La verdolaga, o Portulaca oleracea, és molt més que una simple planta que sovint considerem una mala herba. Aquesta planta humil ha estat valorada durant segles per les seves propietats medicinals, culinàries i fins i tot màgiques. En aquesta entrada, descobrirem tots els secrets d’aquest petit tresor verd.

Descripció

La verdolaga és una planta anual, suculenta i de tiges ramificades que poden arribar als 40 cm d’alçada. Les seves fulles són carnoses, de forma ovalada i d’un color verd brillant. Les flors, petites i de color groc, s’obren durant el dia assolellat.

Tija

La tija de la verdolaga és generalment rastrera, encara que en ocasions pot ser erecta. És carnosa i suculenta, el que li permet emmagatzemar aigua i resistir períodes de sequera. La seva coloració, sovint vermellosa, és una adaptació per protegir-se de la radiació solar.

Fulles

Les fulles són simples, alternes i s’uneixen directament a la tija (sèssils). Tenen forma ovalada o espatulada i són carnoses, tenen les vores decorades amb petites protuberàncies transparents, d’un bonic color porpra i amb una capa cerosa que les protegeix de la deshidratació.

Flors

Les flors de la verdolaga són petites i de color groc brillant. S’agrupen en inflorescències al final de les tiges o a les axil·les de les fulles. Cada flor té cinc pètals, nombrosos estams i un pistil.

Fruit

El fruit és una càpsula que conté nombroses llavors molt petites i de color negre. Quan maduren, les càpsules s’obren i alliberen les llavors, que seran dispersades pel vent o per altres agents. Les llavors de verdolaga són extremadament petites però molt prolífiques. Una sola planta pot produir desenes de milers de llavors en una temporada. Aquestes llavors tenen una longevitat impressionant i poden romandre viables durant molts anys, esperant les condicions adequades per germinar.

Arrel

L’arrel de la verdolaga és axonomorfa, amb una arrel principal de la qual surten nombroses arrels secundàries. Aquesta estructura li permet fixar-se al sòl i absorbir l’aigua i els nutrients necessaris.

Hàbitat

Originària de la Índia i el Orient Mitjà, la verdolaga s’ha naturalitzat en pràcticament tot el món, especialment en zones de clima càlid i sec. Sol créixer en sòls sorrencs i pobres en nutrients.

Història

La verdolaga té una llarga història d’ús per part de diverses cultures. S’han trobat evidències del seu consum en jaciments arqueològics d’Amèrica precolombina.

Etimologia

El nom “verdolaga” prové del llatí portulaca, que fa referència a una petita porta, en al·lusió a la manera com s’obre la càpsula de la llavor.

Part utilitzada

Totes les parts de la verdolaga són comestibles, però les més utilitzades són les fulles i les tiges tendres. Les llavors també són comestibles i s’utilitzen per a la preparació d’olis i farines.

Beneficis de la verdolaga

La verdolaga és una planta comestible molt nutritiva. A més dels humans, molts animals consideren la verdolaga una delicadesa. És una font important d’aliment per a algunes espècies d’insectes, ocells i petits mamífers. En algunes regions, s’utilitza també com a farratge per al bestiar. És rica en omega-3, vitamines (A, B1, B2, B3, B6, C i E) i minerals (ferro, potassi, magnesi). Aquestes propietats li confereixen nombrosos beneficis per a la salut:

• Antioxidant: És rica en antioxidants com la vitamina C, la vitamina E i el betacarotè, que ajuden a combatre els radicals lliures i a reduir l’estrès oxidatiu.
• Anti-inflamatòria: Els àcids grassos omega-3 tenen propietats antiinflamatòries, que poden ajudar a reduir la inflamació en el cos.
• Salut cardiovascular: Els àcids grassos omega-3 ajuden a reduir el risc de malalties cardiovasculars, equilibrant els nivells de colesterol i millorant la funció dels vasos sanguinis.
• Salud digestiva: La fibra present en la verdolaga ajuda a mantenir una digestió saludable i pot prevenir el restrenyiment.
• Control del sucre en sang: La fibra dietètica també pot ajudar a estabilitzar els nivells de sucre en la sang, cosa que és beneficiós per a les persones amb diabetis.
• Vermífuga: És eficaç en el tractament d’oxiurs i ascaris lumbricoides

