Malva – Malva sylvestris
Plantes herbàcies
Malva [Català]
Malva [Castellà]
Malva sylvestris [Científic]
Habitat
La malva comuna creix en una àmplia varietat d’entorns, però prefereix zones amb ple sol o parcial. És freqüent trobar-la en prats, marges de camins, camps i jardins, també creix a les bardisses i als erms de tot Europa.
La Malva sylvestris és molt important per als ecosistemes, ja que les seves flors atreuen pol·linitzadors com les abelles i les papallones, contribuint a la biodiversitat.
Història de la malva
Història de la malva
A l’antiga Grècia, Hipòcrates, el pare de la medicina, la recomanava per les seves propietats emol·lients i antiinflamatòries. Els grecs la utilitzaven per tractar diverses malalties, incloent-hi les infeccions respiratòries i els problemes digestius. Els romans també apreciaven la malva comuna. Plini el Vell, un escriptor i naturalista romà, mencionava la malva com un remei popular per diverses dolences. Els romans la consumien tant en l’alimentació com en la medicina. Era una planta valorada pels seus efectes calmants sobre les mucoses i la pell. Durant l’Edat Mitjana, la Malva sylvestris va continuar sent una planta molt apreciada. Els herbolaris medievals l’utilitzaven per les seves propietats medicinals. Era un ingredient comú en els ungüents i les infusions que es feien servir per tractar ferides, picades d’insectes, i inflamacions. A més, les seves fulles i flors eren consumides en forma de sopars i amanides, especialment en èpoques de carestia.
“Amb aigua, malves i un morter, apotecari vull ser.”
Dita popular
Usos medicinals de la malva
Usos medicinals de la malva
El seu contingut en mucílag serveix com a fluïdificador de la mucositat en el tractament de la tos, de la bronquitis, de la laringitis i de l’amigdalitis. S’utilitza especialment en via externa, en gàrgares i col·lutoris bucals. També es recomana en els problemes de gastroenteritis no diarreica, així com per a les hemorroides i per l’èczema en aplicacions externes. Les fulles fresques també s’han fet servir en via externa per al tractament d’úlceres de la pell.
- Propietats antiinflamatòries: La malva és rica en mucílags, substàncies que calmen la inflamació i irritació de les mucoses. Això la converteix en un remei ideal per a afeccions com ara refredats, faringitis, tos, gastritis, colitis i irritacions de la pell.
- Propietats digestives: Els mucílags de la malva també actuen com a laxant suau, ajudant a regular el trànsit intestinal i alleujar el restrenyiment. A més, protegeix la mucosa digestiva i afavoreix la digestió.
- Propietats cicatritzants: La malva accelera la cicatrització de ferides, úlceres i cremades gràcies a les seves propietats astringents i antisèptiques.
- Propietats emol·lients i suavitzants: La malva és ideal per a calmar la pell seca, irritada o amb picor. S’utilitza en infusions per a fer banys, compreses o com a ingredient en cremes i locions casolanes.
- Rica en vitamines i minerals: La malva conté vitamines A, B1, B2, C i E, així com minerals com el calci, el potassi, el magnesi i el ferro.
Com aprofitar els beneficis medicinals de la malva
- Infusió: Afegiu una cullerada de flors i fulles de malva seques a una tassa d’aigua bullent. Deixeu reposar 7 minuts, filtreu i beveu. Podeu afegir-hi mel o llimona al gust. Ideal per a calmar la tos, la irritació de gola i problemes digestius.
- Compresa: Feu una infusió com la recepta anterior. Submergeixi una compresa de tela neta a la infusió calenta, esprémeu-la lleugerament i apliqueu-la sobre la zona afectada durant 10-15 minuts. Per a alleujar inflamacions, ferides i picors a la pell.
- Ungüent: Barregeu 2 cullerades de pols de malva seca amb 50 g d’oli d’oliva o vaselina. Apliqueu suaument sobre la pell seca, irritada o amb ferides. Per a hidratar, suavitzar i cicatritzar la pell.
- Amanida: Aporteu un toc nutritiu a les vostres amanides afegint fulles de malva fresques.
- Sopes i guisats: Aprofiteu el sabor i les propietats de la malva afegint-la a les vostres sopes i guisats preferits.
Consells:
- Assegureu-vos de recollir la malva de zones lliures de contaminació.
- Si teniu alguna al·lèrgia o esteu prenent medicaments, consulteu amb el vostre metge abans d’utilitzar la malva amb finalitats medicinals.
- Comenceu amb dosis baixes i augmenteu gradualment segons la vostra tolerància.
- La malva no és un substitut dels tractaments mèdics convencionals.
Amb aquestes recomanacions, podeu començar a gaudir dels múltiples beneficis medicinals de la malva i incorporar-la a la vostra rutina de salut i benestar de manera natural i segura.
Usos comestibles de la malva
Usos comestibles de la malva
La malva no només és una planta bella i medicinal, sinó que també és un ingredient deliciós i versàtil a la cuina. Les seves fulles tendres, flors suaus i fruits secs aporten un sabor únic i una textura cruixent a diversos plats. A més, la malva és una bona font de nutrients, que la converteix en un complement ideal per a una dieta saludable.
Diverses parts d’aquesta planta són comestibles. Les fulles tendres poden ser consumides crues en amanida, cuites en sopa o bé ofegades després d’un bullit previ. Les poncelles florals es poden preparar adobats amb vinagre. No obstant, la part de la planta més aprofitada són els fruits immadurs i tendres freqüentment anomenats panets o formatgets, que poden ser menjats directament al camp sense cap preparació com a aperitiu o en amanides. També es fan servir per decorar postres. Les flors poden ser emprades per preparar infusions i com a ingredient en licors com, per exemple, la ratafia.
La malva té un elevat contingut en vitamina B2 i, en canvi, és una planta molt pobra en àcid oxàlic.
Té un gust extremadament suau i la seva valoració és excel·lent si eliminem el mucílag de les seves fulles. Ho aconseguirem de forma molt senzilla coent les fulles al vapor durant 10 minuts abans de preparar el plat que desitgem. D’aquesta manera l’acceptació de la malva serà pràcticament total, amb un aspecte i textura que recordaran els espinacs. Per contra, si no n’eliminem el mucílag l’acceptació de la malva serà molt modesta.
A Catalunya no hi ha hagut, fins ara, gaire tradició de consumir fulles de malva, però ens estem perdent un aliment amb un gran potencial, com bé saben a molts indrets del món (com Índia, Sud Amèrica o Magreb) on sempre s’ha consumit com una verdura més. Sinó només cal que pregunteu als vostres veïns o veïnes d’origen marroquí com preparen la “bakkoula”.
Un regal de la natura per al teu paladar
Nutrició: La malva és rica en vitamines A, B i C, així com en minerals com el calci, el potassi, el magnesi i el ferro. A més, és una bona font de fibra, que ajuda a regular el trànsit intestinal i saciar la gana.
Sabor: La malva té un sabor lleugerament salat i nou, amb un toc de gust terrós. Les fulles joves són més suaus, mentre que les més madures tenen un sabor més intens.
Versatilitat: La malva es pot consumir de moltes maneres: crua en amanides, cuita en sopes i guisats, saltejada com a verdura, o fins i tot seca i triturada per a afegir-la a espècies i infusions.
Consells:
- A l’hora de cuinar amb malva, és important no cuinar-la massa temps, ja que pot perdre el seu color verd vibrant i la seva textura cruixent.
- Les fulles de malva es poden conservar a la nevera en una bossa de plàstic perforada durant uns 3 dies.
- Les flors de malva es poden afegir a amanides, begudes refrescants i infusions per donar-los un toc de color i sabor.
Receptes amb malva
Xips de malva1
Ingredients:
- Un bol de fulles de malva
- Nyàmeres
- Oli
- Sal
Procediment:
- Rentem les fulles de malva i també les nyàmeres. Si les rentem prou bé i n’eliminem la terra, no caldrà pelar-les.
- Seguidament amb un pelador les tallarem a làmines fines.
- Fregim les fulles de malva i les làmines de nyàmera a la paella amb oli calent (podeu fer-ho també al forn, que és més saludable, però tot i així hi haureu d’afegir un bon raig d’oli perquè no quedi massa sec).
- Les malves estaran fetes en mig minut, mentre que les nyàmeres tarden un parell o tres de minuts, i hem de vigilar perquè tant si les fregim com si les fem al forn, arriba un punt en què es cremen molt ràpidament.
- Eliminem l’excés d’oli, afegim un punt de sal, i a gaudir!
Font: Eixarcolant
Amanida marroquina de malva. Khoubiza o Bakkoula2
Ingredients:
- Un manat (150 grs aprox.) de fulles i tiges de malva
- 1/2 tassa d’oli d’oliva
- 1/2 tassa de julivert picat i/o coriandre – (jo faig servir una barreja)
- 4 grans d’all, premsats o picats finament – o més al gust
- 1½ culleradetes de pebre vermell dolç
- 1½ culleradetes de comí
- ¼ culleradeta de sal – o més al gust
- ¼ culleradeta de pebre de caiena – o al gust (opcional)
- 2 cullerades de suc de llimona – o al gust
- 1 polpa de llimona conservada – picada
- Pell de llimona conservada – per guarnir
- 1 grapat d’olives vermelles – per guarnir
Procediment:
- En un bol gran o una pica plena d’aigua, renteu bé la malva. Esbandiu-la i escorreu-la bé. Talleu les fulles i les tiges i poseu-les en una cistella de vapor sobre aigua bullent. No passa res si les fulles s’amunteguen per sobre de la vora.
- Cuineu la malva al vapor durant 15-20 minuts o fins que estigui tendra. Es reduirà molt de volum i es tornarà de color més fosc.
- Espremeu o premeu per treure l’aigua sobrant de la malva al vapor. Podeu fer-ho directament a la cistella de vapor amb una cullera de fusta o una espàtula per pressionar la malva contra els costats de la cistella.
Font: Taste of Maroc
Curiositats màgiques de la malva
Curiositats màgiques de la malva
Referències
Bibliografia
- Dr. Berdonces, José Luis. ‘Plantas Medicinales”. Madrid: Ediciones Oberon, , 2016, p. 176
- Culpeper, Nicolás. ‘Herbario Completo’. Madrid: Editorial Tritemio, S.L., 2015, p. 177-179.
- Vàzquez Molina, Gabriel. La Magia de las Hierbas. Guipuzkoa: Txertoa argitaletxea (Euskal Gaiak Abark S.L.), 2012.
- Cirujeda Razenberger, Alicia y Zaragoza Larios, Carlos. La cara amable de las malas hierbas. Usos alimentarios, medicinales y ornamentales de las plantas arvenses. Aragón: CITA (Centro de investigación y tecnología agroalimentaria de Aragón), p. 68-69