Thymus vulgaris

Timó o farigola [CATALÀ]
Tomillo [CASTELLÀ]

El timó o farigola, frígola, tomell o tem (Thymus vulgaris) és una planta aromàtica i medicinal molt comuna a tot el territori mediterrani. Aquesta planta de la família de les labiades, també coneguda com a timó, es caracteritza per les seves petites fulles perennes i flors de color blanc, rosa o lila que floreixen durant la primavera.

La farigola ha estat utilitzada tradicionalment tant en la cuina com en la medicina popular. En la gastronomia, les seves fulles es fan servir per donar sabor a nombrosos plats, gràcies al seu aroma intens i fresc. Pel que fa a les seves propietats medicinals, la farigola és coneguda per les seves virtuts antisèptiques, expectorants i digestives, fent-la útil en el tractament de refredats i problemes respiratoris.

Aquesta planta és també una espècie molt apreciada pels insectes pol·linitzadors, especialment les abelles, que en recol·lecten el nèctar per a la producció de mel de timó.

Descripció botànica

La farigola, científicament coneguda com a Thymus vulgaris, és un subarbust perenne de la família de les labiades, com la menta o la sàlvia. Aquesta planta, originària de la regió mediterrània, es caracteritza per les seves tiges llenyoses a la base i les seves nombroses branques que formen una mata compacta.

Fulles

Les fulles de la farigola són petites, ovalades i de color verd grisenc, amb una textura coriàcia que les protegeix de la sequera. Són justament les fulles les que contenen els olis essencials que li confereixen la seva aroma característic i les seves propietats medicinals.

Flors

Les flors del timó són petites, de color blanc o rosat, i s’agrupen en inflorescències compactes. Floreixen a la primavera i a l’estiu, atraient a nombrosos insectes pol·linitzadors com les abelles i les papallones.

Fruit

El fruit de la farigola és un tetranúcula, que és un tipus de fruit sec molt petit que es divideix en quatre parts, conegudes com a núcules. Cada núcula conté una única llavor. Aquests fruits es desenvolupen després de la floració, quan les petites flors de la farigola es marceixen. Les núcules són de color marró o negre, i tenen una textura llisa.

Arrel

Les arrels de la farigola són fibroses i s’estenen de manera superficial per poder absorbir l’aigua i els nutrients del sòl.

Hàbitat

La farigola és una planta molt adaptable que creix en diversos tipus de sòls, des dels rocosos i secs fins als més fèrtils. Se’l pot trobar en pastures, garrigues, vores de camins i fins i tot en jardins rocosos.

Història

Els egipcis, grecs i romans ja la conreaven i la valoraven per les seves propietats medicinals i aromàtiques. A l’antic Egipte, s’utilitzava en processos de momificació i en diversos remeis naturals. Els grecs la consideraven una planta sagrada i l’oferiaven als déus, mentre que els romans l’utilitzaven per aromatitzar els seus banys i aliments, com el formatge.

Durant l’edat mitjana, la farigola es va estendre per Europa i es va convertir en una planta molt popular en els horts monàstics. Els monjos la cultivaven i la utilitzaven en la preparació de remeis per a diverses afeccions. A partir del Renaixement, la farigola va guanyar encara més popularitat gràcies a les seves propietats antisèptiques, que la convertien en un aliat indispensable en una època en què les malalties infeccioses eren molt comunes.

Avui en dia, la farigola continua sent una planta molt apreciada en la cuina mediterrània i en la medicina natural. S’utilitza àmpliament com a condiment per a carn, peix, verdures i sopes, i també s’inclou en la composició de nombrosos remeis naturals per tractar afeccions respiratòries, digestives i de la pell. A més, la farigola s’empra en la indústria cosmètica i perfumística per elaborar sabons, cremes i colònies.

Etimologia

Hi han diferent opinions de l’origen del seu nom. El nom Thymus, utilitzat ja per Virgili en els seus Geòrgiques, i es creu que deriva etimològicament del grec «thym» que significa «olorós, perfumar»; a més es deia que va sorgir per primera vegada d’una perfumada llàgrima que se li va escapar a Helena de Troia. Altres autors senyalen que podria derivar de l’egipci antic, al que el vocable «tham» servia per designar una especia utilitzada en l’embalsamament dels difunts. Altres, finalment, ho fan derivar del grec «thumus» (donar coratge), pel fet que s’utilitzava com remei vigoritzant i cordial.

