Processionària del pi i gossos: com evitar-la i què fer si la toca
Cada final d’hivern, les erugues de la processionària baixen dels pins en fila. Per a un gos curiós, ensumar-les o llepar-les pot ser una urgència. Aquí t’expliquem com reconèixer-les, quan hi ha més perill i què fer si passa.
Índex de l’article
En una frase
La processionària del pi és una eruga coberta de pèls urticants. Si un gos l’ensuma o la llepa, se li pot inflar la llengua i fer-li molt mal. Cal anar al veterinari de seguida i, mentrestant, rentar-li la boca amb molta aigua, sense fregar.
Què trobaràs en aquesta guia
- Com reconèixer la processionària i els seus nius als pins.
- En quins mesos hi ha més perill.
- Els símptomes en gossos i què fer pas a pas.
- Com protegir-te tu i els infants.
Què és la processionària del pi?
La processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) és una papallona nocturna. La papallona adulta és grisa i discreta, i gairebé ningú la veu. El problema són les seves erugues.
Les erugues són peludes, de color marró ataronjat, i viuen en grup dins d’unes bosses blanques de seda que fan a les branques dels pins. De nit surten a menjar-se les agulles del pi i de dia tornen al niu.
El nom li ve de com es mouen. Quan baixen de l’arbre, caminen una darrere l’altra, tocant-se, en una fila llarga com una processó. La primera fa de guia i les altres la segueixen.
Viu sobretot als pins, com el pi pinyer, el pi blanc i la pinassa, i també als cedres. En parlem a la pàgina d’insectes consumidors primaris.
El seu cicle de l’any
Saber en quin moment de l’any és cada fase t’ajuda a saber quan hi ha més perill.
| Època | Què passa | Perill |
|---|---|---|
| Estiu | Les papallones surten de terra, s’aparellen i ponen els ous a les agulles dels pins | Baix |
| Tardor | Neixen les erugues i comencen a fer els nius de seda | Mitjà |
| Hivern | Les erugues creixen dins dels nius i mengen de nit | Alt si toques el niu |
| Final d’hivern i primavera | Baixen dels pins en processó i s’enterren per transformar-se | Molt alt |
El moment més perillós és quan baixen en processó, normalment entre gener i abril. Llavors les erugues són a terra, a l’altura del morro d’un gos, als camins, als parcs i als jardins amb pins.
Un cop sota terra, es tanquen en un capoll i es transformen en papallona. N’hi ha que hi passen més d’un any.
Per què és perillosa?
Cada eruga està coberta de centenars de milers de pèls microscòpics. Tenen una proteïna irritant, i són com petits arpons: s’enganxen a la pell, als ulls i a les mucoses.
- No cal tocar-les. Quan l’eruga s’espanta, deixa anar pèls que el vent pot portar.
- Els nius buits també piquen. Hi queden pèls actius durant mesos, encara que ja no hi hagi erugues.
- El terra on s’han enterrat també pot tenir pèls.
No toquis mai un niu ni una eruga, ni amb un pal. I no cremis ni trenquis els nius pel teu compte: els pèls s’escampen. Si n’hi ha molts al teu jardí, truca a l’ajuntament o a una empresa especialitzada.
Símptomes en gossos
Els gossos són els més afectats, perquè ho ensumen tot i fan servir la boca per explorar. Els símptomes solen aparèixer de seguida, en pocs minuts:
- Baveja molt de cop.
- Es grata la boca amb les potes o la frega per terra.
- La llengua s’inflama, es posa vermella o morada i pot sortir fora de la boca.
- Vomita, està inquiet o plora.
- Té els llavis i el morro inflats.
- En els casos greus, li costa respirar.
Si no es tracta a temps, una part de la llengua pot morir i caure. Per això és tan important anar ràpid al veterinari.
Els gats també es poden afectar, però és menys freqüent perquè són més prudents amb el que es posen a la boca.
Què fer si el teu gos toca la processionària
- Truca al veterinari i ves-hi de seguida. És una urgència. Si pots, avisa per telèfon mentre hi vas.
- Renta-li la boca amb molta aigua tèbia, deixant que l’aigua s’endugui els pèls. Una ampolla d’aigua ja ajuda.
- No fregues. Ni la llengua ni el morro. Fregar fa que els pèls es clavin més i alliberin més verí.
- Protegeix-te les mans. Fes servir guants o una bossa de plàstic, perquè els pèls també et poden picar a tu.
- Mantén-lo tranquil i evita que es llepi o es grati més.
Recorda: l’aigua és un primer auxili, no el tractament. El veterinari li donarà medicaments per frenar la inflamació. Com més aviat, millor.
