Quatre cors valents, un joc màgic i un somni anomenat Tot és possible
El Fèlix, la Rosa, la Clara i la Yaitou viuen al mateix barri però no es coneixen gaire… fins que inventen el “Què faria jo al teu lloc?”, un joc que els convida a posar-se a la pell dels altres i mirar el món amb ulls d’empatia. Ben aviat el pati de l’escola se’ls fa petit i decideixen crear el seu propi refugi al bosc: una cabana feta amb materials reciclats on cada amistat té un lloc i cada somni, una oportunitat. Des d’aquí aprenen a cuidar els animals, a respectar la natura i a convertir les diferències en fortaleses.
Per què enganxa?
-
Història dinàmica amb capítols curts i plens de diàlegs que atrapen tant lectors joves com adolescents.
-
Tracta valors actuals —empatia, ecologia, cooperació i creativitat— amb un to proper i optimista.
-
Personatges reals, amb il·lusions i obstacles quotidians, que conviden el lector a identificar-se i a somiar en gran.
-
Escenaris naturals, humor i situacions quotidianes que converteixen cada pàgina en una petita aventura.
A qui el recomanem?
Ideal a partir de 9-10 anys, per llegir sols o en família, i perfectament adaptable a clubs de lectura escolars o tallers de valors.
Detalls del llibre
-
Tapa tova · 64 pàgines amb il·lustracions en color
-
ISBN: 978-84-09-03371-3
-
Autors: Jaume i Rosa · Il·lustracions d’Èlia Gàmiz Pinyot
-
Primera edició: juliol 2018
Posa’t al lloc dels altres, obre bé els ulls i descobreix que, quan la imaginació i la bondat caminen plegades, tot és possible!
Visualitza una mostra digital del llibre (20 pàgines).
Laia Serra –
Mai havia llegit res tan inspirador com aquest llibre. La idea de ‘Tot és possible’ és brillant: un espai creatiu i segur per somiar, aprendre i ajudar-se mútuament. M’ha fet pensar en com podem transformar el nostre entorn si treballem junts i ens escoltem de debò. És molt més que un conte per a joves; és una lliçó de vida.
Joana –
Una lliçó d’empatia i col·laboració. Simplement preciós.
Aina –
Aquest llibre m’ha ensenyat que sempre podem ajudar els altres, encara que sigui amb petits gestos. La història de com creen el seu espai em va recordar la meva infantesa, quan fèiem servir qualsevol racó per jugar i somiar.