Ecosistemes aquàtics

Plantes aquàtiques

Boga o balca de fulla ampla

És una experta en la vida aquàtica. Creix en zones humides, rius tranquils, llacs i aiguamolls, on les seves arrels rizomatoses s’enfonsen en el fang. Pot arribar a una altura d’entre 1,5 i 3 metres, gràcies a la robustesa de la seva tija cilíndrica. El tret més caracteristic és la seva inflorescència en forma de cigar espès. Aquesta inflorescència està formada per dues parts ben diferenciades:

La part inferior, de color marró o negre, és on es troben les flors femenines.
La part superior, més clara i allargada, alberga les flors masculines.

Castellà: Enea de hoja ancha
Científic: Typha latifolia

Creixen

És una planta perenne de la família de les Brassicàcia que viu en aigües netes i fluides. És important en l’ecosistema aquàtic com a productor d’aliment per la fauna. També és comestible per als humans, apreciada pel seu gust picant i vitamines.

Castellà: Berro
Científic: Rorippa nasturtium-aquaticum

Canya o canyer

La canya gegant (Arundo donax) és una gramínia invasora originària d’Àsia que pot arribar a bastants metres d’alçada. S’adapta a diversos climes i sòls, dominant els ecosistemes on s’estableix. Tot i que perjudica la biodiversitat i pot provocar sequeres.

Castellà: Caña
Científic: Arundo donax

Cua de cavall petita

Les cues de cavall actuals són parents llunyans d’arbres gegants que dominaven la Terra fa més de 250 milions d’anys, durant el període Carbonífer. En lloc de flors i fruits, utilitza espores lleugeres que dispersen pel vent. A més, la seva estructura està reforçada amb sílice, similar a la sorra, donant-li una resistència excepcional per créixer en diversos ambients.

Castellà: Cola de caballo menor
Científic: Equisetum arvense

Llenties d’aigua

Castellà: Lenteja de agua
Científic: Lemna minor

Cinell

Lladophora és un gènere d’algues verdes que es troben principalment en aigües dolces com rius i llacs. Tenen una aparença filamentosa i formen agrupacions densament tèxtils. Aquests organismes realitzen la fotosíntesi i poden crear molses que serveixen com a habitat per a altres organismes aquàtics.

Castellà: Alga verde filamentosa
Científic: Cladophora glomerata

Asprella

Castellà: Chara
Científic: Chara globularis

Primaris aquàtics

INSECTES

Sabater

Depredador sigil·lós patina sobre la superfície detectant vibracions amb pèls sensibles. S’acosta a la presa imperceptiblement i l’atrapa amb unes potes especialitzades. La seva arma secreta? Una saliva paralitzant que li permet xuclar els fluids corporals. A vegades, fins i tot cooperen per dominar preses més grosses.

Castellà: Zapatero de rio
Científic: Gerris najas

Escarabat d’aigua

És un depredador actiu i voraç que es nodreix principalment d’insectes, peixos petits, larves d’altres insectes i fins i tot petits amfibis. La seva estratègia de caça consisteix a esperar pacientment fins que detecta una presa amb els seus receptors sensorials a les antenes. Aleshores, s’enfonsa ràpidament amb moviments coordinats de les potes i mandíbules per capturar la presa amb eficàcia.

Castellà: Escarabajo buceador
Científic: Dytiscus marginalis

Larva de mosquit comú

Una fase crucial en el cicle vital dels mosquits comuns. Aquestes larves aquàtiques es desenvolupen en aigües estancades, alimentant-se de matèria orgànica. Passen per diverses etapes de creixement abans de convertir-se en crisàlides i després en adults.

Castellà: Larva de mosquito común
Científic: Culex pipiens

Secundaris aquàtics que es mengen als primaris

Peixos

Carpa

És un peix d’aigua dolça resistent, originària d’Àsia. Des de la seva domesticació a la Xina antiga, s’ha estès per tot el món. S’adapta a diversos ambients, té una dieta variada i es reprodueix amb facilitat. És important per a l’alimentació i la pesca esportiva, però pot alterar ecosistemes on s’introdueix.

Castellà: Carpa común
Científic: Cyprinus carpio

Peix gat

Prefereix aigües lentes i tranquil·les com llacs, estanys, rius de corrent lent i pantans. La seva dieta omnívora inclou insectes, crustacis, peixos petits, plantes i carronyes. És un peix nocturn actiu a la vesprada i a la nit, utilitzant els seus bigotis per detectar preses en aigües brutes.

Castellà: Pez gato negro
Científic: Ameiurus melas

Bagra comuna

És un peix molt adaptable que pot viure en una varietat d’ambients d’aigua dolça, des de rius i trams fluvials amb corrent moderat fins a llacs i embassaments tranquils. La seva dieta omnívora li permet aprofitar una gran quantitat de recursos alimentaris. S’alimenta principalment d’insectes aquàtics, larves, crustacis, petits peixos, matèria vegetal i carronyes.

