Ratpenat de ferradura

Sol viure en espais forestals o en cultius tradicionals, a prop de llocs amb cavitats per amagar-se i hivernar.

Castellà: Murcielago mediterranio de herradura
Científic: Rhinolophus euryale

Picot verd

És el més comú dels picots i viu en tota mena de boscos, també en parc i jardins.

Castellà: Pito real
Científic: Picus virdiris

Garsa

Les garses són ocells intel·ligents i adaptatius que es troben en entorns urbans i rurals. Viuen en grups socials complexos i tenen la capacitat d’imitar sons. També són conegudes per col·leccionar objectes brillants i tenen un llenguatge vocal ric. La seva capacitat d’adaptació i comportament social les fa fascinants per a l’estudi ornitològic.

Castellà: Urraca
Científic: Pica pica

Gaig

Posseeix una memòria especial i excepcional, que li permet acumular i amagar menjar en diversos llocs, recordant la ubicació de cada provisió. A més, emet una àmplia gamma de crides i sons, que utilitza per comunicar-se amb altres gaigs, alertar de perills o reclamar territori. La seva alimentació és oportunista, ja que s’adapta a una gran varietat d’aliments, des de fruits secs, baies i consumidors primaris de tamany petit.

Castellà: Arrendajo eurasiático
Científic: Garrulus glandarius

Cucut

El cucut és migrador i famós pel seu comportament reproductiu parasitari. En lloc de construir els seus nius, pon els seus ous en els nius d’altres aus, especialment d’espècies més petites. El seu ou té un cicle més curt i neix abans. La cria expulsa els seus companys de niu, o no els deixa menjar fins que es moren. El cucut reparteix els seu ous en mes d’un niu diferent, tenint més possibilitats d’èxit en la reproducció. Fa bona la dita de “no posar els ous tots junts”.

Castellà: Cuco común
Científic: Cuculus canorus

Enganyapastors

Són aus nocturnes i crepusculars. Les seves crides vocals són variades i utilitzades per comunicar-se i marcar territori. Habita principalment en zones obertes i agrícoles. Es nodreix d’insectes grans i petits vertebrats. Algunes poblacions migren cap a l’Àfrica durant l’hivern.

Castellà: Chotacabras
Científic: Caprimulgus europaeus

Capsigrany

Com altres espècies de la mateixa família, les preses de gran mida que caça, per poder alimentar-se, les clava a les espines de les plantes, a fi d’esquarterar-les amb més facilitat o guardar-les per reserves d’aliments.

Castellà: Alcaudón común
Científic: Lanius senator

Merla

És un ocell passeriforme que es distingeix pel seu plomatge. Els mascles són de color negre brillant amb el bec groc i un anell orbital groc, mentre que les femelles tenen un plomatge marró fosc. Habita en una àmplia varietat d’hàbitats des de boscos fins a jardins urbans. La seva dieta és omnívora, alimentant-se principalment d’insectes durant la primavera i l’estiu i de fruits durant la tardor i l’hivern. El cant del mascle és melodiós i s’utilitza per establir territori i atraure parella. Construeix nius amb fang, molsa i herbes. Malgrat ser principalment sedentària, pot migrar cap al sud en regions septentrionals durant l’hivern.

Castellà: Mirlo
Científic: Turdus merula

Rossinyol

Només ve a criar aquí i per trobar parella canta fins i tot de nit.

Castellà: Rebozuelo
Científic: Luscinia megarhynchos

Oreneta vulgar

Les orenetes són ocells migratoris reconeguts pel seu vol àgil i la construcció de nius amb fang i saliva en parets verticals. Prefereixen hàbitats oberts com camps i costes marítimes i es nodreixen principalment d’insectes, ajudant al control de plagues. Moltes espècies realitzen migracions llargues per reproduir-se.

Castellà: Golondrina común
Científic: Hirundo rustica

Falciot negre o avió negre

Si cau a terra, en tenir les potes molt curtes i les ales molt llargues, no pot aixecar el vol fins que troba un lloc elevat.

Castellà: Vencejo
Científic: Apus apus

Cuereta blanca o pastorella

És insectívor i sol adaptar-se a tots els hàbitats oberts. És coneguda pel seu hàbit de moure constantment la cua amunt i avall mentre camina, i sovint segueix ramats o vehicles per capturar insectes aixecats pel moviment.

Castellà: Lavandera blanca
Científic: Motacilla alba

Raspinell comú

Viu en bosc d’arbres grans i el seu bec punxegut i corbat li permet agafar petits invertebrats que troba als troncs dels arbres.

Castellà: Agateador Común
Científic: Certhia brachydactyla

Pit Roig

El seu nom ja et dona l’explicació per coneixe’l.

Castellà: Peti rojo europeo
Científic: Erithacus rubecola

Cargolet

És un ocell insectívor i rodonet, se’l reconeix per la cua dreta i és dels més petits que tenim. Amb el nom que té és fàcil donar explicacions divertides com: Pots explicar que has vist volar i sentir cantar un cargolet, i quan et mirin estranyat els hi comentes, doncs t’ho explicaré en castellà: pues he visto volar y oido cantar un chochín.

Castellà: Chochín
Científic: Troglodytes troglodytes

Llangardaix ocel·lat

És diürn i omnívor, alimentant-se principalment d’insectes i vegetació. Durant la primavera, els mascles exhibeixen comportament territorial i de seducció per reproduir-se. Presenta adaptacions físiques com una coloració que facilita el camuflatge i potes àgils per a la mobilitat en terrenys complicats.

Castellà: Lagarto ocelado
Científic: Timon lepidus

Vidriol o serp de vidre

És un llangardaix sense potes que pertany al grup dels Anguidae. Prefereix hàbitats humits com boscos i prats propers a l’aigua. És carnívor i s’alimenta principalment d’insectes, llimacs, cucs de terra entre d’altres. Durant la primavera, les femelles ponen els seus ous en nius excavats a terra. Té la capacitat de regenerar la cua si l’ha tingut de deixar per distreure a algun depredador mentre ell fugia. Tot i que no es troba en perill d’extinció, enfronta amenaces com la pèrdua d’hàbitat.

Castellà: Lución o enánago
Científic: Anguis fragilis

Sargantana roquera

Habita principalment en zones rocoses com muntanyes i parets de pedra. Amb una mida d’uns 15-20 centímetres, té una coloració variable i és omnívora, alimentant-se d’insectes, vegetació i petits invertebrats. . Aquesta espècie destaca per la seva agilitat i capacitat de camuflatge.

Castellà: Lagartija roquera
Científic: Podarcis muralis

Dragó comú

És un rèptil petit de la família dels gecònids. Amb un cos allargat de 8 a 15 centímetres, prefereix hàbitats secs i rocosos i és nocturna. Es nodreix principalment d’insectes i altres invertebrats.

Castellà: Salamanquesa común
Científic: Tarentola mauritanica

Escorpí negre

És un caçador nocturn que utilitza el seu verí per capturar insectes i altres. Tot i que la seva picada pot ser dolorosa, rarament és mortal per adults sans. Hi ha altres escorpins amb el verí més potent. Els escorpins tenen embarassos de bastant més d’un any, perquè no pon ous, pareix les cries que neixen amb el exoesquelet molt tou i la mare se les carrega totes a l’esquena fins que s’endureix i es poden valdre per si soles.

Castellà: Escorpion negro
Científic: Escorpius flavicaidis

Escalopendra

És una de les més habituals a la zona del Mediterrani. Destaca pel seu cos segmentat amb bandes de color negre i marró i pot arribar als 15 centímetres de longitud. És una depredadora nocturna que s’alimenta d’insectes, aranyes i fins i tot petits llangardaixos. Té un verí que pot causar dolor i inflamació, però no sol ser perillós per a persones sanes. Té 21 parell de potes i davant dues antenes foradades per injectar verí, darrere té com dues antenes perquè els depredadors no distingeixin el davant del darrere. De fet, son dels insectes més antics que existeixen i encara viu a dia d’avui.

Castellà: Cienpiés escalopendra
Científic: Scolopendra cingulata

Plegamans o pregadeu

Reconeixeràs la Mantis religiosa fàcilment per les seves potes anteriors plegades en forma d’oració. Aquestes extremitats estan equipades amb espines afilades per capturar insectes desprevinguts que s’acostin massa. La Mantis religiosa és una depredadora pacient. Roman perfectament immòbil esperant que la seva presa s’acosti per després llançar un atac llampec amb les seves potes. S’alimenta principalment de mosques, grills i papallones. La majoria practiquen el canibalisme sexual, és probable que el mascle es deixi devorar per assegurar que la femella tindrà proteïna per desenvolupar els fills que està engendrant.

Castellà: Mantis religiosa
Científic: Stagmonantis jenusta

Aranya de cul gros

És un tipus d’aranya habitual en les cases i jardins, té un paper important ecològic pel control de plagues, és principalment nocturn i a diferència d’altres aranyes quan les cries surten del sac d’ous, es dispersen per començar la vida independent.

Castellà: Araña tegenaria
Científic: Tegenaria domestica

Aranya vespa

Solen aparèixer entre la vegetació de zones humides, a la vora dels rius o herbassars humits. Quan caça algun insecte l’envolta amb les seves fibres de seda, i el paralitza amb el seu verí. És inofensiva per l’ésser humà, la femella és molt més gran que el mascle i molts cops se’l menja.

Castellà: Araña tigre
Científic: Argiope bruennichi

Aranya de potes llargues

És incapaç de viure en climes freds. Sol viure a les cases. És reconeguda per les 8 potes llargues que té.

Castellà: Araña de patas largas
Científic : Pholcus phalangioides

Marieta de 7 punts

Tot i el seu nom, pot lluir entre dos i nou punts! A mesura que creixen, les larves d’aquest insecte experimenten canvis sorprenents en el seu aspecte, però no només això, també són capaces de recórrer llargues distàncies volant, fins i tot 100 quilòmetres! A l’hivern, però, prefereixen la tranquil·litat i busquen refugi en forats de roques o troncs d’arbre per hibernar. Si es senten en perill, tenen un truc ben curiós: es fan les “mortes vivents”, deixant-se caure i quedant-se immòbils. Però la cosa no acaba aquí! Les marietes són mares prolífiques i ponen els ous en grups. Les seves cries, les larves, tenen una gana insaciable i poden arribar a devorar fins a 50 pugons al dia, convertint-se en controladores naturals de plagues. Després d’alimentar-se i créixer, passen per diverses etapes abans d’emergir com a marietes adultes i continuar el cicle.

Castellà: Mariquita de 7 puntos
Científic : Coccinella septempunctata