Com dormen els falciots mentre volen? El que se sap i el que no
El falciot passa gairebé tota la vida a l’aire. Menja volant, beu volant i fins i tot s’aparella volant. Però com dorm? Aquí t’expliquem què han descobert els científics, què encara no saben i què has de fer si en trobes un a terra.

Índex de l’article
En una frase
Els científics han demostrat que el falciot negre pot passar uns deu mesos seguits volant. Es creu que dorm a l’aire, potser a molta altura, però encara no s’ha pogut mesurar com ho fa.
Què trobaràs en aquesta guia
- Què va descobrir l’estudi que va seguir falciots durant deu mesos.
- Què se sap i què encara no se sap del son dels falciots.
- Una taula per distingir el falciot, l’oreneta i l’oreneta cuablanca.
- Quan arriben i marxen de Catalunya, on fan el niu i què mengen.
- Què has de fer, pas a pas, si trobes un falciot a terra.
Aquest vídeo és a la nostra pàgina Curiositats animals del món. Aquí ampliem la història amb el que diuen els estudis científics.
Quant de temps pot volar un falciot sense posar-se?
El falciot negre (Apus apus) és l’ocell que vola sobre els terrats de les nostres ciutats a l’estiu. Fa uns 15 o 16 centímetres i té les ales llargues i corbes, com una falç. D’aquí ve el seu nom.
L’any 2016, un equip de la Universitat de Lund, a Suècia, dirigit per Anders Hedenström, va publicar un estudi molt famós. Van posar petits registradors de vol a falciots i, més tard, els van tornar a capturar. Segons el resum de l’estudi, en van recuperar 19.
El resultat va sorprendre tothom. Fora de l’època de cria, els falciots van passar més del 99 % del temps volant. Són uns deu mesos, des que marxen a l’estiu fins que tornen a criar l’any següent.
Alguns falciots no van tocar terra ni un sol cop en tot aquest temps. D’altres sí que es van posar una estona, sobretot a l’hivern, però molt poc.
Ho fan gairebé tot volant. Els falciots mengen a l’aire, s’aparellen a l’aire i recullen material per al niu a l’aire. Només baixen de debò quan crien.
Com dorm un falciot si no para mai?
Aquesta és la gran pregunta. Si un ocell vola deu mesos seguits, en algun moment ha de dormir. Per això els científics creuen que els falciots dormen volant.
Però hi ha un detall important: encara no s’ha pogut mesurar. Per saber si un animal dorm, cal registrar l’activitat del seu cervell. En un ocell tan petit i que vola tant, això és molt difícil.
Què és el son unihemisfèric?
El cervell té dues meitats, que es diuen hemisferis. Alguns animals poden adormir una meitat mentre l’altra queda desperta. És el son unihemisfèric. Així poden descansar i, alhora, vigilar.
Això sí que s’ha mesurat en ocells en vol, però no en falciots. Es va estudiar en la fragata, un ocell marí gran. L’any 2016, uns investigadors van registrar el cervell de fragates mentre volaven sobre el mar.
Van veure que les fragates dormen en vol, a vegades amb una meitat del cervell i a vegades amb les dues. Però dormen molt poc: uns 42 minuts al dia (0,69 hores). A terra dormen molt més.
Al vídeo expliquem que molts ocells que dormen volant fan servir aquest son unihemisfèric. És la millor explicació que tenim avui per al falciot. Però, de moment, és una hipòtesi: ningú no l’ha pogut comprovar en aquesta espècie.
Què se sap i què no? Se sap que el falciot vola uns deu mesos seguits. Es creu que dorm volant. El son amb mig cervell s’ha mesurat en fragates, però encara no en falciots.
Per què els falciots pugen tan amunt al capvespre i a l’alba?
Els radars meteorològics també detecten ocells. Gràcies als radars dels Països Baixos, els científics van veure una cosa curiosa. Just després de la posta de sol, els falciots pugen molt amunt, fins a uns 2,5 quilòmetres d’altura. Abans de l’alba ho tornen a fer.
Un altre estudi, fet a Lund durant set nits d’estiu, parla d’ascensions de fins a 3.000 metres. A mitjanit no hi van veure grups de falciots. Els autors diuen que és quan els falciots, presumiblement, dormen volant.
