Lledoner o lledó [CATALÀ]
Almez o lodón [CASTELLÀ]
El lledoner (Celtis australis) és un arbre majestuós originari de la regió mediterrània, conegut per la seva longevitat i resistència. Amb un tronc gris i una copa densa, ofereix una ombra refrescant i unes fulles de bellesa canviant al llarg de les estacions. Els seus fruits, petites drupes negres, amaguen usos antics, mentre que la seva fusta és molt apreciada per la seva força i flexibilitat. Aquest arbre ha estat present en la història, no només com a recurs, sinó també com a símbol de permanència i fortalesa.
Descripció botànica
El lledoner (Celtis australis) és un arbre de mida mitjana típic de la zona mediterrània, sovint cultivat per la seva resistència i adaptabilitat. És molt comú en parcs, jardins i marges de camins, ja que pot créixer tant en terrenys secs com en sòls més fèrtils. El lledoner pot arribar a fer entre 10 i 25 metres d’alçada, amb una capçada arrodonida i densa que ofereix una ombra generosa. És una espècie caducifòlia, perd les fulles a la tardor, i destaca pel seu tronc llis i de color gris clar.
Fulles
Les fulles del lledoner són alternes, simples i tenen forma ovalada o lanceolada, amb els marges lleugerament dentats. La part superior de les fulles és de color verd fosc i la part inferior, més clara. Quan arriba la tardor, abans de caure, les fulles solen canviar a un color groc daurat, oferint un bonic espectacle visual.
Flors
Les flors del lledoner són petites i poc vistoses, de color verdós, i apareixen durant la primavera, poc després de l’emergència de les fulles. Les flors són unisexuals, cosa que significa que trobem flors masculines i femenines en el mateix arbre, i són pol·linitzades pel vent.
Fruits
Els fruits del lledoner són drupes petites, rodones, d’uns 1 cm de diàmetre. Al principi són de color verd, però a mesura que maduren, es tornen d’un color porpra fosc o negre. Maduren a finals de l’estiu o a la tardor. Són comestibles, tot i que tenen un gust dolç molt discret i la polpa és escassa en comparació amb el pinyol que contenen. Malgrat això, són apreciats per diverses espècies d’ocells.
Habitat
El lledoner és una espècie característica dels paisatges mediterranis, sovint trobada en boscos i marges de camins. S’adapta bé a una gran varietat de terrenys, preferint sòls ben drenats i zones assolellades, encara que també pot prosperar en zones amb ombra parcial, com als vorals dels boscos mixtos. Tot i que pot créixer en sòls pedregosos i pobres, el lledoner mostra una gran tolerància a les condicions adverses, com la sequera, i pot adaptar-se tant a terres calcàries com argiloses. És especialment comú en zones de clima mediterrani, on contribueix a estabilitzar els ecosistemes locals. La seva resistència el fa un arbre habitual en entorns urbans i rurals, així com en zones afectades per incendis, gràcies a la seva capacitat de rebrotar després de ser danyat.
Història
Segons una llegenda antiga, després de la derrota del gegant Gerió a mans de l’heroi grec Hèrcules, de la seva sang va sorgir un arbre que oferia fruits abundants quan les Plèiades apareixien al cel. Durant l’època romana, el lledoner era considerat un arbre sagrat, sovint dedicat a la deessa Carna, protectora dels llindars de les cases i amant del déu Jano Bifronte. Era costum col·locar branques de lledoner sobre els fèretres com a símbol de protecció. Els grecs clàssics apreciaven la fusta d’aquest arbre per la seva qualitat acústica i la utilitzaven per fabricar flautes. Al segle XVIII, els ocellaires d’Espanya empraven les seves llavors per capturar ocells durant l’hivern.
Al Magrib, el lledoner és venerat com un arbre beneït, capaç d’allunyar els maleficis i protegir les persones de les desgràcies. A moltes cases amazigues, es planta a les portes per defensar la llar dels mals esperits, i es creu que les branques amb fruits poden espantar els dimonis. En alguns països islàmics, la roba dels malalts es penja a les seves branques amb l’esperança de transferir les malalties a l’arbre, el qual pot acabar contorbat i sec, però encara resistent després de suportar aquestes càrregues simbòliques.
Els fruits del lledoner han estat tradicionalment utilitzats en la gastronomia de diverses regions mediterrànies per elaborar licors, melmelades i altres preparacions dolces. Tot i que el fruit té poca polpa, el seu sabor lleugerament dolç i la seva abundància el fan un ingredient apreciat en la cuina local.
A més de la seva utilitat culinària, el lledoner ha estat valorat per les seves propietats medicinals al llarg dels segles. En la medicina tradicional, les fulles i l’escorça es feien servir per tractar problemes intestinals i infeccions del tracte urinari. La seva fusta, densa i resistent, ha estat utilitzada per fabricar eines i objectes quotidians, aprofitant-ne la durabilitat i solidesa.
Etimologia
El nom científic del lledoner, Celtis australis, deriva del llatí “celtis,” que es creu que a la seva vegada prové d’un terme de la llengua grega antiga. Aquesta connexió etimològica apunta a les arrels històriques del gènere i la seva denominació, mentre que “australis” fa referència al seu origen meridional o del sud, és a dir, de regions càlides com la mediterrània. El nom comú, “lledoner”, deriva del llatí vulgar lactoneum, que significa “fruit lletós”, possiblement per la textura lleugerament farinosa de la polpa del seu fruit.
Part utilitzada
Els fruits, les fulles, l’escorça i la seva fusta.
Usos medicinals
El lledoner ha estat valorat des de l’antiguitat per les seves propietats medicinals, especialment a la regió mediterrània. Diverses parts de l’arbre, com les fulles, l’escorça i els fruits, han estat utilitzades en la medicina tradicional per tractar una varietat d’afeccions gràcies a la presència de compostos bioactius com els tanins, els flavonoides i altres substàncies beneficioses.
Principals propietats medicinals
- Astringent: Les fulles del lledoner són riques en tanins, substàncies amb propietats astringents que ajuden a reduir la inflamació i controlar diarrees i la disenteria. També poden ser utilitzades externament per tractar petites ferides i irritacions de la pell, gràcies a la seva capacitat de contraure teixits i accelerar la cicatrització.
- Diürètic: Les infusions fetes amb fulles de lledoner tenen un efecte diürètic, que ajuda a augmentar l’eliminació de líquids del cos. Aquesta propietat és útil en el tractament de problemes del sistema urinari, com infeccions de l’orina o cistitis, i en la prevenció de càlculs renals.
- Antiinflamatori: L’escorça i les fulles del lledoner tenen propietats antiinflamatòries. Tradicionalment, s’han utilitzat per alleujar dolors musculars, artrítics i reumàtics, així com per tractar altres afeccions inflamatòries internes i externes.
- Antioxidant: Els fruits del lledoner contenen compostos antioxidants, que ajuden a protegir les cèl·lules de l’estrès oxidatiu causat pels radicals lliures. Aquesta propietat contribueix a la prevenció de malalties cròniques associades a l’envelliment cel·lular.
- Antisèptic: Les fulles del lledoner tenen una lleugera acció antisèptica. S’utilitzen en infusions o decoccions per netejar ferides i prevenir infeccions menors, gràcies a les seves propietats desinfectants.
- Control de la tensió arterial: Tant els fruits com les fulles del lledoner s’utilitzen per reduir la tensió arterial. La planta seca s’utilitza en infusions, deixant-la macerar durant tota la nit. En alguns casos es combina amb camamilla (Matricaria chamomilla).
- Reducció del colesterol: Els fruits i les fulles del lledoner, ja sigui en decocció o infusió, són utilitzats per reduir els nivells de colesterol en sang, ajudant a mantenir la salut cardiovascular.
- Control de la glucosa: Les infusions de fulles del lledoner s’utilitzen per reduir els nivells de sucre en sang. En alguns casos, es recomana prendre la infusió en dejú durant nou dies per obtenir un efecte regulador sobre la glucosa.
L’escorça del lledoner, per la seva banda, ha estat utilitzada en decoccions per alleujar dolors reumàtics, inflamacions musculars i altres afeccions relacionades amb el sistema locomotor, especialment en casos d’artritis o dolors articulars.
Malgrat els seus beneficis, és important recordar que, com amb qualsevol remei natural, cal utilitzar les preparacions amb moderació i sota la supervisió d’un professional de la salut, especialment si es combina amb altres tractaments mèdics.
Gràcies a aquestes propietats, el lledoner és una planta valorada en la fitoteràpia tradicional, oferint beneficis terapèutics que encara són reconeguts avui en la medicina natural mediterrània.
Altres usos
El lledoner, a més de les seves propietats comestibles i medicinals, presenta una sèrie d’usos alternatius que ressalten la seva versatilitat i importància en diversos àmbits. A continuació, es detallen alguns d’aquests usos:
Fusta i artesania
La fusta del Celtis australis és coneguda per la seva duresa, resistència, flexibilitat i bellesa. Aquests atributs la fan adequada per a la fabricació d’una varietat d’objectes, incloent-hi:
Instruments musicals: En algunes cultures, la fusta del lledoner ha estat utilitzada per fabricar instruments musicals, incloent flautes i altres instruments de corda.
