Productors

Arbres

Pi blanc

Castellà: pino carrasco

Científic: Pinus halepensis

Pi pinyer

Castellà: pino piñonero

Científic: Pinus pinea

Alzina carrasca

Castellà: encina

Científic: Quercus Ilex ssp. ballota

Roure martinenc

Castellà: roble pubescente

Científic: Quercus pubescens

Om

L’om produeix fruits sense llavor per despistar els animals que se les mengen. El cas de l’om és un cas particular perquè les llavors no estan adaptades a la dispersió pels animals, com ho fan moltes altres espècies. En canvi, les llavors dels oms tenen estructures especialitzades que els permeten ser transportades pel vent i l’aigua. Això els permet colonitzar nous hàbitats i augmentar la seva distribució geogràfica.

Castellà: olmo común

Científic: Ulmus minor

Pollancre

Les seves llavors són minúscules i tenen uns pèls llargs cotonosos dissenyats expressament perquè la dispersió es faci a través del vent, i així arribar el més lluny possible. A més ho fan en una quantitat desmesurada.

Castellà:chopo

Científic: Populus nigra

Auró blanc

Les llavors de l’auró son voladores o helicòpters naturals i s’anomenen sàmares.

Castellà: Arce menor

Científic: Acer campestre

Lledoner

És un arbre de procedència oriental i introduït al nostre país per l’home. La fusta té una gran flexibilitat i per aquesta raó al món rural es fa servir per fer forques i altres estris de pagès. Els fruits un cop madurs són molt dolços i comestibles.

Castellà: Almez

Científic: Celtis australistre

Ginebre

El ginebre o ginebró és una planta molt resinosa, i quan s’escalfa, aquesta sàvia esdevé un oli que antigament era molt apreciat pels pastors d’alta muntanya per curar les ferides del bestiar.

Castellà: Enebro

Científic: Juniperus communis ssp.communis

Arbustos

Arç Blanc

És de la família de les rosàcies com la maduixa, el roser o la pomera i es fan servir per empeltar pomeres, cirerers, pruneres, etc. per la seva resistència i adaptació. Antigament, els fusters feien servir les espines com a claus i en temps de fam es molien els fruits per fer-ne farina.

Castellà: Espino blanco

Científic: Crataegus monogyna

Sanguinyol

Castellà: Cornejo

Científic: Cornus sanguinea

Llentiscle

El llentiscle, o mata de cabrit, és un arbust mediterrani apreciat pel bestiar i per la seva resina, el màstic. Usat des de l’antiguitat com a goma de mastegar, avui té aplicacions en odontologia, vernissos, pastisseria i floristeria. Però, la seva popularitat provoca un espoli preocupant als boscos.

Castellà:  Lentisco

Científic: Pistacia lentiscus

Cirerer d’arboç

El seu fruit un cop madur és dolç i molt bo per menjar, però no en mengis moltes cireretes de pastor que si no t’emborratxaràs.

Castellà:  Madroño

Científic: Arbutus unedo

Ginesta

És una planta de la família de les lleguminoses, com la mongeta, el pèsol o el trèvol, plantes fixadores de nitrogen a terra. La dispersió de les llavors de la ginesta és anomenada dispersió balística. Les seves tavelles un cop seques es van torçant fins que arriba un moment en el qual esclaten i les seves llavors surten disparades.

Castellà:  Retama de olor

Científic: Spartium junceum

Altres plantes que utilitzen la dispersió balística

Cardàmine hirsuta

Viola odorata

Ecballium elaterium

Garric

Castellà:  Coscoja

Científic: Quercus coccifera subsp. coccifera

Saüc

Castellà:  Sauco

Científic: Sambucus nigra

Esbarzer

Les llavors de les mores estan envoltades per una closca dura que els proporciona protecció contra el sistema digestiu dels ocells. Quan un ocell ingereix les llavors, l’àcid estomacal ajuda a trencar aquesta closca. Posteriorment, en excretar les llavors, contribueix a dispersar-les, permetent que puguin germinar en nous llocs, facilitant la seva dispersió.

Castellà:   Zarza

Científic: Rubus ulmifolius

Aladern

Quan floreix a la primavera s’omple d’abelles.

Castellà:   Aladierno

Científic: Rhamnus alaternus

Plantes

Malva

Des de l’antiguitat s’ha considerat una planta amb unes grans propietats medicinals. És una indicadora de què al terra hi ha molt nitrogen. A molts països el seu consum és habitual i la pots trobar a les parades de verdura dels mercats.

Castellà:   Malva

Científic: Malva sylvestris

Ortiga

Castellà:  Ortiga mayor

Científic: Urtica dioica

Romaní

Castellà:   Romero

Científic: Rosmarinus officinalis

Pericó (herba de Sant Juan)

Castellà:   Hierba de San Juan

Científic: Hypericum perforatum

Trèvol de prat

Castellà:   Trébol común

Científic: Trifolium pratense

Plantatge

Castellà:   Llantén

Científic: Plantago spp

Borraina

Castellà:   Borraja

Científic: Borago officinalis

Dent de Lleó

Els paracaigudes de la natura. Les seves llavors recorren gran distància impulsades pel vent. Es poden menjar les seves fulles tendres i amb la seva arrel torrada es pot fer una mena de cafè sense cafeïna igual que amb l’arrel de xicòria. Té propietats diürètiques per això també se l’anomena pixallits.

Castellà:   Diente de león

Científic: Taraxacum officinale

Alfals o userda

Amb les seves arrels profundes, és una font vital de nitrogen per al sòl. Representa una forma natural i altament beneficiosa de preparar i enriquir els camps agrícoles. A més, és una font d’aliment molt apreciada pel bestiar, donat el seu alt contingut nutricional. També és apta per al consum humà.

Castellà:   Alfalfa

Científic: Medicago sativa

Llúpol

Ingredient essencial en l’elaboració de la cervesa, donant-li el toc amarg característic i ajudant a la seva conservació.

Castellà:  Lúpulo

Científic: Humulus lupulus

Abellera vera o apífera

Moltes orquídies enganyen als insectes sexualment, assemblant-se a la femella fins i tot en la seva olor. Algunes espècies ofereixen allotjament a canvi que transportin el pol·len fins al pròxim allotjament. Totes les plantes han trobat una manera enginyosa de sobreviure en aquest món.

Castellà:  Abejera, flor de abeja

Científic: Ophrys apifera

Panical

És una planta anomenada estepicursora. Tota la planta en assecar-se se separa de l’arrel i el vent la fa rodar com les que surten a les pel·lis de l’oest ajudant a la dispersió de les llavors a llocs llunyans, per això també rep el nom de card corredor.

Castellà:  Cardo corredor

Científic: Eryngium campestre

Pipiripip, rosella

Castellà:  Amapola

Científic: Papaver rhoeas

Margall bord

Germà bord de l’ordi. Les seves llavors viatgen de polissons enganxats als nostres mitjons o al pelatge dels animals. La més coneguda per enganxar-se a la nostra roba són els gats (Setaria viridis)

Castellà:  Cebada bastarda

Científic: Hordeum murinum

Julivert bord

Castellà: Perejil borriquero

Científic: Torilis arvensis ssp.neglecta

Altres plantes que utilitzen aquest tipus de dispersió anomenat zoocòria.

Repalassa

Fa unes fulles exuberants. Del seu fruit va sorgir la idea de la invenció del velcro.

Castellà:  Lampazo

Científic: Arctium minus

Plantes paràsites

Vesc

És un exemple de planta semiparàsita. Té clorofil·la i pot realitzar la fotosíntesi per obtenir part dels seus nutrients. No obstant això, també parasita altres plantes, a través d’arrels especialitzades anomenades haustoris, penetra al xilema de l’arbre hoste i absorbeix aigua i nutrients addicionals.

Els excrements d’ocells tenen un paper important en la seva dispersió. Quan un ocell consumeix fruits del vesc, les llavors passen pel seu sistema digestiu sense ser digerides. Els excrements actuen com a goma d’enganxar natural, fixant les llavors a la branca de l’arbre, el lloc ideal per iniciar la seva vida semiparàsita.

Castellà:  Muérdago

Científic: Viscum album

Cuscuta o cabells de farigola

És un exemple de planta hemiparàsita. Té la capacitat de realitzar la fotosíntesi, però també parasita altres plantes per obtenir aigua, minerals i altres nutrients. La Cuscuta s’enrotllen al voltant de l’amfitrió i estableixen connexions amb el sistema vascular de la planta amfitriona per extreure els nutrients.

Castellà:  Cabellos de tomillo

Científic: Cuscuta epithymum

Frare del romaní

Un haloparàsit és una planta que no és capaç de produir els seus propis aliments a través de la fotosíntesi, no només viuen a costa d’altres plantes, sinó que ho fan de manera completa, sense ser capaces de subsistir de manera independent.

Castellà:  jopo

Científic: Orobanche latisquama

Plantes tòxiques

Estramoni

Coneguda des de l’antiguitat per la seva toxicitat i emprada com a medicinal. Com va dir Paracelso, “Tot és verí i res no és verí, només la dosi fa el verí”. Alguns pagesos la planten als seus horts per fer fora els talps als quals no els agrada fer camins a prop les seves arrels.

Castellà:  Estramonio

Científic: Datura stramonium

Matapoll

El matapoll és una planta tòxica, que el ramat respecta. Provoca irritació pel contacte prolongat amb la pell. La resina que es troba a l’escorça del matapoll s’havia utilitzat com a purgant extremadament potent, amb risc evident de sobredosi. És una planta mediterrània d’ambients càlids, ben distribuïda a la comarca de Bages però enlloc sol ser abundosa. Té capacitat per rebrotar ràpidament després d’un incendi forestal.

Castellà:  Torvisco

Científic: Daphne gnidium

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *