Pollancre – Populus nigra

Arbres

Pollancre [Català]
Chopo [Castellà]
Populus nigra [Científic]
Cat: Xop, Pollancre ver Cast: Álamo negro [Altres noms comuns]

El gegant de la ribera i la fusta de la fruita 🌳📦

Hola, tribu d’AUFÈNIXBarcelona! 👋 Si alguna vegada heu passejat a la vora del riu i heu sentit com si les fulles us aplaudissin o heu vist “nevar” en plena primavera, heu conegut el pollancre.

Sovint el veiem com un arbre que embruta o d’ús industrial, per la seva fusta, però el Populus nigra amaga secrets antics: és l’arbre del poble, un filtre natural per a les aigües i el pare d’un dels bolets més utilitzats a la cuina. Avui descobrim l’ànima d’aquest gegant de ribera!

🌿 Descripció botànica: Com reconèixer-lo?

Tot i que sovint el veiem de lluny formant fileres, si ens hi apropem descobrirem que és un arbre amb molta personalitat. Aquí tens la “lupa” per identificar-lo sense dubtes:

Port (forma)

És un arbre de creixement ràpid que pot assolir mides respectables, entre 20 i 30 metres d’alçada. Cal diferenciar la forma salvatge (capçada ampla, irregular i branques esteses) de la varietat cultivada o ornamental coneguda com a pollancre gavatx o italià (Populus nigra var. italica), que és la que té aquella forma de columna estreta o “pinzell” tan característica que veiem a les carreteres.

Flors

El pollancre és un arbre dioic, cosa que vol dir que hi ha “arbres mascles” i “arbres femelles” separats. Floreix a principis de primavera (març-abril), abans que surtin les fulles. Les flors no tenen pètals vistosos; s’agrupen en aments (unes espigues penjants i allargades) de color vermellós en els mascles i verd-groguenc en les femelles. Són pol·linitzades pel vent.

Llavors i borrissol

Aquest és el tret més famós (i a vegades polèmic). A finals de primavera, els arbres femenins deixen anar les llavors embolicades en un borrissol blanc i cotoner. No és pol·len (no fa al·lèrgia!), sinó el seu paracaigudes per viatjar amb el vent i l’aigua.

Fulles

Són caduques, petites i elegants.
Tenen forma de rombe o triangle (romboidals), acabades en punta i amb el marge lleugerament dentat. A diferència del pollancre blanc (Populus alba), aquestes són de color verd brillant per les dues cares (no tenen el revers blanc i pelut). Tenen un pecíol (la cueta de la fulla) molt llarg i aplanat, que correspon a 1/3 de la llargada total. Això fa que siguin molt inestables i ballin amb la mínima brisa, produint aquell so relaxant típic de les riberes. Tot i que el pollancre es mou, el tremolí (Populus tremula) és l’expert absolut. El seu pecíol és encara més pla i flexible, fent que les fulles s’agitin frenèticament fins i tot quan sembla que no fa vent.

Tronc i escorça

El tronc sol ser dret però no excessivament gruixut. De jove, l’escorça és més llisa i grisenca, però a mesura que es fa vell, es torna d’un color bru fosc o negrós (d’aquí el nom llatí nigra). Es clivella profundament en sentit vertical, formant “costelles” fosques. A més, sovint presenta uns bonys o protuberàncies característiques a la base del tronc.

🏡 Hàbitat: On viu?

📜 Etimologia: L’arbre del poble

  • Populus: Ve del llatí “poble”. Els romans el plantaven en llocs públics, era l’arbre de la gent.
  • Nigra: Fa referència a l’escorça fosca i rugosa dels exemplars vells per diferenciar-lo del seu cosí, el pollancre blanc (Populus alba).
🏛️ Història, mites i tradicions vives

🏛️ Història, mites i tradicions vives

El pollancre és l’arbre de la dualitat: representa el dol i la connexió amb el més enllà, però també la vida del poble i la llibertat.

De les llàgrimes d’ambre a la revolució

  • Les Helíades i l’ambre: A la mitologia grega, Faetó (fill del Sol) va morir ofegat al riu Eridà. Les seves germanes, les Helíades, van plorar tant la seva mort a la riba que els déus, per pietat, les van convertir en pollancres. Les seves llàgrimes es van tornar dures i daurades: l’ambre. Per això el pollancre sempre viu vora l’aigua i exsuda resina.
  • L’arbre dels escuts: Per als celtes, el pollancre era l’arbre que protegia de la mort. La seva fusta, lleugera i resistent als cops, era la preferida per fer els escuts de guerra. A més, creien que el tremolor de les fulles era la veu dels esperits que els avisaven del perill.
  • L’arbre de la llibertat (Arbor Populi): Els romans van fer un joc de paraules històric: Populus significa “pollancre” i també “poble”. Segles més tard, la Revolució Francesa va recuperar aquest símbol i va plantar milers de pollancres a les places com a “Arbres de la Llibertat“, representant el poder ciutadà que creix ràpidament i recte cap al cel.
Mosaic de l’escut d’armes de Faetó. Font: It.Crespino
El xop, recent plantat, a la plaça de la vila de l’Espluga de Francolí (Foto: Xavier Lozano). Font: Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga de Francolí