Al vídeo diem que el falciot puja a gran altura per evitar obstacles i descansar sense perill. És una idea que té molt de sentit, i molts ornitòlegs la comparteixen. Per què pugen exactament, però, encara s’estudia.
Què mengen els falciots i com beuen?
El falciot és un caçador d’insectes. Menja insectes i aranyes petites que suren a l’aire i que caça amb el bec obert mentre vola. Els insectes són a la base de la seva dieta, com expliquem a la pàgina Insectes de la cadena tròfica.
Quan té pollets, el falciot fa una mena de bola d’aliment a la gola. Cada bola porta, de mitjana, uns 300 insectes. Després la dona als pollets al niu.
Al vídeo parlem de centenars de mosquits cada dia. Alguns textos divulgatius anglesos donen xifres encara més altes: de 10.000 a 20.000 insectes al dia, de tota mena. És una xifra orientativa, sense un estudi que la confirmi.
A Mallorca, uns investigadors van estudiar l’estómac de vuit falciots morts a l’aeroport de Palma el 2011. Hi van trobar una quantitat considerable d’insectes de mida mitjana.
I l’aigua? El falciot també beu volant, sense posar-se a terra.
En què es diferencia un falciot d’una oreneta?

Molta gent confon el falciot amb les orenetes. Volen pels mateixos llocs i a la mateixa època. Però no són parents propers, i es poden distingir fàcilment si t’hi fixes.
El falciot és tot fosc i té les ales molt llargues i corbes. Té les potes molt curtes, amb els quatre dits cap endavant. Les fa servir per agafar-se a les parets, no per caminar. Per això no el veuràs posat en un fil elèctric, com les orenetes.
Les orenetes, en canvi, sí que es posen als fils i als balcons. Tenen el ventre blanc i fan el niu de fang.
| Falciot negre | Oreneta vulgar | Oreneta cuablanca | |
|---|---|---|---|
| Mida | 15–16 cm | Fins a 19 cm | Fins a 13 cm |
| Color | Tot fosc | Gola i front vermellosos, pit blanc cremós | Esquena blau negrós, carpó i ventre blancs |
| Tret clau | Ales en forma de falç | Cua molt forcada | Taca blanca al carpó |
| Es posa en fils? | No, mai | Sí | Sí |
| Niu | En forats i cavitats | Mitja copa de fang, dins d’edificis | Niu de fang sota balcons i cornises |
Trobaràs el falciot a la fitxa d’Aus de la cadena tròfica, on l’anomenem «el mestre del vol». També s’anomena avió negre.
Quan arriben i quan marxen els falciots de Catalunya?
Els falciots passen l’hivern a l’Àfrica tropical i austral. A la primavera tornen per criar.
Els primers arriben a principis d’abril. Però la majoria arriba entre el 22 d’abril i el 7 de maig. A partir d’aquí, els veuràs i els sentiràs xisclar en grup sobre les teulades.
Marxen aviat. Els que han criat comencen a marxar des de mitjan juliol. Segons betevé, la sortida cap al sud comença a finals de juliol o a principis d’agost. A la primera quinzena de setembre encara hi passen falciots que venen de més al nord.
Pel que fa a la vida, el falciot pot viure molts anys. A Suècia es va recapturar un falciot de 17 anys.
On fan el niu els falciots a les ciutats?
El falciot no construeix un niu com el de les orenetes. Busca forats i cavitats i hi posa una mica de material que recull volant.
Avui viu molt a les ciutats. Fa el niu a les caixes de les persianes, als forats de sota les teulades i als respiradors dels edificis.
He trobat un falciot a terra: què faig?
A l’estiu, sobretot amb la calor, és habitual trobar falciots a terra. Són sovint joves que han caigut del niu massa aviat. Un falciot a terra té greus problemes per tornar a volar.
Al vídeo recomanem posar-lo en un lloc elevat perquè pugui tornar a volar. La fitxa de la Diputació de Barcelona ho concreta així:
- Agafa’l amb compte i posa’l sobre la mà oberta, en un lloc obert i sense obstacles.
- Si vola sol, perfecte. Has ajudat una espècie protegida.
- Si no vola, no el llancis a l’aire. Podria caure i fer-se mal.
- Truca als Agents Rurals al 93 561 70 00 o al centre de recuperació de fauna més proper. T’explicaran on portar-lo o el vindran a buscar.