Part utilitzada

Les summitats florides.

Components principals de la farigola

La farigola és rica en diversos components actius que li confereixen les seves propietats aromàtiques, medicinals i culinàries. Els principals components de la farigola són:

1. Oli essencial: És l’element més característic de la farigola, que pot representar fins a un 1-2% del pes sec de la planta. Els components principals de l’oli essencial inclouen:
   • Timol: Un fenol amb propietats antisèptiques, antifúngiques i antibacterianes. És un dels compostos més abundants en la farigola.
   • Carvacrol: Un altre fenol amb accions similars al timol, contribuint a les propietats antimicrobianes de la planta.
   • Linalol: Un alcohol terpènic amb propietats calmants i antisèptiques.
   • Cineol (eucaliptol): Un compost que ajuda a obrir les vies respiratòries, té accions expectorants i antiinflamatòries.
   • Borneol: Un alcohol monoterpènic que s’utilitza en medicina tradicional per les seves propietats analgèsiques i antisèptiques.
2. Flavonoides: Compostos amb activitat antioxidant que ajuden a protegir les cèl·lules contra el dany oxidatiu. Els flavonoides presents en la farigola inclouen apigenina, luteolina i naringenina.
3. Àcids fenòlics: Com l’àcid rosmarínic i l’àcid cafeic, que tenen propietats antiinflamatòries i antioxidants.
4. Tanins: Compostos astringents que ajuden a reduir la inflamació i tenen propietats antibacterianes.
5. Saponines: Compostos amb propietats expectorants que ajuden a expulsar el moc de les vies respiratòries.

Usos medicinals

Les propietats medicinals de la farigola són nombroses i variades, gràcies a la presència de compostos actius com el timol, un potent antioxidant amb propietats antibacterianes i antifúngiques. A continuació, t’expliquem algunes de les seves principals aplicacions:

Afeccions respiratòries

La farigola és un remei natural excel·lent per tractar afeccions de les vies respiratòries, com ara tos, asma, bronquitis, refredats i grips. Les seves propietats expectorants ajuden a fluidificar la mucositat i facilitar la seva expulsió. Alleuja la inflamació de la gola i calma la irritació.

La farigola també és beneficiosa per al sistema digestiu, ja que afavoreix estimula la producció de bilis i millora la digestió dels aliments. També té propietats carminatives que ajuden a reduir la formació de gasos intestinals i té un efecte antiespasmòdic que ajuda a alleujar els dolors estomacals.

A més de les propietats mencionades, el timó també és una potent antioxidant ja que protegeix les cèl·lules de l’atac dels radicals lliures, ajudant a prevenir l’envelliment prematur i diverses malalties. Redueix la inflamació en diverses parts del cos. Pot ser utilitzada per tractar petites ferides i infeccions cutànies i com a tònic general per enfortir el sistema immunològic ja que proporciona energia.

Com utilitzar la farigola

La farigola es pot utilitzar de diverses maneres per aprofitar les seves propietats medicinals:

• Infusió: És la forma més comuna de consumir la farigola. Simplement, afegeix unes fulles de farigola a aigua bullent i deixa reposar uns minuts abans de colar-la.
• Oli essencial: L’oli essencial de farigola és molt concentrat i s’utilitza principalment per a massatges o per afegir a un bany calent.
• En la cuina: Afegeix les fulles de farigola a les teves preparacions culinàries per donar-los un toc aromàtic i beneficiar-te de les seves propietats.
• Banys: Per a lumbàlgies, gota reuma, torçades. Afegir la infusió concentrada a l’aigua del bany: purificació física i revitalitzat. Contra la timidesa i la fatiga; estimula la nostra vitalitat i el nostre animo. Tònic del sistema nerviós. Per a nens febles i asmàtics. Lumbago, gota, reuma. torçades, paràlisi, antisèptic extern i antiparasitari. Bronquitis.
• Encens: Cremar la planta com a encens per a neteges energètiques i per purificar cases i cerimònies màgiques. Per a la meditació i com a estimulant mental i físic.
• Vinagre de farigola: Macerar 100 g de farigola en mig litre de vinagre bo durant 3 setmanes. Filtrar i guardar: protecció i repel·lent de males energies. Antisèptic extern: fongs, cabells, ferides…

