Salvia rosmarinus [= Rosmarinus officinalis]

Romaní o romer [CATALÀ]
Romero [CASTELLÀ]

El romaní (Salvia rosmarinus), és un arbust de la família Labiades, de fulles perennes molt aromàtiques, omnipresent a les brolles de la comarca de Bages i que a més es troba a les pinedes de pi blanc i s’usa en jardineria. El romaní és una planta molt popular per la seva olor agradable i per les seves aplicacions. Fins a l’any 2017, l’espècie era coneguda pel nom científic Rosmarinus officinalis, ara és un sinònim.

Descripció

El romaní és una planta que normalment creix fins a 1 metre d’alçada, però pot arribar a fer 2 metres. Té branques llargues que no es divideixen gaire i que, quan són joves, tenen forma quadrada. A mesura que es fan velles i de fusta, perden aquesta forma i es tornen més irregulars. Les branques més velles tenen una escorça grisa que cau en tires llargues.
Les fulles del romaní es posen de dues en dues als costats de les branques, formant una creu si les mires des de la punta de la branca. Aquestes fulles són estretes, de 2-3 cm de llarg i 2-3 mm d’ample, i són gruixudes i doblegades pels costats. Són de color verd intens per la part de dalt i blanquinoses o grises per la part de sota.
Les fulles tenen olis essencials que fan bona olor quan les fregues o trenques. A vegades, a la base de les fulles, poden sortir petites branques noves i flors que es queden molt a prop de la branca. Això fa que sigui una mica més difícil veure la creu que formen les fulles.

(Il·lustració de Salvia rosmarinus) 

Hàbitat

Aquesta planta està ben adaptada per viure en llocs secs gràcies a les seves fulles especials. La seva distribució geogràfica és àmplia, trobant-se al sud d’Europa, a l’oest d’Àsia i al nord d’Àfrica.

A la península Ibèrica, es troba de manera generalitzada, però és menys comuna en algunes àrees del nord i nord-oest, des de Galícia fins al País Basc. A l’est de la península, és bastant freqüent a Catalunya, tot i que és rara a la zona dels Pirineus.

El romaní és una planta de distribució mediterrània, la planta mediterrània per excel·lència. Té una preferència molt marcada pels terrenys calcaris. És habitual que creixi entre roques als pedruscalls.¹

Història

La seva olor greu i aromàtica i el seu caràcter perenne l’han fet mereixedor d’un lloc molt important en els rituals i les litúrgies més diverses. S’ha emprat com a encens o sahumeri, substituint moltes vegades el llunyà i car encens; en cerimònies de purificació, com a ram beneït o màgic, en celebracions de naixement o funeràries, en casaments i com a ornament de déus i humans. Hi ha infinitat de tradicions i llegendes al voltant d’aquest arbust que va ser símbol d’immortalitat i vida eterna, de lleialtat, amistat, sinceritat i record.

Etimologia

“Rosmarinus” es creu que va ser format del llatí per “ros” que significa “rosada” i per “marinus“, “marí”, ja que el romer és una planta mediterrània. Però actualment, es decanten per una altra interpretació, segons la qual “ros” vindria de la veu grega “rhops” (ῥωψ), que vol dir “matissar”, i “marinus” derivaria de “myrrhinos” (μυῤῥίνος), que significa “aromàtic”.²

Part utilitzada

Part aèria en flor.

Usos medicinals

El romaní actua com a estimulant de la circulació i per tant dels òrgans i el metabolisme. En ús extern forma part de molts bàlsams, ungüents i pocions antigues i modernes, que s’utilitzen per curar nafres, cops o torçades i per alleujar dolors artrítics o reumàtics. En el cas de ferides, els preparats a base de romaní acceleren la cicatrització.

També es va fer famosa a partir del segle XVI 《l’aigua de la Reina d’Hongria》, un destil·lat en alcohol de romaní que va tornar la salut a aquesta reina quan tenia 72 anys i estava postrada per l’artritis i la gota. Des d’aleshores s’ha considerat com una mena d’elegir d’eterna joventut capaç de tornar la bellesa i les ganes de viure els qui les van perdre abans d’hora.

Conté oli essencial i àcid rosmarínic.

El càmfor de romaní és un tònic general de la circulació sanguínia i del sistema nerviós, exercint el seu efecte especialment a nivell de la marró dels gots.
S’utilitza en la hipotensió, en els espasmes vasculars i en els problemes de circulació perifèrica insuficient.

El romaní és considerat un tranquil·litzant, encara que la seva acció sobre el cervell i el nostre estat d’ànim és una mica més complexa. S’ha considerat popularment que el consum de romaní reforça l’intel·lecte i la memòria, possiblement degut a les seves virtuts tonificants generals.

Alcohol de romaní

Macerar un grapat de planta en 1 litre dalcohol, durant 10-15 dies i després filtrar. Fregues en lumbago, mala circulació, reuma, cops, pèl, escares (abans de sortir). Es pot diluir al 50% amb aigua i fer-lo servir com a colònia.

