Faisans
Fitxes didàctiques animals de la nostra granja
🦃 Faisans
Els faisans que conviuen amb nosaltres a través d’aquestes fitxes visuals i senzilles, pensades per conèixer d’on provenen, com viuen, distingir el mascle de la femella i quines particularitats ens han semblat més interessants, explicat d’una manera clara, entenedora i propera.
Faisà monal de l’Himàlaia
Castellà: Monal colirrojo o faisán monal del Himalaya
Anglès: Himalayan monal
Científic: Lophophorus impejanus
Origen:
Espècie asiàtica. Serralada de l’Himàlaia (Nepal, Índia, Bhutan, Pakistan, Birmània i sud de la Xina).
Característiques:
Pes considerable: entre 1,8 i 2,4 kg.
Mida: entre 64 i 72 cm de llarg.
Ous de color blanc cremós amb taques marrons.
Gran dimorfisme sexual (mascles i femelles són molt diferents).
Observacions:
És l’au nacional del Nepal i habita entre els 2.500 i 4.000 m en boscos de rododendres. Se’l coneix com “l’ocell dels nou colors” pel seu plomatge metàl·lic, que el mascle utilitza per atreure la femella durant el zel. No es considera una espècie amenaçada i és comú en captivitat. Durant la cria el mascle és molt agressiu, per la qual cosa és vital plantar força vegetació a la gàbia perquè la femella es pugui amagar i per garantir l’enriquiment ambiental.
Faisà daurat
Castellà: Faisán dorado
Anglès: Golden pheasant
Científic: Chrysolophus pictus
Origen:
Raça d’origen oriental. Xina.
Característiques:
Entre 500 g – 600 g de pes.
Entre 4 i 20 ous per cria, color crema.
Polígam.
Observacions:
El faisà daurat és un dels faisans més colorits, el que juntament amb la gran facilitat de cria el converteix en el faisà ornamental més difós en els diferents vivers. Una de les característiques més distintives d’aquest gènere és el mantell de plomes que els cobreix el cap i el coll, el qual mouen amb facilitat i utilitzen en el seu ball de festeig. Aquesta espècie és molt fàcil d’hibridar amb l’altre membre del seu gènere, el faisà de Lady Amherst, però, aquesta no és una pràctica molt recomanable.
Tragopan de Temminck
Castellà: Tragopán de Temminck
Anglès: Temminck’s tragopan
Científic: Tragopan temminckii
Origen:
Raça asiàtica. Xina.
Característiques:
Entre 900 g i 1 kg de pes.
Entre 4 i 8 ous per cria.
Observacions:
És el faisà més comú de tots els tragopanes. El nom d’aquest bell faisà prové de Coenraar Jacob Temminck. Ornitòleg alemany. El mascle d’espectacular colorit, és sens dubte un dels més bells faisans del món. Habita principalment les muntanyes de l’oest de la Xina, nord-est de Myanmar, etc. La parada nupcial és una de les més impressionants de tots els faisans: El mascle infla la cara desplegant una bella careta blava retocada en un vermell intens, de la seva cara, surten també dues curioses banyetes.
Faisà d’Elliot
CCastellà: Faisán de Elliot
Anglès: Elliot’s pheasant
Científic: Syrmaticus ellioti
Origen:
Raça d’origen asiàtic. Xina.
Característiques:
Entre 900 g – 1 kg de pes.
Entre 9 i 10 ous per cria, color blanc.
Observacions:
És una de les aus més robustes però espantadisses del seu gènere, tenint la capacitat de volar plenament desenvolupada. El faisà d’Elliot és endèmic de la Xina, on viu als boscos sempre verds i en les muntanyes del sud-est del país. A causa de la contínua pèrdua d’hàbitat i la caça abusiva per a consum humà, l’espècie es classifica com gairebé amenaçada.
Faisà venerat
Castellà: Faisán venerado
Anglès: Reeve’s pheasant
Científic: Syrmaticus reevesii
Origen:
Raça d’origen asiàtic. Xina i Mongòlia.
Característiques:
Entre 900 g – 1 kg de pes.
Entre 12 i 14 ous per cria, color blanc.
Polígam.
Observacions:
És una au habitualment molt nerviosa, el que moltes vegades ocasiona morts en captivitat, a espantar-se, volen i poden acabar col·lidint amb un vidre, o una paret. La seva adaptació a la captivitat és complicada, morint els exemplars amb facilitat en aquestes condicions. Aquesta espècie està desapareixent amb gran rapidesa, a causa de la destrucció del seu hàbitat. Habitualment els criadors asiàtics alliberen al medi exemplars reproduïts en captivitat per contrarestar aquesta tendència.
Faisà platejat
Castellà: Faisán plateado
Anglès: Silver pheasant
Científic: Lophura nycthemera
Origen:
Raça asiàtica. Xina.
Característiques:
Entre 600 i 800 g de pes.
Viu a gran altura entre 2000 i 4000m.
Entre 20 i 50 ous per cria.
Polígam.
Observacions:
Viu al sud de la Xina, arribant fins i tot al nord de Myanmar, Vietnam Tailàndia i Cambodja. Conegut des de temps immemorials a la Xina i fins i tot ha estat nomenat en la literatura fa més de 4.500 anys. Va ser portat a Europa al segle XVII. Encara que no es tracta d’un faisà greument amenaçat, l’home és actualment l’amenaça més gran al seu hàbitat natural a causa de la degeneració i fragmentació del seu hàbitat i sobretot a la caça per a aliment i comerç.