Mobiliari: La fusta és utilitzada en la confecció de mobles, que es caracteritzen per la seva durabilitat i acabats atractius.
Eines: Tradicionalment, s’ha utilitzat per fer eines d’agricultura i artesania, gràcies a la seva resistència a l’ús i l’abrasió.
Paisatgisme i jardineria
Aportació estètica: Les seves fulles verdes brillants i la seva forma elegant el fan atractiu en jardins, parcs i avingudes.
Sombra i refugi: És apreciat per la seva capacitat de proporcionar ombra, el que el converteix en una elecció ideal per a espais públics i privats on es busca confort a l’aire lliure.
Protecció del sòl i restauració ecològica
Control de l’erosió: Les arrels profundes del Celtis australis ajuden a estabilitzar el sòl, prevenint l’erosió en zones vulnerables, especialment en terrenys pendents.
Restauració de zones degradades: S’utilitza en projectes de restauració ecològica per recuperar àrees afectades per la desforestació o l’activitat humana, ja que és una espècie resistent que pot créixer en condicions adverses.
Habitat i biodiversitat
Refugi per fauna: Proporciona hàbitat i aliment per a una gran varietat d’animals, incloent ocells, insectes i petits mamífers, contribuint així a la biodiversitat local.
Funció en la pol·linització: Les flors del Celtis australis són una font de nèctar per a diversos pol·linitzadors, ajudant a mantenir l’equilibri ecològic.
Cultura i tradició
Simbolisme: En algunes tradicions, l’arbre ha estat considerat símbol de força i resistència. La seva presència en espais públics pot reflectir valors culturals i comunitaris.
Relíquies i rituals: En alguns llocs, les branques o la fusta del lledoner han estat utilitzades en rituals o com a elements decoratius en celebracions tradicionals.
Receptes
Melmelada de lledons1
Font: Gastronomia salvatge.
Procediment:
- Poseu-los a coure amb sucre, uns talls de poma pelada -que us ajudarà a espessir-ho- i una miqueta d’aigua, just per cobrir-los. (Tingueu en compte que són molt dolços, o sigui que amb uns 100 gr. de sucre per quilo de lledons en cru, és suficient, perquè la major part del pes és dels pinyols).
- Afegiu-hi un troç de pell de llimona i els deixeu coure uns 10 minuts, fins que observeu que les pells se separen del pinyol. Aleshores passeu-hi la batedora a velocitat molt suau. Els pinyols no es trenquen, però la polpa es desfà.
- També podeu intentar de desfer la polpa utilitzant intensament un batedor manual. Del que es tracta és de separar la polpa dels pinyols.
- Passeu aquesta barreja resultant pel colador xinès. Us quedarà un líquid fosc, molt dolç i amb una textura com de mel.
Curiositats
Sabies que el lledoner és conegut com “l’arbre dels bastons i de les forques”? La seva fusta flexible però robusta el fa perfecte per fer garrots, bastons i forques. A més, és un arbre que viu molts anys, i els exemplars més vells poden arribar als 600 anys! Aquest veterà natural ha estat testimoni de segles d’història, i segur que encara té moltes històries per explicar.
Alguns lledoners destacats del Bages són el del passeig del Riu sota l’edifici dels jutjats a la ciutat de Manresa, el de la colònia Galobart a Navarcles i el de l’estació de Rajadell, aquest darrer declarat arbre monumental de Catalunya però ja molt malmès. No s’acaben aquí les desgràcies succeïdes als que havien estat els grans lledoners del Bages: un lledoner de magnífica estampa que hi havia a tocar del pont sobre el Llobregat a Torroella de Baix (Sant Fruitós de Bages) fou inexplicablement tallat, el de can Font de Cirerencs (Castellgalí) està actualment (2020) gairebé mort i del lledoner de tronc foradat del mas el Suanya (Manresa) no en queda ja gairebé res.2
Missatge
“Porto la força de la regeneració i la resiliència. Després de cada adversitat, renovo la meva energia amb vitalitat i confiança. La meva essència està connectada amb la terra i la naturalesa, oferint estabilitat i protecció. Em mantinc ferm, brillant amb color i vida, recordant que la paciència i la perseverança sempre donen fruits. A través de la meva força interior, trobo equilibri i harmonia amb el meu entorn.”
Enllaços d’interès
Article Celtis australis. (PDF)
El lledoner, l’arbre de les forques. Revista Mètode.