Merla – Turdus merula

Aus · Consumidors secundaris

Merla [Català]
Mirlo [Castellà]
Turdus merula [Científic]

Introducció

La merla (Turdus merula) és un dels ocells més comuns i coneguts del nostre entorn. Viu als boscos, als camps, als parcs i als jardins de les ciutats, i és fàcil de veure remenant la fullaraca a la recerca d’aliment.
El mascle és negre com el carbó i té el bec i l’anell de l’ull d’un groc ataronjat molt viu. La femella és marró fosc i més discreta. Pertany a la família dels túrdids, com el tord i la griva.
És coneguda sobretot pel seu cant: una melodia suau i aflautada que el mascle fa sonar des de dalt d’un arbre o d’una teulada, sobretot a primera hora del matí i al capvespre. Menja cucs, insectes i fruits, i així ajuda a mantenir l’equilibri de la natura.

Merla mascle, negra i amb el bec groc, buscant aliment a terra

🎧 Escolta el cant de la merla

En aquest vídeo d’AUFÈNIX pots veure la merla mascle i la femella, i escoltar el seu cant. Fixa’t que el mascle canta des d’un lloc alt: així avisa les altres merles que aquell és el seu territori.

Mida i aspecte

Fa uns 24–27 cm de llarg i pesa entre 80 i 125 g. Té el cos robust, la cua llarga i les potes fortes, preparades per saltar i córrer per terra. Quan es posa a terra, sovint aixeca la cua i abaixa les ales.

Mascle i femella

El mascle adult és tot negre, amb el bec groc ataronjat i un anell groc al voltant de l’ull. La femella és marró fosc, amb la gola més clara i una mica ratllada, i el bec més apagat. Els joves són marrons amb taques clares i s’assemblen a la femella.

Merla mascle a terra entre l’herba i la fullaraca

Cant

Només canta el mascle. El seu cant és lent, variat i aflautat, amb frases que acaben fluixet. Canta sobretot de febrer a juliol, a l’alba i al vespre, per marcar el territori i atraure la femella. Quan s’espanta fa un «txuc-txuc» sec i repetit.

Alimentació

És omnívora. A la primavera i a l’estiu menja sobretot cucs de terra, insectes, larves i cargolins. A la tardor i a l’hivern menja fruits i baies: d’arç blanc, d’esbarzer, de saüc, d’heura o de lledoner.

♂️♀️ Com distingir el mascle de la femella

Merla mascle: plomatge negre, bec groc ataronjat i anell groc a l’ull
Mascle: negre, amb el bec i l’anell de l’ull grocs.
Merla femella: plomatge marró fosc i bec més apagat
Femella: marró fosc, amb la gola més clara.

Habitat

La merla s’adapta a gairebé tots els ambients amb arbres i arbustos: boscos de ribera, alzinars, pinedes amb sotabosc, bardisses, horts, parcs i jardins. Necessita terra humida i fullaraca, on troba cucs i insectes, i matolls espessos on amagar-se i fer el niu. A Catalunya viu tot l’any, des del nivell del mar fins a la muntanya. A l’hivern s’hi afegeixen merles del nord d’Europa, que venen a passar el fred. És un dels ocells que més s’ha acostumat a viure a prop de les persones: a les ciutats canta des de teulades, antenes i fanals.

Etimologia

El nom merla ve del llatí merula, la paraula que ja feien servir els romans per anomenar aquest ocell. El nom científic, Turdus merula, li va donar Linnaeus l’any 1758: turdus vol dir «tord» en llatí, i merula, «merla». En castellà es diu mirlo, un nom que ve de la mateixa arrel.

El niu i la reproducció

El niu i la reproducció

La merla cria de març a juliol i pot fer dues o tres postes l’any. La femella construeix el niu sola: una tassa d’herbes, branquetes i molsa, folrada per dins amb fang i acabada amb herba fina. El fa en arbustos espessos, heures, bardisses o arbres baixos, sovint a poc més d’un metre de terra.

  • Posta: de 3 a 5 ous blau verdós amb taquetes rogenques.
  • Covada: uns 13 dies. Només cova la femella.
  • Pollets: neixen sense plomes i amb els ulls tancats. Els alimenten el mascle i la femella.
  • Sortida del niu: als 13–14 dies, encara sense saber volar bé. Uns dies més, els pares els continuen alimentant a terra.

Si a la primavera trobes un pollet de merla a terra, el més probable és que no estigui abandonat: els pares són a prop. Deixa’l on és.

La merla a la cadena tròfica

La merla a la cadena tròfica

La merla és un consumidor secundari: s’alimenta de cucs, insectes i altres petits animals. Però com que també menja molts fruits, al mateix temps fa de consumidor primari.

Quan menja baies, les llavors passen pel seu cos sense fer-se malbé i cauen lluny de la planta mare. Així la merla ajuda a escampar arbustos com l’arç blanc, l’esbarzer o el saüc, i a fer créixer noves bardisses.

Al seu torn, la merla és presa de consumidors terciaris com l’astor, l’esparver o la geneta. Els ous i els pollets se’ls poden menjar la garsa, el gaig, la fagina o els gats.

Curiositats de la merla

Curiositats de la merla

  • Canta després de la pluja. Diuen que la merla «olora l’aigua», perquè sovint canta just quan para de ploure.
  • Merles de ciutat. A les ciutats moltes merles canten abans que surti el sol i fins i tot de nit, a prop dels fanals. També canten més fort i més agut per fer-se sentir per sobre del soroll.
  • Merles blanques. De vegades neixen merles amb plomes blanques per falta de pigment. Són tan rares que, en català, «ser una merla blanca» vol dir ser una cosa molt rara i excepcional.
  • Un mascle territorial. El mascle defensa el seu territori tot l’any. Quan un altre mascle hi entra, el persegueix amb la cua aixecada i les plomes eriçades.
  • Família cantaire. És parenta del tord i la griva, que també són grans cantants.
Enllaços d’interès

Enllaços d’interès

Referències

Referències

Comenceu a escriure i pressioneu la tecla ENTER per cercar