Plantago sp.

Plantatge [CATALÀ]
Llantén [CASTELLÀ]

El plantatge (Platago sp.), pertany a un gènere de plantes herbàcies perennes de la família Plantaginaceae. Són plantes comunes en moltes parts del món, especialment en àrees amb sòls pertorbats o degradats. Les espècies de Platago es caracteritzen per tenir fulles llanceolades o en forma de roseta basal, i petites flors en espigues que emergeixen d’un tija floral. Algunes varietats de plantatge tenen propietats medicinals i han estat utilitzades tradicionalment per tractar una varietat de dolències.

Descripció

És una planta herbàcia vivaç sense tiges ramificades i amb tiges florals que arriben de 30 a 50 cm d’alçada, té un rizoma curt central del qual brollen moltes arrels primetes de color groc. Les fulles lanceolades o ovades, llargues, una mica dentades i radicals estan disposades en una roseta basal a la base de la tija, tenen de tres a set nervis longitudinals que s’estrenyen i continuen al pecíol. La tija és quadrada i la inflorescència terminal és una espiga densa amb flors molt petites de color blanc o púrpura. L’espiga és curta durant la floració i després es va allargant. El fruit és un pixidi amb de quatre a setze llavors.

(Il·lustració de Plantago lanceolata) 

Espècies de plantatge

Hi han moltes espècies de plantatge, us mostrem les més comunes de la zona del Bages i el Moianès:

Plantago major

Plantago major, plantatge gros, cua de rata, grana de canari o llantén gran. Té les fulles grans i ovades o orbiculars que formen una roseta basal. A diferència de les altres especies de Plantago, les seves inflorescències es presenten en llargues espigues erectes i compactes.
És indicadora de sòls humits y compactes pel bestiar o el maneig agrícola.

Plantago media

El plantatge mitjà (Plantago media) és una herba perenne amb les fulles disposades en roseta ran de terra, ovades, sobtadament contretes cap a una base sense pecíol distingible, pubescents i amb els nervis paral·lels. A finals de primavera o a l’estiu fa una espiga allargada al capdamunt d’un peduncle pilós que neix del centre de la roseta. Viu a les pastures relativament humides, amb preferència per les zones altes. Es troba sobretot a la part nord-oriental del Moianès.
El plantatge mitjà té un port i una amplada de les fulles entremig del plantatge de fulla estreta (P.lanceolata) i del plantatge de fulla gran (P.major), d’aquí el seu nom.

Plantago lanceolata

El plantatge de fulla estreta o herba de cinc nervis, és una herba perenne amb totes les seves fulles concentrades en una o més rosetes basals. Aquestes fulles són ben característiques per la forma lanceolada, llarga de fins a 30 cm per només uns 3 cm d’amplada màxima, afuades cap als dos extrems i amb 3 o 5 nervis paral·lels molt ressaltats. Les seves inflorescències són espigues estretes i allargades que contenen petites flors hermafrodites. El plantatge de fulla estreta creix a tota mena de prats, amb preferència pels fenassars, i als marges i terres una mica calcigades. La seva presència indica sòls equilibrats en aigua, nutrients i matèria orgànica, amb una bona activitat de la microbiota aeròbia.

Plantago coronopus

La cervina (Plantago coronopus), també anomenat cornicervi, peu de corb, banya de cervo o banya de bou, és un plantatge amb una roseta basal de fulles llargues i estretes, irregularment dentades en lòbuls aguts que apunten endavant. Aquestes fulles es disposen com radis ajagudes ran de terra, però sobtadament es corben per enlairar la punta. Poden ser una mica suculentes, sobretot si la planta viu en ambient salí. També es distingeix per tenir fulles lobulades i inflorescències curtes en forma de botó. És el més apreciat a la cuina.

Plantago sempervirens

El plantatge de ca, plantatge de matafoc, herba pucera o botafoc (Plantago sempervirens [= P.cynops]) és l’únic plantatge amb port de mata arbustiva, de fins a 2 pams d’alçada, amb tiges ramificades i llenyoses, ben diferent de les herbes en roseta basal com seria, per exemple, el plantatge de fulla estreta (P.lanceolata). El plantatge de ca aconsegueix viure als indrets especialment secs, ja siguin erms, vores de camins, llistonars o brolles, sovint damunt de les carenes o en llocs pedregosos. Al Bages es troba una mica per tot arreu, sense ser abundós.