Tintura de romaní

Elaboració:

• Selecciona un recipient de vidre, net i hermètic, que sigui de la mida de la tintura que prepararàs.
• Netegeu un flascó amb alcohol o bulliu-lo amb aigua per desinfectar-lo.
• Selecciona el romaní. Tritureu-lo, no gaire fi, per augmentar l’eficàcia de l’extracció. Posa la planta al recipient. Nota’n el pes.
• Afegeix l’alcohol de 70º. Si la planta és seca, s’hi afegeix 5 vegades més d’alcohol. La planta ha de quedar coberta per l’alcohol. Tanca, agita i conserva el macerat en un lloc segur i arrecerat de llum i calor.
• Periòdicament agita el recipient per homogeneïtzar la barreja fins a la data prevista.
• Passades de 2 a 3 setmanes de maceració, filtreu l’extracte amb un colador fi, una gasa o un filtre de paper d’un sol ús. Es recomana filtrar diverses vegades perquè no hi quedi cap partícula en suspensió.
• Envasa i emmagatzema la tintura obtinguda en una ampolla de vidre neta i, si pot ser, fosca. No oblidis etiquetar el teu producte amb el seu nom i data.

Les tintures no necessiten conservant pel seu alt contingut en alcohol i poden durar uns quants anys. Tot depèn de la proporció aigua/alcohol. Més alcohol, més anys de vida.

De vegades, ens interessa obtenir una tintura més concentrada en actiu, però sense haver d’afegir més alcohol al nostre cosmètic. De manera una mica casolana, es pot deixar obert el flascó uns dies i deixar evaporar l’alcohol. També pots posar el pot davant un ventilador, en una zona ventilada o fer servir l’aire rotatori del forn (però sense posar temperatura).³

Et deixem alguns vídeos sobre el romaní i els seus usos:

Usos comestibles

Com a condiment, aromatitza i ajuda a pair tot tipus d’aliments proteínics, carns, peixos, marisc, seitan, tofu, soja, blat de moro, arròs, pèsols, ous, bolets… i hortalisses de tota mena: patates – especialment al forn- , cebes, espinacs, caldos vegetals… També es fa servir per a postres: melmelades, gelees, macedònies i galetes. Per a aquests usos culinaris es fa servir amb moderació, a causa del seu gran poder aromatitzant. Pot afegir-se als aliments en fresc o sec, en infusió o simplement fregant les fulles sobre la carn, patates, etcètera. Per a caldos es posa una branqueta que es retirarà quan ha bullit uns pocs minuts.

Receptes

Focaccia de romaní.

Ingredients:

• 600 g de farina de força i una mica més per treballar la massa
• 50 g d’oli d’oliva verge extra
• 15 g de llevat fresc de forner o un sobre de llevat químic en pols de forner
• 350 ml d’aigua tèbia
• 10 g de sal fina

Per cobrir

• Romaní fresc
• Oli aromàtic recepta AQUÍ o d’oli d’oliva verge extra
• Ceba tallada molt fina en cèrcols
• Sal en escates tipus MALDON (o sal gruixuda, la de tota la vida)

Procedimient:

• Posa la farina en un bol en forma de volcà, afegeix l’aigua temperada amb el llevat diluït en aquest (ull no et passis amb la temperatura de l’aigua o el llevat perdrà propietats). Afegeix-hi la resta dels ingredients i barreja amb una mà fins que tot s’hagi unit i format una massa homogènia. Se t’enganxarà força encara, és normal. Deixa-la reposar uns deu minuts i bolca-la en una superfície de treball empolvorada amb farina.
• A continuació treballa una mica (uns 8 minuts) la massa amb estiraments i plecs, pots seguir aquesta tècnica, o simplement aproximar-t’hi, tampoc és l’obra mestra del segle el que estem fent.
• Repòs de mitja hora.
• Estirem (a mà o ajudats per un pal d’amassar) la massa sobre un paper de forn, (repòs de 20 minuts) i encenem el forn a 220º escalfor amunt i avall.
• Amb un dit o amb el mànec d’un utensili de fusta fem unes incisions a la massa que quedin com un forat i anem posant romaní fresc i la ceba tallada fina en cèrcols.
• Enfornem entre 45 i 50 minuts o fins que veiem que la superfície ha adquirit el color dauradet que ens ve de gust.
• Retirada del forn li passem un bon raig d’oli d’oliva verge extra, en el meu cas aromatitzat i empolvorem sal gruixuda o en escates.

