Cirerer d’arboç o arbocer [CATALÀ]
Madroño [CASTELLÀ]
El cirerer d’arboç, arboç, abocer, cirerer de llop, cirerer de pastor o llipoter, conegut científicament com Arbutus unedo, és una espècie arbòria de la família de les ericàcies. És característica de la regió mediterrània, especialment present a zones amb clima suau i temperats. Aquest arbre de creixement lent ha estat valorat al llarg dels segles per la seva resistència, els seus fruits comestibles i els seus usos en la medicina tradicional. En aquesta entrada explorarem en profunditat la seva descripció botànica, la seva història cultural i els diversos usos que se li ha donat.
Descripció botànica
El cirerer d’arboç (Arbutus unedo) és un arbust o petit arbre típic de la zona mediterrània que creix principalment en terrenys secs i solejats. Pot arribar a fer entre 2 i 5 metres d’alçada, tot i que en condicions molt favorables pot arribar als 10 metres. És una espècie perenne, amb fulles verdes tot l’any, i destaca pels seus fruits vermells cridaners, anomenats arboços.
Fulles
Les fulles del cirerer d’arboç són perennes, amb una forma allargada i lleugerament dentada al voltant dels marges. Tenen una textura coriàcia i un color verd brillant a la part superior, mentre que la part inferior és més clara.
Flors
Durant la tardor, floreix amb petites flors blanques o lleugerament rosades, agrupades en raïms penjants. Aquestes flors tenen una forma de campaneta i són molt atractives per les abelles i altres insectes pol·linitzadors.
Fruit
Els arboços, que maduren al llarg d’un any, són rodons, d’uns 1-2 cm de diàmetre i canvien de color, passant de verd a groc i finalment a vermell intens quan estan madurs, entre la tardor i l’hivern. El fruit és comestible, pot rebre els noms d’arboça, cirera d’arboç, cirera de pastor o llipota.Tenen una textura granulosa i un sabor dolç però una mica àcid. Els arboços maduren molt lentament, fet que provoca que a la tardor l’arbre tingui tant flors com fruits madurs simultàniament, una característica poc habitual en altres espècies.
Habitat
L’arboç és una espècie característica dels boscos mediterranis, especialment en zones de màquia i garriga, on sovint domina el paisatge. Prefereix terrenys ben drenats i assolellats, tot i que també pot créixer en zones amb ombra parcial, com alzinars aclarits. És especialment abundant en terres calcàries i àcides, mostrant una gran resistència a la sequera i a condicions adverses. Al Bages, l’arboç es troba en zones muntanyoses i terrenys pedregosos, formant part d’un ecosistema resistent als incendis gràcies a la seva capacitat de rebrotada.
Història
Explica una llegenda que de la sang del gegant Gerió, vençut pel grec Hèrcules, va néixer un arbre que donava fruites sense os a l’època en què surten les Plèiades. Entre els romans era un arbre sagrat, dedicat a la nimfa Cardea o Carna, amant de Jano Bifronte, la qual protegia el llindar de la casa. També posaven branques sobre els fèretres. Els grecs clàssics feien flautes amb la fusta. Els ocellaires a l’Espanya del segle XVIII feien servir les llavors per agafar ocells a l’hivern.1
Al Magrib, l’arbocer és considerat un arbre beneït que espanta maleficis i protegeix de tota desgràcia. Els amazics l’acostumen a plantar a la porta de les cases, i les branques plenes de fruits es fan servir per a espantar mals i dimonis. Als països islàmics hi pengen la roba dels malalts amb la intenció de traspassar-li les malalties. Aquests exemplars acaben recaragolats i secs, però sobreviuen a les càrregues expiatòries.
Els fruits de l’arboç s’han utilitzat tradicionalment en la gastronomia local de moltes regions mediterrànies, incloent el Bages, per elaborar melmelades, licors o menjars dolços.
A més del seu ús com a aliment, l’arboç també ha estat valorat per les seves propietats medicinals. En herbolaris antics, s’utilitzaven diferents parts de la planta, com les fulles i l’escorça, per tractar afeccions com infeccions urinàries o problemes digestius. En algunes zones, fins i tot s’ha fet servir la seva fusta, que és dura i resistent, per fabricar eines o utensilis domèstics.