Plantago albicans

L’herbafam, pa eixut o clavellina, coneguda també al Pla de Bages amb el nom de morifam (Plantago albicans), família plantaginàcies, és una herba perenne de rabassa llenyosa que manté sempre fulles vives i fa de 10 a 40 cm d’alçada (hi ha qui la considera un camèfit [mata petita]). L’herbafam creix sobre sòls argilosos compactats i pobres d’indrets assolellats (talussos, antics conreus…). És possible que el seu nom vingui del fet que la terra on creix és poc productiva. Té una distribució mediterrània i sahariana, i és freqüent al Bages.

En general, les diferències entre aquestes espècies de Plantago rauen principalment en les seves característiques morfològiques, com la forma de les fulles, la grandària de les inflorescències i els hàbits de creixement.

Hàbitat

Habita en una àmplia gamma d’hàbitats a tot el món. Aquest gènere de plantes és especialment adaptable i es troba sovint en terrenys pertorbats, com ara pastures, camins, camps cultivats i marges de carreteres. Tot i això, també pot créixer en condicions més estables, com ara prats, boscades lleugeres i terres de conreu. El seu rang d’altitud varia des de les terres baixes fins a les muntanyes. La seva versatilitat i capacitat d’adaptació fan que el plantatge sigui una presència comuna en una gran varietat d’ecosistemes, des de les regions temperades fins a les subtropicals.

Història

El nom Plantago deriva del llatí “planta”, que significa “planta” o “germinar”. Aquest nom fa referència a la naturalesa herbàcia de les plantes d’aquest gènere. Les primeres referències documentades del seu ús medicinal es remunten a l’antiga Grècia i Roma, on es reconeixia per les seves propietats curatives.

Part utilitzada

Tota la planta i les llavors.

Usos medicinals

El plantatge té una sèrie de virtuts medicinals que han estat reconegudes en diverses tradicions fitoterapèutiques al llarg de la història. Aquestes virtuts es deriven principalment del contingut de diversos compostos bioactius presents en la planta. El principi actiu més important és l’aucubòsid. Tot i que es pot prendre en infusió, si s’escalfa la planta perd el seu efecte antibacterià. Aquestes substancies fan que el suc de plantatge no es floreixi. A nivell pràctic s’ha utilitzat tradicionalment per al tractament de problemes respiratoris com el mal de coll, la tos i la bronquitis, gràcies a les seves propietats expectorants i demulcents. A més, s’aplica externament en forma de cataplasmes o ungüents per al tractament de ferides, cremades, picades d’insectes i altres problemes de la pell, ja que ajuda a calmar la irritació i promou la cicatrització. Tanbé va bé pel reumatisme, el restrenyiment, el mal de panxa, les hemorroides entre d’altres dolències.

Contra la tos i les afeccions pulmonars i bronquials

El plantatge és ric en mucílags, que són substàncies gelatinoses amb propietats emol·lients i antiinflamatòries. Aquestes substàncies poden ajudar a calmar la irritació i l’inflamació en els teixits interns i externs del cos. A més, conté una varietat de compostos fenòlics, com ara àcids fenolics i flavonoides, que tenen activitat antioxidant i antiinflamatòria, contribuint a reduir el dany cel·lular causat pels radicals lliures i a alleujar els símptomes d’inflamació.

Xarop de plantatge

Elaboració:
– Recollir el plantatge el més net possible, rentar-lo i assecar-lo amb un drap net.
– Netegeu un flascó amb alcohol o bulliu-lo amb aigua per desinfectar-lo.
– Col·locar una capa de fulles de plantatge d’aproximadament un centímetre de gruix al flascó i després cobrir amb sucre.
– Hi ha qui jura enterrar el xarop a mig metre sota terra durant dos mesos. També pots posar-lo al celler o al rebost.
– Després de dos mesos, poseu el xarop a bany Maria i escalfeu-lo lentament.
– Afegir suc de llimona i uns 20 ml d’aigua bullida i tèbia i deixar en infusió dues hores més.
– Aboqui el xarop a través d’un colador en un segon pot de rosca desinfectat.
– Ara el seu xarop per a la tos està llest i es pot prendre diverses vegades al dia per culleradeta als primers signes de tos.