Faisà de Lady Amherst
Castellà: Faisán de Lady Amherst
Anglès: Lady Amherst’s pheasant
Científic: Chrysolophus amherstiae
Origen:
Raça asiàtica. Xina.
Característiques:
Entre 600 i 800 g de pes.
Viu a gran altura entre 2000 i 4000m.
Entre 20 i 50 ous per temporada.
Polígam.
Observacions:
El seu nom és un homenatge a Lady Sarah Amherst (1762-1838), esposa del governador britànic William Pitt Amherst. Aquests faisans van ser un regal d’un sobirà Birmà, i ella va quedar fascinada per la bellesa d’aquestes aus. Habita a l’oest de la Xina. Tot i la vistosa aparença del mascle, aquestes aus són molt difícils de veure en el seu hàbitat natural, que és dens en espais folrats de bambú i arbustos espinosos, en turons rocosos, per tant, poc es coneix del seu comportament en el medi silvestre.
Faisà d’esperons gris o “Chinqui”
Castellà: Espolonero chinquis
Anglès: Grey peacock-pheasant
Científic: Polyplectron bicalcaratum
Origen:
Raça asiàtica. Tailàndia.
Característiques:
De 500 i 900 g de pes.
Entre 56 i 79 cm de llarg.
Entre 6 i 10 ous per cria.
Observacions:
És el faisà més comú en l’avicultura. Originari de les Muntanyes de l’Himàlaia, Birmània, est del Vietnam, sud de Tailàndia i Buthan, en boscos tropicals o subtropicals a uns 1500 m. El mascle té el cap gris amb unes fines plomes, les ales i cua tenen uns preciosos ocels. La femella és similar al mascle, però més petita i més marró, té un petit plomall i generalment no tenen esperó.
Faisà prelat o fumat
Castellà: Faisán siamés o prelado
Anglès: Siamese fireback
Científic: Lophura diardi
Origen:
Raça oriental. Tailàndia.
Característiques:
Entre 60 i 80 cm d’alçada.
Entre 700 i 1000 g de pes.
Entre 5 i 8 ous per cria.
Au monògama.
Omnívor.
Observacions:
És una au elegant, de potes rosades i esperons forts, de plomatge bàsicament gris blavós i destaca per la seva cara sense plomes i de color vermell. El seu hàbitat natural són els boscos de bambú a Tailàndia, Cambodja, Vietnam, Laos i Myanmar. Malgrat reproduir relativament bé no és un faisà recomanat per criadors novells, ja que és una espècie sensible al fred (sobretot per la congelació dels dits). Les cries habitualment mengen molt malament i és necessari la introducció d’una altra espècie criadora perquè els alimentin.
Faisà Gigi
Castellà: Faisán Ghigi
Anglès: Yellow Golden Pheasant
Científic: Chrysolophus pictus
Origen:
Raça asiàtica. Xina.
Característiques:
És una mutació del faisà daurat.
Entre 600 i 800 g de pes.
Entre 20 i 30 ous per cria.
Observacions:
Aquesta és una mutació de la varietat daurat vermell i no constitueix una nova espècie. En ella el color groc reemplaça al vermell escarlata. El plomall i l’esclavina són idèntics, mentre que el verd metàl·lic del dors es va convertir en un esfumat bronzejat més o menys intens i el blau de les ales en un marró pàl·lid. Va ser desenvolupada en 1952 pel genetista Alessandro Ghigi, qui en un decenni perpetuar l’espècie i la va difondre per Amèrica i Europa.
Faisà verd o versicolor
Castellà: Faisán verde
Anglès: Green pheasant
Científic: Phasianus versicolor
Origen:
Raça asiàtica. Japó.
Característiques:
De 900 g a 1,2 kg de pes.
Entre 75 i 89 cm de llarg.
Ous de color groc vermellós.
Observacions:
Endèmic del Japó, a excepció de l’illa de Hokkaido. Igual que el faisà comú ha estat introduït en diverses parts del món, sobretot a Europa, Amèrica i fins i tot a les illes de Hawaii (com au de caça). Aquesta espècie és comuna en tota la seva àrea de distribució. Les seves amenaces principals són els còrvids (sobretot en els nius), les serps, i també els gats i els gossos vagabunds. Al Japó es crien en grans quantitats i es deixen anar més d’1.500.000 d’individus cada any.
Faisà de Swinhoe
Castellà: Faisán de Swinhoee
Anglès: Swinhoe’s pheasant
Científic: Lophura swinhoii
Origen:
Raça d’orígen asiàtic. Índia.
Característiques:
Entre 1 i 1,2 kg de pes.
Fàcils de criar en captivitat.
Entre 5 i 8 ous per cria.
Observacions:
Anomenada inicialment Euplocamus swinhoii en honor al naturalista Robert Swinhoe (1836-1877) qui va descobrir l’espècie en 1862. Viu a Formosa en boscos mixtes de Bambú entre els 200 i 2300 m i poques vegades se’ls veu en boscos humits. El teixó Xinès és un dels depredadors més importants, l’ós tibetà de Formosa i algunes aus rapinyaires també són grans depredadors d’aquesta espècie.