Etimologia
El nom científic d’Arbutus unedo deriva d’arbutus que indica que és un arbre petit i unedo que ve a dir un i edo menjar, com si ens indiqués que només mengem un fruit. D’aquí ve una de les seves curiositats (menjar-ne només un) i encara que hi ha diverses hipòtesis, una de les més arrelades fa al·lusió que quan estan ben madurs, la polpa té una certa quantitat d’alcohol i pot produir borratxeres. Hi ha documentals de la naturalesa en què es veuen animals que es desplacen maldestrement després d’ingerir una bona quantitat de fruits.2
Part utilitzada
Els fruits, les fulles, l’escorça i la seva fusta.
Usos medicinals
El cirerer d’arboç ha estat apreciat des de l’antiguitat per les seves propietats medicinals, especialment en les cultures mediterrànies. Diverses parts de la planta, com les fulles, els fruits i l’escorça, s’utilitzen en la medicina tradicional per tractar diverses afeccions. Aquestes propietats es deuen a la presència de compostos bioactius com els tanins, els flavonoides i els àcids orgànics.
Principals propietats medicinals
- Astringent: Les fulles de l’arboç són riques en tanins, que tenen efectes astringents. Aquestes substàncies ajuden a reduir la inflamació i a controlar diarrees. També s’utilitzen per tractar afeccions de la pell, com ferides o irritacions lleus.
- Diürètic: Les infusions fetes amb les fulles tenen propietats diürètiques, que afavoreixen l’eliminació de líquids del cos. Això les fa útils per tractar infeccions del tracte urinari, com cistitis, així com per prevenir càlculs renals i altres problemes renals.
- Antiinflamatori: L’escorça i les fulles del cirerer d’arboç s’utilitzen tradicionalment per les seves propietats antiinflamatòries. Les decoccions fetes amb aquestes parts de la planta poden ajudar a alleujar dolors musculars, problemes reumàtics i altres afeccions inflamatòries internes.
- Antioxidant: Els fruits de l’arboç, rics en vitamines (com la vitamina C) i compostos fenòlics, tenen propietats antioxidants. Aquests ajuden a combatre l’estrès oxidatiu i protegeixen les cèl·lules dels danys causats pels radicals lliures, contribuint a la prevenció de malalties cròniques.
- Antisèptic: Les fulles tenen una acció antisèptica suau, i en infusions o decoccions s’utilitzen per desinfectar ferides i tractar infeccions menors.
Usos tradicionals
En la medicina popular, les infusions de fulles s’han fet servir per tractar tant problemes digestius com infeccions urinàries, gràcies al seu efecte calmant i purificador. L’escorça, per la seva banda, s’ha utilitzat en decoccions per alleujar dolors reumàtics o inflamacions. Tot i així, cal recordar que, com amb qualsevol remei natural, és important utilitzar aquestes preparacions amb precaució i, si s’escau, sota la supervisió d’un professional de la salut.
Aquestes propietats fan del cirerer d’arboç una planta valuosa en la fitoteràpia mediterrània, oferint beneficis terapèutics que encara avui són reconeguts en la medicina natural.
Altres usos
Usos ornamentals
El cirerer d’arboç és una planta molt apreciada per la seva bellesa en jardineria. Gràcies a les seves fulles perennes, les flors blanques o rosades a la tardor i els fruits vermells cridaners, es converteix en un arbre ornamental ideal per a parcs, jardins i espais verds. A més, s’adapta bé a diferents condicions de sòl i clima, sent una espècie resistent a la sequera i a terrenys pobres. Això fa que sigui molt utilitzada en projectes de jardineria sostenible, especialment en zones mediterrànies.
Fusta per a petits treballs artesanals
Tot i que la fusta de l’arboç no és gaire utilitzada en grans construccions, té un ús apreciable en l’artesania local. La seva fusta és dura i resistent, fet que la fa ideal per a la fabricació d’eines petites, mànecs d’estris o objectes decoratius. També ha estat utilitzada per fer carbó vegetal, gràcies al seu alt poder calorífic.Amb el seu brou es rentaven i desinfectaven els barrils de vi i els que es feien servir per conservar les panses. També es van utilitzar les mates seques per encendre el foc amb l’avantatge de l’agradable fragancia que exhalen en cremar-les.
Receptes
Les cireres de pastor, de color viu i sabor intens, són un ingredient molt apreciat en la gastronomia, tant per a postres com per a plats salats.
