Cases de tova

Productes sostenibles

🛖 Les cases que respiren: El secret mil·lenari de la tova per a una llar sana i sostenible

T’imagines viure en una casa feta amb els mateixos materials que tens sota els peus? Una llar que es manté fresca a l’estiu i càlida a l’hivern de manera natural, gairebé sense despesa energètica? Això no és una fantasia futurista, sinó una saviesa ancestral que està tornant amb força: les cases de tova. Aquestes construccions de terra, presents a tot el món des de fa milers d’anys, són una alternativa ecològica, econòmica i sorprenentment eficient per a l’habitatge del segle XXI. Un pas de gegant cap a una vida més saludable i autosuficient.

Què és exactament la tova?

La tova, en la seva essència, és un material d’una simplicitat radical i elegant. És un maó de fang sense coure, assecat al sol, que combina quatre elements fonamentals de la natura per crear un material de construcció robust i versàtil.

Composició i màgia: Els quatre elements de la construcció

La recepta de la tova és un equilibri acurat d’ingredients naturals, on cadascun compleix una funció essencial. La seva fabricació no depèn de complexos processos industrials, sinó d’entendre la sinergia d’aquests components.

  • Terra (argila i llim): Actua com la “cola” natural de la barreja. L’argila, en contacte amb l’aigua, desenvolupa una gran cohesió que uneix tots els ingredients.
  • Arena: Funciona com l’esquelet del maó. Proporciona estructura i, sobretot, redueix la retracció durant l’assecatge, evitant que es formin esquerdes excessives.
  • Aigua: És l’element que dona plasticitat i treballabilitat a la barreja, això permet que es pugui modelar fàcilment.
  • Palla: Són les fibres que lliguen la barreja. La palla seca o altres fibres vegetals aporten resistència i ajuden a controlar les microesquerdes superficials que es formen quan l’aigua s’evapora.

Per obtenir una tova de qualitat, la composició del sòl és clau. Una proporció ideal seria aproximadament un 10-20% d’argila, un 15-25% de llim i un 55-70% de sorra. És crucial evitar terres amb matèria orgànica o amb salinitat elevada.

Del fang al mur: Un procés impulsat pel sol

El procés de fabricació de la tova és un exemple perfecte de producció de baixa energia. Els passos són senzills i es basen en el treball manual i l’energia solar:

  1. Barreja: Els components es barregen, tradicionalment amb els peus, fins a obtenir una massa homogènia.
  2. Emmotllament: El fang es premsa en motlles de fusta de diverses mides per donar forma als maons.
  3. Assecatge: Els maons frescos es desemmotllen amb cura i es deixen assecar al sol sobre un llit de palla durant uns dies. Després, es col·loquen de cantell per completar l’assecatge durant diverses setmanes.

La diferència fonamental amb els maons convencionals és que la tova no es cou en un forn. Aquest simple fet és la font del seu baixíssim impacte ambiental, ja que s’estalvia l’enorme despesa energètica i les emissions de CO₂ associades a la cocció a altes temperatures. Al mateix temps, aquesta absència de cocció fa que el material no s’endureixi de manera permanent, mantenint la seva vulnerabilitat a l’aigua.

La prova del bon terrissaire: Com saber si la teva terra serveix

Una de les grans virtuts de la construcció amb tova és la possibilitat d’utilitzar materials locals. Amb unes proves senzilles, qualsevol pot avaluar la idoneïtat de la terra del seu terreny:

  • La prova del “cigar” (plasticitat): S’humiteja una mostra de terra i s’intenta fer un cilindre prim, com un cigar. Si es trenca fàcilment, té massa sorra. Si es pot fer molt prim sense que es trenqui, té massa argila i tendirà a esquerdar-se. L’ideal és un punt intermedi.
  • La prova del pot (granulometria): S’omple un pot de vidre fins a la meitat amb terra i s’acaba d’omplir amb aigua. Després de sacsejar-lo enèrgicament, es deixa reposar. Les partícules es dipositaran per densitat: primer la sorra (la capa més gruixuda), després el llim i finalment l’argila, això permet veure’n les proporcions a simple vista.
  • La prova de resistència: La millor prova és fabricar uns quants maons de mostra i, un cop secs (després de 48 hores o més), intentar trencar-los. Si es trenquen amb facilitat, la terra no és adequada; si ofereixen una resistència mitjana o alta, és apta per a la construcció.

L’ús de materials locals i d’un procés de fabricació impulsat pel sol no és només una decisió ecològica, sinó un acte que desvincula la construcció de les cadenes de subministrament industrials i globals. Redueix l’energia incorporada de l’edifici a valors mínims, connectant directament amb els ideals d’autosuficiència i responsabilitat ambiental.

Salut, confort i estalvi: Els avantatges de la terra 🌍

Construir amb tova no és només una decisió ecològica, sinó una inversió en qualitat de vida. Les seves propietats úniques creen un ambient interior incomparable.

  • Confort tèrmic excepcional: La tova té una gran inèrcia tèrmica. Això vol dir que els seus murs gruixuts absorbeixen la calor durant el dia i l’alliberen lentament a la nit. A l’estiu, mantenen l’interior fresc, i a l’hivern, conserven l’escalfor. Això redueix dràsticament la necessitat de calefacció i aire condicionat.
  • Una casa que respira: És un material transpirable, que regula la humitat de l’ambient de manera natural. Absorbeix l’excés d’humitat i l’expulsa quan l’aire és massa sec, evitant la condensació i la proliferació de floridures i bacteris. El resultat és un aire interior molt més sa.
  • Sostenibilitat real: L’impacte ambiental és mínim. Utilitza materials locals, requereix molt poca energia per a la seva producció i, al final de la seva vida útil, els materials poden tornar a la terra sense contaminar.
  • Aïllament acústic: La massa dels murs de tova proporciona un excel·lent aïllament del soroll exterior, creant espais de calma i silenci.