Recepta de Tekking Chile¹

Per a la pell

Bàlsam calmant i reparador de la pell

Ingredients:
– 35 g de macerat de plantatge en oli verge d’ametlles (o d’oliva)
– 5 g de cera verge d’abelles
– 15 g de gel d’ àloe vera (suc d’aloe vera + 1% de goma xantana)

Recepta extreta de Remeiers i Remeieres de Girona de Pilar Herrera i Marisa Benavente.²

Usos comestibles

Fulles joves en amanides sucs i batuts. Són més saboroses com més petites i tendres. En cru el seu sabor recorda el dels xampinyons. Es poden cuinar al vapor o fregides amb sal o sucre. Les fulles més velles cuites; cal eliminar les fibres abans de la cocció, el sabor és una mica amarg. Sovint es blanquegen per fer-les més tendres. El llnatén és ric en vitamnia A,B, C i K, magnesi, calci, ferro, silice, fòsfor, seleni, sodi, zinc, potassi i sofre.

Receptes

Escabetx de plantatge

Ingredients:
– Un bon grapat de fulles de plantatge
– 3 cullerades de sal (o al gust)
– 1 culleradeta d’all en pols.
– ½ culleradeta de pebre vermell dolç en pols
– Opcional: atres espècies al gust.
– ¼ taça, oli d’oliva (o a elecció)

Procedimient:
– Col·loqueu en una olla l’aigua, el vinagre i la sal. Porteu a bullir.
– Mentre l’aigua s’escalfa renti les fulles de plantatge. Talleu-les transversalment (travessant les nervadures) en tires d’uns 5-10 mm d’amplada.
– Introduïu les fulles al líquid i cuineu-les durant uns 2 minuts després de recuperat el bull. Coleu i deixeu escórrer, després col·loqueu en un flascó.
– Barregeu l’oli amb els condiments i aboqueu sobre el plantatge dins del flascó. Compacteu les fulles perquè no quedin bombolles grans d’aire i que quedin submergides amb l’oli.
– Retoleu i deseu a la nevera per fins a uns 10 dies.

Las Cuatro Estaciones – Cocina Salvaje³

Paté cru de plantatge

Rotllets de plantatge

Ingredients:
– Fulles de plantatge grans i tendres (Plantago major)
– Arròs integral amb verdures sofregides (sobrer del dinar del dia anterior).

Procedimient:
– Posem aigua a bullir.
– Escaldem les fulles de plantatge durant 30 segons.
– Les traiem d’una a una i ràpidament les posem dins d’aigua ben freda (ens ajudem amb glaçons per evitar que cada cop l’aigua s’escalfi més i assegurar-nos que sempre està ben freda).
– Posem les fulles planes sobre una superfície neta.
– Posem una cullerada sopera d’arròs amb verdures sobre la fulla, ben apretada.
– Enrotllem (ens podem ajudar de la tija per tancar bé l’enrotllat).

Suggeriment: alguna salsa on on sucar sempre queda bé, com una vinagreta suau amb salsa de soja i un punt de mostassa.

Recepta de ‘Mandràgora. Cosmetica natural artesana’.⁴

Curiositats

Astrologia

Està sota el domini de Venus i també pel Sol i per Saturn. El millor moment de l’any per recollir-lo és durant la lluna nova de l’època de Càncer. Cura el cap per antipatia amb Mart, i les parts íntimes per simpatia amb Venus.

Màgia

El plantatge simbolitza l’equilibri, la justícia, la temprança; és l’àngel just que hem de despertar en nosaltres per ser justos i honestos amb nosaltres mateixos i amb els altres. En màgia, l’utilitzarem per repel·lir males energies i mals pensaments; per resoldre conflictes propis i aliens. Per relaxar la ment i dormir bé. Rituals de sanació i protecció. Planta de saviesa i justícia divina.

Referències

1. Haz tu propio jarabe para la tos. TREKKINGCHILE ↩︎
2. Remeiers i Remeieres de Girona. ↩︎
3. Las Cuatro Estaciones – Cocina Salvaje ↩︎
4. Rotllets de plantatge, recepta silvestre d’aprofitament alimentari ↩︎

Bibliografia

Culpeper, Nicolás. ‘Herbario Completo’. Madrid: Editorial Tritemio, S.L., 2015, p. 214.
Rodrigo Mora, Félix. ‘Usos de 113 plantas silvestres de los campos norteños’. Vigo.