Malva – Malva sylvestris

Plantes herbàcies

Malva [Català]
Malva [Castellà]
Malva sylvestris [Científic]

Introducció

La malva (Malva sylvestris) és una planta herbàcia de la família de les malvàcies. És una planta perenne, això vol dir que pot viure més d’un any. Durant l’hivern, la part aèria de la planta pot morir, però les arrels sobreviuen i permeten que la planta rebroti la primavera següent.

Originària d’Europa, aquesta planta s’ha estès per altres continents gràcies a les seves grans propietats medicinals per alleujar les inflamacions de la gola i els intestins. Es caracteritza per les seves flors vistoses de color rosa o púrpura (malva), amb línies més fosques que creen un atractiu contrast visual. També és una planta comestible que es pren en amanida des de temps dels romans.

Allà on creix ens indica presència de nitrogen al sòl, d’aquí el refrany criar malves, és a dir, ser enterrat.

Fulles

Les fulles de la malva comuna alternen al llarg de la tija. Són rodonetes, com un petit ventall de 5–7 lòbuls poc profunds, i la vora té petites “serres”. Fan entre 3 i 8 cm i són d’un verd viu, amb un tacte suau perquè porten un borrissol fi. Cada fulla penja d’un pecíol llarg que li dóna moviment i l’ajuda a suportar la calor.

Fruits

Quan la flor s’asseca, queda un petit disc verd que recorda un “formatget”. Quan madura (5–8 mm), es divideix en peces i deixa anar llavors marronoses. Tant el disc com les llavors contenen mucílags, unes substàncies gelatinoses que s’han fet servir de sempre per calmar la tos i suavitzar la gola.

Flors

De primavera fins ben entrada la tardor, la malva s’omple de flors grans (3–5 cm). Normalment són roses o púrpures i tenen cinc pètals en forma de ventall amb ratlletes més fosques que surten del centre. Al mig hi ha una columneta amb molts estams blancs que atrauen abelles i papallones gràcies al nèctar abundant.

Arrels

La malva fa una arrel principal que baixa prou fonda (fins a uns 40 cm) i, a prop de la superfície, moltes arrelestes fines. Això li permet trobar aigua en terrenys secs i aguantar-se bé en sòls remoguts o marges de camins. L’arrel, rica en mucílags, també s’ha bullit en infusions per calmar irritacions d’estómac.

Habitat

Etimologia

La paraula “Malva” prové del llatí “mollire”, que al seu torn deriva del grec antic “malakhé” (μαλάχη). El terme grec està relacionat amb la paraula “malassó” (μαλάσσω), que significa “suavitzar” o “calmar”. Aquesta etimologia fa referència a les propietats emol·lients i calmants de la planta, que són ben conegudes des de l’antiguitat.
L’ús del nom “malva” en diverses llengües europees actuals, com el català, l’espanyol, el francès (“mauve”) i l’anglès (“mallow”), mostra la difusió i importància de la planta en diferents cultures al llarg de la història. Les seves propietats curatives han fet que la malva sigui reconeguda i utilitzada en la medicina popular i tradicional arreu del món.

Història de la malva

Història de la malva

A l’antiga Grècia, Hipòcrates, el pare de la medicina, la recomanava per les seves propietats emol·lients i antiinflamatòries. Els grecs la utilitzaven per tractar diverses malalties, incloent-hi les infeccions respiratòries i els problemes digestius. Els romans també apreciaven la malva comuna. Plini el Vell, un escriptor i naturalista romà, mencionava la malva com un remei popular per diverses dolences. Els romans la consumien tant en l’alimentació com en la medicina. Era una planta valorada pels seus efectes calmants sobre les mucoses i la pell. Durant l’Edat Mitjana, la Malva sylvestris va continuar sent una planta molt apreciada. Els herbolaris medievals l’utilitzaven per les seves propietats medicinals. Era un ingredient comú en els ungüents i les infusions que es feien servir per tractar ferides, picades d’insectes, i inflamacions. A més, les seves fulles i flors eren consumides en forma de sopars i amanides, especialment en èpoques de carestia.