Font: Recepta de Focaccia de Romaní. Aromàtica. ⁴

Pastís de pomes i romaní⁵

• 200 g de mantega
• 4 ous
• 400 g de farina
• 300 g de sucre
• 1 bosseta de llevat tipus royal
• 4 pomes verdes
• 5 cullerades de llet (segons calgui)
• 2 cullerades de melmelada de préssec (segons calgui)
• Unes fulletes de romaní picades

Per decorar (opcional)

• Sucre glas
• 2 pomes
• 2 cullerades de sucre
• unes fulletes i flors de romaní

Procedimient:

• Pelar les pomes i tallar-les a rodanxes, regar amb llimona, tirar la melmelada i remenar bé amb les mans. Deixeu reposar durant almenys 1 hora, si és més millor. Veuràs com s’estoven les pomes i adquireixen una textura suau i gairebé cremosa.
• Preparar un motlle desmuntable, untant-lo amb mantega. En aquest cas en vaig utilitzar un de 23 cm.
• Separem les clares dels rovells.
• Muntem primer les clares a punt de neu i apartem. No oblidis que el bol on les vagis a muntar ha d’estar ben net de greix.
• Batem la mantega amb el sucre i els rovells d’ou. Quan estiguin ben batudes afegim la farina i el llevat. Ara toca abocar la llet que encara que poso 3 cullerades realment és una mica a ull, fins que es torni manejable.
• I finalment afegim les clares muntades a punt de neu sense remenar massa només embolicant fins a integrar.
• Posa la meitat de la massa després les pomes i finalment acaba amb l’altra massa i anivella.
• Enforneu i cuini a 180 ° C durant 45 minuts o una hora.
• Quan estigui totalment freda decorar.
• En aquest cas vaig optar per empolvorar amb sucre glas i posar al centre uns dauets de pomes fetes simplement al foc amb una mica de sucre unes fulletes de romaní i donant-los unes voltetes en una paella fins que es caramel·litzin.

Crema d’albercocs i romaní: recepta dolça de temporada

Ingredients per a 6 persones:

• 6 albercocs
• 600 ml de llet
• 15 g de mantega
• 3 ous
• 120 g de sucre

Procedimient:

• Començarem rentant i picant els albercos en trossos petits. Posem un cassó al foc amb la mantega, 20 grams de sucre i l’extracte de vainilla. Coem durant 10 minuts a foc lent, i triturem la barreja per obtenir un coulis. Ho repartim en 6 rameqeuines o motlle petits . Preescalfem el forn a 150 graus centígrads.
• D’altra banda, escalfem la llet amb les branquetes de romaní netes i picades finament. Portem a ebullició, tapem el cassó amb un film de cuina i deixem infusionar durant 10 minuts .
• Batem els ous amb la resta del sucre fins que la barreja blanquegi i es torni escumosa . Colem la llet a sobre de la barreja d’ous i sucre i remenem enèrgicament, passem això als motlles.
• Coem al bany maria durant 30 minuts , deixem refredar les cremes a la nevera fins al moment de servir.

És tan sedosa i perfumada aquesta crema d’albercocs i romaní que no necessita gaire més acompanyant per obtenir el títol de postres ideal per a l’estiu. Recordeu-vos de comprar albercocs ben madurs i al punt just de dolçor, aquells que han aprofitat bé el sol, doncs si no poden resultar indigestos.

Recepta de Directo al Paladar.⁶

Us deixem algunes receptes més:

Curiositats

Astrologia

El Sol li concedeix propietats.

Màgia

En màgia, el farem servir en ofrenes màgiques i d’agraïment a la Terra, ja que la seva energia és especialment atractiva als éssers de la Natura. Com a planta de protecció física, psíquica i espiritual. Atrau la bona sort, bones energies i els somnis dolços i serens (posar-la a la tauleta de nit). Planta de purificació i espiritualitat. Per a rituals d’atracció amorosa i fertilitat. Per a la salut i la bellesa del cos. Planta per millorar la nostra ment (la memòria, la concentració…) i la percepció psiquica. Afavoreix la meditació i els estats de més consciència espiritual. Per incrementar la nostra vitalitat, ànim i magnetisme personal.

Missatge

Obro el meu cor per força de l’amor. Controlo les meves emoïcions i la meva energia de la manera més equilibrada i positiva. La meva ment està desperta i creix la meva memòria i la meva percepció. Regenero i enforteixo la meva energia interior, la meva vitalitat i l’ànim, i la connecto amb la meva espiritualitat. Gaudeixo amb equilibri i alegria de tots els aspectes de la meva vida.

Referències

1. El medi natural del Bages i del Moianès ↩︎
2. Viquipèdia ↩︎
3. Mon petit pot. Como elaborar una tintura simple. ↩︎
4. La Cocina de Frabisa. Focaccia de Romero. Aromàtica. ↩︎
5. De Flores Comestibles. Tarta de manzanas y romero. ↩︎
6. Directo al Paldar. Crema d’albercocs i romaní: recepta dolça de temporada ↩︎

Bibliografia

• Abella, Ignacio. ‘La Magia de las Plantas”. Integral, 2003. p. 233-235
• Culpeper, Nicolás. ‘Herbario Completo’. Madrid: Editorial Tritemio, S.L., 2015, p. 229-230.
• Rodrigo Mora, Félix. ‘Usos de 113 plantas silvestres de los campos norteños’. Vigo.
• Vàzquez Molina, Gabriel. La Magia de las Hierbas. Guipuzkoa: Txertoa argitaletxea (Euskal Gaiak Abark S.L.), 2012.