🎉 Tradicions vives: La plantada del xop

Si bé a l’hivern el protagonista és el Pi (com a Centelles), a l’estiu el rei indiscutible és el Xop (Populus nigra). Aquesta tradició ancestral celebra la fertilitat i la força de la comunitat.

📍 L’Espluga de Francolí: Una tradició recuperada: A l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), aquesta festa s’ha revifat amb gran èxit recentment (recuperant una tradició documentada des de 1868).

  • Quan: A finals de juliol, per la Festa Major de Sant Abdon i Sant Senén (la festa de “L’Aixecada”).
  • El ritual: El jovent del poble va al bosc de ribera (zona del riu Sec) a tallar un xop de grans dimensions (més de 10-15 metres). L’arbre es transporta a força de braços i amb l’ajuda de tot el poble fins a la Plaça de la Vila.
  • La Plantada: Amb cordes, escales i la tècnica de les forques, s’aixeca el tronc pelat al mig de la plaça, on presidirà totes les festes. És un símbol d’unió, ja que cal la força de molts per aixecar-lo.
  • L’Espècie: Tot i que popularment s’anomena “Xop”, es tracta botànicament de peus de Populus nigra (sovint híbrids naturalitzats de ribera o la varietat italica pel seu port recte), escollits per la seva rectitud i alçada.

Altres “Xops” del Territori:

  • El Palomar (Vall d’Albaida): Celebren la “Festa del Xop” al maig, on també planten un pollancre gegantí a la plaça, amb una tradició molt similar de “la tombà” (quan el tomben) dies després.
  • Folgueroles (Osona): Per la Festa Verdaguer (maig), es planta l'”Arbre de Maig”, que tradicionalment és un pollancre (Populus nigra), recordant els antics ritus de primavera.
🪵 Usos del pollancre: De la farmaciola a la caixa

🪵 Usos del pollancre: De la farmaciola a la caixa

⚕️ L’aspirina natural i la pomada

Sabíeu que el pollancre (i el salze) contenen salicina, el precursor de l’aspirina?

  • Les gemmes resinoses (que fan una olor forta i balsàmica) s’usaven antigament per fer l’Unguentum populeum, una pomada màgica per calmar el dolor d’hemorroides, cremades i dolors articulars.
  • Aquesta “llàgrima” resinosa és tan valuosa que les abelles la recullen per fabricar el pròpolis, l’antibiòtic natural amb què segellen i protegeixen el rusc.
  • En infusió és diürètic i ajuda a eliminar l’àcid úric.
El pollancre, una solució per a la indústria de l’embalatge. Font: Propopulus

📦 La fusta i el “desenrotllament”

El pollancre té una fusta tova, molt blanca i lleugera. Si intenteu fer una biga per a una casa amb ella, se us corcarà o es trencarà, però, en canvi, és la reina indiscutible de l’envàs lleuger i la indústria sostenible.

  • El procés (el desenrotllament): Imagineu una maquineta de fer punta gegant. El tronc del pollancre, prèviament humitejat, es fa girar a gran velocitat contra una ganiveta fixa. El resultat no són taulons, sinó que el tronc es “pela” com si fos una catifa infinita o una taronja, obtenint una làmina de fusta contínua (la xapa) de pocs mil·límetres de gruix.
  • Per què les caixes de fruita? Gairebé totes les caixes de fusta on compreu maduixes, peix o taronges són de pollancre. No és casualitat:
    • Antibacteriana natural: La fusta de pollancre té propietats que frenen el creixement de bacteris, molt millor que el plàstic.
    • Regula la humitat: Actua com un pulmó. Absorbeix l’excés d’humitat de la fruita i l’allibera quan fa sequedat, fent que els aliments no es podreixin tan de pressa.
  • Altres usos curiosos: És la fusta ideal per als llumins (misto) perquè crema bé, però no manté la brasa (s’apaga ràpidament per seguretat) i per als escuradents. També és la base de la indústria del contraxapat (taulers fets de moltes làmines enganxades amb la veta creuada per donar resistència).

🍄 El tresor gastronòmic: El pollancró

L’arbre en si no ens el mengem, però si sabem mirar a la seva base, ens regala un dels bolets més fins i apreciats de la nostra cuina: el pollancró (Agrocybe aegerita o Cyclocybe aegerita).

  • On i quan surt? És un bolet fidel. Neix de forma paràsita o sapròfita (menjant fusta morta) a les soques velles, arrels i ferides dels pollancres (i també oms i salzes). Si en trobeu una, memoritzeu l’arbre! És un bolet que rebrota diverses vegades l’any al mateix lloc, especialment a la primavera i la tardor després de pluges suaus.
  • Com és? Creix de manera cespitosa, és a dir, formant pinyes o flotes atapeïdes (molts peus sortint d’un mateix punt). El barret és de color marró fosc o “cafè amb llet” quan és jove i es va aclarint cap al crema a mesura que creix, amb una olor molt característica que recorda a la fruita passada o al vi.
  • ⚠️ Ull viu: No el confonguis! Cal vigilar amb el pollancró escamós (Pholiota populnea).
    • Tot i que són cosins (família estrofariàcies) i viuen al mateix lloc (troncs de pollancre), el fals té el barret blanquinós i ple d’escames blanques o de color rovell, mentre que la gírgola bona té el barret llis i sedós (sense escames).
    • Mentre que el pollancró és un comestible excel·lent, l’escamós no és comestible (té un gust amarg i pot causar trastorns), així que davant el dubte, millor deixar-lo estar.
Pollancró (Agrocybe aegerita), bolet que creix a les soques del pollancre.
✨ Curiositats màgiques i simbologia

✨ Curiositats màgiques i simbologia

El pollancre és un arbre de llindar: viu entre la terra ferma i l’aigua, entre la vida i la mort. Aquesta naturalesa dual li ha donat una càrrega màgica molt potent.

💧 Les llàgrimes d’ambre (el mite)

Com dèiem, la llegenda grega explica que els pollancres són les germanes de Faetó (les Helíades) plorant la seva mort.

  • El secret: El mite diu que les seves llàgrimes es van convertir en ambre. I la botànica ens fa l’ullet: a la primavera, els borrons del pollancre segreguen una resina groga, brillant i enganxosa que, al sol, sembla or líquid o ambre.

🔮 Astrologia i Energia

  • Planeta: Està regit per Saturn (pel seu aspecte a vegades seriós, l’escorça fosca i la relació amb el pas del temps) i també per la Lluna (per la seva relació íntima amb l’aigua).
  • Element: Aigua.
  • Energia: És un arbre que ajuda a fluir. Igual que la seva fulla tremola per no trencar-se davant el vent, el pollancre ens ensenya a deixar anar la rigidesa. Es fa servir en rituals per gestionar el dol, netejar emocions estancades i connectar amb l’altre món (el murmuri de les fulles com a oracle).

💬 El missatge del pollancre

“Sóc l’antena que connecta la terra amb el cel, arrelat a l’aigua de les emocions. T’ensenyo a tremolar sense trencar-te i a deixar anar el que ja no et serveix (com el meu borrissol al vent). No tinguis por de la teva ombra, en ella hi creixen les meves arrels.”

🔗 Enllaços d’interès i recursos

🔗 Enllaços d’interès i recursos

Per ampliar informació, veure l’arbre en acció i conèixer les festes:

📚 Bibliografia detallada

📚 Bibliografia detallada

Per a l’elaboració d’aquest article s’han contrastat dades botàniques, etnològiques i tècniques de les següents fonts:

  1. Vázquez, J. i Maluquer-Margalef, J. (2014). Guia pràctica per conèixer la natura de Catalunya. IPCENA. (Descripció botànica de l’escorça, fulles i hàbitat de ribera) .
  2. Toplu, F. (2005). Mejora y conservación de los recursos genéticos del álamo negro (Populus nigra). FAO – Revista Unasylva, Vol. 56, 2005/3. (Importància dels recursos genètics i conservació) .
  3. Chanes, R. (1969/1979). Deodendron: Árboles y arbustos de jardín en clima templado. Editorial Blume. (Fitxa del Populus nigra ‘Italica’ i diferenciació de varietats) .
  4. Ovidi. Les Metamorfosis (Llibre II). (Font clàssica per al mite de Faetó i l’origen de l’ambre en els pollancres).
  5. ProPopulus. El chopo, un árbol excepcional. (Dades sobre la fusta i propietats antibacterianes per a envasos).
  6. Ajuntament de l’Espluga de Francolí. Festa Major de les Santes Creus: La Plantada del Xop. (Documentació sobre la tradició festiva local).