Melmelada de cireres d’arboç3
Font: Eixarcolant
Ingredients:
- 1 kg de cireres de pastor
- 300 g de sucre
- el suc d’una llimona
- una poma
- 300 ml d’aigua
Procediment:
- Sempre que tinguem temps, el dia abans de fer la melmelada deixarem macerant les cireres de pastor amb el sucre i el suc de llimona, per tal que es vagin estovant. Si no tenim temps, podem obviar aquest pas.
- Posem tots els ingredients a la cassola, també la poma tallada a trossets, i ho fem coure, a foc lent, durant 30 minuts des que comenci a bullir. Durant la cocció hem d’anar remenant per tal que no s’enganxi.
- Just en acabar la cocció, ho triturem amb la batedora i passem la melmelada per un colador fi per tal d’eliminar-ne les llavors. Recomanem que ho feu quan encara sigui calenta, ja que us serà més fàcil!
- Posem la melmelada resultant en pots de vidre, als quals apliquem el bany maria per tal de garantir-ne la conservació, i ja podem gaudir d’una melmelada deliciosa!
Licor de cireres d’arboç4
Ingredients:
Font: Carme Cuinetes.
- 1 litre aiguardent (orujo sec)
- 1/2 kg. cireres d’arboç madures
- 225 gr. sucre
- 130 ml. aigua mineral
- ( a elecció: canyella, pell de taronja…. )
Procediment:
- Aixafar una mica les cireres ben netes (o tallar-les amb un ganivet).
- Les posem en una garrafa amb l’aiguardent durant 50 dies a sol i serena.
- Si voleu hi podeu posar una branca de canyella, pell de taronja o alguna espècie. Jo ho faig sense.
- Quan hagin passat els 50 dies, colar molt bé.
- Fer un almívar amb l’aigua i el sucre i quan estigui fet, deixar refredar. Incorporar a l’aiguardent i embotellar. Millor deixar reposar i consumir després de 2 mesos.
Pastís d’arboces (cireres d’arboç)5
Ingredients:
Font: Xocolata Desfeta
- 250 g de mantega a temperatura ambient
- 250 g de farina amb llevat incorporat
- 250g de sucre
- 4 ous grans
- 50g d’ametlla picada
- La ratlladura d’una llimona
- Xarrup de llimona
- El suc d’una llimona
- 2 cullerades grans de sucre llustre
- Melmelada d’arboces
- 250g d’arboces
- 150g de sucre
Procediment:
- Escalfem el forn a 170ºC. Batem la mantega i el sucre amb una cullera de fusta o amb una amassadora elèctrica. S’ha de formar una massa esponjosa. Hi afegim els ous, un per un i, finalment, hi afegim la farina. Batem a velocitat lenta perquè s’integrin tots els ingredients. A continuació, amb una cullera, hi barregem la pell de llimona i les ametlles picades. Dividim la mescla en tres parts i enfornem els bescuits per separat. També ho podem fer tot en un motlle gran i després tallem el pastís en tres parts iguals. Per fer això, el pastís ha d’estar ben fred. Podeu guardar-lo a la nevera o al congelador i fer-ho el dia següent, així no es desfarà la molla.
- Per fer la melmelada posem a coure a foc lent les arboces i el sucre fins que quedi una pasta ben consistent. Veureu que poc a poc fa agafant textura. Deixem refredar i reservem.
- Per fer el xarrup, posem a bullir a foc lent el suc de llimona amb el sucre fins que assoleixi una textura cremosa. Deixem refredar i reservem.
- Muntem el pastís. Untem per sota dues capes del pastís amb el xarrup de llimona (no s’ha de banyar) i, per sobre, la melmelada ben escampada que es pugui veure pels costats quan estigui finalitzat. La darrera capa no portarà melmelada ni xarrup però sí unes arboces i sucre llustre per decorar.
- Es pot servir amb una mica de nata fresca muntada o una bola de gelat de vainilla.
Us deixem alguns vídeos amb més receptes amb cireres d’arboç:
Curiositats
Missatge
“Porto la força de la regeneració i la resiliència. Després de cada adversitat, renovo la meva energia amb vitalitat i confiança. La meva essència està connectada amb la terra i la naturalesa, oferint estabilitat i protecció. Em mantinc ferm, brillant amb color i vida, recordant que la paciència i la perseverança sempre donen fruits. A través de la meva força interior, trobo equilibri i harmonia amb el meu entorn.”