Consumidors terciaris

Mamífers

Guineu

La guineu és una supervivent astuta! S’adapta a on sigui, des de boscos a ciutats. Té uns sentits increïbles per caçar de nit, viu sola i és una gran comunicadora amb tota mena de sons. Tot i la seva intel·ligència, la caça i la pèrdua d’habitat la posen en perill.

Castellà: Zorro común o zorro rojo
Científic: Vulpes vulpes

Toixó

El toixó és un cavador expert que construeix túnels complexos on viu amb la seva família. Menja de tot, sobretot de nit, i acumula reserves per aguantar l’hivern. Té unes ratlles facials úniques i, tot i les amenaces, la seva població és estable.

Castellà: Tejón
Científic: Meles meles

Geneta

La geneta posseeix una increïble agilitat gràcies a una cua llarga que li permet moure’s amb destresa per les branques dels arbres, fins i tot a gran velocitat. És un dels pocs mamífers capaços de perseguir esquirols saltant d’arbre en arbre.

Castellà: Jineta o gato almizclero
Científic: Genetta genetta

Gat salvatge

És més robust i musculós que el seu parent domesticat. Té el cap més ample, la cua més curta i pelatge amb ratlles més gruixudes. Prefereix sortir a caçar a la nit, quan els seus aguts sentits li permeten detectar preses com rosegadors, conills i petits ocells. Viu solitari i marca el seu territori amb orina i excrements per advertir altres gats salvatges. En perill d’extinció: La hibridació amb gats domèstics abandonats i la pèrdua d’hàbitat amenacen greument la seva supervivència.

Castellà: Gato montés
Científic: Felis silvestris

Fura

Tenen un sentit de l’olfacte molt desenvolupat que els ajuda a localitzar preses amagades sota terra. Els seus cossos són prims i flexibles, permetent-los colar-se per forats minúsculs. A més, la seva agilitat i urpes afilades els permeten escalar arbres i superfícies rocoses amb facilitat. Desafortunadament, a casa nostra, es troben en greu perill d’extinció.

Castellà: Hurón
Científic: Mustela putorius furo

Fagina o Gorjablanc

Té un cos esvelt d’uns 50 cm i pesa fins a 2,5 kg. És nocturna, solitària i molt territorial. Viu en diversos ambients, des de boscos fins a zones urbanes. Caça rosegadors, conills i altres petits animals gràcies al seu bon olfacte i agilitat.

Castellà: Garduña
Científic: Martes foina

Mustela

Els hàbits de caça d’aquesta criatura sorprenent són una combinació perfecta d’agilitat, destresa i sentits afinats. La seva adaptació a diversos entorns la converteix en un depredador formidable. Tenint en compte que és el carnívor més petit, és capaç de caçar animals molt més grans.

Castellà: Comadreja
Científic: Mustela nivalis

OCELLS

Àguila cuabarrada

És una de les rapinyaires més grans d’Europa, amb una longitud corporal que oscil·la entre els 65 i els 80 cm i una envergadura que pot arribar fins als 2 metres. Les femelles són lleugerament més grans que els mascles. Prefereix zones muntanyoses amb boscos oberts i pastures. Construeix el niu en un arbre alt o en un penya-segat. La posta sol constar de 2 ous, que són incubats per la femella durant uns quaranta-cinc dies. Els pollets volen per primera vegada al cap d’uns 60-70 dies.

Castellà: Aguila perdicera
Científic: Aquila fasciata

Aligot

Amb la seva vista potent, caça des de les altures. Sovint planeja estalviant energia per llançar-se en picat sobre la presa desprevinguda. També pot esperar camuflat per sorprendre la seva víctima. Aprofita carronyes i maniobra hàbilment per capturar preses en zones boscoses.

Castellà: Busardo Ratonero
Científic: Buteo buteo

Astor

L’astor és un expert de la caça furtiva als boscos, capaç d’empaitar ocells molt més petits fins a caçar-los.

Castellà: Azor
Científic: Accipiter gentilis

Falcó pelegrí

És el més ràpid del món, superant els 300 km/h en picat. Però la velocitat no ho és tot, també és un caçador expert que colpeja preses amb precisió. Sorprenentment, s’ha adaptat a la vida urbana i ara cria en gratacels. Històricament, eren símbol de noblesa per la seva habilitat en la falconeria, i la seva vista potent els permet detectar preses minúscules des de lluny.

