El llentiscle o mata de cabrit (Pistacia lentiscus) és un arbust que pot arribar a assolir els 2-3 metres d’alçada. Les seves fulles són compostes, alternes i coriàcies, amb un color verd intens que es manté durant tot l’any. Les flors són petites i de color verd groguenc, agrupades en inflorescències. Els fruits són drupes esfèriques de color vermell que, quan maduren, es tornen negres.

Descripció

El llentiscle pertany a la família de les anacardiàcies i al mateix gènere Pistacia que el pistatxer (P. vera), que es comença a conrear a la comarca del Bages, i la noguerola (P. terebinthus). 

Reconegut pel seu paper fonamental en els ecosistemes mediterranis, el llentiscle es caracteritza per les seves fulles verdes brillants i la seva aroma resinosa distintiva. Aquest arbust no només és una peça clau del paisatge mediterrani, sinó que també ha estat apreciat durant segles pels seus nombrosos usos tradicionals i medicinals.

Degut a que manté les seves fulles verdes tot l’any, el llentiscle es recull sovint per fer rams ornamentals. Des de fa temps, s’espera que el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya estableixi un registre de recol·lectors autoritzats de llentiscle per evitar l’explotació excessiva, especialment als parcs naturals de les serralades litoral i prelitoral de Catalunya.

Les fulles del llentiscle desprenen sempre un perfum intens. Els territoris on creix una màquia de llentiscles es caracteritzen per una intensa emanació olorosa. La primavera és l’època de les herbes tendres i fresques, i, generalment, és el període en què notem menys els seus olors. Però si la calor i les pluges són escasses, les mates comencen a patir la sequedat del terreny, i l’olor, principalment del llentiscle, es fa més present. Després, amb l’arribada de l’estiu, la força del sol va assecant moltes herbes, i en assecar-se completament, en aquell moment trobareu el verd llustrós de les fulles del llentiscle, que continuen mantenint el seu fullatge verd i mostren l’orgull de no semblar patir la sequera. Llavors, el perfum del llentiscle segueix creixent, desprenent un aroma que es propaga, fresc, molt diferent de l’olor ressec i calent de les herbes mig seques que omplen els marges i els camps sense llaurar.

Hàbitat

Aquest arbust és comú a les pinedes de pi blanc, als alzinars clarejats dels vessants assolellats i, sobretot, a les garrigues, on pot cobrir grans extensions de terra.

El llentiscle és típic del clima mediterrani, trobant-se des de la península Ibèrica fins a Grècia i Turquia, així com al nord d’Àfrica. Prefereix sòls ben drenats i zones assolellades, sovint formant part del sotabosc de les pinedes i altres boscos mediterranis. És una planta molt resistent a la sequera i a les condicions adverses, cosa que li permet prosperar en terrenys pobres i pedregosos. Té una gran capacitat de rebrotar després d’un incendi.

Història

Ja a l’antiga Grècia i Roma, el llentiscle era apreciat per la seva resina, coneguda com màstic, considerat un regal dels déus per les seves propietats beneficioses. . Els antics grecs van ser dels primers a adonar-se de les propietats medicinals i culinàries del màstic. La resina s’utilitzava per mastegar, com a precursor de la goma de mastegar moderna, per refrescar l’alè i netejar les dents. Els romans, d’altra banda, empraven el màstic com a ingredient en perfums i ungüents medicinals.

A més, la seva resistència a condicions ambientals adverses ha fet que el llentiscle sigui vist com un símbol de perseverança i adaptabilitat.

Durant l’Edat Mitjana, el comerç de màstic es va expandir considerablement. La resina de llentiscle es va convertir en un producte altament preuat a les rutes comercials entre Europa i l’Orient Mitjà. La seva demanda era tan alta que, en alguns casos, s’utilitzava com a moneda d’intercanvi.

En el Renaixement, l’ús del llentiscle i la seva resina va continuar sent important, sobretot en la medicina tradicional. Els herbolaris recomanaven el màstic per tractar afeccions gastrointestinals, problemes respiratoris i fins i tot per guarir ferides. A més, la resina s’utilitzava com a vernís en la fabricació de mobles i instruments musicals, degut a les seves propietats protectores i el seu agradable aroma.

Etimologia

El gènere Pistacia deriva del grec antic “πιστάκιον” (pistákion), que significa “festuc” o “pistatxo”. Aquesta paraula grega, al seu torn, prové del persa “پسته” (pista), que també fa referència a la nou de pistatxo. Així, el gènere Pistacia inclou plantes conegudes per les seves llavors comestibles, com el pistatxo (Pistacia vera), però també altres espècies com el llentiscle.

L’espècie lentiscus deriva del llatí “lentiscus”, que era el nom que els romans donaven al llentiscle. Aquesta paraula llatina està relacionada amb “lentus”, que significa “flexible” o “viscós”, possiblement en referència a la resina pegajosa (màstic) que produeix aquesta planta.

Usos

Històricament, el llentiscle ha estat valorat per la seva resina, coneguda com màstic, que s’extreu de l’escorça. Aquesta resina té múltiples aplicacions, desde la gastronomia fins a la medicina tradicional. S’utilitza per a la producció de màstic de Quíos, un producte amb denominació d’origen protegit, utilitzat en la confecció de dolços, begudes alcohòliques i productes de pastisseria. A més, les seves propietats antimicrobianes i antiinflamatòries fan que sigui apreciat en la medicina natural per tractar afeccions bucals i gastrointestinals.

Usos medicinals

Un dels usos més celebrats d’aquesta planta és la propietat que té d’obrir la gana. Tant, que quan hi havia algun infant poc menjador o un adult convalescent, els de la casa abans de dinar solien reunir-se, omplir els gots d’aigua fresca i posar unes fulles de llentiscle en remull durant unes hores; i convidaven a tots a beure aquella aigua mentre deien: «el vermut!» I això, segons les velles, ajudava a obrir la gana.¹

El llentiscle és una planta versàtil amb una llarga història d’ús medicinal. Des de la seva resina de màstic fins a les fulles i olis essencials, ofereix una àmplia gamma de beneficis terapèutics. Tanmateix, com amb qualsevol remei natural, és important utilitzar-lo amb coneixement i precaució, i consultar un professional de la salut si es té alguna condició mèdica preexistent o si s’està embarassada o lactant.

Resina de Màstic

El màstic és conegut per les seves propietats beneficioses per al sistema digestiu. Tradicionalment, s’ha utilitzat per:

• Úlceres gàstriques i duodenals: La resina té propietats antiinflamatòries i antimicrobianes que poden ajudar a reduir la inflamació i combatre la infecció per Helicobacter pylori, un bacteri associat a les úlceres.
• Dispepsia: El màstic ajuda a alleujar els símptomes de la indigestió, com ara el malestar estomacal, la inflor i la sensació de plenitud.
• Prevenció de la càries: Les propietats antimicrobianes del màstic ajuden a reduir la formació de placa i combatre els bacteris que causen les càries.
• Refresc de l’alè: Mascar màstic refresca l’alè i redueix el mal alè gràcies a les seves propietats antisèptiques.
• Tractament de ferides i cremades: Aplicat tòpicament, el màstic pot ajudar a cicatritzar ferides i cremades, reduint la inflamació i promovent la regeneració de la pell.
• Dolors articulars i musculars: Les propietats antiinflamatòries de la resina també s’aprofiten en preparats per alleujar dolors articulars i musculars.

Fulles i Olis Essencials

A més de la resina, les fulles del llentiscle i els seus olis essencials també tenen aplicacions medicinals. Mastegar les seves fulles o passar-les per les genives ens poden ajudar a fer salivera si ens trobem al bosc i ens trobem amb la boca seca.

1. Infusions i Decoccions

Les fulles del llentiscle es poden utilitzar per preparar infusions i decoccions que ofereixen diversos beneficis.

• Tractament de diarrees i altres trastorns gastrointestinals: Les fulles tenen propietats astringents que ajuden a controlar la diarrea i altres problemes intestinals.
• Desinfectant urinari: Les infusions de fulles de llentiscle poden actuar com a desinfectant natural per al tracte urinari.

2. Olis Essencials

Els olis essencials extrets de les fulles i branques del llentiscle també tenen usos terapèutics:

• Aromateràpia: L’oli essencial de llentiscle s’utilitza en aromateràpia per les seves propietats relaxants i calmants.
• Tractament de problemes respiratoris: Els olis essencials es poden inhalar per alleujar els símptomes de congestió nasal i altres problemes respiratoris.

Precaucions i Contraindicacions

Tot i els nombrosos beneficis del llentiscle, és important utilitzar-lo amb precaució:

• Al·lèrgies: Algunes persones poden ser al·lèrgiques al màstic o als olis essencials de llentiscle.
• Dosificació: És essencial seguir les recomanacions de dosificació adequades, especialment quan es consumeix internament.

Usos comestibles

El llentiscle aporta un toc únic i aromàtic a diversos plats i begudes, sent especialment popular en la cuina mediterrània. La seva resina, el màstic, és l’ingredient més valorat per les seves propietats aromatitzants i la seva versatilitat en la gastronomia tradicional i moderna.

Receptes

Arròs de colomí amb llentiscle

Ingredients:

• Un colomí –si no en trobem, el podem substituir per guatlles–
• 2 tasses d’arròs
• Branques de llentiscle amb fruit
• 3 grans d’all
• 2 cebes
• 3-4 tomàquets
• Sal

Procedimient:

• En una paella amb una mica d’oli daurem uns quants grans d’all sencers pelats. Els retirem del foc i, a la paella, hi posem el colomí. El marquem uns dos minuts per banda amb les branques de llentiscle –amb fulla i fruit– a sobre perquè vagi agafant una mica de gust. Retirem el colomí i, a la paella, hi saltegem ceba, all i tomàquet com si féssim un sofregit. En tot el procés, hi deixem les branques de llentiscle i salpebrem al gust.
• Un cop la ceba, l’all i el tomàquet siguin cuits i s’hagin reduït, hi afegim de nou el colomí, ho cobrim d’aigua, retirem el llentiscle i hi afegim l’arròs. Ho deixem fer xup-xup fins que l’arròs sigui cuit, afegint aigua i sal si és necessari.
• El colomí és la cria del colom, que es consumeix just en el moment en què els individus joves ja tenen les plomes d’adult, però encara no volen. Fins no fa gaires dècades, l’arròs de colomí era un dels plats tradicionals més apreciats de la gastronomia catalana.

Font: Eixarcolant. ²

Sil·ló de llentiscle

• 1 tassa de farina
• 1 tassa d’ametlles sense torrar senceres
• 2 culleradetes de fruits de llentiscle
• 1 culleradeta de fulles de llentiscle sec
• 2 culleradetes de mel
• 1/2 culleradeta de canyella
• 1/2 culleradeta d’anís mòlt
• 50 g de mantega
• Sal

Procedimient:

• Primer de tot, posem la farina en una paella, sense res més, a foc fort, i anem remenant fins que quedi ben torrada. Ha de quedar de color marró fosc, però cal remenar bé perquè no es cremi.
• A continuació, piquem ¾ parts de les ametlles amb els fruits de llentiscle fins que quedi tot ben fi i també ho torrem en una paella sense res més.
• Un cop torrat, hi afegim l’anís, la canyella i la sal.
• Ho posem tot en un recipient on hi afegim la farina torrada que, prèviament, haurem tamisat.
• Hi incorporem també la mantega desfeta i ho barregem bé amb les mans.
• Finalment, hi afegim la mel i acabem de barrejar.
• En aquest punt, ja tenim la massa feta i només ens falta fer la forma que més ens agradi.
• Ho decorem amb les ametlles sobrants.

Font: Eixarcolant. ³

Videos

Videos sobre l’espoli del llentiscle a Catalunya:

Curiositats

Màgia

Protecció: El llentiscle es considera una planta protectora, capaç d’allunyar energies negatives, malalties i malediccions. Es creia que penjar branques de llentiscle a la llar o portar-les com a talismà podia protegir a la persona que ho feia.

Purificació: El fum de les branques de llentiscle que cremaven s’utilitzava per a purificar espais i objectes, eliminant energies negatives i preparant-los per a rituals o usos sagrats.

Abundància i prosperitat: Les fulles de llentiscle s’associaven amb la prosperitat i la bona sort en els negocis. Es guardaven a la llar o es portaven com a talismà per a atreure la riquesa material.

Fertilitat: El llentiscle també es relacionava amb la fertilitat, tant de la terra com de les persones. Es consumien les baies o s’utilitzaven en rituals per a augmentar les possibilitats de concebre.

Amor i passió: Les flors vermelles del llentiscle s’associaven amb l’amor i la passió. Es regalaven com a mostra d’afecte o s’utilitzaven en rituals amorosos.

Inspiració i creativitat: Es creia que el llentiscle podia estimular la inspiració i la creativitat. S’utilitzava en rituals per a connectar amb la musa o per a superar bloquejos creatius.

Conclussió

El llentiscle és un regal preciós de la natura mediterrània. El seu aroma, les seves llegendes i les seves propietats beneficioses ens conviden a connectar amb la saviesa ancestral de la terra i a apreciar la riquesa del nostre ecosistema.

Referències

1. El blog d’en Joan Vilardell ↩︎
2. Eixarcolant. Arròs de colomí amb llentiscle. ↩︎
3. Eixarcolant. Sil·ló de llentiscle ↩︎