Vesc – Viscum album
Plantes paràsites · Productors
Vesc [Català]
Muérdago [Castellà]
Viscum album [Científic]
🎥 El pla magistral del vesc
En aquest vídeo d’AUFÈNIX descobriràs com el vesc converteix els ocells en jardiners. Les seves baies són tan enganxoses que les llavors viatgen enganxades als ocells fins a una altra branca.
Habitat
El vesc creix sobre arbres de molts tipus. A Catalunya és molt comú sobre els pins, sobretot el pi roig i la pinassa, a la muntanya mitjana. També viu sobre arbres de fulla caduca, com el pollancre, el til·ler, la pomera o l’ametller. Prefereix arbres amb llum, a les vores dels boscos, als camps i als marges dels rius. A l’hivern, quan els arbres de fulla caduca perden les fulles, les mates de vesc es veuen molt bé, com nius verds penjats.
Com els ocells planten el vesc
Com els ocells planten el vesc
Al cor de l’hivern hi ha poc menjar, i les baies blanques del vesc són un bon recurs per als ocells.
- La griva s’empassa les baies senceres. Les llavors passen pel cos sense fer-se malbé i surten amb les femtes, que s’enganxen a les branques. El seu nom científic, Turdus viscivorus, vol dir «tord que menja vesc».
- El tallarol de casquet menja la polpa i deixa la llavor. Com que s’enganxa al bec, el frega contra una branca per treure-se-la, i hi deixa la llavor plantada.
- La llavor germina sobre l’escorça, clava els haustoris a la branca i, en pocs anys, hi creix una mata nova.
És una col·laboració involuntària: l’ocell menja i el vesc viatja. Ho expliquem al vídeo i al capítol 6 de la cadena tròfica: plantes paràsites, tòxiques i orquídies.
El vesc a la cadena tròfica
El vesc a la cadena tròfica
El vesc és un productor: fa la fotosíntesi i fabrica el seu propi aliment. Però també és una planta paràsita, perquè depèn de l’arbre per a l’aigua i les sals.
Alimenta molts ocells a l’hivern, quan costa trobar menjar. Les seves mates donen refugi a insectes i petits animals.
Normalment no mata l’arbre, però si n’hi ha molts, el debilita. Amb la sequera, els pins molt plens de vesc pateixen més.
El vesc i Nadal
El vesc i Nadal
En moltes cultures europees, el vesc és un símbol de pau, salut i protecció.
Els antics celtes el consideraven una planta sagrada, perquè creix al cel, sense tocar a terra, i es manté verd a l’hivern. D’aquí ve la tradició de penjar-lo a les cases per Nadal i Cap d’Any per portar sort.
En alguns països, la tradició diu que les persones que es troben sota el vesc s’han de fer un petó.
Curiositats del vesc
Curiositats del vesc
- No toca mai a terra. Neix, creix i fa fruits sempre penjat d’una branca.
- Sempre en forquilla. Cada any les tiges es parteixen en dues. Comptant les forquilles pots saber quants anys té una mata.
- Les boles enganxen molt. El suc de la baia té una substància, la viscina, que fa fils com la cola.
- Verd a l’hivern. Quan tot el bosc de fulla caduca està pelat, el vesc continua verd.