Agricultura regenerativa

L’agricultura ha estat una peça fonamental de la vida humana al llarg de mil·lennis, però les pràctiques agrícoles contemporànies han deixat una petjada negativa en el nostre entorn. L’erosió dels sòls, la pèrdua de biodiversitat i l’impacte creixent del canvi climàtic són només alguns dels problemes que han emergit com a conseqüència dels mètodes de producció massius i les tècniques de conreu modernes. Segons les dades de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, aproximadament un terç de les terres del món es troba en un estat de degradació moderada o severa.

El sòl és un recurs natural preciós que els agricultors consideren no renovable, ja que el seu procés de formació és excepcionalment lent. Les pràctiques agrícoles actuals posen en risc l’equilibri dels sòls, provocant la pèrdua de la seva estructura, la reducció de la porositat i la capacitat de retenció d’aigua, així com la disminució de la biodiversitat. Aquesta degradació dels sòls té conseqüències devastadores que afecten tant la producció d’aliments com l’equilibri ecològic.

Els terrenys de conreu han de proporcionar els nutrients necessaris per al creixement de les plantes, donar-los suport de manera adequada i garantir que les seves arrels estiguin ben oxigenades i ben regades. La pèrdua de la fertilitat del sòl amenaça la nostra capacitat de produir aliments de forma sostenible.

L’agricultura regenerativa sorgeix com una resposta a aquesta crisi ambiental. També és coneguda com a agricultura orgànic-regenerativa i es basa en la restauració i la millora progressiva de les propietats del sòl al llarg del temps. L’objectiu primordial és recuperar, estimular i preservar la fertilitat i la biodiversitat de les terres de conreu, tot al mateix temps que es protegeix l’entorn natural.

Aquest enfocament de l’agricultura aporta una gran quantitat d’avantatges i beneficis, com ara l’augment de la fertilitat dels sòls, la cobertura de les necessitats alimentàries globals, la reducció de la desforestació, la captura de diòxid de carboni (amb la conseqüent atenuació de l’efecte hivernacle), la lluita contra el canvi climàtic, la minimització de la contaminació de l’aigua i dels sòls, la millora de la biodiversitat i l’increment del rendiment dels conreus. A més, l’agricultura regenerativa també té un impacte positiu en l’economia local i contribueix a la regeneració dels pasturatges.

Els principis fonamentals de l’agricultura regenerativa, establerts per Gabe Brown, serveixen com a base per a aquesta pràctica sostenible. Aquests principis inclouen:

1. Suprimir les tècniques de conreu nocius: Això significa evitar les pràctiques de conreu que degraden el sòl i provoquen la pèrdua de biodiversitat, com ara els tractaments mecànics, químics i físics dels camps.
2. Aplicar cultius de cobertura durant tot l’any: La plantació de cultius que millorin la salut del sòl i evitin l’erosió, al mateix temps que serveixen com a aliment per al bestiar.
3. Augmentar la diversitat biològica: Fomentar la diversitat biològica a través de la rotació de conreus i la integració d’elements diversos, com arbres, farratge i animals.
4. Integrar animals en la producció agrícola: El bestiar no només aporta nutrients al sòl mitjançant les seves excrecions, sinó que també pot ajudar en el control de plagues i malalties.
5. Preservar les arrels vives de conreus perennes: Les arrels dels conreus perennes poden millorar la qualitat del sòl i la seva estructura.

Hi ha diverses tècniques utilitzades en l’agricultura regenerativa per a restaurar i millorar els sòls:

1. No arada: Aquest mètode elimina les labors mecàniques i permet la sembra directa sobre els residus vegetals dels cultius anteriors.
2. Cultiu de pastures: Fomenta la cobertura del sòl i redueix l’erosió.
3. Cultiu orgànic: S’utilitza sense fertilitzants ni pesticides químics, protegint així els sòls.
4. Abons orgànics: Aporten nutrients als sòls i estimulen la vida microbiana, millorant la seva estructura i la retenció d’aigua.
5. Rotació de conreus: Alternar diferents tipus de conreus prevé plagues i malalties, reduint l’ús de pesticides.
6. Cultiu perenne: Aquests cultius protegeixen els sòls i eviten l’erosió provocada per les labors de labrança.
7. Sistema silvopastoril: Integra arbres, farratge i pasturatge, proporcionant beneficis als animals i a la terra.
8. Micorrizes: Aquesta simbiosi entre fongs i arrels de plantes millora la qualitat dels sòls i la seva estructura.

L’agricultura regenerativa no només és una opció viable sinó també una necessitat imperiosa per a un futur més sostenible. Aquest enfocament reafirma la idea que podem obtenir aliments de qualitat, augmentar la productivitat agrícola i protegir l’entorn de manera simultània. És un recordatori que tenim la capacitat d’aprendre del passat i d’utilitzar els nostres coneixements científics actuals per aconseguir una transició cap a una agricultura més sostenible i una protecció mediambiental més efectiva. L’agricultura regenerativa ens mostra que el canvi és possible i que tenim la responsabilitat de guiar el nostre sistema alimentari cap a un futur més verd i sostenible.