Durant el Renaixement, es va produir un ressorgiment de l’interès per les plantes medicinals i la malva no va ser una excepció. Els botànics d’aquesta època, com John Gerard i Nicholas Culpeper, van escriure àmpliament sobre les seves virtuts terapèutiques. Culpeper, en particular, la va descriure com una planta amb propietats suavitzants i calmants, útil per tractar diverses afeccions internes i externes.
En èpoques més recents, la malva sylvestris ha continuat sent utilitzada en la medicina tradicional i l’herboristeria. Les seves aplicacions s’han estès a la fitoteràpia, on les seves propietats antiinflamatòries i mucilaginoses són apreciades per alleujar afeccions respiratòries i problemes digestius.
A més, la malva comuna ha trobat el seu lloc en la cuina moderna com a ingredient nutritiu i decoratiu. Les fulles i flors de la malva s’utilitzen en amanides, tes i altres preparacions culinàries.

“Amb aigua, malves i un morter, apotecari vull ser.”
Dita popular

Usos medicinals de la malva

Usos medicinals de la malva

El seu contingut en mucílag serveix com a fluïdificador de la mucositat en el tractament de la tos, de la bronquitis, de la laringitis i de l’amigdalitis. S’utilitza especialment en via externa, en gàrgares i col·lutoris bucals. També es recomana en els problemes de gastroenteritis no diarreica, així com per a les hemorroides i per l’èczema en aplicacions externes. Les fulles fresques també s’han fet servir en via externa per al tractament d’úlceres de la pell.

  • Propietats antiinflamatòries: La malva és rica en mucílags, substàncies que calmen la inflamació i irritació de les mucoses. Això la converteix en un remei ideal per a afeccions com ara refredats, faringitis, tos, gastritis, colitis i irritacions de la pell.
  • Propietats digestives: Els mucílags de la malva també actuen com a laxant suau, ajudant a regular el trànsit intestinal i alleujar el restrenyiment. A més, protegeix la mucosa digestiva i afavoreix la digestió.
  • Propietats cicatritzants: La malva accelera la cicatrització de ferides, úlceres i cremades gràcies a les seves propietats astringents i antisèptiques.
  • Propietats emol·lients i suavitzants: La malva és ideal per a calmar la pell seca, irritada o amb picor. S’utilitza en infusions per a fer banys, compreses o com a ingredient en cremes i locions casolanes.
  • Rica en vitamines i minerals: La malva conté vitamines A, B1, B2, C i E, així com minerals com el calci, el potassi, el magnesi i el ferro.

Com aprofitar els beneficis medicinals de la malva

  • Infusió: Afegiu una cullerada de flors i fulles de malva seques a una tassa d’aigua bullent. Deixeu reposar 7 minuts, filtreu i beveu. Podeu afegir-hi mel o llimona al gust. Ideal per a calmar la tos, la irritació de gola i problemes digestius.
  • Compresa: Feu una infusió com la recepta anterior. Submergeixi una compresa de tela neta a la infusió calenta, esprémeu-la lleugerament i apliqueu-la sobre la zona afectada durant 10-15 minuts. Per a alleujar inflamacions, ferides i picors a la pell.
  • Ungüent: Barregeu 2 cullerades de pols de malva seca amb 50 g d’oli d’oliva o vaselina. Apliqueu suaument sobre la pell seca, irritada o amb ferides. Per a hidratar, suavitzar i cicatritzar la pell.
  • Amanida: Aporteu un toc nutritiu a les vostres amanides afegint fulles de malva fresques.
  • Sopes i guisats: Aprofiteu el sabor i les propietats de la malva afegint-la a les vostres sopes i guisats preferits.

Consells:

  • Assegureu-vos de recollir la malva de zones lliures de contaminació.
  • Si teniu alguna al·lèrgia o esteu prenent medicaments, consulteu amb el vostre metge abans d’utilitzar la malva amb finalitats medicinals.
  • Comenceu amb dosis baixes i augmenteu gradualment segons la vostra tolerància.
  • La malva no és un substitut dels tractaments mèdics convencionals.

Amb aquestes recomanacions, podeu començar a gaudir dels múltiples beneficis medicinals de la malva i incorporar-la a la vostra rutina de salut i benestar de manera natural i segura.

