El cirerer d’arboç, arboç, abocer, cirerer de llop, cirerer de pastor o llipoter, conegut científicament com Arbutus unedo, és una espècie arbòria de la família de les ericàcies. És característica de la regió mediterrània, especialment present a zones amb clima suau i temperats. Aquest arbre de creixement lent ha estat valorat al llarg dels segles per la seva resistència, els seus fruits comestibles i els seus usos en la medicina tradicional. En aquesta entrada explorarem en profunditat la seva descripció botànica, la seva història cultural i els diversos usos que se li ha donat.

Descripció botànica

El cirerer d’arboç (Arbutus unedo) és un arbust o petit arbre típic de la zona mediterrània que creix principalment en terrenys secs i solejats. Pot arribar a fer entre 2 i 5 metres d’alçada, tot i que en condicions molt favorables pot arribar als 10 metres. És una espècie perenne, amb fulles verdes tot l’any, i destaca pels seus fruits vermells cridaners, anomenats arboços.

Habitat

L’arboç és una espècie característica dels boscos mediterranis, especialment en zones de màquia i garriga, on sovint domina el paisatge. Prefereix terrenys ben drenats i assolellats, tot i que també pot créixer en zones amb ombra parcial, com alzinars aclarits. És especialment abundant en terres calcàries i àcides, mostrant una gran resistència a la sequera i a condicions adverses. Al Bages, l’arboç es troba en zones muntanyoses i terrenys pedregosos, formant part d’un ecosistema resistent als incendis gràcies a la seva capacitat de rebrotada.

Història

Explica una llegenda que de la sang del gegant Gerió, vençut pel grec Hèrcules, va néixer un arbre que donava fruites sense os a l’època en què surten les Plèiades. Entre els romans era un arbre sagrat, dedicat a la nimfa Cardea o Carna, amant de Jano Bifronte, la qual protegia el llindar de la casa. També posaven branques sobre els fèretres. Els grecs clàssics feien flautes amb la fusta. Els ocellaires a l’Espanya del segle XVIII feien servir les llavors per agafar ocells a l’hivern.¹

A més del seu ús com a aliment, l’arboç també ha estat valorat per les seves propietats medicinals. En herbolaris antics, s’utilitzaven diferents parts de la planta, com les fulles i l’escorça, per tractar afeccions com infeccions urinàries o problemes digestius. En algunes zones, fins i tot s’ha fet servir la seva fusta, que és dura i resistent, per fabricar eines o utensilis domèstics.

Etimologia

El nom científic d’Arbutus unedo deriva d’arbutus que indica que és un arbre petit i unedo que ve a dir un i edo menjar, com si ens indiqués que només mengem un fruit. D’aquí ve una de les seves curiositats (menjar-ne només un) i encara que hi ha diverses hipòtesis, una de les més arrelades fa al·lusió que quan estan ben madurs, la polpa té una certa quantitat d’alcohol i pot produir borratxeres. Hi ha documentals de la naturalesa en què es veuen animals que es desplacen maldestrement després d’ingerir una bona quantitat de fruits.²

Part utilitzada

Els fruits, les fulles, l’escorça i la seva fusta.

Usos medicinals

El cirerer d’arboç ha estat apreciat des de l’antiguitat per les seves propietats medicinals, especialment en les cultures mediterrànies. Diverses parts de la planta, com les fulles, els fruits i l’escorça, s’utilitzen en la medicina tradicional per tractar diverses afeccions. Aquestes propietats es deuen a la presència de compostos bioactius com els tanins, els flavonoides i els àcids orgànics.