- Mentrestant, guarda’l en una caixa de cartró amb forats a baix i paper de diari al fons. Deixa’l en un lloc fosc i tranquil.
- No li posis aigua ni el forcis a menjar. No li donis llet. Tampoc no el posis en una gàbia de reixes.
Els centres de recuperació de fauna de Catalunya són quatre: Torreferrussa (Santa Perpètua de Mogoda, 93 561 70 17), Vallcalent (Lleida, 973 28 22 76), Aiguamolls de l’Empordà (Castelló d’Empúries, 972 45 42 22) i Canal Vell (Deltebre, 977 26 70 82). L’any passat van recollir 28.000 animals salvatges, i molts eren falciots i orenetes.
Més ocells i curiositats
A la web d’AUFÈNIX tenim fitxes de les aus de casa nostra i moltes curiositats animals, amb fotos i vídeos.
Resum ràpid
- Deu mesos a l’aire: el falciot negre passa més del 99 % del temps volant fora de l’època de cria.
- Dormir: es creu que dorm volant, però encara no s’ha pogut mesurar.
- Mig cervell adormit: s’ha demostrat en fragates, no en falciots.
- Ascensions: al capvespre i a l’alba pugen fins a 2,5–3 km d’altura.
- Diferències: el falciot és tot fosc i no es posa mai en fils; les orenetes, sí.
- A terra: no el llancis a l’aire. Prova-ho amb la mà oberta i, si no vola, truca al 93 561 70 00.
Com hem fet aquesta guia
Aquest article parteix del nostre vídeo sobre el falciot. Hem revisat cada dada amb estudis científics, l’Enciclopèdia Catalana i guies oficials de fauna de Catalunya.
Quan una idea encara no està demostrada, ho diem. La ciència sobre el son dels falciots continua avançant.
Fonts
- AUFÈNIXBarcelona. Vídeo «El falciot: dormir volant».
- Hedenström et al. (2016), Current Biology. Resum a ScienceDaily.
- National Geographic (2016). «Swift bird: 10-month migration».
- Rattenborg et al. (2016). «Evidence that birds sleep in mid-flight», Nature Communications.
- Dokter et al. (2013), Animal Behaviour. Registre de la Universitat de Lund.
- British Ornithologists’ Union. Resum de Nilsson, Bäckman i Dokter (Ibis, 2019).
- Animal Diversity Web. Apus apus.
- NatureSpot. «It’s a bad time to be a Swift».
- Canyelles i Parpal (2017). Anuari Ornitològic de les Illes Balears.
- Audubon. «How do birds drink on the fly?».
- Museu d’Història Natural d’Oxford. Apus apus.
- Enciclopèdia Catalana. Falciot negre, oreneta vulgar i oreneta cuablanca.
- betevé (2021). «El falciot negre arriba més tard».
- Diputació de Barcelona. «Què fem si trobem un animal ferit?» (fitxa F8).
- 3Cat (25/07/2026). «Els centres de recuperació de fauna salvatge baten rècords».
També et pot interessar
Preguntes freqüents
Quant de temps pot volar un falciot sense posar-se?
Uns deu mesos. Fora de l’època de cria, passa més del 99 % del temps volant. Alguns no toquen terra en tot aquest temps.
Com dorm un falciot si no para mai?
Es creu que dorm volant, potser a molta altura. Encara no s’ha pogut mesurar l’activitat del seu cervell en vol.
Els falciots dormen amb mig cervell?
No se sap. El son amb una meitat del cervell s’ha mesurat en fragates en vol, però encara no en falciots.
Quan arriben els falciots a Catalunya?
Els primers, a principis d’abril. La majoria arriba entre el 22 d’abril i el 7 de maig.
Quan marxen els falciots cap a l’Àfrica?
Des de mitjan juliol fins a principis d’agost. Passen l’hivern a l’Àfrica tropical i austral.
Què mengen els falciots?
Insectes i aranyes petites que caça en vol. Cada bola d’aliment per als pollets porta uns 300 insectes.
En què es diferencia un falciot d’una oreneta?
El falciot és tot fosc, té les ales en forma de falç i no es posa mai en fils. Les orenetes tenen el ventre blanc i fan nius de fang.
Què he de fer si trobo un falciot a terra?
Posa’l sobre la mà oberta. Si no vola, no el llancis: guarda’l en una caixa de cartró i truca als Agents Rurals al 93 561 70 00.