• Crua: Afegida a les amanides com una verdura de fulla verda. Té un gust lleugerament àcid i cruixent.
• Cuita: Es pot cuinar al vapor, saltar a la paella o afegir a sopes i guisats.
• Suc o batut: Es pot afegir a sucs o batuts per augmentar el contingut nutricional.
• En conserva: Algunes cultures conserven la verdolaga en vinagre o l’utilitzen en conserves.

• Àcid oxàlic: La verdolaga conté àcid oxàlic, que en grans quantitats pot contribuir a la formació de càlculs renals en persones propenses. Per això, és recomanable consumir-la amb moderació si tens problemes renals.
• Rentat adequat: Assegura’t de rentar bé la verdolaga abans de consumir-la per eliminar qualsevol rastre de terra o contaminant.

Amb aquestes recomanacions, podeu començar a gaudir dels múltiples beneficis medicinals de la verdolaga i incorporar-la a la vostra rutina de salut i benestar de manera natural i segura.

És consumeix habitualment crua en amanides, pot utilitzar-se també per fer batuts, begudes, licors i adobats en vinagre; al ser carnosa es pot saltejar i utilitzar-se per farcits com els espinacs, en truites i molts d’altres plats.

Ingredients:

• 500 g de cigronet cuit
• 500 g de fulles i tiges de verdolaga
• 2 cebes
• 4 tomàquets
• 5 alls
• oli
• sal

Procediment:

Fem un sofregit fosc tot posant la ceba tallada en juliana en una cassola amb oli. Durant uns minuts la deixem fer ben rossa amb el foc ben viu, encara que agafi color molt de pressa. Quan ja és marronosa, abaixem el foc i la cobrim d’aigua. La deixem coure així fins que l’aigua s’ha evaporat i la ceba queda tova i lluent. Tot seguit afegim els alls i quan agafen color també el tomàquet ratllat.
Un cop ha reduït afegim la verdolaga tallada a trossets i la cobrim amb l’aigua de bullir els cigrons i ho deixem coure durant 10 minuts. Per acabar, afegim els cigrons i ho coem tot junt durant 5 minuts més.

Ingredients:

• 2 1/2 tasses de iogurt
• 1 tassa de verdolaga picada a trossos
• 1 tassa d’enciam picada a trosso
• 1 culleradeta d’all picat
• 1/4 tassa d’oli d’oliva
• 3 1/2 cullerades de vinagre de vi negre
• 2 cullerades de tàperes (o de trossets de tiges adobades de verdolaga, o de bambú, o de botons florals de dent de lleó)
• Sal
• Pebre acabat de moldre

Procediment:

Barreja tots els ingredients en una enciamera i refreda a la nevera per mitja o una hora.

Si et preocupa consumir verdolaga o qualsevol altra planta, silvestre o cultivada, rica en oxalats, la pots menjar amb làctics o qualsevol altra font de calci com el sèsam o la gla, ja que alguns estudis han revelat que pot reduir notablement els nivells d’aquestes substàncies. Les plantes que creixen a l’ombra i les que estan més adobades acumulen més oxalats.

La sopa de verdolaga és un plat molt popular de la cuina mexicana. Sol preparar-se, òbviament, amb la verdura que li dóna nom i compta a més a més amb patates i un brou fet a partir d’una salsa de tomàquet. Per descomptat, com a bon plat mexicà, no pot faltar el toc picant. De vegades pots trobar aquesta sopa amb trossos de carn de porc, vedella o pollastre.

