovells i les clares. Afegeix, una per una, els rovells a la massa que has obtingut de la mantega i el sucre. Continua batent.
Incorpora la rosella i la nou mòlta. Barreja-ho molt bé.
Bat les clares a punt de neu. Quan les clares estiguin formant una escuma tova afegeix a poc a poc el sucre (60 g). Continua batent fins que tinguis una escuma ferma.
Posa 2-3 cullerades soperes de les clares muntades a la massa de rosella. Bat-ho molt bé amb moviments forts (aquesta poca quantitat de clara muntada serveix perquè la massa estigui més solta i no quedi molt dura). Ara, a poc a poc, incorpora la resta de clares muntades, però les has d’afegir amb molt d’afecte perquè l’escuma no baixi.
Unta un motlle rodó amb mantega i després empolvora’l amb farina. Elimina la farina que sobra. Diàmetre del motlle: 21 cm.
Aboca la massa al motlle. Allisa-la. Enforna-la durant uns 40-45 minuts.
Deixa refredar el pastís al motlle 20 minuts. Després treu el motlle i deixa que el pastís es refredi del tot en una reixeta.

mohntorte-pastis-llavors-rosella — **Monhorte, pa de pessic de rosella**
Font: el Baúl Dulce

Joc i art amb roselles

Joc i art amb roselles

Gall, gallina o pollet?

És un joc tradicional molt estimat entre la mainada: es recull una poncella tancada (sense veure el pètal) i s’ha de preveure si, quan s’obri, serà vermell (gall), rosat (gallina) o blanc (pollet). Segons la zona, també se’l pot anomenar gallaret. Aquest joc ens connecta amb la natura i manté viva una tradició popular típicament primaveral.

Fer un “bisbe” de rosella³

Un altre joc artesanal consisteix a fer una petita figureta infantil amb una rosella. Es col·loca la càpsula (fruit) com a cap, i la poncella invertida, amb els sèpals i pètals revelats, forma un vestit vermell que fa d’una mena de bisbe florit. És una manualitat espontània i creativa que aprofita les formes i colors naturals de la planta.

Curiositats màgiques de la rosella

Curiositats màgiques de la rosella

Astrologia

La rosella, pel seu poder per fer dormir i calmar, era considerada una planta sota la influència de la Lluna. De fet, herbolaris antics com Nicholas Culpeper (segle XVII) deien que la rosella era “una herba de la Lluna” i que els remeis fets amb ella afavorien els humors freds i humits, relacionats amb el son i els somnis. Altres corrents atribueixen la rosella al planeta Venus, per la seva bellesa vermella i per les connexions amb l’amor (Afrodita i les roselles, recordes?).

Màgia

En màgia i folklore, la rosella és una flor vinculada al son, la pau i la protecció. Des de temps antics, bruixes i remeieres l’han emprada en beuratges soporífers, coixins de somnis profètics i rituals per afavorir la fertilitat, l’amor i la prosperitat. Portar pètals secs dins un saquet de seda vermella es considerava un amulet per atreure sort i afecte; escampar-ne les llavors al voltant de la llar podia cridar la riquesa, mentre que llançar-les a l’entrada servia per allunyar mals esperits.
A Europa de l’Est, la rosella també es feia servir per “entretenir” vampirs i esperits malignes: es creia que comptarien totes les llavors abans d’entrar, quedant-se distrets fins a l’alba. En rituals de somnis, una infusió o uns pètals sota el coixí en nit de lluna plena ajudaven a somiar amb l’amor veritable o a rebre missatges de l’altre món. En màgia amorosa, regalar una rosella o coronar amb ella la persona estimada era un encanteri subtil de passió i record.
La seva fama com a flor que “fa dormir” fins i tot ha arribat a contes com El Mag d’Oz, on un camp de roselles màgiques adormen els protagonistes.

Missatge

“Sóc la teva pausa i el teu consol. Amb mi, el teu cor està tranquil i els teus somnis esdevenen port segur. T’ofereixo pau després de la tempesta i esperança quan tot sembla erm. Creixo entre runes i terres pobres per recordar-te que la bellesa pot sorgir fins i tot enmig de l’adversitat. Sóc la flor humil dels marges, efímera però intensa, i t’ensenyo a gaudir del moment present. Vine amb mi i deixa que el vent t’expliqui que, com cada primavera, la vida sempre reneix amb colors nous.”

Enllaços d’interès

Enllaços d’interès

Referències