L’Hypericum perforatum, més coneguda com a herba de Sant Joan, o hipèric, és una planta medicinal amb una llarga història d’ús i una presència gairebé global. Des de les muntanyes d’Europa fins a les planes d’Amèrica del Nord, aquesta planteta groga ens encanta amb la seva bellesa i ens intriga amb les seves propietats terapèutiques.
És una planta herbàcia perenne que pot assolir alçades d’entre 30 i 60 cm. Presenta un rizoma que s’estreny cap al final de la planta, amb una arrel axonomorfa i fusiforme d’on emergeixen tiges llenyoses de color verd-groguenc a vermellós, erèctils i cilíndriques amb dues línies prominents als costats.
Les fulles, de 1,5 a 4 cm de longitud, són lanceolades, oposades, de marge sencer, sèssils i amb taques translúcides que corresponen a glàndules plenes d’oli essencial i que travessen la fulla del revers a l’anvers. A l’anvers de les fulles es distingeix un nervi mitjà molt prominent, mentre que als marges d’aquestes es poden observar petits punts glandulosos foscos.
Les flors són pentàmeres, estrellades i hermafrodites, disposades en cims dicotòmics agrupats en una panícula terminal. El calze consta de cinc sèpals amb apèndix puntegut, llisos, amb el marge dentat a la punta i amb glàndules clares i fosques als dos costats del nervi mitjà. Els cinc pètals, grocs, també presenten glàndules secretores als marges. L’androceu està compost per molts estams definits, amb filaments i anteres grogues amb un punt negre molt visible, mentre que el pistil consta de tres estils ben diferenciats. El gineceu és súper, amb dos o tres carpels soldats. La inflorescència es presenta com un corimbe, i el fruit és una càpsula ovoide amb tres càmeres que poden ser ovals o triangulars. Les llavors són cilíndriques, de 1 a 3 mm de longitud, amb una superfície coberta de petites protuberàncies i de color marró fosc o negre.
Quant a l’hàbitat, el pericó es troba en llocs poc humits, principalment als marges de camins o carreteres, prats, tanques, ribes i zones assolellades. Pot aparèixer prop de rius o rierols i prefereix terrenys de mitjana i baixa altitud. El seu cicle vital inclou etapes de maduració i reproducció sexual, amb un creixement afavorit per les pluges d’estiu.
Usos culinaris:
Aquestes són només algunes idees per incorporar l’Hypericum perforatum a la teva cuina. Experimenta amb aquesta planta aromàtica i descobreix noves i delicioses receptes!
Ingredients:
Preparació:
Ingredients:
Preparació:
Ingredients:
Preparació:
Ingredients:
Preparació:
Usos medicinals:
1. Antidepressiu:
L’Hypericum perforatum s’ha demostrat eficaç en el tractament de la depressió lleu a moderada. Els seus components actius, com la hipericina i la hiperforina, actuen inhibint la recaptació de serotonina, dopamina i noradrenalina al cervell, augmentant així els nivells d’aquestes neurotransmissors relacionades amb l’estat d’ànim.
Recepta:
2. Ansiolític:
A més del seu efecte antidepressiu, l’Hypericum perforatum també pot ajudar a reduir l’ansietat i l’estrès.
Recepta:
3. Antiinflamatori:
S’ha demostrat que l’Hypericum perforatum té propietats antiinflamatòries gràcies a la seva capacitat per inhibir la producció de citocines, molècules que participen en la resposta inflamatòria.
Recepta:
4. Antiviral:
Alguns estudis suggereixen que l’Hypericum perforatum pot tenir propietats antivirals contra l’herpes labial i el virus de l’hepatitis C.
Recepta:
5. Antibacterià:
L’Hypericum perforatum també s’ha demostrat eficaç contra algunes bacteries com l’E. coli i el Staphylococcus aureus.
Recepta:
Precaucions:
Important:
L’ús de l’Hypericum perforatum com a tractament medicinal s’ha de consultar sempre amb un professional de la salut. La informació proporcionada en aquest article no és un substitut de l’assessorament mèdic professional.