Com prevenir-ho
La millor manera d’evitar un ensurt és saber on i quan hi ha erugues.
- Entre gener i abril, porta el gos lligat als boscos i parcs amb pins.
- No el deixis ensumar el terra sota els pins, sobretot als camins assolellats.
- Mira les branques: si veus bosses blanques, allunya’t d’aquell arbre.
- Busca files d’erugues als camins i a les vores. Si en veus una, canvia de ruta.
- Després del passeig, revisa-li el morro i les potes.
Si tens pins al jardí, pots posar a l’hivern un anell trampa al tronc. Atrapa les erugues quan baixen i les guarda dins d’una bossa, sense que toquin a terra.
I les persones?
Les persones també ens podem fer mal, sobretot els infants, que les troben curioses i les volen tocar.
- A la pell: fa picor, granets i vermellor. Renta la zona amb aigua abundant, sense fregar, i canvia’t de roba.
- Als ulls: esbandeix amb molta aigua i ves al metge.
- Si costa respirar o la reacció és molt forta, truca al 112.
- La roba que hagi tocat les erugues, renta-la amb aigua calenta.
Amb els infants, la regla és senzilla: les erugues peludes dels pins es miren, però no es toquen mai.
🐛
Aprèn qui es menja qui
A «Tinc gana!» ets un animal que busca menjar i fuig del seu depredador. Descobriràs com funciona la cadena tròfica.
El seu paper a la natura
Tot i el perill, la processionària forma part de la natura. Les erugues són consumidors primaris: mengen agulles de pi.
Quan n’hi ha poques, el pi ho supera sense problemes. Quan n’hi ha moltes, el pi queda pelat i es debilita, sobretot si també hi ha sequera. Rarament el mata, però el fa més fràgil davant d’altres plagues.
Alguns animals se les mengen i ajuden a controlar-les:
- La mallerenga carbonera es menja les erugues petites. Posar caixes niu per a mallerengues ajuda molt.
- El puput busca els capolls enterrats amb el seu bec llarg.
- El cucut és dels pocs ocells que s’empassen erugues peludes.
- Els ratpenats cacen les papallones adultes a l’estiu, de nit.
Amb els hiverns més suaus, la processionària arriba cada vegada més amunt a la muntanya i més al nord. Per això cada any se’n veuen en llocs on abans no n’hi havia.
Vols conèixer més insectes?
A la cadena tròfica tenim els insectes que mengen plantes, amb fotos i curiositats.
Resum ràpid
- La processionària és una eruga peluda que viu en bosses blanques als pins.
- Més perill: de gener a abril, quan baixen en fila.
- Gos afectat: baveja, es grata la boca i se li infla la llengua.
- Què fer: veterinari de seguida; mentrestant, aigua abundant sense fregar i amb guants.
- Prevenció: gos lligat sota els pins a l’hivern i a la primavera.
- I sempre: les erugues dels pins es miren, però no es toquen.
Com hem fet aquesta guia
Aquest article surt del nostre vídeo «Avís per tothom que tingui gos i el passeja pel bosc» i de la fitxa d’insectes de la web.
Aquest article no substitueix el veterinari ni el metge. Si el teu gos toca la processionària, ves-hi de seguida.
Fonts
- AUFÈNIXBarcelona. Vídeo «La processionària del pi».
- AUFÈNIXBarcelona. «Consumidors primaris › Insectes».
- AUFÈNIXBarcelona. «Biodiversitat › Arbres».
També et pot interessar
Preguntes freqüents
Quan és més perillosa la processionària?
Entre gener i abril, quan les erugues baixen dels pins en fila per enterrar-se. Llavors són a terra, on els gossos ensumen.
Què li passa a un gos si toca la processionària?
Baveja, es grata la boca i se li inflama la llengua. Si no es tracta ràpid, una part de la llengua pot morir. És una urgència veterinària.
Què he de fer si el meu gos llepa una processionària?
Ves al veterinari de seguida. Mentrestant, renta-li la boca amb molta aigua tèbia, sense fregar, i protegeix-te les mans amb guants.
Els nius buits són perillosos?
Sí. Hi queden pèls urticants actius durant mesos. No els toquis ni els trenquis.
La processionària pica a les persones?
Sí. Fa picor i granets a la pell, i pot irritar els ulls. Renta amb aigua sense fregar. Si costa respirar, truca al 112.
Com es pot controlar la processionària al jardí?
Amb anells trampa al tronc a l’hivern, caixes niu per a mallerengues i, si n’hi ha moltes, amb l’ajuda de l’ajuntament o una empresa especialitzada.