Plantago sp.

Plantatge [CATALÀ]
Llantén [CASTELLÀ]

(Il·lustració de Plantago lanceolata



Plantago major


Plantago major, plantatge gros, cua de rata, grana de canari o llantén gran. Té les fulles grans i ovades o orbiculars que formen una roseta basal. A diferència de les altres especies de Plantago, les seves inflorescències es presenten en llargues espigues erectes i compactes.
És indicadora de sòls humits y compactes pel bestiar o el maneig agrícola.

Plantago media

El plantatge mitjà (Plantago media) és una herba perenne amb les fulles disposades en roseta ran de terra, ovades, sobtadament contretes cap a una base sense pecíol distingible, pubescents i amb els nervis paral·lels. A finals de primavera o a l’estiu fa una espiga allargada al capdamunt d’un peduncle pilós que neix del centre de la roseta. Viu a les pastures relativament humides, amb preferència per les zones altes. Es troba sobretot a la part nord-oriental del Moianès.
El plantatge mitjà té un port i una amplada de les fulles entremig del plantatge de fulla estreta (P.lanceolata) i del plantatge de fulla gran (P.major), d’aquí el seu nom.

Plantago lanceolata

El plantatge de fulla estreta o herba de cinc nervis, és una herba perenne amb totes les seves fulles concentrades en una o més rosetes basals. Aquestes fulles són ben característiques per la forma lanceolada, llarga de fins a 30 cm per només uns 3 cm d’amplada màxima, afuades cap als dos extrems i amb 3 o 5 nervis paral·lels molt ressaltats. Les seves inflorescències són espigues estretes i allargades que contenen petites flors hermafrodites. El plantatge de fulla estreta creix a tota mena de prats, amb preferència pels fenassars, i als marges i terres una mica calcigades. La seva presència indica sòls equilibrats en aigua, nutrients i matèria orgànica, amb una bona activitat de la microbiota aeròbia.

Plantago coronopus

La cervina (Plantago coronopus), també anomenat cornicervi, peu de corb, banya de cervo o banya de bou, és un plantatge amb una roseta basal de fulles llargues i estretes, irregularment dentades en lòbuls aguts que apunten endavant. Aquestes fulles es disposen com radis ajagudes ran de terra, però sobtadament es corben per enlairar la punta. Poden ser una mica suculentes, sobretot si la planta viu en ambient salí. També es distingeix per tenir fulles lobulades i inflorescències curtes en forma de botó. És el més apreciat a la cuina.


Plantago sempervirens

El plantatge de ca, plantatge de matafoc, herba pucera o botafoc (Plantago sempervirens [= P.cynops]) és l’únic plantatge amb port de mata arbustiva, de fins a 2 pams d’alçada, amb tiges ramificades i llenyoses, ben diferent de les herbes en roseta basal com seria, per exemple, el plantatge de fulla estreta (P.lanceolata). El plantatge de ca aconsegueix viure als indrets especialment secs, ja siguin erms, vores de camins, llistonars o brolles, sovint damunt de les carenes o en llocs pedregosos. Al Bages es troba una mica per tot arreu, sense ser abundós.


Plantago albicans

L’herbafam, pa eixut o clavellina, coneguda també al Pla de Bages amb el nom de morifam (Plantago albicans), família plantaginàcies, és una herba perenne de rabassa llenyosa que manté sempre fulles vives i fa de 10 a 40 cm d’alçada (hi ha qui la considera un camèfit [mata petita]). L’herbafam creix sobre sòls argilosos compactats i pobres d’indrets assolellats (talussos, antics conreus…). És possible que el seu nom vingui del fet que la terra on creix és poc productiva. Té una distribució mediterrània i sahariana, i és freqüent al Bages.

Xarop de plantatge
Bàlsam calmant i reparador de la pell
Escabetx de plantatge
Escabetx de plantatge
Paté cru de plantatge

Recepta estreta de el llibre ‘Usos de 113 plantas silvestres de los campos norteños’

Rotllets de plantatge

Curiositats

Astrologia

Màgia

Referències

  1. Haz tu propio jarabe para la tos. TREKKINGCHILE ↩︎
  2. Remeiers i Remeieres de Girona. ↩︎
  3. Las Cuatro Estaciones – Cocina Salvaje ↩︎
  4. Rotllets de plantatge, recepta silvestre d’aprofitament alimentari ↩︎

Bibliografia

Culpeper, Nicolás. ‘Herbario Completo’. Madrid: Editorial Tritemio, S.L., 2015, p. 214.
Rodrigo Mora, Félix. ‘Usos de 113 plantas silvestres de los campos norteños’. Vigo.

2 pensaments sobre “Plantago sp.

  1. Alba Respon

    Uau!! Gràcies!! Unaplanta que dia a dia trepitgem! Fa pensar…

    • aufenix Autor de l'entradaRespon

      El plantatge està adaptat a les trepitjades, inclús al desbrossat continu. Tot així és una planta amb unes propietats medicinals increïbles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *