Actinomicets

Els actinomicets són un grup de bacteris que es caracteritzen per tenir una estructura filamentosa ramificada similar a la dels fongs. Són presents en una gran varietat d’ambients, com ara el sòl, l’aigua i l’aire. Els actinomicets tenen un paper important en la descomposició de la matèria orgànica i en el cicle dels nutrients. A més, alguns actinomicets produeixen antibiòtics com l’estreptomicina i la tetraciclina.

Castellà: Actinomicetos
Científic: Actinomycetota

Bacillus

Bacillus és un gènere de bacteris grampositius que es caracteritzen per la seva forma de bacil i per la seva capacitat de formar endòspores. Les endòspores són estructures resistents que permeten als bacteris sobreviure en condicions ambientals adverses. Els bacteris Bacillus es troben en una gran varietat d’ambients, com ara el sòl, l’aigua, l’aire i els aliments. Alguns bacteris Bacillus són patògens per a humans i animals, mentre que d’altres s’utilitzen en diversos processos industrials, com ara la producció d’enzims, antibiòtics i vitamines.

Castellà: Bacillus
Científic: Bacillus

Micorrizes

Les micorrizes són fongs que s’associen amb les arrels de les plantes i els proporcionen aigua a canvi de nutrients com ara hidrats de carboni. Són organismes simbiòtics, ja que ambdós éssers hi guanyen associant-se.

Castellà: Micorriza
Científic: Micorriza

Tòfona negra

La tòfona és un bolet que viu soterrat associat amb arrels d’arbres forestals, sobretot del gènere Quercus i Salix. És molt apreciada en la gastronomia pel seu aroma, i té un gran valor econòmic. Com es troba sota terra, fan servir gossos que quan estan madures el gos les ensuma, i amb una eina especial i molta cura, les desenterren.

Castellà: Trufa negra
Científic: Tuber melanosporum

Ou de reig (Comestible)

És un bolet excel·lent comestible, de l’ordre dels Agaricals, i un dels més apreciats a Catalunya degut a la seva escassetat. El procés de creixement és molt bonic, neix com un ou blanc, i al pas dels dies, s’obre l’ou i va sortint lentament. El barret té la part de sobre de color taronja, i la part de sota amb escames de color groc. Al final del creixement deixa veure el seu impressionant peu groc. És un bolet que quan es cull, s’ha de consumidor com més aviat millor, ja que es fa malbé en pocs dies.

Castellà: Oronja o huevo de rey
 Científic: Amanita caesarea

Farinera borda (Molt verinós)

La farinera borda es distingeix de l’ou de reig per la pota i les pintes de sota el barret blanques. És un dels més verinosos, en canvi, l’ou de reig; la pota i les pintes de sota el barret són grogues,
És important assenyalar que, tot i que les fotos de la web poden mostrar molt les diferències, en la natura, les inclemències del temps poden fer que el color dels barrets es puguin assemblar.
Davant del dubte, deixa’l on l’has trobat.

Castellà: Cicuta verde
Científic: Amanita phalloides

Cep (Comestible)

Molta gent el considera el bolet d’excel·lència, té unes característiques com l’olor i el gust molt agradables, que recorda lleugerament al de l’avellana. S’adapta en una gran quantitat de boscs humits. Hi ha altres ceps també comestibles: Boletus pinophilus, Boletus aestivalis, Boletus aereus… La característica dels ceps és que la seva carn no s’oxida al tallar-la, manté el seu color blanquinós.

Castellà: Hongo blanco
Científic: Boletus edulis

Llengua de bou (Comestible)

És difícil de confondre’l, ja que sota el barret té com uns petits agullons cònics.

Castellà: Lengua de vaca
Científic : Hidnum repandum

Groguet o verderol (No comestible)

Molts cops els bolets són comestibles, i ve degut a la seva cultura popular de la zona, i el groguet ha passat de ser comestible a no ser-ho.
Davant del dubte, deixa’l on l’has trobat.

Castellà: Seta de los caballeros
Científic: Tricholoma equestre

Fredolic (Comestible)

Es diu que és el bolet que no té por del fred, es poden trobar en grans grups, que ajuda a omplir la cistella. A diferència del fredolic, hi ha el Tricholoma pardinum que és verinós, i es distingeix perquè és més robust amb un peu gruixut i ple de carn, i té el barret amb una decoració escamada que quan el veus sembla que estigui ratllat.
Davant del dubte, deixa’l on l’has trobat.

Castellà: Seta de los caballeros
Científic: Tricholoma terreum

Llenega negra o mocosa (Comestible)

Possiblement, un dels bolets més populars de Catalunya, i també es va tornant popular en altres regions. És un dels pocs bolets que pot aguantar bé el fred, si té la humitat normal el trobaràs recobert d’una substància viscosa i enganxosa, d’això se’n sol dir moc, per això també se li diu mucosa.

Castellà: Llanega negra
Científic: Hygrophorus latitabundus

Peu de rata (Comestible)

Aquest fong és del grup de les micorrizes (que s’associa a les arrels dels arbres). Hi ha diverses espècies de fongs en forma de coral. Es diu que a algunes persones els hi provoca efectes laxants. Alerta amb no confondre-la amb la tòxica, la ramaria pallida.
Davant del dubte, deixa’l on l’has trobat.

Castellà: Manecicas
Científic: Ramaria botrytis

Rossinyol (Comestible)

És un bolet amb la carn molt espessa, amb un aroma intens i dolç. El fan servir en la preparació de moltes receptes de cuina. Un bolet similar verinós és el Omphalotus olearius.
Davant del dubte, deixa’l on l’has trobat.

Castellà: Rebozuelo
Científic: Chantarellus cibarius

Camagroc (Comestible)

Creixen formant grans grups sobre la molsa en les obagues de pins. Té una olor afruitada i de gust dolç, es pot assecar i fer servir com a condiment per a moltes receptes de cuina.

Castellà: Trompeta amarilla
Científic: Cantharellus lutescens

Rovelló d’obaga o pinetell (Comestible)

És un dels bolets que no és de cultiu, i dels més comercialitzats i recol·lectats pels aficionats. La carn és blanca i en tallar-la immediatament treu un làtex de color pastanaga.

Altres rovellons:
Lactarius vinosus: làtex color vi negre.
Lactarius sanguifluus: làtex vermell.
Lactarius torminosus: làtex blanc i tòxic.

Castellà: Mízcalo o níscalo
Científic: Lactarius deliciosus

Trompeta de la mort (Comestible)

Segons el grau d’humitat pot tenir des de color negre a gris mate. Té una olor aromàtica i un bon gust, tot i el seu aspecte i el nom sinistre que té. Es pot assecar per fer servir com a condiment, i es pot confondre amb el Cantharellus cinereus, que també és comestible.

Castellà: Trompeta negra
Científic: Craterellus cornucopioides

Múrgola o rabassola (comestible)

Neix entre els mesos de març a maig, com la majoria de les múrgoles, tenen un barret esfèric amb forats fondos, semblants als nius de la vespa paperera o el rusc d’abelles de la mel. Possiblement, les vespes i les abelles es van inspirar en les múrgoles a l’hora de construir els seus nius. Altres similars que també són comestibles són la Morchella conica, Morchella elata, Morchella semilibera, entre d’altres. Es poden assecar i si és fresca es recomana coure-la bé, no menjar-la crua. Es pot confondre amb Gyromitra esculenta que és verinosa, es distingeix pels plecs que té, que s’assemblen més a un cervell que a un rusc d’abelles.
Davant del dubte, deixa’l on l’has trobat.

Castellà: Colmenilla o morillas
Científic: Morchella esculenta

Moixernó (Comestible)

És un bolet de primavera, molt apreciat al País Basc. A vegades pot fer una altra florida al novembre, a més del seu delicat i aromàtic sabor, és hipoglucemiant pels diabètics (que baixa el nivell de sucre en sang). Molt bo per fer un remenat d’ous. De color blanc, groc pàl·lid o cremós, i carn blanca, espessa i fràgil, lamines apretades i de color blanc. Alerta no confondre-la amb les tòxiques com:

Amanita verna (més petita i de color blanc amb volva i anell o vel al peu)
Entoloma lividum (té les làmines de color salmó)
Inocybe patouillardii (és més petit amb làmines grises i barret no carnós i amb mala olor)

Davant del dubte, deixa’l on l’has trobat.

Castellà: Perrechico o seta de San Jorge
Científic: Calocybe gambosa

Porquet de Sant Antoni

El tòrax està dividit en 7 segments visibles, i cada un d’ells té 2 potes. La forma que té de defensar-se és la capacitat de cargolar-se formant una bola, i de despendre un líquid de mala olor per allunyar als enemics. S’alimenta de matèria orgànica morta, principalment vegetal.

Castellà: Cochinilla común o bicho bola
Científic: Armadillidum vulgare

Panerola rossa

S’ha associat a viure amb nosaltres, i es troba en tots els continents menys a l’Antàrtida. S’amaga en llocs estrets, humits, i foscos, i espera a la nit per sortir de l’amagatall. És l’escarabat que es reprodueix més de pressa, amb 50 o 60 dies ja és reproductor amb les condicions que necessita. S’alimenten de restes alimentàries que generem, i tenen predilecció pels aliments rics en fècula com la patata, el pa, la farina, etc. La millor prevenció és reduir les fonts d’aliment, l’aigua, llocs calents, forats, escletxes, i netejar sovint. És un animal que porta molts bacteris i virus.

Castellà: Cucaracha rubia o alemana
Científic: Blatella germanica

Mosca verda

És un insecte amb un tornassol metàl·lic blau verdós, té uns ulls grans de color vermell marronós que ocupen gairebé tot el cap, i està plena de pèls negres. Les mosques mengen pol·len i nèctar, i les larves animals en descomposició.

Castellà: Mosca verde
Científic: Lucilia caesar

Mosca comuna

És la mosca més habitual de la majoria dels climes del nostre planeta. La femella s’aparella una vegada i guarda l’esperma per a quan l’hagi de fer servir. Pot pondre uns 100 ous, i normalment ho fa sobre matèria orgànica en descomposició, sobre restes d’aliments, o sobre restes d’animals morts. Entre 2 i 5 dies de creixement ja es metamorfosegen per convertir-se en mosca. Viuen de 2 a 4 setmanes i a l’hivern poden hivernar. Les adultes mengen substàncies líquides o semi liquides, i materials sòlids que estoven amb la seva saliva. Poden contaminar aliments i transmetre malalties.

Castellà: Mosca
Científic: Musca domestica

Mosca soldat negre

Actualment, hi ha granges que les crien amb molts beneficis: Tens menys mosques domèstiques, accelera el compostatge, serveix d’aliment per animals, com: peixos, ànecs, gallines, porcs, etc. També es fa servir per elaborar bio-fertilitzants, bio-dièsel, quitosan i és un gran pol·linitzador.

Castellà: Mosca Soldado negra
Científic: Hermita illucens

Escarabat piloter

Es podria dir que té una vida de “merda”, ja que la femta és el seu aliment, la seva feina i el seu niu. El nom d’escarabat Piloter es deu al fet que cada dia mou boles de femta unes 200 vegades superior al seu propi pes. Quan troben cagarades d’herbívors en fan boles que porten rodant al seu niu. En l’època de cria pon un ou a cada bola, i quan neix ja té casa i aliment, fins que es torna escarabat adult. Fan una gran feina, descomponen i escampen els excrements, abonant les zones on viuen.

 Castellà: Escarbajo pelotero
Científic: Scarabaeus viettei

Formiga dels paviments

Solen construir les colònies sota els paviments, i en la natura sota les pedres. S’alimenta de llavors i substàncies ensucrades dels pugons i insectes. Es pot trobar en zones al nivell del mar i fins a alçades superiors als 2400 metres. Formen colònies monogèniques (nius formats per una o diverses cofundadores), i poden tenir poblacions superiors als 10.000 habitants. En aquestes característiques, es poden convertir plagues en els medis urbans. Els mascles i les femelles tenen ales quan les condicions ambientals són adequades. Quan s’aparellen, els mascles perden les ales i moren al cap de pocs dies, i les femelles es guarden l’esperma rebut en una sola cúpula, i li pot servir per a tota la seva vida. Els ous que no són fertilitzats serviran d’aliment per la colònia. La reina posa de 5 a 40 ous per dia, i és l’única activitat que té, mentre les obreres cuiden els ous i totes les metamorfosis que fan fins que són formigues. Les formigues obreres poden viure uns 5 anys, i la reina pot viure bastant més.

 Castellà: Hormiga de los pavimientos
Científic: Tetramorioum caespitium

Formiga

Sol viure en llocs secs i assolellats. S’alimenta de líquids dolços i petits insectes. És nocturna i comença a posar ous en la primavera. Les colònies tenen de 500 a 5000 formigues i una sola reina. La mida de les obreres pot oscil·lar de 6 a 14 mm, mentre que el de la reina és d’uns 16 mm.

 Castellà: Hormiga
Científic: Camponotus pilicornis

Llombric, cuc de terra o epigea

Són les que viuen en la superfície del terra, associats a restes de matèria orgànica en descomposició.

 Castellà: Lombriz de tierra o epigea
Científic: Amynthas sp.

Cuc de terra endogees

Aquest tipus de cucs de terra viuen i s’alimenten de la mateixa terra. Construeixen caus horitzontals a través del terra per facilitar el seu moviment i poder-se alimentar. Quan plou, per la nit, surten a la superfície.

Castellà: Lombriz endogeas
Científic: Allolobophora chlorotica

Cuc vermell o de Califòrnia

Gairebé transformen tots els residus fent el vermicompostatge. A part que se’n treu hummus o esquer per pescar. També serveix per donar d’aliment a molts altres animals. Cria més de pressa que els altres llombrics, i si té menjar, és sedentari.

Castellà: Lombriz roja
Científic: Eisenia foetida

Voltor comú

Quan un voltor localitza una font d’aliment, interromp el seu vol circular, i aquest senyal actua com un avís per als altres voltors més propers. Aquesta indicació fa que els voltors a prop del lloc es dirigeixin ràpidament cap a l’animal mort, estenent la notícia a llargues distàncies. Així, els voltors que es troben a molts quilòmetres també poden percebre el senyal i es desplacen cap al lloc, creant una xarxa de comunicació que abraça àmplies àrees geogràfiques.

Castellà: Buitre
Científic: Gyps fulvus

Voltor negre

És l’ocell més gran del país, té un plomatge fosc de color marró amb tons negrosos. Quan ha fet la digestió regurgiten egagròpiles (són boles de material indigerible com pels i ossos). Molts rapinyaires també en acabar la digestió, regurgiten egagròpiles. La seva anàlisi permet conèixer les poblacions d’animals que habiten en la zona.

Castellà: Buitre negro
Científic: Aegypius monachus

Aufrany comú

Durant l’estiu, la majoria migren de l’Àfrica a la península per criar. A l’Àfrica, la seva dieta inclou ous d’estruç, que trenquen llançant pedres.

Castellà: Alimoche
Científic: Neophron percnopterus

Trencalòs

Especialista a consumir ossos i restes, que altres no han pogut menjar. Aquest animal posseeix una tècnica per a ossos grans: els agafa i els deixa caure des d’alçada, trencant-los en fragments més petits que faciliten la seva ingestió.

Castellà: Quebrantahuesos
Científic: Gypaetus barbatus

Corb

És un supervivent excepcional que prospera en una àmplia varietat d’entorns, des dels llocs més gèlids fins als deserts més abrasadors, menja quasi de tot. Quan localitza un animal mort, se centra a consumir allò que pot arrancar amb el seu bec versàtil. Les seves plomes, que actuen com un mirall, atraient l’atenció dels voltors que sobrevolen la zona, desencadenant així una cadena d’esdeveniments en què els corbs i els voltors col·laboren eficaçment. Mentre els voltors utilitzen els seus becs especialitzats per obrir l’animal els corbs aprofiten la carn entre ossos on no arribem els becs dels voltors.

Castellà: Cuervo
Científic: Coruus corax