Castellà: Bagra
Científic: Leuciscus cephalus

Barb de muntanya

Barb relativament petit, rarament fa més de 30 cms., la coloració del cos és marro gris i té taques negres tant en adults com en joves.

Castellà: Barbo de montaña
Científic: Barbus meridionalis

Gambúsia

Tot i la seva petita mida, ha tingut un impacte considerable en els ecosistemes aquàtics de tot el món, convertint-se en una de les espècies invasores més preocupants. És un peix ovovivípar, el que significa que dona a llum cries vives després d’incubar els ous dins del seu cos. Aquesta capacitat reproductiva ràpida i eficient és una de les raons per les quals la gambúsia pot colonitzar ràpidament nous hàbitats i desplaçar altres espècies locals.

Castellà: Pez mosquito o gambusino
Científic: Gambusia affinis

Fartet

És un petit peix endèmic de la península Ibèrica, que habita en zones costaneres i sistemes aquàtics interiors. Destaca per la seva coloració brillant i aletes espectaculars durant l’època d’aparellament. Aquest peix prefereix aigües tranquil·les amb vegetació densa i s’alimenta d’insectes i invertebrats aquàtics.
Malgrat la seva importància ecològica i cultural, el Fartet està en risc d’extinció a causa de la degradació del seu hàbitat, la contaminació i la competència amb espècies invasores com la gambúsia.

Castellà: Fartes
Científic: Aphanius iberus

Secundaris que es mengen als primaris

Amfibis

Gripau comú

És una espècie d’amfibi amb diverses curiositats notables. Pot inflar el seu cos i bufar per defensar-se dels depredadors i secreta una toxina irritant a la seva pell com a mecanisme de defensa. Té una llarga esperança de vida, podent arribar fins als quaranta anys en captivitat. El seu cicle de vida inclou l’estadi d’ou, larval, metamorfosi i adult.

Castellà: Sapo común
Científic: Bufo bufo

Granota verda

Destaca per la seva variabilitat de coloració i la seva capacitat per camuflar-se en els entorns aquàtics. Habita principalment en estanys, basses i rierols de corrent lent, sent una gran nedadora. Els mascles emeten vocalitzacions durant l’aparellament.

Castellà: Rana común
Científic: Pelophylax perezi

Reineta comuna o meridional

Té una coloració verdosa o marró verdosa que li permet camuflar-se entre la vegetació. Habita en zones humides prop de l’aigua, com boscos i marges de rius. Durant l’aparellament, els mascles emeten sons distintius per atraure a les femelles. Es nodreix d’insectes i altres petits invertebrats. La reproducció es produeix amb la posada d’ous en aigua estancada o vegetació aquàtica, on es desenvolupen les larves fins a convertir-se en adults.

Castellà: Ranita meridional
Científic: Hyla merdionalis

Salamandra

Té una coloració vistosa amb taques grogues o vermelles com a advertència. Habita en boscos humits i rierols i té la capacitat de regenerar les extremitats perdudes. La reproducció té lloc en l’aigua, on les larves neixen i es desenvolupen abans de convertir-se en adults terrestres.

Castellà: Salamandra común
Científic: Salamandra salamandra

Tritó verd

Destaca per la seva coloració distintiva de marbre en tons de marró, verd i groc. Habita en boscos humits propers a rierols i estanys, i es nodreix d’insectes i altres invertebrats. Durant l’època de reproducció, els mascles desenvolupen una cresta dorsal per atraure a les femelles, i la reproducció té lloc en aigua dolça. Malauradament, està amenaçat per factors com la pèrdua d’hàbitat i la contaminació, el que ha provocat una disminució de les seves poblacions.

Castellà: Tritón Jaspeado
Científic: Triturus marmoratus

Terciaris que es mengen als primaris i secundaris

OCELLS

Cigonya blanca

Són ocells migratoris que construeixen nius enormes en llocs alts com xemeneies i arbres. Tenen una longevitat notable i són símbols de fertilitat i bon auguri en moltes cultures.

Castellà: Cigüeña
Científic: Ciconia ciconia

Arpella vulgar

És un caçador expert que no només domina els camps oberts sinó que també és hàbil a l’hora de capturar preses aquàtiques. Amb un vol majestuós, cerca les preses des del cel. En terra, ataca ràpidament amb sorpresa i potència. Però, a prop de l’aigua, canvia d’estratègia. S’espera pacient i ataca amb picats precisos amb el cap per capturar peixos, crustacis o amfibis.

Castellà: Aguilucho lagunero
Científic: Circus aeruginosus

Corb marí gros

Són excel·lents nedadors i pescadors, i passen la major part del seu temps submergits a la recerca de peixos. Utilitzen les seves potents potes i la seva àgil cua per nedar sota l’aigua i capturar preses.

Castellà: Cormoran grande
Científic: Phalacrocorax carbo

Ànec collverd

És una espècie àmpliament distribuïda trobada a tot el món, excepte en zones molt àrides i polars. En èpoques de cria el mascle es distingeix pel cap verd o blau i un collaret blanc, i el cos de color diferent de la femella, que té un color per confondre’s amb l’entorn, ja que li toca covar els ous. Habitualment es troben en hàbitats aquàtics diversos i tenen una dieta omnívora. Moltes poblacions són migratòries, fent llargs viatges anuals.

Castellà: Ánade azulón
Científic: Anas platyrhynchos

Polla d’aigua comuna

Són ocells tímids i reservats, sovint es poden observar nedant entre la vegetació aquàtica o caminant sobre la vegetació emergent de les aigües gràcies als seus dits llargs. Emet una vocalització distintiva que sovint es pot sentir en les zones humides.

Castellà: Gallineta común o polla de agua
Científic: Gallinula chloropus

Camallarga comú

Aquesta espècie es caracteritza pels llargs extrems de les seves potes, que li permeten caminar i buscar aliment en aigües somes o fangoses. Tot i la seva afinitat per aquestes zones humides, té una curiosa preferència per mantenir les seves plomes sense mullar-se. Això és una adaptació comportamental única dins del món de les aus aquàtiques, ja que sovint es veu a altres espècies submergint-se per buscar aliment o refrescar-se.

Castellà: Cigüeñuela común
Científic: Himantopus himantopus

Blauet comú

És un expert pescador i caçador de peixos petits, insectes aquàtics i altres. Amb els seus ulls aguts i el seu bec afilat, espera pacientment en una perxa propera a l’aigua abans de llançar-se en picat per capturar el seu àpat. Fa els seus nius en túnels que excava en parets de rius o rierols. Aquests túnels serveixen com a refugi segur per a les seves cries i els protegeixen de les inclemències del temps i els depredadors.

Castellà: Martín pescador
Científic: Alcedo atthis

Mamífers

Llúdria comuna o llúdriga

Destaquen per la seva capacitat d’escapar dels perills amagant-se sota l’aigua, la seva comunicació vocal diversa, la vida en grups familiars i els èxits en programes de reintroducció i conservació. La llúdria és considerada una espècie clau per a la restauració dels ecosistemes

Castellà: Nutria europea
Científic: Lutra lutra

Visó americà

El visó americà va ser introduït a la península Ibèrica a la dècada dels anys setanta per a la seva cria en granges pelleteres. La fugida d’individus d’aquestes granges, juntament amb l’alliberament intencionat per part d’activistes pels drets dels animals, va provocar la seva expansió ràpida pel territori. El visó americà representa una amenaça considerable per a la fauna autòctona de la península Ibèrica: La seva dieta inclou una gran varietat d’animals, incloent-hi espècies endèmiques i en perill d’extinció. Competeix amb depredadors autòctons com la llúdria, la fura, la fagina i altres. Al venir d’un país que només han deixat descendència els que han sigut capaços de sobreviure a animals molt més grans, això l’ha fet tenir una ferocitat molt superior als animals autòctons, desplaçant-los o matant-los.

Castellà: Visón americano
Científic: Neogale vison

Reptil Aquàtic

Serp d’aigua

És una serp semi-aquàtica inofensiva que viu a Europa i el nord d’Àfrica. Fa entre 60 i 70 centímetres i té un patró que recorda a un escurçó, però no és verinosa. Habita en rius, llacs i zones humides però també en camps i prop del mar. És una caçadora experta que menja peixos, amfibis, petits mamífers i insectes. Juga un paper important controlant les poblacions de les seves preses. Està amenaçada per la contaminació i la destrucció del seu hàbitat, però actualment no es considera en perill d’extinció.

Castellà: Culebra de agua
Científic: Natrix maura

Els carronyaires aquàtics

Cranc de riu de potes blanques

El cranc de riu ibèric està catalogat “En perill d’extinció”.
La seva població ha patit un declivi alarmant.

Causes de la seva amenaça:
Contaminació dels cursos d’aigua: abocaments d’aigües residuals i pesticides.
Destrucció del seu hàbitat: modificació dels cursos d’aigua, construcció de preses i canalització dels rius.
Espècies invasores: competència per l’aliment i transmissió de malalties per part del cranc americà.

Castellà: Cangrejo de rio
Científic: Austropotamobius pallipes

Cranc de riu americà

És una espècie invasora amb un impacte negatiu en els ecosistemes aquàtics. Aquests crancs, originaris d’Amèrica del Nord, han estat introduïts en moltes regions fora del seu hàbitat natural, on es converteixen en depredadors voraços que alteren la nostra xarxa tròfica, causen erosió de ribes i competeixen amb les espècies natives, provocant una disminució de la biodiversitat i canvis ecològics significatius.

Castellà: Cangrejo americano
Científic: Procambarus clarkii

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *