Els filaments de l’espirulina (anomenats tricomas) són multicel·lulars (és a dir constituïts de diverses cèl·lules) tenen una longitud de 0,3 mm de mitjana i una amplada de 0,008 mm; per la qual cosa és necessari l’ús d’un microscopi per veure’ls.

La forma en espiral caracteritza les seves diverses espècies que han donat el nom d’espirulina (spira=espiral, lina=petit). Les varietats d’espirulina més conegudes són la Lonar (molt espiralada) i la Paracas (molt ondulada).

Un aliment amb una història mil·lenària

Les cianobacteris, com l’espirulina, són els organismes vius més antics de la Terra. Van aparèixer fa aproximadament 3.500 milions d’anys i van ser els primers éssers vius capaços de fixar el carboni del CO2 i alliberar oxigen mitjançant el procés de la fotosíntesi.

Gràcies a aquest procés continuat durant milers i milers d’anys es va donar l’origen a la capa d’ozó, la qual avui en dia permet la vida a la Terra de éssers com nosaltres que necessitem l’oxigen per viure.

Un superaliment amb múltiples propietats

L’espirulina és un aliment molt nutritiu que aporta una gran quantitat de vitamines, minerals i antioxidants. Se li atribueixen moltes propietats, entre les quals destaquen:

Un aliment sostenible

L’espirulina és un aliment molt sostenible ja que es pot cultivar en aigua salada i alcalina, que són recursos abundants. A més, és un aliment molt productiu, ja que es pot obtenir una gran quantitat d’espirulina a partir d’una petita quantitat de mitjans de cultiu.

Els mètodes de cultiu

Hi ha diversos mètodes de cultiu de l’espirulina, entre els quals els més comuns són els següents:

En estanys: Aquest és el mètode tradicional de cultiu de l’espirulina. Els estanys han de ser profunds entre 0,5 i 1 metre i han de tenir una capacitat d’entre 100 i 1.000 metres cúbics.

En fotobiorreactors: Els fotobiorreactors són sistemes tancats que permeten controlar amb precisió les condicions del cultiu. Els fotobiorreactors poden ser de diversos tipus, com ara de flux vertical, de flux horitzontal o de plat.

Com cultivar Spirulina a casa:

Per començar a cultivar l’espirulina calen dues coses indispensables: Ganes i temps per cultivar aquest petit organisme, i un cep per començar a cultivar.

Es pot obtenir el cep a través de la Xarxa Internacional de Cultivadores d’Espirulina per a la Sobirania Alimentària

• Un cop ens hem assegurat de poder complir els dos requisits és convenient respondre les preguntes següents: A qui va destinat el cultiu?
• Amb un metre quadrat es pot proporcionar una ració diària de 5 g d’espirulina seca de mitjana anual. La ració d’espirulina pot oscil·lar entre 1 gr fins que vulguem ja que no hi ha problemes de sobredosi.
• Els primers mesos es proposa focalitzar-se fins a aconseguir entre 100-200L de cultiu.
• Quina és la millor ubicació?
• Per obtenir una bona ubicació cal tenir una sèrie de condicions: La bomba d’aire/aigua de l’espirulina i el bombolleig produeixen soroll, per tant, millor no tenir-la ubicada en un lloc on es vol apreciar el silenci.
• L’espirulina necessita un lloc assolellat; el sol de tarda és el que us senti millor. Normalment al lloc hi ha d’haver un endoll al corrent elèctric. Ha de ser un lloc que es pugui anar amb facilitat, ja que especialment al principi s’ha d’anar controlant. Pot ser en un lloc fix o transportable, però cal tenir en compte que és habitual tenir cultius de més de 100 litres.

Materials per al cultiu d’espirulina. Hi ha moltíssimes maneres de cultivar espirulina, i cada mètode necessita uns materials concrets. En aquest cas es proposa una forma bàsica, que pot servir de base perquè puguis desenvolupar el tipus de cultiu que s’adapti millor a les teves necessitats locals. La xarxa d’espirulina ven un kit de cultiu específic, que es compon: http://www.xarxaespirulina.cat/es/kit-de-cultivo/

• Manual de cultiu.
•  Bomba daire.
• Tub de connexió.
• Temporitzador analògic.
•  Termòmetre Difusor d´aire.
•  Cep de spirulina.
• Nutrients per al cultiu.
• Tela de filtre de 40 micres (200 fils/cm²).
•  
• Altres coses que et caldran:
•  Bàscula de cuina.
•  Recipients fase creixement.
•  Recipient fase recol·lecció.
•  Bicarbonat sòdic.
• Sal.
• Aigua sense clor.
• Tela per ombrejar.
• Per tornar-se expert:
• Mesurador de pH. Microscopi.
• Mesurador de nitrats.
• Mesurador de nitrits.

Fase de creixement.

•  La fase de creixement comença des que rebem el cep de spirulina, fins que comencem a recol·lectar.
•  És la fase en la qual es passa d’un volum inicial d’espirulina al medi de cultiu, habitualment entre 1 i 2 litres, fins al volum final desitjat (entre 100 i 200L). Aquesta fase pot durar entre 15 dies i 2 mesos, depenent de les condicions (temperatura, il·luminació, agitació) i és la fase on l’espirulina és més feble.
• A més, es tracta de la fase inicial, en què l’espiruliner és més inexpert, per tant és la fase en què s’han d’extremar les precaucions i aguditzar les observacions. A la fase de creixement s’anirà canviant de recipient adaptant-se a la quantitat total d’espirulina. El recipient pot ser de plàstic o vidre. Poden ser per exemple envasos de 5 o 8 L, o escombraries, peixeres, etc. El paràmetre principal a tenir en compte a la fase de creixement és l’alçada del cultiu. L’alçada del cultiu deu estar compresa entre 10 i 40 cm.

Fase de recol·lecció.

•  La fase de recol·lecció comença quan ja hem aconseguit el volum de cultiu necessari. Això varia segons el que hàgim decidit. Normalment estarà situat al voltant dels 200 litres. Per a la fase de recol·lecció se segueix la mateixa rutina que a la fase de creixement, però la diferència és que un cop comprovat que l’espirulímetre està inferior a 3 cm; en lloc d’afegir-hi medi de cultiu per disminuir la concentració d’espirulina, es filtra una part del cultiu (un màxim de 1/3 del cultiu) per obtenir l’espirulina fresca.
• Font: www.xarxaespirulina.cat 

Vídeos sobre el cultiu d’espirulina