Què cal saber abans de construir amb tova? 🛖

Com qualsevol tècnica constructiva, la tova té uns requisits que s’han de respectar per garantir la seva durabilitat i seguretat.

  • Protecció contra l’aigua: La tova és vulnerable a l’erosió per la pluja i a la humitat per capil·laritat. Per això, és fonamental dissenyar uns bons fonaments que l’aïllin del terra i una teulada amb ràfecs amples que protegeixin les parets.
  • Mà d’obra especialitzada: Tot i ser una tècnica senzilla, requereix coneixements específics. No sempre és fàcil trobar professionals amb experiència en construcció amb terra.
  • Estructura resistent a sismes: En zones amb risc sísmic, cal seguir dissenys i tècniques de reforç específiques per garantir la seguretat de l’estructura, com s’indica en nombrosos manuals tècnics.
  • Revestiments adequats: Els murs s’han de revestir amb morters transpirables, com els de calç o argila, que permetin a la paret “respirar” i no retinguin la humitat.

I si en lloc de maons, esculpim les parets? El cosí germà de la tova: el cob

Dins del món de la construcció amb terra, la tova té un parent molt proper i fascinant: el cob. Si la tova és com construir amb blocs de LEGO naturals, el cob és com modelar directament amb argila a gran escala. La recepta dels materials és pràcticament la mateixa (terra argilosa, sorra, palla i aigua), però la tècnica canvia per complet.

La gran diferència és que, mentre la tova són maons assecats abans de col·locar-los, el cob es construeix directament sobre el mur en estat plàstic, creant una estructura d’una sola peça (monolítica). Això obre un món de possibilitats creatives i estructurals.

Com es construeix amb cob? Hi ha dues tècniques principals:

  1. El mètode tradicional (a mà): Aquesta és la forma més artesanal i escultòrica. La barreja de cob, amb una consistència semblant a la del pa, es col·loca i es compacta directament amb les mans o els peus, capa sobre capa. Permet crear murs corbs, finestres arrodonides i fins i tot mobles integrats a la paret. És un procés més lent, però que ofereix una llibertat creativa total.
  2. El mètode de l’encofrat lliscant: Per a qui busca més rapidesa i parets rectes, aquesta tècnica és ideal, a nosaltres és la que més ens agrada. S’utilitza un encofrat de fusta mòbil (dues taules paral·leles) que es col·loca sobre el mur. La barreja de cob s’aboca a dins i es compacta. Un cop la secció està plena i té una mínima consistència, l’encofrat “llisca” cap amunt per continuar amb la següent capa. Aquesta tècnica, com pots veure als vídeos que trobaràs al final de la plana, combina la solidesa del mur monolític de cob amb la uniformitat i rapidesa d’un encofrat.

Avantatges principals del cob:

  • Llibertat de disseny: És ideal per a l’arquitectura orgànica, ja que no hi ha límits per crear formes corbes i suaus.
  • Estructura monolítica: En ser una sola peça contínua, el mur té una gran resistència estructural i un excel·lent comportament davant de moviments sísmics si està ben dissenyat.
  • Simplicitat i accessibilitat: La tècnica tradicional requereix molt poques eines i és una porta d’entrada fantàstica a l’autoconstrucció.

En definitiva, el cob és l’ànima artística de la construcció amb terra, una tècnica que ens permet no només construir casa nostra, sinó esculpir-la amb les nostres pròpies mans.

Idees per a l’aula: Creant el nostre propi maó de tova 👷🏽‍♀️

Podem entendre la màgia de la tova amb un experiment molt senzill per fer a casa o a l’escola.

  • Projecte: El nostre primer maó de tova.
  • Material: Terra del jardí (que sigui una mica argilosa), sorra, aigua, una mica de palla seca tallada petita i un motlle (pot servir un cartró de llet tallat o un petit marc de fusta).
  • Preparació: En un recipient, barregeu aproximadament 2 parts de terra, 1 part de sorra i una mica de palla. Aneu afegint aigua a poc a poc i pasteu-ho amb les mans fins a obtenir una massa plàstica, ni massa seca ni massa líquida.
  • Experiment: Ompliu el motlle amb la barreja, prement bé per treure l’aire. Retireu el motlle amb cura i deixeu el vostre maó en un lloc assolellat i airejat.
  • Observació: Doneu-li la volta cada dia. Veureu com perd humitat, canvia de color i s’endureix progressivament fins a convertir-se en un maó sòlid.
  • Conclusió: Aquest simple procés demostra com, amb els elements més bàsics, podem crear un material de construcció resistent i totalment natural.

Conclusió

Les cases de tova són molt més que “cases de fang”. Són un exemple de bioconstrucció intel·ligent, que aprofita els recursos locals per crear llars sanes, còmodes i en harmonia amb l’entorn. Representen la unió perfecta entre la saviesa tradicional, ja sigui amb la geometria del maó de tova o les formes orgàniques del cob, i la necessitat actual de construir d’una manera més sostenible i respectuosa amb el planeta. Sens dubte, tècniques mil·lenàries amb molt de futur.

Vídeos i documents per aprofundir 📄

Vídeos

Documents

Comenceu a escriure i pressioneu la tecla ENTER per cercar