Castellà: Halcón peregrino
Científic: Falco peregrinus

Xoriguer

És dels rapinyaires més petits, planeja durant molt de temps, i pot quedar-se pràcticament immòbil a l’aire gràcies al seu vol estacionari. Té una vista aguda, però sorprenentment també un bon olfacte, cosa que l’ajuda a detectar preses com insectes, sargantanes, rosegadors amagats i altres. També és un oportunista aprofitant qualsevol carronya.

Castellà: Cernicalo
Científic: Falco tinnunculus

Consumidors nocturns

Duc

Els ulls són fixos i estàn orientats cap endavant, cosa que li proporciona un camp de visió binocular ampli. A més, tenen una grandària considerable, té les cèl·lules sensibles a la llum tènue. Gràcies a aquesta increïble visió nocturna, pot detectar preses des de llargues distàncies, fins i tot en condicions de llum molt baixa. Pot distingir perfectament el moviment més petit i enfocar amb precisió la seva presa per caçar-la. És el més gran dels rapinyaires nocturns que tenim al país.

Castellà: Buho real
Científic: Bubo bubo

Oliba

És l’espècie de mussol més estesa del món. Habita pràcticament a tot el globus, exceptuant zones com els deserts extrems, l’Àsia del nord de l’Himàlaia i algunes illes.
És un mussol de mida mitjana, fàcilment identificable pel seu disc facial blanc en forma de cor i els seus ulls foscos grossos.

Castellà: Lechuza común
Científic: Tyto alba

Gamarús

Té orelles asimètriques que l’ajuden a localitzar el so en la nit. Té una visió nocturna increïble, però no pot moure els ulls, per això pot girar el cap gairebé 270 graus. El seu plomatge l’amaga perfectament entre els arbres i caça principalment rosegadors, però també menja insectes grossos, petits ocells i fins i tot amfibis. El seu cant característic ajuda a la comunicació i defensa del territori.

Castellà: Carabo común
Científic: Strix aluco

Mussol o xot

Destaca d’altres mussols per la seva petita mida, el cap rodó sense plomes especials, ulls frontals que li donen bona visió binocular, i el seu cant agut. Prefereix zones obertes i menja principalment insectes. A més, és territorial i no emigra.

Castellà: Mochuelo común
Científic: Athene noctua

RÈPTILS

Serp Verda

És la serp més gran que tenim, pot arribar fins als 200 centímetres, és d’un color verd brillant i és verinosa, encara que té les dents inoculadores de verí dins la part posterior de la boca, això fa que sigui molt difícil que et pugui mossegar, i si ho fa, és dolorosa i no és perillosa per al cos humà. Habita en boscos i zones de vegetació densa, on caça principalment durant el dia. La seva dieta consisteix en insectes, petits mamífers i rèptils. És una espècie ovípara, el que significa que les femelles ponen ous. Les cries són relativament independents des del moment del naixement.

Castellà: Culebra bastarda
Científic: Malpolon monspessulanus

Serp Blanca

És una serp no verinosa molt corrent al Mediterrani. Amb una mida mitjana de fins a 150 cm, té un cos amb colors variables i una característica escala negra al dors. Habita en diversos hàbitats, des de boscos fins a zones urbanes, i s’alimenta principalment de petits animals com ara rosegadors i insectes. La reproducció és ovípara i les cries neixen en nius subterranis.

Castellà: Culebra de escalera
Científic: Zamenis scalaris

Escurçó

L’escurçó és l’única serp verinosa de la nostra zona. Una característica distintiva és la presència d’escates petites que arriben fins als ulls. A més, els seus ulls tenen les pupil·les verticals, a diferència d’altres serps, que les tenen rodones i també tenen les escates al cap més grans que les del cos, i la forma de reproduir-se és ovovivípar, que porta els ous dins fins que neixen, i surten de la mare relativament independents, barrejats amb les restes de les closques.

Castellà: Víbora áspid
Científic: Vipera aspis

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *