Els Lactarius sanguifluus (rovelló o esclata-sang) i el Lactarius deliciosus (pinetell o rovelló d’obaga) són dos dels bolets més emblemàtics i apreciats de Catalunya.
També anomenada ramell de Sant Ponç, flor de Sant Joan, flors de tot l’any o maçanella, és una planta aromàtica perenne de la família de les asteràcies. Es distingeix per les seves petites flors grogues brillants que es mantenen fresques i vibrants fins i tot després d’assecar-se, d’aquí el seu nom comú.
El lledoner (Celtis australis) és un arbre majestuós originari de la regió mediterrània, conegut per la seva longevitat i resistència. Amb un tronc gris i una copa densa, ofereix una ombra refrescant i unes fulles de bellesa canviant al llarg de les estacions.
Aquest arbre de creixement lent ha estat valorat al llarg dels segles per la seva resistència, els seus fruits comestibles i els seus usos en la medicina tradicional. En aquesta entrada explorarem en profunditat la seva descripció botànica, la seva història cultural i els diversos usos que se li ha donat.
El timó o farigola, frígola, tomell o tem (Thymus vulgaris) és una planta aromàtica i medicinal molt comuna a tot el territori mediterrani. Aquesta planta de la família de les labiades, també coneguda com a timó, es caracteritza per les seves petites fulles perennes i flors de color blanc, rosa o lila que floreixen durant la primavera.
La verdolaga, o Portulaca oleracea, és molt més que una simple planta que sovint considerem una mala herba. Aquesta planta humil ha estat valorada durant segles per les seves propietats medicinals, culinàries i fins i tot màgiques. En aquesta entrada, descobrirem tots els secrets d’aquest petit tresor verd.
Reconegut pel seu paper fonamental en els ecosistemes mediterranis, el llentiscle es caracteritza per les seves fulles verdes brillants i la seva aroma resinosa distintiva. Aquest arbust no només és una peça clau del paisatge mediterrani, sinó que també ha estat apreciat durant segles pels seus nombrosos usos tradicionals i medicinals.
