Consumidors terciaris
Ecosistemes aquàtics
🦡 Els consumidors terciaris de l’aigua: els grans caçadors del món aquàtic
Els consumidors terciaris són els grans depredadors dels ecosistemes aquàtics. Són animals que es mengen altres animals que ja s’han menjat altres de més petits.
En aquest nivell, hi trobem mamífers, peixos grossos, aus, alguns amfibis, rèptils…
Molts d’aquests animals no són massa exigents amb el que mengen: s’empassen tot el que poden atrapar i engolir. De fet, alguns fan servir el canibalisme com a estratègia d’alimentació, sobretot quan escasseja el menjar. És més comú del que sembla!
També cal saber que la posició d’un animal dins la cadena tròfica pot canviar segons la seva edat o mida. Per exemple, un peix petit pot ser menjat per molts animals quan és jove, però quan creix i es fa gros, pot convertir-se en un gran depredador i ocupar el lloc dels consumidors terciaris.
Aquests animals tenen un paper molt important per mantenir l’equilibri dels ecosistemes aquàtics, ja que ajuden a controlar la població d’altres espècies i eviten que n’hi hagi una que ho domini tot.
Una mirada a la fauna local: una mostra dels grans depredadors dels ecosistemes aquàtics
Mamífers
🦡 Llúdria comuna o llúdriga: la caçadora juganera del riu
Castellà: Nutria europea
Científic: Lutra lutra
La llúdria comuna és una mestressa de l’aigua dolça. Viu als rius, estanys, aiguamolls tranquils… Es mou amb gràcia i silenci, buscant peixos, crancs, amfibis… per menjar.
És molt hàbil a l’hora d’amagar-se dels perills: es capbussa ràpidament i pot aguantar la respiració fins a cinc minuts! A més, es comunica amb sons diferents, xiuxiueigs, crits i xiulets que utilitza amb la seva família.
Viu sovint en grups familiars, on els joves aprenen a caçar i a jugar, i és considerada una espècie clau per a la salut dels ecosistemes aquàtics. Si hi ha llúdries, vol dir que aquell riu està sa.
Gràcies a diversos programes de conservació i reintroducció, avui podem tornar a veure llúdries a molts rius on havien desaparegut.
Sabies que les llúdries fan servir pedres com a joguines i eines?
Quan tenen un moment de calma, juguen llençant-les i recollint-les sota l’aigua, o les utilitzen per trencar closques. Són intel·ligents i molt divertides de veure!
Espècies invasores: visitants que fan mal al lloc on arriben
Hi ha animals que arriben de molt lluny, sovint de llocs on la vida és dura i han hagut d’aprendre a sobreviure amb pocs recursos i a defensar-se d’animals més grans. Això els ha convertit en espècies molt resistents i ferotges.
Quan aquests animals arriben a un nou ecosistema, són tan forts i adaptables que sovint guanyen la partida a les espècies locals. Com que no tenen depredadors naturals al nou lloc, es reprodueixen molt i poden fer desaparèixer espècies autòctones.
Per això, diem que són invasores: perquè, sense voler-ho, trenquen l’equilibri i posen en perill la biodiversitat del lloc on arriben.
🦡 Visó americà: el caçador que van introduir i que ho destrueix tot
Castellà: Visón americano
Científic: Neogale vison
El visó americà va ser introduït a la península Ibèrica a la dècada dels anys setanta per a la seva cria en granges pelleteres. La fugida d’individus d’aquestes granges, juntament amb l’alliberament intencionat per part d’activistes pels drets dels animals, va provocar la seva expansió ràpida pel territori. El visó americà representa una amenaça considerable per a la fauna autòctona de la península Ibèrica: La seva dieta inclou una gran varietat d’animals, incloent-hi espècies endèmiques i en perill d’extinció.
Competeix amb depredadors autòctons com la llúdria, la fura, la fagina i altres. En venir d’un país que només han deixat descendència els que han sigut capaços de sobreviure a animals molt més grans, això l’ha fet tenir una ferocitat molt superior als animals autòctons, desplaçant-los o matant-los.
Sabies que pot nedar gairebé sense fer soroll?
El visó americà és un gran nedador i escalador, pot moure’s entre les roques i les branques sense que ningú el senti. Per això moltes vegades les seves preses ni se n’adonen fins que ja és massa tard.
Aus
Els rius, llacs, aiguamolls… són com grans bufets naturals per a molts ocells. Tot i que no tots estan adaptats per nedar o capbussar-se, moltes espècies troben maneres enginyoses d’aprofitar-se de la gran abundància d’aliment que hi ha en aquests entorns.
Alguns s’acosten a la vora per capturar peixos, amfibis, insectes… Altres sobrevolen l’aigua esperant el moment just per fer un descens ràpid i precís. La natura sempre troba camins, i aquests ocells en són un bon exemple.
🦩 Cigonya blanca: la que porta el bon temps tocant les castanyoles
Castellà: Cigüeña
Científic: Ciconia ciconia
La cigonya blanca és un ocell migratori elegant i alt, que cada any fa milers de quilòmetres per viatjar entre l’Àfrica i Europa. A la primavera, torna als seus llocs preferits per fer el niu i criar els seus polls.
Construeix nius enormes amb branques i herbes, sovint en llocs molt alts: xemeneies, campanars, arbres grans o fins i tot torres elèctriques. Alguns d’aquests nius pesen més de 100 kg i poden durar molts anys.
Les cigonyes viuen molt de temps i, en moltes cultures, són símbol de fertilitat, sort i renovació. Quan veus una cigonya, normalment també arriba el bon temps.
Sabies que les cigonyes no piulen, però parlen picant el bec?
És el seu so característic, com una castanyola seca i ràpida, que fan quan arriben al niu o es troben amb la seva parella. És la seva manera de dir: “Ja he tornat!”.
🦅 Arpella vulgar: la reina planejadora dels joncs i els reflexos
Castellà: Aguilucho lagunero
Científic: Circus aeruginosus
L’arpella vulgar és una rapinyaire elegant i sigil·losa, que planeja suaument sobre els camps i les zones humides. Té una vista excel·lent i és capaç de detectar fins i tot el més petit moviment des del cel.
Quan vola per damunt dels aiguamolls, baixa lentament fins a gairebé tocar les canyes, buscant granotes, peixos o petits ocells. I quan veu la presa, s’hi llença amb velocitat i precisió.
A prop de l’aigua canvia d’estratègia: espera pacientment, observa en silenci, i ataca amb el cap avall, com si es deixés caure en picat, amb un moviment ràpid i directe.
És un caçador silenciós, però efectiu, que ajuda a mantenir l’equilibri en els ecosistemes aquàtics.
Sabies que l’arpella construeix el niu ben amagat dins la vegetació aquàtica?
A diferència d’altres rapinyaires, no fa el niu dalt d’un arbre, sinó entre els joncs i els canyissars, tocant l’aigua. Així protegeix millor les seves cries.
🦩 Corb marí gros: el pescador-bussejador que s’asseca al sol
Castellà: Cormoran grande
Científic: Phalacrocorax carbo
El corb marí gros és un gran pescador subaquàtic. Amb les seves potes fortes i la cua rígida, es propulsa sota l’aigua com si fos un torpede silenciós, perseguint els peixos amb gran habilitat.
Passa moltes hores del dia submergit, nedant i caçant. Quan surt, obre les ales i es queda quiet sobre una roca o un tronc, per assecar-se. A diferència d’altres aus aquàtiques, el seu plomatge no és del tot impermeable, i això l’ajuda a enfonsar-se millor per pescar… però després s’ha d’assecar!
És fàcil reconèixer-lo pel seu cos negre, coll estirat i bec llarg, i per la seva postura típica: amb les ales esteses al vent, com si fes ioga davant del riu.
Sabies que pot arribar a nedar més de 30 metres sota l’aigua per atrapar una sola presa?
El corb marí és pacient i precís. I quan surt, sacseja l’aigua amb un moviment de cap molt característic, com si digués “feina feta”.
🐦⬛ Blauet: la fletxa blava del riu
Castellà: Martín pescador
Científic: Alcedo atthis
El blauet comú és petit, ràpid i brillant com una joia viva. Amb el plomatge blau intens i taronja, vola com una fletxa de colors a prop de l’aigua, buscant la seva presa.
És un expert pescador: s’està ben quiet en una branca o una pedra sobre el riu i, quan veu un peixet, algun petit amfibi o un insecte aquàtic, es llança en picat amb precisió absoluta. El seu bec llarg i punxegut li permet capturar l’àpat amb gran rapidesa.
Construeix el niu d’una manera molt curiosa: excava un túnel dins les parets de terra dels rius o rierols. Aquest túnel és un cau segur per a les seves cries, lluny dels depredadors i del fred.
Rèptil
🐍 Serp d’aigua: la que caça en silenci i que ajuda en l’equilibri
Castellà: Culebra de agua
Científic: Natrix maura
La serp d’aigua és una serp inofensiva i molt adaptable, que viu en rius, estanys, zones humides i fins i tot camps prop del mar.Tot i que les taques del cos poden fer-la semblar un escurçó, les plaques grosses del cap i les seves pupiles rodones ens diuen que no ho és!
Per tant, no és verinosa i no representa cap perill per a les persones.
Pot fer fins a 70 centímetres de llarg i es desplaça amb molta elegància, tant per terra com per l’aigua. És una excel·lent caçadora, que s’alimenta de peixos, granotes, petits mamífers i insectes aquàtics.
Gràcies a la seva dieta, ajuda a mantenir l’equilibri dels ecosistemes aquàtics, controlant les poblacions de les seves preses.
Tot i que no es troba en perill d’extinció, la contaminació i la destrucció dels espais naturals fan que cada cop sigui més difícil veure-la.
Sabies que la serp d’aigua pot fer veure que està morta?
Quan se sent molt amenaçada, es deixa caure, es queda quieta i obre la boca com si hagués mort, fins i tot pot fer olor desagradable per espantar els depredadors. És una gran actriu!