Ingredients:

• 2 manats de verdolagues
• 800 g de patates per coure
• 500 g de tomàquet pera
• ½ ceba mitjana
• 2 o 3 dents d’all
• 2 o 3 xilis chipotle en adob (o una altra varietat de Xile)
• 2 o 3 cullerades d’oli d’oliva
• 1 l de brou de pollastre, carn o verdures
• Sal
• Pebre negre mòlt

Procediment:

• Comencem per preparar 2 manats de verdolaga. Ens quedem amb les fulles i les tiges més tendres, descartant la tija central de cada branca ja que són les parts més dures. Un cop acabada, és fonamental rentar bé la verdolaga per eliminar qualsevol resta de terra o impureses.
• Continuant amb la preparació, prenem 800 g de patates d’una varietat recomanada per coure i les rentem bé i les pelem. Després, les tallem a cubs d’aproximadament 1,5 cm. Reservem per més endavant.

• Passem a la tècnica del tatemat. Col·loquem 500 g de tomàquets pera, mitja ceba mitjana pelada i 2 o 3 dents d’all (amb la pell) en una planxa calenta, sense cap mena de matèria grassa. Deixem que es vagin cremant lleugerament i els anirem fent la volta, fins aconseguir el color fosc per tots dos costats.

• Després que el tatemat estigui llest, retirem tot de la planxa i el col·loquem dins del got de la batedora juntament amb 2 o 3 xilis chipotle en adob, segons el nivell de picant desitjat. Triturem.
• El següent pas és colar el triturat per eliminar qualsevol tros de pell o llavor que hagi quedat. Volem una salsa tan fina com sigui possible perquè la textura de la sopa sigui perfecta. Ens podem ajudar d´un piló de morter per facilitar la tasca.
• En un cassó gran escalfem 2 o 3 cullerades d’oli d’oliva. Hi afegim la salsa colada i cuinem a foc mitjà durant uns 10 minuts.
• Quan la salsa estigui feta, incorporem 1 litre de brou de pollastre (de carn o de verdures) i les patates que havíem reservat. Posem al punt de sal i pebre negre mòlt, i deixem coure a foc mitjà-baix de 15 a 20 minuts.
• Quan les patates estiguin gairebé cuites, és hora d’afegir la verdolaga que havíem preparat. Incorporem les fulles i tiges tendres al cassó.
• Finalitzem la cocció deixant que tot es cuini uns 5 minuts més, fins que les patates i la verdolaga estiguin tendres. En aquest moment ja podem servir la sopa.

Curiositats

La verdolaga és una de les plantes més adaptables i resistents del món. Pot créixer en una àmplia varietat de condicions ambientals, incloent-hi sòls pobres i àrids. Aquesta capacitat d’adaptació la fa gairebé indestructible

La verdolaga pot ser utilitzada en pràctiques d’agricultura sostenible. Actua com a coberta vegetal que ajuda a prevenir l’erosió del sòl i pot també millorar la seva qualitat, gràcies a la seva capacitat de fixar nitrogen i altres nutrients.

Referències

1. Estofat de cigrons amb verdolaga. Eixarcolant. ↩︎
2. Rodrigo Mora, Félix. ‘Usos de 113 plantas silvestres de los campos norteños’. Vigo. ↩︎
3. Bon Viveur. Sopa de verdolagas. ↩︎

Bibliografia

• Cirujeda Razenberger, Alicia y Zaragoza Larios, Carlos. La cara amable de las malas hierbas. Usos alimentarios, medicinales y ornamentales de las plantas arvenses. Aragón: CITA (Centro de investigación y tecnología agroalimentaria de Aragón), p. 88-89
• Rodrigo Mora, Félix. ‘Usos de 113 plantas silvestres de los campos norteños’. Vigo.
• Dr. Berdonces, José Luis. ‘Gran Enciclopedia de las Plantas Medicinales”. Madrid: Ediciones TIKAL, , 2016, p. 948
• Font i Quer, Pius. ‘Plantas medicinales. El Dioscórides renovado’. Barcelona: Ediciones Península. 2005.