Precaucions

Tot i que la farigola és generalment segura, és important tenir en compte algunes precaucions:

• Embaràs i lactància: S’aconsella evitar el consum de farigola durant l’embaràs i la lactància, ja que podria tenir efectes no desitjats.
• Al·lèrgies: Les persones al·lèrgiques a plantes de la família de la menta haurien d’evitar el consum de farigola.
• Medicaments: La farigola pot interactuar amb alguns medicaments, per la qual cosa és important consultar amb un professional de la salut abans d’utilitzar-la si estàs prenent algun tractament.

En veterinària, es fa servir contra la febre aftosa dels bous, es fa bullir la planta i s’aplica el caldo amb un drap xop a la boca i altres compreses embolicant les peülles per enfortir el casc. A aquest efecte s’han utilitzat tant la farigola com el serpol.

S’usa en bossetes de roba per preservar la roba de tota mena d’insectes, espanta també els mosquits i als peixets de plata que mengen paper a les cases.

Amb el seu brou es rentaven i desinfectaven els barrils de vi i els que es feien servir per conservar les panses. També es van utilitzar les mates seques per encendre el foc amb l’avantatge de l’agradable fragancia que exhalen en cremar-les.

A Palència hem sentit que els coloms busquen les branquetes de la farigola blanca per construir els seus nius, i per facilitar-los la feina es col·loquen al colomar rams d’aquesta planta -també d’espígol, que, diuen també, evita que es criïn polls al niu i fan bona olor al colom.

La farigola, o timó, és una herba aromàtica que ha estat present a les cuines de tot el món des de temps immemorials. El seu sabor intens i versàtil la converteix en un ingredient clau per a una gran varietat de plats. A més de les seves propietats medicinals, la farigola aporta un toc de frescor i complexitat a qualsevol recepta.

Ingredients:

• 500 ml de llet sencera
• Un manat de farigola fresca
• 200 ml de suc de llimona
• 100 g de sucre
• 50 ml d’aigua

Procediment:

Seguint les instruccions de Floren, el primer és preparar una infusió de farigola. Per això posem en un cassó la llet amb la farigola i una cullerada de sucre i li donem un bull de dos minuts. Després apaguem el foc i tapem, deixant infusionar durant mitja hora. Un cop transcorregut el temps perquè la llet s’infusioni, la colem i la congelem 1 hora i 45 minuts. Preparem el sorbet de llimona fent un almívar. Per això coem durant cinc minuts l’aigua i 80 g de sucre, i un cop estiguin ben lligats afegim el suc de llimona barrejant bé. Congelem el sorbet durant 1 hora i 45 minuts.
En una batedora, posem el sorbet de llimona i la llet infusionada semicongelats i batem bé perquè es barregin, obtenint una barreja cremosa i plena de notes aromàtiques de la farigola fresca. Servim en copes decorades amb una branqueta de farigola fresca.

Ingredients:

• 1,4 culleradetes de sal
• 4 branques de farigola fresca (només les fulles)
• 60 g de suc de llima
• 1/2 alvocat (100 g)
• 150 g de glaçons
• 5 g de xili verd fresc ‘jalapeño’ o 5 g de tabasco verd (opcional)
• 2 pessics de pebre mòlt
• 500 g de ginger ale fred
• 100 g de glaçons per servir
• 4 branques de farigola fresca per decorar

Procediment:

• Poseu en un plat la sal i les fulles de farigola. Humitegeu la vora dels gots amb aigua i passeu la vora per la mescla perquè s’hi enganxi. (També podeu humitejar la vora dels gots amb xarop d’atzavara perquè s’enganxi la mescla de sal i farigola) Reserveu-ho per servir.
• En el got de la Thermomix, poseu el suc de llima, l’alvocat, els glaçons, el xili ‘jalapeño’, la sal i el pebre. Tritureu-ho 1 min/vel 10. Amb l’espàtula, baixeu el triturat cap al fons del got.
• Afegiu-hi el ginger ale i barregeu-ho 10 s/vel 5.
• Aboqueu-ho en els gots amb una mica més de gel, acabeu-ho amb unes fulletes de farigola i serviu-ho.