Usos comestibles de la malva

Usos comestibles de la malva

La malva no només és una planta bella i medicinal, sinó que també és un ingredient deliciós i versàtil a la cuina. Les seves fulles tendres, flors suaus i fruits secs aporten un sabor únic i una textura cruixent a diversos plats. A més, la malva és una bona font de nutrients, que la converteix en un complement ideal per a una dieta saludable.

Diverses parts d’aquesta planta són comestibles. Les fulles tendres poden ser consumides crues en amanida, cuites en sopa o bé ofegades després d’un bullit previ. Les poncelles florals es poden preparar adobats amb vinagre. No obstant, la part de la planta més aprofitada són els fruits immadurs i tendres freqüentment anomenats panets o formatgets, que poden ser menjats directament al camp sense cap preparació com a aperitiu o en amanides. També es fan servir per decorar postres. Les flors poden ser emprades per preparar infusions i com a ingredient en licors com, per exemple, la ratafia.
La malva té un elevat contingut en vitamina B2 i, en canvi, és una planta molt pobra en àcid oxàlic.

Té un gust extremadament suau i la seva valoració és excel·lent si eliminem el mucílag de les seves fulles. Ho aconseguirem de forma molt senzilla coent les fulles al vapor durant 10 minuts abans de preparar el plat que desitgem. D’aquesta manera l’acceptació de la malva serà pràcticament total, amb un aspecte i textura que recordaran els espinacs. Per contra, si no n’eliminem el mucílag l’acceptació de la malva serà molt modesta.

A Catalunya no hi ha hagut, fins ara, gaire tradició de consumir fulles de malva, però ens estem perdent un aliment amb un gran potencial, com bé saben a molts indrets del món (com Índia, Sud Amèrica o Magreb) on sempre s’ha consumit com una verdura més. Sinó només cal que pregunteu als vostres veïns o veïnes d’origen marroquí com preparen la “bakkoula”.

Un regal de la natura per al teu paladar

Nutrició: La malva és rica en vitamines A, B i C, així com en minerals com el calci, el potassi, el magnesi i el ferro. A més, és una bona font de fibra, que ajuda a regular el trànsit intestinal i saciar la gana.

Sabor: La malva té un sabor lleugerament salat i nou, amb un toc de gust terrós. Les fulles joves són més suaus, mentre que les més madures tenen un sabor més intens.

Versatilitat: La malva es pot consumir de moltes maneres: crua en amanides, cuita en sopes i guisats, saltejada com a verdura, o fins i tot seca i triturada per a afegir-la a espècies i infusions.

Consells:

  • A l’hora de cuinar amb malva, és important no cuinar-la massa temps, ja que pot perdre el seu color verd vibrant i la seva textura cruixent.
  • Les fulles de malva es poden conservar a la nevera en una bossa de plàstic perforada durant uns 3 dies.
  • Les flors de malva es poden afegir a amanides, begudes refrescants i infusions per donar-los un toc de color i sabor.
Receptes amb malva

Receptes amb malva

Xips de malva1

Ingredients:

  • Un bol de fulles de malva
  • Nyàmeres
  • Oli
  • Sal

Procediment:

  • Rentem les fulles de malva i també les nyàmeres. Si les rentem prou bé i n’eliminem la terra, no caldrà pelar-les.
  • Seguidament amb un pelador les tallarem a làmines fines.
  • Fregim les fulles de malva i les làmines de nyàmera a la paella amb oli calent (podeu fer-ho també al forn, que és més saludable, però tot i així hi haureu d’afegir un bon raig d’oli perquè no quedi massa sec).
  • Les malves estaran fetes en mig minut, mentre que les nyàmeres tarden un parell o tres de minuts, i hem de vigilar perquè tant si les fregim com si les fem al forn, arriba un punt en què es cremen molt ràpidament.
  • Eliminem l’excés d’oli, afegim un punt de sal, i a gaudir!
Xips de malva
Font: Eixarcolant

Amanida marroquina de malva. Khoubiza o Bakkoula2

Ingredients:

  • Un manat (150 grs aprox.) de fulles i tiges de malva
  • 1/2 tassa d’oli d’oliva
  • 1/2 tassa de julivert picat i/o coriandre – (jo faig servir una barreja)
  • 4 grans d’all, premsats o picats finament – o més al gust
  • 1½ culleradetes de pebre vermell dolç
  • 1½ culleradetes de comí
  • ¼ culleradeta de sal – o més al gust
  • ¼ culleradeta de pebre de caiena – o al gust (opcional)
  • 2 cullerades de suc de llimona – o al gust
  • 1 polpa de llimona conservada – picada
  • Pell de llimona conservada – per guarnir
  • 1 grapat d’olives vermelles – per guarnir

Procediment:

  • En un bol gran o una pica plena d’aigua, renteu bé la malva. Esbandiu-la i escorreu-la bé. Talleu les fulles i les tiges i poseu-les en una cistella de vapor sobre aigua bullent. No passa res si les fulles s’amunteguen per sobre de la vora.
  • Cuineu la malva al vapor durant 15-20 minuts o fins que estigui tendra. Es reduirà molt de volum i es tornarà de color més fosc.
  • Espremeu o premeu per treure l’aigua sobrant de la malva al vapor. Podeu fer-ho directament a la cistella de vapor amb una cullera de fusta o una espàtula per pressionar la malva contra els costats de la cistella.
Amanida marroquina de malva
Font: Taste of Maroc

Amanida de malva amb vinagreta de llimona

Renteu i talleu les fulles de malva tendres. Barregeu-les amb tomàquets cherry, cogombre a trossos i cebes vermelles picades. Prepareu una vinagreta amb suc de llimona, oli d’oliva, sal i pebre. Amaniu i gaudiu d’un plat refrescant i nutritiu.

Crema de malva amb patata

Sofregiu una ceba picada amb un tros d’all. Afegiu les fulles de malva i les patates pelades i tallades a trossos. Cobriu amb brou vegetal i deixeu bullir fins que les patates estiguin tendres. Tritureu la sopa fins a obtenir una crema fina i suau. Salpebreu al gust i decoreu amb crustons o parmesà ratllat.

Galetes de malva

Barregeu farina, mantega freda, sal i fulles de malva picades fins a obtenir una massa homogènia. Formeu boles petites, col·loqueu-les en una safata de forn coberta amb paper de pergamí i aixafeu-les lleugerament amb una forquilla. Coure al forn a 180°C durant 15-20 minuts, o fins que estiguin daurades.

Curiositats màgiques de la malva

Curiositats màgiques de la malva

Astrologia

Està sota el domini de Venus.

Màgia

La malva és la llum de l’alba a la nostra vida, i ens portar un nou clarejar, més obertura i confiança a les nostres vides. És la clau mestra del nostre cor, del nostre caràcter i dels nostres pensaments. La seva màgia ens suavitza el caràcter i ens fa més oberts i naturals; més relaxats, confiats i afectuosos en la nostra manera de ser i de comunicar-nos. Amb ella obrirem la nostra emotivitat bloquejada i despertarà en nosaltres una major comunicació espiritual.
En màgia natural la farem servir com a planta de protecció física i psíquica. En rituals de fertilitat i atracció amorosa. Per al desenvolupament de les pròpies capacitats internes, i de la percepció psíquica. Per a la sanació i la bellesa física i espiritual. Per incrementar el nostre poder de canalització i sanació energètica. Suavitza i millora les relacions de parella, el bon humor i la comunicació.

Missatge

Obro el meu cor i el meu caràcter, sóc amable, confiada i comunicativa. Desbloquejo tots els meus circuits energètics, emocionals i espirituals. Amb calma i confiança encaixo les crisis i els canvis importants de la meva vida.2

Bibliografia

Bibliografia

  • Dr. Berdonces, José Luis. ‘Plantas Medicinales”. Madrid: Ediciones Oberon, , 2016, p. 176
  • Culpeper, Nicolás. ‘Herbario Completo’. Madrid: Editorial Tritemio, S.L., 2015, p. 177-179.
  • Vàzquez Molina, Gabriel. La Magia de las Hierbas. Guipuzkoa: Txertoa argitaletxea (Euskal Gaiak Abark S.L.), 2012.
  • Cirujeda Razenberger, Alicia y Zaragoza Larios, Carlos. La cara amable de las malas hierbas. Usos alimentarios, medicinales y ornamentales de las plantas arvenses. Aragón: CITA (Centro de investigación y tecnología agroalimentaria de Aragón), p. 68-69