Principals propietats medicinals

• Astringent: Les fulles de l’arboç són riques en tanins, que tenen efectes astringents. Aquestes substàncies ajuden a reduir la inflamació i a controlar diarrees. També s’utilitzen per tractar afeccions de la pell, com ferides o irritacions lleus.
• Diürètic: Les infusions fetes amb les fulles tenen propietats diürètiques, que afavoreixen l’eliminació de líquids del cos. Això les fa útils per tractar infeccions del tracte urinari, com cistitis, així com per prevenir càlculs renals i altres problemes renals.
• Antiinflamatori: L’escorça i les fulles del cirerer d’arboç s’utilitzen tradicionalment per les seves propietats antiinflamatòries. Les decoccions fetes amb aquestes parts de la planta poden ajudar a alleujar dolors musculars, problemes reumàtics i altres afeccions inflamatòries internes.
• Antioxidant: Els fruits de l’arboç, rics en vitamines (com la vitamina C) i compostos fenòlics, tenen propietats antioxidants. Aquests ajuden a combatre l’estrès oxidatiu i protegeixen les cèl·lules dels danys causats pels radicals lliures, contribuint a la prevenció de malalties cròniques.
• Antisèptic: Les fulles tenen una acció antisèptica suau, i en infusions o decoccions s’utilitzen per desinfectar ferides i tractar infeccions menors.

Usos tradicionals

En la medicina popular, les infusions de fulles s’han fet servir per tractar tant problemes digestius com infeccions urinàries, gràcies al seu efecte calmant i purificador. L’escorça, per la seva banda, s’ha utilitzat en decoccions per alleujar dolors reumàtics o inflamacions. Tot i així, cal recordar que, com amb qualsevol remei natural, és important utilitzar aquestes preparacions amb precaució i, si s’escau, sota la supervisió d’un professional de la salut.

Aquestes propietats fan del cirerer d’arboç una planta valuosa en la fitoteràpia mediterrània, oferint beneficis terapèutics que encara avui són reconeguts en la medicina natural.

Altres usos

Usos ornamentals

El cirerer d’arboç és una planta molt apreciada per la seva bellesa en jardineria. Gràcies a les seves fulles perennes, les flors blanques o rosades a la tardor i els fruits vermells cridaners, es converteix en un arbre ornamental ideal per a parcs, jardins i espais verds. A més, s’adapta bé a diferents condicions de sòl i clima, sent una espècie resistent a la sequera i a terrenys pobres. Això fa que sigui molt utilitzada en projectes de jardineria sostenible, especialment en zones mediterrànies.

Fusta per a petits treballs artesanals

Receptes

Les cireres de pastor, de color viu i sabor intens, són un ingredient molt apreciat en la gastronomia, tant per a postres com per a plats salats.

Melmelada de cireres d’arboç³

Procediment:

• Sempre que tinguem temps, el dia abans de fer la melmelada deixarem macerant les cireres de pastor amb el sucre i el suc de llimona, per tal que es vagin estovant. Si no tenim temps, podem obviar aquest pas.
• Posem tots els ingredients a la cassola, també la poma tallada a trossets, i ho fem coure, a foc lent, durant 30 minuts des que comenci a bullir. Durant la cocció hem d’anar remenant per tal que no s’enganxi.
• Just en acabar la cocció, ho triturem amb la batedora i passem la melmelada per un colador fi per tal d’eliminar-ne les llavors. Recomanem que ho feu quan encara sigui calenta, ja que us serà més fàcil!
• Posem la melmelada resultant en pots de vidre, als quals apliquem el bany maria per tal de garantir-ne la conservació, i ja podem gaudir d’una melmelada deliciosa!

Licor de cireres d’arboç⁴

Ingredients:

Pastís d’arboces (cireres d’arboç)⁵

Curiositats

Missatge

“Porto la força de la regeneració i la resiliència. Després de cada adversitat, renovo la meva energia amb vitalitat i confiança. La meva essència està connectada amb la terra i la naturalesa, oferint estabilitat i protecció. Em mantinc ferm, brillant amb color i vida, recordant que la paciència i la perseverança sempre donen fruits. A través de la meva força interior, trobo equilibri i harmonia amb el meu entorn.”

Referències

1. Wikipedia ↩︎
2. Viquipèdia ↩︎
3. Melmelada de cireres d’arboç. Eixarcolant. ↩︎
4. Licor de cireres d’arboç. Carme Cuinetes. ↩︎
5. Pastís d’arboces (cireres d’arboç). Xocolata Desfeta ↩︎