“La sopa de farigola, que se sol menjar tot l’any, però sobre tot al març, que és l’època en què la flor d’aquest arbust és més aromàtica, és molt agradable,…La sopa de farigola és poètica i terral i, a més, molt antiga.” Josep Pla

Ingredients:

• Unes branquetes de farigola
• Oli d’oliva verge extra D.O.P Les Garrigues el necessari
• 1 litre de caldo de verdures o l’aigua de bullir les llegums. (podeu trobar en els enllaços com preparar un fons o caldo ràpid de verdures)
• 2 alls pelats
• 1 llesca primeta de pa torrat per persona per decorar
• 3 llesquetes primes de pa torrat per persona
• un ou per persona (opcional)

Procediment:

• En una cassola que ens hi càpiguen tots els ingredients, posem l’oli necessari per enrossir els alls, afegim les branquetes lligades de farigola, donem un parell de voltes amb una cullera de fusta, afegim el caldo i ho deixem coure de 8 a 10 minuts.
• Retirem l’all i la farigola.
• Afegim el pa tallat finet i torrat lleugerament.
• Deixem coure a foc molt baix durant uns 6-8 minuts. Posem la sal.
• Un cop cuit ho triturem amb el minipimer o un batedor de mà, i si volem ho podem passar pel colador xinès per que quedi més fi.
• Emplatem la sopa en el plat i l’acompanyem de l’ou cuinat a baixa temperatura (a 65 ° C entre 20-40 ‘ depenent de la mida i del resultat que busquem, a més temperatura el rovell quedarà més quallada) o també podem fer un ou poché com podeu veure aquí. A casa hi ha per tots els gustos, alguns amb l’ou i altres simplement la sopa de farigola.
• Decorem amb la llesca prima de pa torrat, rectifiquem de sal, afegim un raig d’oli d’oliva i alguna branqueta de farigola  o alguna flor de farigola segons el temps per fer més bonic.
• Vaig posar sal de La Camarga, sempre m’agrada tenir-ne, per proximitat a La Provença on es pot trobar, també, una farigola molt bona.
• Que vagi de gust!

Curiositats

Astrologia

Està sota el domini de Venus i sota el signe d’Àries.

Màgia

En màgia l’utilitzarem com a planta de percepció psíquica i de connexió amb vides passades. Com a amulet de bona sort i èxit a la vida. En rituals de sanació. Planta de protecció física i repel·lent de males energies. Com a estimulant físic i mental. Planta de purificació i neteges energètiques i psíquiques. Per atracció personal i amor. Per millorar les nostres relacions personals. En rituals de connexió amb la Natura i amb els éssers màgics que hi habiten.

Missatge

“Tinc el valor, la decisió i la claredat mental necessària per afrontar els reptes del moment. Trobo el meu propi espai i em sento segur i estimulat. La meva energia i magnetisme em fan atraient. Milloro les meves relacions i la meva comunicació amb la Natura”.⁴

Referències

1. Sorbet de farigola, la recepta de Floren Domezáin. Directo al Paladar. ↩︎
2. ‘Mocktail’ d’alvocat i farigola. Cuina. ↩︎
3. Sopa de farigola amb ou a baixa temperatura o no. Cuina Cinc ↩︎
4. Vàzquez Molina, Gabriel. La Magia de las Hierbas. Guipuzkoa: Txertoa argitaletxea (Euskal Gaiak Abark S.L.), 2012. ↩︎

Bibliografia

• Dr. Berdonces, José Luis. ‘Gran Enciclopedia de las Plantas Medicinales”. Madrid: Ediciones TIKAL, , 2016, p. 916-917
• Dr. Berdonces, José Luis. ‘Plantas Medicinales”. Madrid: Ediciones Oberon, , 2016, p. 61
• Abella, Ignacio. ‘La Magia de las Plantas”. Integral, 2003. p. 243
• Vàzquez Molina, Gabriel. La Magia de las Hierbas. Guipuzkoa: Txertoa argitaletxea (Euskal Gaiak Abark S.L.), 2012.
• Font i Quer, Pius. ‘Plantas medicinales. El Discórides renovado’. Barcelona: Ediciones Península. 2005.